Similituds entre Anyang і Xinxiang
Anyang і Xinxiang tenen 8 coses en comú (en Uniopèdia): Ciutat-prefectura, Dinastia Shang, Hebi, Henan, Pinyin, Puyang, República Popular de la Xina, Shanxi.
Ciutat-prefectura
Una ciutat-prefectura (en), de vegades traduït gairebé directament com a «ciutat a nivell de prefectura» o «municipi a nivell de prefectura», és una divisió administrativa de la República Popular de la Xina que se situa al segon nivell de l'estructura político-administrativa: Per sota del nivell provincial i per sobre del nivell de comtat.
Anyang і Ciutat-prefectura · Ciutat-prefectura і Xinxiang ·
Dinastia Shang
La dinastia Shang (en xinès tradicional i simplificat: 商朝; en pinyin: Shāng Cháo, coneguda també com a dinastia Yin (en xinès tradicional i simplificat: 殷代; en pinyin: Yīn Dài), fou una dinastia reial xinesa que governà a la vall del Riu Groc a la província de Henan, al mil·lenni II aC. Tradicionalment es considera que va succeir la (possiblement mítica) dinastia Xia i fou succeïda, al seu torn per la dinastia Zhou de l'Oest. El relat clàssic dels Shang prové de textos com el Shujing, els Annals de Bambú i els Registres del Gran Historiador. L'erudició moderna data la dinastia entre els segles XVI i XI aC, amb més acord sobre la data de finalització que sobre la data d'inici. Se suposa que fou fundada per un vassall rebel, Shāng Tāng ('Tang el perfecte'), que va enderrocar la dinastia Xia que governava al nord de Shansi. La dinastia Shang és la dinastia més antiga de la història tradicional xinesa. La seva historicitat està acreditada per les troballes a la vall del Riu Groc. Les excavacions a les ruïnes de Yin Xu (prop de l'actual Anyang), que ha estat identificada com l'última capital Shang, van descobrir onze tombes reials importants i els fonaments de palaus i llocs rituals. Les principals troballes arqueològiques de la vall del riu Groc, que han confirmat l'existència dels reis Shang, són objectes rituals de bronze i, especialment, els ossos oraculars, closques de tortuga i omòplats d'animal sobre els quals escrivien prediccions oraculars. Aquests ossos tenen tres seccions: una pregunta per a l'oracle, la seva contestació i el resultat que reflectia si l'oracle tenia raó. Normalment els ossos són de bestiar, bous o micos, però mai de gats o gossos. Aquests textos escrits en els ossos són la forma més antiga que s'ha conservat d'escriptura xinesa, coneguda com a escriptura dels ossos oraculars, i han tingut un paper fonamental en les investigacions recents sobre l'origen i el desenvolupament dels caràcters xinesos. La informació que ens proporcionen ens dona una visió privilegiada de les primeres etapes de la civilització xinesa sobre diversos aspectes, com la política, l'economia, cultura, religió, geografia, astronomia, calendari, art i medicina. Sima Qian diu en les seves Memòries històriques (Shǐjì, 史记 en xinès simplificat o 史記 en xinès tradicional) que la dinastia Shong va traslladar la seva capital set vegades. L'últim i més important trasllat, a la ciutat de Yin (殷) l'any 1350 aC va portar a l'època daurada de la dinastia. De fet, aquesta etapa se l'anomena de vegades època Yin. L'emplaçament de la capital de Yin està molt a prop de l'actual ciutat d'Anyang. La civilització Shan encara estava basada en l'agricultura i la cacera i va dominar el curs mitjà del riu Groc (a Shantung i a la província moderna de Shang, existien territoris independents). En aquest període, es va desenvolupar el sistema d'escriptura. S'han trobat nombrosos objectes de bronze i molts porten inscripcions; els objectes estan molt ben treballats. La dinastia va regir sobre el nord de la Xina i els Shang van fer incursions contra els nòmades i altres veïns. La capital fou traslladada vers el 1325 aC per l'emperador Pau Ken (Pau Geng) a Yin, i per això la dinastia va agafar aquest nom. Vers el 1175 aC, el principat de Pin, al curs superior dels rius Wei i Ching, a Shensi, governat per Tan Fu, se'n va reconèixer vassall. Un successor, Wen, fou empresonat vers el 1125 aC i el seu fill Ou (Wu Wang), nomenat rei de Pin, però el fill fou lleial al pare i es va revoltar i la rebel·lió es va fer gran fins que l'emperador Zi Zhou Tsin fou enderrocat, i Wu proclamat sobirà, i fundà la dinastia Zhou (Chou), amb capital a Hao.
Anyang і Dinastia Shang · Dinastia Shang і Xinxiang ·
Hebi
Hebi (xinès simplificat: 鹤壁; xinès tradicional: 鶴壁; pinyin: Hèbì; postal: Hopi) és una ciutat a nivell de prefectura al nord de la província de Henan, a la República Popular de la Xina.
Anyang і Hebi · Hebi і Xinxiang ·
Henan
Henan és una província de la República Popular de la Xina, situada a la part central del país.
Anyang і Henan · Henan і Xinxiang ·
Pinyin
El pinyin, o més formalment el hanyu pinyin (xinès tradicional: 漢語拼音, xinès simplificat: 汉语拼音, pinyin: Hànyǔ Pīnyīn) és un sistema de romanització de l'idioma mandarí que utilitza l'alfabet llatí.
Anyang і Pinyin · Pinyin і Xinxiang ·
Puyang
Puyang és una ciutat a nivell de prefectura a la província de Henan, a la República Popular de la Xina.
Anyang і Puyang · Puyang і Xinxiang ·
República Popular de la Xina
La República Popular de la Xina (en xinès simplificat: 中华人民共和国, en xinès tradicional: 中華人民共和國, en pinyin: Zhōnghuá Rénmín Gònghéguó), o simplement la Xina, és l'estat més extens de l'Àsia Oriental i el tercer més extens del món.
Anyang і República Popular de la Xina · República Popular de la Xina і Xinxiang ·
Shanxi
() és una província septentrional de la República Popular de la Xina.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Anyang і Xinxiang
- Què tenen en comú Anyang і Xinxiang
- Semblances entre Anyang і Xinxiang
Comparació entre Anyang і Xinxiang
Anyang té 21 relacions, mentre que Xinxiang té 24. Com que tenen en comú 8, l'índex de Jaccard és 17.78% = 8 / (21 + 24).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Anyang і Xinxiang. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: