Similituds entre Antioquia de l'Orontes і Latakia
Antioquia de l'Orontes і Latakia tenen 24 coses en comú (en Uniopèdia): Alep, Alexandre el Gran, Alexandria, Anatòlia, Antioquia, Úmar ibn al-Khattab, İskenderun, Bàybars I, Estrabó, Hamdànides, Imperi Selèucida, Jerusalem, Justinià I, Màlik-Xah I, Palmira, Pescenni Níger, Primera Croada, Principat d'Antioquia, Província de Hatay, Seleuc I Nicàtor, Septimi Sever, Setge d'Antioquia (1097-1098), Turquia, Zenòbia.
Alep
Alep és una ciutat al nord de la República Àrab Siriana, capital de la província o governació homònima.
Alep і Antioquia de l'Orontes · Alep і Latakia ·
Alexandre el Gran
Alexandre III de Macedònia (grec antic: Αλέξανδρος ὁ Μακεδών, Aléxandros ho Makedon; nascut a Pel·la el 21 de juliol del 356 aC i mort a Babilònia el 10 de juny del 323 aC), conegut habitualment com a Alexandre el Gran o Alexandre Magne, fou un rei argèada del Regne de Macedònia, a l'antiga Grècia.
Alexandre el Gran і Antioquia de l'Orontes · Alexandre el Gran і Latakia ·
Alexandria
Alexandria (antic egipci: raqedum) és una ciutat d'Egipte, capital de la governació d'Alexandria.
Alexandria і Antioquia de l'Orontes · Alexandria і Latakia ·
Anatòlia
miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.
Anatòlia і Antioquia de l'Orontes · Anatòlia і Latakia ·
Antioquia
Antioquia (en turc Antakya, en grec Αντιόχεια; en àrab انطاكيا, Anṭākiyā) és una ciutat al sud de Turquia, prop de la frontera amb Síria, a la riba de l'Orontes, capital (merkez ilce) de la província de Hatay.
Antioquia і Antioquia de l'Orontes · Antioquia і Latakia ·
Úmar ibn al-Khattab
Úmar ibn al-Khattab, també anomenat Úmar I o Úmar el Gran (la Meca, vers el 581 - Medina, 4 de novembre de 644), va ser entre els anys 634 a 644 el segon califa de l'islam, successor d'Abu-Bakr as-Siddiq, i primer califa a dur el títol damir al-muminín (‘príncep dels creients’).
Úmar ibn al-Khattab і Antioquia de l'Orontes · Úmar ibn al-Khattab і Latakia ·
İskenderun
İskenderun (en turc i oficialment) o Alexandreta (Αλεξανδρέττα) és una ciutat de la província de Hatay, Turquia al peu de les muntanyes Amanos.
Antioquia de l'Orontes і İskenderun · Latakia і İskenderun ·
Bàybars I
Al-Màlik adh-Dhàhir Rukn-ad-Din Bàybars al-Bunduqdarí as-Salihí, més conegut simplement com a adh-Dhàhir Bàybars o com Bàybars I (nord de la mar Negra, 1223-Damasc, Síria, 1 de juliol de 1277), fou soldà mameluc bahrita o kiptxak del Caire (1260-1277).
Antioquia de l'Orontes і Bàybars I · Bàybars I і Latakia ·
Estrabó
Estrabó va ser un geògraf i escriptor grec nascut a Amàsia a mitjans del segle I aC vers 62 aC, mort cap a l'any 20 dC.
Antioquia de l'Orontes і Estrabó · Estrabó і Latakia ·
Hamdànides
Vista de la ciutadella d'Alep, construïda sota el poder dels hamdànides Els hamdànides (en sing.) o Banu Hamdan foren una dinastia que va governar a Mossul i Alep mitjançant dues branques.
Antioquia de l'Orontes і Hamdànides · Hamdànides і Latakia ·
Imperi Selèucida
LImperi Selèucida fou un dels estats sorgits de la descomposició de l'imperi d'Alexandre el Gran.
Antioquia de l'Orontes і Imperi Selèucida · Imperi Selèucida і Latakia ·
Jerusalem
Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Antioquia de l'Orontes і Jerusalem · Jerusalem і Latakia ·
Justinià I
Justinià I el Gran (en llatí: Flavius Petrus Sabbatius Iustinianus; en grec: Ιουστινιανός) també conegut entre els cristians ortodoxos orientals com a sant Justinià el Gran, va ser l'emperador romà d'Orient des de l'any 527 fins al 565.
Antioquia de l'Orontes і Justinià I · Justinià I і Latakia ·
Màlik-Xah I
Jalal-ad-Dawla Muïzz-ad-Din Abu-l-Fat·h Màlik-Xah ibn Alp Arslan, conegut com a Màlik-Xah I (1055-1092), fou gran soldà seljúcida del 1073 al 1092, sota el qual l'imperi Seljúcida va arribar a la seva màxima extensió i potència.
Antioquia de l'Orontes і Màlik-Xah I · Latakia і Màlik-Xah I ·
Palmira
Palmira (el seu significat és ‘Palma’ o ‘Ciutat de les Palmeres’) fou una important ciutat de Síria en un oasi a l'interior del país ben regat per nombrosos rierols, a 215 km al nord-est de Damasc i 180 km al sud-oest de l'Eufrates, a Deir al-Zor.
Antioquia de l'Orontes і Palmira · Latakia і Palmira ·
Pescenni Níger
Gai Pescenni Níger (en llatí Caius Pescennius Niger) va ser un emperador romà.
Antioquia de l'Orontes і Pescenni Níger · Latakia і Pescenni Níger ·
Primera Croada
La Primera Croada (1096-1099) va ser una expedició militar promoguda pel papa Urbà II per conquerir Jerusalem i alliberar del poder musulmà Jerusalem i altres llocs considerats sants, a més d'ajudar l'emperador romà d'Orient Aleix I Comnè a combatre els turcs que estaven envaint les seves terres a l'Àsia Central i Pèrsia.
Antioquia de l'Orontes і Primera Croada · Latakia і Primera Croada ·
Principat d'Antioquia
El Principat d'Antioquia fou el primer estat croat fundat l'any 1098 a conseqüència de la Primera Croada.
Antioquia de l'Orontes і Principat d'Antioquia · Latakia і Principat d'Antioquia ·
Província de Hatay
Hatay és una província (il) de Turquia que limita amb Síria.
Antioquia de l'Orontes і Província de Hatay · Latakia і Província de Hatay ·
Seleuc I Nicàtor
va ser el fundador i primer rei de l'Imperi Selèucida.
Antioquia de l'Orontes і Seleuc I Nicàtor · Latakia і Seleuc I Nicàtor ·
Septimi Sever
Luci Septimi Sever (11 d'abril de 146, Leptis Magna – 4 de febrer de 211, Eboracum, Britània) fou emperador romà fundador de la dinastia Severa.
Antioquia de l'Orontes і Septimi Sever · Latakia і Septimi Sever ·
Setge d'Antioquia (1097-1098)
El Setge d'Antioquia va tenir lloc a Antioquia durant la Primera Croada entre 1097 i 1098, va consistir en dues fases: una primera, entre el 21 d'octubre de 1097 i el 2 de juny de 1098, per part dels croats contra la ciutat musulmana, i una segona, per part dels musulmans contra els ocupants croats, del 7 de juny al 28 de juny del 1098.
Antioquia de l'Orontes і Setge d'Antioquia (1097-1098) · Latakia і Setge d'Antioquia (1097-1098) ·
Turquia
Turquia (en turc: Türkiye), oficialment la República de Turquia (en turc: Türkiye Cumhuriyeti), és un estat eurasiàtic que ocupa la península d'Anatòlia al sud-oest d'Àsia, així com Tràcia als Balcans, regió del sud-est d'Europa.
Antioquia de l'Orontes і Turquia · Latakia і Turquia ·
Zenòbia
Septímia Zenòbia (Zēnobía; arameu palmirià:, Btzby / Bat-Zabbai) (Palmira, ca. 240 – Tívoli, 274) fou reina de Palmira.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Antioquia de l'Orontes і Latakia
- Què tenen en comú Antioquia de l'Orontes і Latakia
- Semblances entre Antioquia de l'Orontes і Latakia
Comparació entre Antioquia de l'Orontes і Latakia
Antioquia de l'Orontes té 187 relacions, mentre que Latakia té 147. Com que tenen en comú 24, l'índex de Jaccard és 7.19% = 24 / (187 + 147).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Antioquia de l'Orontes і Latakia. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: