Accés més ràpid que el navegador!
187 les relacions: Al-Awàssim, Alep, Alexandre el Gran, Alexandre Sever, Alexandria, Amk, Ammià Marcel·lí, Anat (deessa), Anatòlia, Antíoc III, Antíoc IV, Antigonea de Síria, Antioquia, Antoní Pius, Apamea de l'Eufrates, Apol·lo, Arcont, Arianisme, Asclepi, Úmar ibn al-Khattab, Atena, Aurelià, Avidi Cassi, İskenderun, Àrtemis, Batalla d'Antioquia (218), Bàybars I, Bulé, Calígula, Caracal·la, Còmmode, Cúpula, Commagena, Conca oriental de la mar Mediterrània, Constanci Gal, Constantinoble, Cristianisme, Croades, Dafne (Antioquia), Dioclecià, Diodor de Tars, Domicià, Ecbàtana, Egipte, Elagàbal, Encyclopædia Britannica, Església Catòlica Romana, Església d'Alexandria, Església d'Antioquia, Església Ortodoxa d'Antioquia, ..., Estats croats, Estrabó, Eutíquides, Felip l'Àrab, Fets dels Apòstols, Flavià I d'Antioquia, Galeri, Gordià III, Hadrià, Hamdànides, Heracli, Història del cristianisme, Ignasi d'Antioquia, Imperi Aquemènida, Imperi Romà d'Orient, Imperi Selèucida, Imperi Seljúcida, Javan, Jerusalem, Joan Crisòstom, Joan Malales, Jordi d'Antioquia, Judaisme hel·lenístic, Juli Cèsar, Julià l'Apòstata, Justinià I, Khunasira, Laodicea del Líban, Libani, Llevant (Orient Pròxim), Llucià d'Antioquia, Luci Ver, Macrí, Mar Mediterrània, Marc Aureli, Marc Aureli Car, Margarida d'Antioquia, Maria d'Antioquia, Maximí Daia, Màlik-Xah I, Miquel Burtzes, Mossul, Muralla Aureliana, Nou Testament, Orontes, Palmira, Papa Evarist, Papa Joan V, Patin, Pau de Samòsata, Pau de Tars, Pèrgam, Pelàgia d'Antioquia, Pentarquia, Pescenni Níger, Portes Síries, Primera Croada, Principat d'Antioquia, Província de Hatay, Província romana de Síria, Ramon d'Aguilers, Riu Afrin, Romà de Cesarea, Ruta comercial, Ruta de la seda, Ruta de les espècies, Ruta reial persa, Samsat, Sant Pere, Sapor I, Síria Cele, Seleuc I Nicàtor, Septimi Sever, Setge d'Antioquia (1097-1098), Setge d'Antioquia (1268), Setge d'Antioquia (968-969), Sicília, Sinecisme, Susiana, Tàpsac, Tútuix I, Teòfil d'Antioquia, Teodor de Mopsuèstia, Teodoret de Cir, Tetràpolis, Tiberi, Tigranes II d'Armènia, Tit (emperador), Trajà, Tulúnida, Turquia, Valerià, Yaghi-Siyan, Zenòbia, Zeus, 1084, 1085, 1086, 1097, 1098, 115, 1268, 162, 166, 176, 18 de maig, 193, 194, 218, 252, 258, 260, 266, 270, 272, 29 d'octubre, 3 de juny, 327, 341, 350, 37, 380, 387, 388, 457, 474, 526, 535, 538, 602, 611, 637, 638, 878, 898, 944, 969. Ampliar l'índex (137 més) »
Al-Awàssim
Al-Awàssim fou la zona de frontera a Cilícia entre els diferents califats islàmics i l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Antioquia de l'Orontes і Al-Awàssim · Veure més »
Alep
Alep és una ciutat al nord de la República Àrab Siriana, capital de la província o governació homònima.
Nou!!: Antioquia de l'Orontes і Alep · Veure més »
Alexandre el Gran
Alexandre III de Macedònia (grec antic: Αλέξανδρος ὁ Μακεδών, Aléxandros ho Makedon; nascut a Pel·la el 21 de juliol del 356 aC i mort a Babilònia el 10 de juny del 323 aC), conegut habitualment com a Alexandre el Gran o Alexandre Magne, fou un rei argèada del Regne de Macedònia, a l'antiga Grècia.
Nou!!: Antioquia de l'Orontes і Alexandre el Gran · Veure més »
Alexandre Sever
Marc Aureli Sever Alexandre (Marcus Aurelius Severus Alexandrus; Arca Caesarea, Judea, 1 d'octubre del 208 – Moguntiacum, Germània Superior, 18 de març del 235), dit popularment Alexandre Sever, fou el darrer emperador romà (222-235) de la Dinastia Severa.
Nou!!: Antioquia de l'Orontes і Alexandre Sever · Veure més »
Alexandria
Alexandria (antic egipci: raqedum) és una ciutat d'Egipte, capital de la governació d'Alexandria.
Nou!!: Antioquia de l'Orontes і Alexandria · Veure més »
Amk
Amk (o al-Amk) és una plana al·luvial de Turquia a la part sud-est del país, al nord-est d'Antioquia.
Nou!!: Antioquia de l'Orontes і Amk · Veure més »
Ammià Marcel·lí
Ammià Marcel·lí o Amià Marcel·lí va ser un militar i historiador romà del, el darrer ciutadà que va escriure una història profana en llatí, Res Gestae.
Nou!!: Antioquia de l'Orontes і Ammià Marcel·lí · Veure més »
Anat (deessa)
Anat fou una deessa de la fertilitat en la mitologia caldea, germana de Baal; era sovint representada despullada amb pits prominents.
Nou!!: Antioquia de l'Orontes і Anat (deessa) · Veure més »
Anatòlia
miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.
Nou!!: Antioquia de l'Orontes і Anatòlia · Veure més »
Antíoc III
Moneda amb la imatge d'Antíoc. Antíoc III dit «el gran» (vers 241 aC-187 aC) fou rei selèucida del 223 aC al 187 aC.
Nou!!: Antioquia de l'Orontes і Antíoc III · Veure més »
Antíoc IV
Moneda d'Antíoc IV. Al revers es mostra Apol·lo assegut. La inscripció grega diu ΑΝΤΙΟΧΟΥ ΘΕΟΥ ΕΠΙΦΑΝΟΥ ΝΙΚΗΦΟΡΟΥ ("Antíoc, imatge de déu, portador de la victòria"). Antíoc IV Epifanes, en llatí Antiochus Epiphanes, en grec Αντίοχος Επιφανής, és a dir, l'Il·lustre (circa 215 aC-163 aC) fou emperador de l'Imperi Selèucida del 174 aC al 163 aC). El seu nom original era Mitridates, però va agafar el nom d'Antíoc en pujar al tron. Era fill d'Antíoc III el gran i germà de Seleuc IV Filopàtor. Des del 188 aC va ser ostatge a Roma segons els acords del Tractat d'Apamea, i justament el 175 aC va ser bescanviat pel fill de Seleuc IV, Demetri que va ocupar el seu lloc. Seleuc IV va ser assassinat aquell any pel seu ministre Heliodor, que es va proclamar rei. Quan Antíoc va arribar li va ser fàcil amb ajut d'Àtal I de Pèrgam es va imposar al ministre Heliodor i es va proclamar rei en lloc de l'absent Demetri. Cleòpatra, la germana d'Antíoc, s'havia casat amb Ptolemeu V Epífanes i havia mort, i Antíoc va reclamar les províncies de Celesíria i Palestina que li havia donat com a dot. Els romans, en aquella època feien la guerra a Perseu de Macedònia, i Antíoc va veure una bona oportunitat per atacar Egipte. En quatre campanyes, (171 aC-168 aC), va recuperar les províncies que reclamava i va ocupar totalment Egipte, amb excepció d'Alexandria. Va empresonar al rei, Ptolemeu VI Filomètor però per no alarmar els romans el va alliberar deixant-lo com a rei vassall. Mentrestant, a Alexandria havien proclamat rei un germà del rei egipci, de nom Ptolemeu VIII Evergetes II i quan Antíoc es va retirar els dos germans van acordar regnar junts. A la seva tornada a Síria va passar per Jerusalem el 169 aC, on havia crescut el descontentament perquè el rei havia imposat la religió grega i l'uniformisme après dels seus anys d'ostatge a Roma, religió que havia estat assumida pels dos darrers grans pontífexs jueus, Menelau i el seu germà petit Jàson (el germà gran Onies IV havia estat exiliat a Egipte el 177 aC). Antíoc va saquejar el temple de Jerusalem, i va assassinar molts jueus i d'altres van ser venuts com esclaus; llavors va crear una ciutadella a Jerusalem on va establir una guarnició encarregada de vigilar el país. El 168 aC Antíoc va tornar a envair Egipte ocupant el país menys Alexandria, mentre la seva flota ocupava Xipre. Prop d'Alexandria Antíoc es va trobar amb el cònsol Gai Popil·li Laenes, que en nom de Roma el va convidar a sortir del país i de Xipre i el va amenaçar amb la guerra. Antíoc, doncs, va haver de retirar-se. No va passar massa temps del saqueig del temple de Jerusalem quan un fanàtic religiós de nom Mataties Asmoneu de Modin (descendent de Jashmonai) va organitzar una partida d'homes (potser un miler, entre ells cinc fills de Mataties: Joan o Gadis, Simó o Tasi, Judes o Macabeu, Eleazar o Anaran i Jonatan o Afo) per fer la guerra de guerrilla contra els selèucides a la regió al nord-est de Jerusalem. Mataties va morir el 167 aC i el va succeir el seu fill Judes Macabeu, quan ja s'havien aplegat uns sis mil homes, que van derrotar repetidament els selèucides. El 166 aC Antíoc IV va atacar el rei Artaxes I d'Armènia i el va derrotar, però només li va poder imposar una contribució de guerra. També es va reunir un exèrcit de quaranta mil homes i set mil genets per dominar la rebel·lió dels jueus, sota la direcció de tres generals: Ptolemeu, Nicànor i Gòrgies, però aquest exèrcit va ser derrotat en un atac sorpresa quan estava acampat prop d'Emaús a l'oest de Jerusalem. Es va enviar un nou exèrcit encara més gran (seixanta mil homes i cinc mil genets) l'any següent (165 aC) i també en va sortir derrotat quan acampaven prop de Bet Zur, la capital dels asmoneus, però després els macabeus van patir una derrota considerable a Jamnia. Antíoc IV va morir el 163 aC i el va succeir el seu fill infant Antíoc V Eupator (el Ben Nascut) sota regència del general Lísies. Bagasis i Ptolemeu de Commagena es van fer independents.
Nou!!: Antioquia de l'Orontes і Antíoc IV · Veure més »
Antigonea de Síria
Antigonea o Antigonia (Ἀντιγόνεια, Antigóneia) fou una ciutat de Síria situada a la riba de l'Orontes, en l'actual província de Hatay (Turquia).
Nou!!: Antioquia de l'Orontes і Antigonea de Síria · Veure més »
Antioquia
Antioquia (en turc Antakya, en grec Αντιόχεια; en àrab انطاكيا, Anṭākiyā) és una ciutat al sud de Turquia, prop de la frontera amb Síria, a la riba de l'Orontes, capital (merkez ilce) de la província de Hatay.
Nou!!: Antioquia de l'Orontes і Antioquia · Veure més »
Antoní Pius
Tit Aureli Fulvus Boioni Arri Antoní (Titus Aurelius Fulvus Boionius Arrius Antoninus), més conegut com a Antoní Pius (Antoninus Pius), era un senador romà de mitjana edat originari de Nimes, que fou adoptat per un moribund Adrià i li va succeir com emperador romà el 138, sent un dels Cinc bons emperadors van exercir el seu poder durant el zenit de la prosperitat que va assolir l'imperi a la Pax Romana.
Nou!!: Antioquia de l'Orontes і Antoní Pius · Veure més »
Apamea de l'Eufrates
Apamea de l'Eufrates (en llatí Apameia, en grec antic Ἀπάμεια) era una ciutat del regne d'Osroene situada a la riba de l'Eufrates, anomenada abans Til Barsip, a la part oposada a Seugma.
Nou!!: Antioquia de l'Orontes і Apamea de l'Eufrates · Veure més »
Apol·lo
Apol·lo (Απόλλων, Apóllōn), de vegades Apol·ló, és el déu de la medicina, de la bellesa masculina, de la música i de la poesia en la mitologia grega i, posteriorment, en la mitologia romana; també va ser considerat déu del Sol, en substitució d'Hèlios.
Nou!!: Antioquia de l'Orontes і Apol·lo · Veure més »
Arcont
Arcont (en grec antic, transliterat árkhon) va ser el nom que rebien els governants en diverses polis de l'antiga Grècia; a Atenes, en particular, els arconts van tenir un poder destacat fins a la reforma de Temístocles (487/86 aC.) i eren al mateix temps màxima autoritat tant en l'àmbit civil com en el militar.
Nou!!: Antioquia de l'Orontes і Arcont · Veure més »
Arianisme
Larianisme o arrianisme és un corrent religiós cristià del considerat heretgia pel catolicisme.
Nou!!: Antioquia de l'Orontes і Arianisme · Veure més »
Asclepi
En la mitologia grega, Asclepi (en Asklepiόs; els romans l'anomenaven Esculapi, en Aesculapius) era el déu de la medicina.
Nou!!: Antioquia de l'Orontes і Asclepi · Veure més »
Úmar ibn al-Khattab
Úmar ibn al-Khattab, també anomenat Úmar I o Úmar el Gran (la Meca, vers el 581 - Medina, 4 de novembre de 644), va ser entre els anys 634 a 644 el segon califa de l'islam, successor d'Abu-Bakr as-Siddiq, i primer califa a dur el títol damir al-muminín (‘príncep dels creients’).
Nou!!: Antioquia de l'Orontes і Úmar ibn al-Khattab · Veure més »
Atena
Atena o Atenea (grec antic: Ἀθηνᾶ, Athenà; Ἀθήνη, Athene; o Ἀθάνα, Athana), en algunes circumstàncies també anomenada amb epítets tals com Pal·les/Pal·las, és una deessa de l'antiga Grècia associada amb la saviesa, l'artesania (com ara el teixit i la ceràmica) i alhora també de la guerra.
Nou!!: Antioquia de l'Orontes і Atena · Veure més »
Aurelià
Luci Domici Aurelià — — (9 de setembre 214 o 215 - setembre o octubre 275), conegut com a Aurelià, fou emperador de Roma (270-275).
Nou!!: Antioquia de l'Orontes і Aurelià · Veure més »
Avidi Cassi
Gai Avidi Cassi (Gaius Avidius Cassius) va ser un destacat general de Marc Aureli i usurpador del tron imperial que va governar breument Egipte i Síria el 175.
Nou!!: Antioquia de l'Orontes і Avidi Cassi · Veure més »
İskenderun
İskenderun (en turc i oficialment) o Alexandreta (Αλεξανδρέττα) és una ciutat de la província de Hatay, Turquia al peu de les muntanyes Amanos.
Nou!!: Antioquia de l'Orontes і İskenderun · Veure més »
Àrtemis
En la mitologia grega, Àrtemis (en Ἄρτεμις) era la deessa dels llocs salvatges o naturals on els humans no han actuat, els boscos i selves, la caça, el regne animal, la natura, la vegetació, el part, la cura dels nens i la castedat.
Nou!!: Antioquia de l'Orontes і Àrtemis · Veure més »
Batalla d'Antioquia (218)
La batalla d'Antioquia va ser lliurada el 8 de juny de 218 els voltants d'Antioquia de l'Orontes (Síria), entre l'exèrcit romà de l'emperador Macrí i el del pretendent Elagàbal.
Nou!!: Antioquia de l'Orontes і Batalla d'Antioquia (218) · Veure més »
Bàybars I
Al-Màlik adh-Dhàhir Rukn-ad-Din Bàybars al-Bunduqdarí as-Salihí, més conegut simplement com a adh-Dhàhir Bàybars o com Bàybars I (nord de la mar Negra, 1223-Damasc, Síria, 1 de juliol de 1277), fou soldà mameluc bahrita o kiptxak del Caire (1260-1277).
Nou!!: Antioquia de l'Orontes і Bàybars I · Veure més »
Bulé
L'Areòpag des de l'Acròpoli d'Atenes Pinàkia'', tauletes de bronze per a identificar els ciutadans (amb el nom propi, el nom del pare i el demos) de cara al sorteig dels jurats (Museu de l'Àgora d'Atenes) La bulé fou l'assemblea deliberant o consell a Grècia.
Nou!!: Antioquia de l'Orontes і Bulé · Veure més »
Calígula
Gai Juli Cèsar August Germànic (llatí: Gaius Iulius Caesar Augustus Germanicus; nascut el 31 d'agost del 12 i mort el 24 de gener del 41), més conegut com a Calígula (Caligula), fou el tercer emperador de l'Imperi Romà entre el 37 i el 41.
Nou!!: Antioquia de l'Orontes і Calígula · Veure més »
Caracal·la
Caracal·la (Caracalla), conegut formalment com a Marc Aureli Antoní (Marcus Aurelius Antoninus) (Lugdúnum, Gàl·lia Celta, Imperi Romà, 4 d'abril de 188 - Haran, Imperi Romà, 8 d'abril de 217) fou emperador romà entre el 198 i la seva mort el 217.
Nou!!: Antioquia de l'Orontes і Caracal·la · Veure més »
Còmmode
Marc Aureli Còmmode Antoní (inicialment Luci Eli Aureli Còmmode) (31 d'agost del 161 - 31 de desembre del 192) fou un emperador romà de la dinastia Antonina que va governar del 180 fins al 192.
Nou!!: Antioquia de l'Orontes і Còmmode · Veure més »
Cúpula
Cúpula central de la basílica de Sant Pere del Vaticà, dissenyada per Miquel Àngel. Té 42,5 metres de diàmetre i 132 metres d'alçària Una cúpula és un element estructural de l'arquitectura que s'assembla a la meitat del buit d'una esfera; és una volta la geometria de la qual és una semiesfera per l'interior.
Nou!!: Antioquia de l'Orontes і Cúpula · Veure més »
Commagena
La Commagena (en llatí Commagene, en grec antic Κομμαγηνή) va ser una regió situada al sud-oest d'Armènia i al nord de Síria, a la zona al sud de la ciutat turca de Melitene fins al riu Eufrates.
Nou!!: Antioquia de l'Orontes і Commagena · Veure més »
Conca oriental de la mar Mediterrània
''Mediterrani oriental'' en un mapa alemany de 1906 (''Justhus Perthes See Atlas: Őstliches Mittelmeer''). La conca oriental de la mar Mediterrània o Mediterrani oriental és un concepte geogràfic amb implicacions històriques i geopolítiques.
Nou!!: Antioquia de l'Orontes і Conca oriental de la mar Mediterrània · Veure més »
Constanci Gal
Constanci Gal, o Flavi Juli Gal, o Flavi Claudi (Juli) Constanci Gal (Flavius Claudius –Julius- Constantius Gallus) fou fill de Juli Constanci i de Gal·la, i net de Constanci Clor, nebot per tant de Constantí I el Gran; era també el germà gran (però per mare diferent) de Julià l'Apòstata.
Nou!!: Antioquia de l'Orontes і Constanci Gal · Veure més »
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Nou!!: Antioquia de l'Orontes і Constantinoble · Veure més »
Cristianisme
Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.
Nou!!: Antioquia de l'Orontes і Cristianisme · Veure més »
Croades
Història d'Ultramar'' de Guillem de Tir) Les croades foren una sèrie de guerres de religió iniciades, predicades i ocasionalment dirigides per l'Església Llatina en l'edat mitjana.
Nou!!: Antioquia de l'Orontes і Croades · Veure més »
Dafne (Antioquia)
Dafne (llatí i grec Daphne) fou una famosa cova i santuari d'Apol·lo prop d'Antioquia de l'Orontes.
Nou!!: Antioquia de l'Orontes і Dafne (Antioquia) · Veure més »
Dioclecià
Dioclecià, (c.22 de desembre del 244–3 de desembre del 311), amb nom de naixement Diocles (grec), fou emperador romà des del 20 de novembre del 284 fins al primer de maig del 305 amb el nom llatí Dioclecià posà fi al període habitualment conegut entre els historiadors com a crisi del segle III (235-284).
Nou!!: Antioquia de l'Orontes і Dioclecià · Veure més »
Diodor de Tars
Diodor de Tars (en llatí Diodorus, en grec Διόδωρος ο Ταρσεύς) va ser un escriptor grec mencionat per Ateneu, natural de la ciutat de Tars a Cilícia.
Nou!!: Antioquia de l'Orontes і Diodor de Tars · Veure més »
Domicià
Domicià - Titus Flavius Domicianus - (Roma, 24 d'octubre del 51 - 18 de setembre del 96) fou Emperador romà (81-96).
Nou!!: Antioquia de l'Orontes і Domicià · Veure més »
Ecbàtana
Ecbàtana fou la capital de l'Imperi mede, capital d'estiu dels perses aquemènides, i seu de la satrapia de Mèdia durant el període aquemènida, part i sassànida.
Nou!!: Antioquia de l'Orontes і Ecbàtana · Veure més »
Egipte
Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.
Nou!!: Antioquia de l'Orontes і Egipte · Veure més »
Elagàbal
Elagàbal o, ocasionalment, Heliogàbal (Ĕlăgăbălus o Hēlĭŏgăbălus; Roma, c. 203 – 11 de març de 222), nascut Vari Avit Bassià (Varius Avitus Bassianus) i també conegut amb el nom de Vari Avit Bassià Marc Antoní, fou un emperador romà de la dinastia Severa o dels Severs que va regnar del 218 fins al 222.
Nou!!: Antioquia de l'Orontes і Elagàbal · Veure més »
Encyclopædia Britannica
Primera pàgina de la primera edició de l'''Encyclopædia Britannica'' L'Encyclopædia Britannica és l'enciclopèdia generalista més antiga en llengua anglesa, i la més reconeguda en aquesta llengua.
Nou!!: Antioquia de l'Orontes і Encyclopædia Britannica · Veure més »
Església Catòlica Romana
Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.
Nou!!: Antioquia de l'Orontes і Església Catòlica Romana · Veure més »
Església d'Alexandria
L'Església d'Alexandria o Església d'Egipte va ser una de les primeres Esglésies cristianes i un component de la Pentarquia.
Nou!!: Antioquia de l'Orontes і Església d'Alexandria · Veure més »
Església d'Antioquia
L'Església d'Antioquia o Església de Síria va ser una de les primeres esglésies cristianes i una de les que van formar la Pentarquia.
Nou!!: Antioquia de l'Orontes і Església d'Antioquia · Veure més »
Església Ortodoxa d'Antioquia
L'Església Ortodoxa d'Antioquia, que té el nom històric de Patriarcat Ortodox Grec d'Antioquia i de tot l'Orient, és una de les esglésies autocèfales integrades en la comunió ortodoxa.
Nou!!: Antioquia de l'Orontes і Església Ortodoxa d'Antioquia · Veure més »
Estats croats
L'Orient pròxim el 1135, amb els Estats Croats amb una creu vermella Els estats croats van ser quatre regnes catòlics del Llevant, fundats arran de la Primera Croada, que van existir del 1098 al 1291.
Nou!!: Antioquia de l'Orontes і Estats croats · Veure més »
Estrabó
Estrabó va ser un geògraf i escriptor grec nascut a Amàsia a mitjans del segle I aC vers 62 aC, mort cap a l'any 20 dC.
Nou!!: Antioquia de l'Orontes і Estrabó · Veure més »
Eutíquides
Dibuix de Tique realitzat per Eutíquides Eutíquides (en llatí Eutychides, en grec antic Εὐτυχίδης) fou un escultor grec en bronze i marbre, nascut a Sició a finals del, deixeble de Lisip, segons Pausànias.
Nou!!: Antioquia de l'Orontes і Eutíquides · Veure més »
Felip l'Àrab
Marc Juli Felip (c. 204 - 249) més conegut com a Felip l'Àrab, fou emperador romà entre els anys 244 i 249.
Nou!!: Antioquia de l'Orontes і Felip l'Àrab · Veure més »
Fets dels Apòstols
Els Fets dels Apòstols és el cinquè llibre del Nou Testament de la Bíblia.
Nou!!: Antioquia de l'Orontes і Fets dels Apòstols · Veure més »
Flavià I d'Antioquia
Flavià I d'Antioquia (Flavianus) fou un religiós nascut probablement a Antioquia al començament del que fou bisbe metropolità d'Antioquia.
Nou!!: Antioquia de l'Orontes і Flavià I d'Antioquia · Veure més »
Galeri
Gai Galeri Valeri Maximià o Maximià II (en Gaius Galerius Valerius Maximianus) fou emperador romà del 305 al 311 i nomenat cèsar el 293.
Nou!!: Antioquia de l'Orontes і Galeri · Veure més »
Gordià III
Marc Antoni Gordià, conegut generalment com a Gordià III, fou emperador des del maig del 238 per aclamació popular, quan només tenia 13 anys, la gent pretenia així satisfer la seva frustració per no haver gaudit del govern real de dos membres de la seva família: Gordià I i Gordià II.
Nou!!: Antioquia de l'Orontes і Gordià III · Veure més »
Hadrià
Hadrià o Adrià, nom complet Publi Eli Trajà Hadrià, (Publius Aelius Traianus Hadrianus) (Itàlica, Hispània, 24 de gener del 76 - Baia, 10 de juliol del 138) fou emperador de l'Imperi Romà del 117 al 138.
Nou!!: Antioquia de l'Orontes і Hadrià · Veure més »
Hamdànides
Vista de la ciutadella d'Alep, construïda sota el poder dels hamdànides Els hamdànides (en sing.) o Banu Hamdan foren una dinastia que va governar a Mossul i Alep mitjançant dues branques.
Nou!!: Antioquia de l'Orontes і Hamdànides · Veure més »
Heracli
Heracli - Flavius Heraclius Augustus en llatí, Hērakleios, en grec - (Capadòcia, vers 575 - Constantinoble, 11 de febrer de 641) va ser emperador romà d'Orient des del 5 d'octubre de 610 fins a la seva mort el 641.
Nou!!: Antioquia de l'Orontes і Heracli · Veure més »
Història del cristianisme
Branques del cristianisme La història del cristianisme es refereix a la religió cristiana, els seus seguidors i l'Església amb les seves diverses denominacions, des del fins al present.
Nou!!: Antioquia de l'Orontes і Història del cristianisme · Veure més »
Ignasi d'Antioquia
Ignasi d'Antioquia (província romana de Síria, c. 35 dC - Roma, 108) conegut com a Ignasi el Teòfor o Ignasi el Deifer (epítet que vol dir —segons ell mateix— ‘aquell que porta Déu al cor’), fou un dels pares de l'Església del, mort vers l'any 107/116.
Nou!!: Antioquia de l'Orontes і Ignasi d'Antioquia · Veure més »
Imperi Aquemènida
LImperi Aquemènida o dels aquemènides fou el primer i més extens imperi dels perses, el qual es va estendre pels territoris dels actuals estats de l'Iran, l'Iraq, el Turkmenistan, l'Afganistan, l'Uzbekistan, Turquia, Xipre, Síria, el Líban, Israel-Palestina i Egipte.
Nou!!: Antioquia de l'Orontes і Imperi Aquemènida · Veure més »
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Nou!!: Antioquia de l'Orontes і Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Imperi Selèucida
LImperi Selèucida fou un dels estats sorgits de la descomposició de l'imperi d'Alexandre el Gran.
Nou!!: Antioquia de l'Orontes і Imperi Selèucida · Veure més »
Imperi Seljúcida
LImperi Seljúcida va ser la creació d'una ètnia turca originaris del nord del mar d'Aral i es va estendre pels actuals Iran, Iraq i l'Àsia Menor entre els segles i. En el es van islamitzar adoptant la branca del sunnisme d'aquesta religió.
Nou!!: Antioquia de l'Orontes і Imperi Seljúcida · Veure més »
Javan
Segons el llibre del Gènesi, capítol desè, Javan és el fill de Gómer i pare d'Elixà, Tarsís, els quitites i els rodanites.
Nou!!: Antioquia de l'Orontes і Javan · Veure més »
Jerusalem
Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Nou!!: Antioquia de l'Orontes і Jerusalem · Veure més »
Joan Crisòstom
Joan Crisòstom (‘Joan el de la boca d'or’) fou un religiós, patriarca i sant grec.
Nou!!: Antioquia de l'Orontes і Joan Crisòstom · Veure més »
Joan Malales
Joan Malales o Joan Maleles (o; o) va ser un historiador romà d'Orient nadiu d'Antioquia, del qual es desconeix quan va viure, però se'l situa entre el i el.
Nou!!: Antioquia de l'Orontes і Joan Malales · Veure més »
Jordi d'Antioquia
Jordi d'Antioquia va ser l'autor d'una vida de Joan Crisòstom.
Nou!!: Antioquia de l'Orontes і Jordi d'Antioquia · Veure més »
Judaisme hel·lenístic
El Judaisme hel·lenístic era una forma de Judaisme al món antic que combinava la tradició religiosa jueva amb elements de la cultura grega.
Nou!!: Antioquia de l'Orontes і Judaisme hel·lenístic · Veure més »
Juli Cèsar
Gai Juli Cèsar (Gaius Iulius Caesar), més conegut com a, va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana.
Nou!!: Antioquia de l'Orontes і Juli Cèsar · Veure més »
Julià l'Apòstata
Flavi Claudi Julià (Flavius Claudius Julianus; 331/332 - 26 de juny del 363), anomenat pels cristians Julià l'Apòstata, fou un emperador romà que governà des del 361 fins al 363.
Nou!!: Antioquia de l'Orontes і Julià l'Apòstata · Veure més »
Justinià I
Justinià I el Gran (en llatí: Flavius Petrus Sabbatius Iustinianus; en grec: Ιουστινιανός) també conegut entre els cristians ortodoxos orientals com a sant Justinià el Gran, va ser l'emperador romà d'Orient des de l'any 527 fins al 565.
Nou!!: Antioquia de l'Orontes і Justinià I · Veure més »
Khunasira
Khunasira fou una antiga fortalesa a uns 60 km al sud-est d'Alep.
Nou!!: Antioquia de l'Orontes і Khunasira · Veure més »
Laodicea del Líban
Laodicea del Líban (en llatí Laodiceia ad Libanum, en grec antic Λαοδίκεια ἡ πρὸς Λιβάνῳ) era una ciutat de Síria que esmenta Estrabó a la vora de l'Orontes, prop del seu naixement, a l'inici del Districte de Marsyas.
Nou!!: Antioquia de l'Orontes і Laodicea del Líban · Veure més »
Libani
Libani (en llatí Libanius, en grec Λιβάνιος) va ser el més distingit entre els sofistes i retòrics grecs del.
Nou!!: Antioquia de l'Orontes і Libani · Veure més »
Llevant (Orient Pròxim)
El Llevant, conegut també com el Xam —, o —, és el nom d'una regió històrica de l'Orient Pròxim.
Nou!!: Antioquia de l'Orontes і Llevant (Orient Pròxim) · Veure més »
Llucià d'Antioquia
Llucià d'Antioquia (en Lucianus, en Λουκιανός) va ser un eclesiàstic sirià del començament del cristianisme.
Nou!!: Antioquia de l'Orontes і Llucià d'Antioquia · Veure més »
Luci Ver
Luci Aureli Ver (Lucius Verus; 15 desembre 130 – febrer 169) va ser coemperador de Roma del 161 fins a la seva mort el 169 juntament amb el seu germà adoptiu Marc Aureli.
Nou!!: Antioquia de l'Orontes і Luci Ver · Veure més »
Macrí
Marc Opel·li Macrí (Marcus Opellius Macrinus; c. 165 - 218), conegut simplement com a Macrí, va ser emperador romà durant catorze mesos entre el 217 i el 218.
Nou!!: Antioquia de l'Orontes і Macrí · Veure més »
Mar Mediterrània
La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).
Nou!!: Antioquia de l'Orontes і Mar Mediterrània · Veure més »
Marc Aureli
Marc Aureli, per casament Marcus Annius Verus (26 d'abril del 121 - 17 de març del 180) fou emperador romà del 161 al 180, que succeí a Antoní Pius, juntament amb son germà, i fill adoptiu d'Antoní Pius, Luci Aureli Ver.
Nou!!: Antioquia de l'Orontes і Marc Aureli · Veure més »
Marc Aureli Car
Marc Aureli Car (Marcus Aurelius Carus) fou un emperador romà del 282 al 283.
Nou!!: Antioquia de l'Orontes і Marc Aureli Car · Veure més »
Margarida d'Antioquia
Margarida o Marina (Antiòquia de Pisídia, 275 - 20 de juliol de 290) és venerada com a santa per les confessions cristianes que accepten l'existència de sants.
Nou!!: Antioquia de l'Orontes і Margarida d'Antioquia · Veure més »
Maria d'Antioquia
Maria d'Antioquia (va adoptar el nom de Xena en ingressar a un convent), fou emperadriu romana d'Orient.
Nou!!: Antioquia de l'Orontes і Maria d'Antioquia · Veure més »
Maximí Daia
Galeri Valeri Maximí, més conegut com a Maximí Daia o Daza, fou emperador romà del 305 al 313.
Nou!!: Antioquia de l'Orontes і Maximí Daia · Veure més »
Màlik-Xah I
Jalal-ad-Dawla Muïzz-ad-Din Abu-l-Fat·h Màlik-Xah ibn Alp Arslan, conegut com a Màlik-Xah I (1055-1092), fou gran soldà seljúcida del 1073 al 1092, sota el qual l'imperi Seljúcida va arribar a la seva màxima extensió i potència.
Nou!!: Antioquia de l'Orontes і Màlik-Xah I · Veure més »
Miquel Burtzes
Miquel Burtzes (grec: Μιχαήλ Βούρτζης, Mikhaïl Vurtzis), nascut cap al 930/935 i mort a la tardor del 995 o més tard, fou un important general romà d'Orient de finals del.
Nou!!: Antioquia de l'Orontes і Miquel Burtzes · Veure més »
Mossul
Mapa de Mossul i els seus districtes Mossul és una ciutat de l'Iraq, capital de la governació (muḥāfaẓa) de Nínive.
Nou!!: Antioquia de l'Orontes і Mossul · Veure més »
Muralla Aureliana
Muralla Aureliana (perímetre) La muralla Aureliana (en italià Mura Aureliane) és una construcció militar de caràcter defensiu construïda a la ciutat de Roma per l'emperador Aurelià i continuada per l'emperador Marc Aureli Probe.
Nou!!: Antioquia de l'Orontes і Muralla Aureliana · Veure més »
Nou Testament
El Nou Testament, també dit Testament Grec o Escriptures gregues, és el recull de llibres de la Bíblia cristiana escrits després del naixement de Jesucrist.
Nou!!: Antioquia de l'Orontes і Nou Testament · Veure més »
Orontes
El riu Orontes (també anomenat nahr al-Urunt o nahr al-Urund) és el principal riu de Síria, després de l'Eufrates.
Nou!!: Antioquia de l'Orontes і Orontes · Veure més »
Palmira
Palmira (el seu significat és ‘Palma’ o ‘Ciutat de les Palmeres’) fou una important ciutat de Síria en un oasi a l'interior del país ben regat per nombrosos rierols, a 215 km al nord-est de Damasc i 180 km al sud-oest de l'Eufrates, a Deir al-Zor.
Nou!!: Antioquia de l'Orontes і Palmira · Veure més »
Papa Evarist
Evarist (Antioquia, ? – Roma, c.106/107), alguna vegada anomenat Arist, va ser el cinquè bisbe de Roma i quart successor de sant Pere, des de l'any 97 fins al 105 o al 106/107.
Nou!!: Antioquia de l'Orontes і Papa Evarist · Veure més »
Papa Joan V
Joan V (Antioquia?, ? - Roma, 2 d'agost del 686) va ser Papa de l'Església Catòlica del 685 al 686.
Nou!!: Antioquia de l'Orontes і Papa Joan V · Veure més »
Patin
Estats neohitites i arameus, segles IX i VIII aC Patin o Pattin (i també Khattim, Khatina o Hatina, i pels assiris Unqi) va ser un estat dels luvites, que va sorgir com a poder independent després de la destrucció de l'imperi Hitita.
Nou!!: Antioquia de l'Orontes і Patin · Veure més »
Pau de Samòsata
Pau de Samòsata (en Paulus, en Παυ̂λος ὁ Σαμοσατεύς) va ser un cèlebre heresiarca grecosirià del.
Nou!!: Antioquia de l'Orontes і Pau de Samòsata · Veure més »
Pau de Tars
Pau de Tars conegut també com l'Apòstol dels Gentils i com Pau apòstol (originalment Saül de Tars o Saule, i després Pau), (Tars entre l'any 7 i l'any 10 - Roma 64 o 67), es considera una figura important en el desenvolupament, l'evangelisme i la predicació del cristianisme al món conegut de l'Imperi Romà, important intèrpret dels ensenyaments de Jesús de Natzaret.
Nou!!: Antioquia de l'Orontes і Pau de Tars · Veure més »
Pèrgam
Trajà a Pèrgam Pèrgam (Pergamum o Pergamus; en Πέργαμον) fou una antiga ciutat de Mísia al districte de Teuthrània, al nord del riu Caic (Caicus), prop del lloc on rebia els rius Selí (Selinus, que passava per la ciutat) i Celti (Celtius).
Nou!!: Antioquia de l'Orontes і Pèrgam · Veure més »
Pelàgia d'Antioquia
Pelàgia d'Antioquia (Antioquia, ca. 288 - 304) fou una jove cristiana, morta màrtir.
Nou!!: Antioquia de l'Orontes і Pelàgia d'Antioquia · Veure més »
Pentarquia
La Pentarquia (del grec Πενταρχία, Pentarchía, de πέντε pénte, "cinc", i ἄρχειν archein, "governar") és un model d'organització eclesiàstica formulat en les lleis de l'emperador Justinià I (527-565).
Nou!!: Antioquia de l'Orontes і Pentarquia · Veure més »
Pescenni Níger
Gai Pescenni Níger (en llatí Caius Pescennius Niger) va ser un emperador romà.
Nou!!: Antioquia de l'Orontes і Pescenni Níger · Veure més »
Portes Síries
Portes Síries (en llatí Syriae Portae, en grec antic Συρίαι πύλαι) també anomenades Portes d'Amanos (en grec Ἀμανίδες Πύλαι, en llatí Portae Amani), era un pas entre les muntanyes d'Amanos i la badia d'Issos que permetia el pas de Cilícia a Síria.
Nou!!: Antioquia de l'Orontes і Portes Síries · Veure més »
Primera Croada
La Primera Croada (1096-1099) va ser una expedició militar promoguda pel papa Urbà II per conquerir Jerusalem i alliberar del poder musulmà Jerusalem i altres llocs considerats sants, a més d'ajudar l'emperador romà d'Orient Aleix I Comnè a combatre els turcs que estaven envaint les seves terres a l'Àsia Central i Pèrsia.
Nou!!: Antioquia de l'Orontes і Primera Croada · Veure més »
Principat d'Antioquia
El Principat d'Antioquia fou el primer estat croat fundat l'any 1098 a conseqüència de la Primera Croada.
Nou!!: Antioquia de l'Orontes і Principat d'Antioquia · Veure més »
Província de Hatay
Hatay és una província (il) de Turquia que limita amb Síria.
Nou!!: Antioquia de l'Orontes і Província de Hatay · Veure més »
Província romana de Síria
La província romana de Síria fou establerta el 64 aC amb els antics territoris selèucides i comprenia nombroses ciutats lliures i tetrarquies o petits principats.
Nou!!: Antioquia de l'Orontes і Província romana de Síria · Veure més »
Ramon d'Aguilers
Raymond d'Aguiliers (o d'Aguilers o d'Agiles) Raymond d'Aguiliers és l'autor de la Història Francorum qui ceperunt Iherusalem, una de les principals fonts inicials per a la Primera Croada (1096-1099).
Nou!!: Antioquia de l'Orontes і Ramon d'Aguilers · Veure més »
Riu Afrin
El riu Afrin és un afluent del riu Orontes, a la part baixa i per la dreta.
Nou!!: Antioquia de l'Orontes і Riu Afrin · Veure més »
Romà de Cesarea
Romà de Cesarea o Romà d'Antioquia, és venerat com a màrtir per diverses confessions cristianes.
Nou!!: Antioquia de l'Orontes і Romà de Cesarea · Veure més »
Ruta comercial
Marco Polo arribant a un port de la Xina Una ruta comercial és una sèrie d'etapes fixades que uneixen dos punts importants per al comerç.
Nou!!: Antioquia de l'Orontes і Ruta comercial · Veure més »
Ruta de la seda
La ruta de la seda, coneguda per ser la primera ruta mundial de la història, era una xarxa de rutes comercials entre Àsia i Europa que s'estenia per més de 8.000 km des de Chang'an (actualment Xi'an) a la Xina, Antioquia a Síria i Constantinoble (actualment Istanbul, Turquia), a les portes d'Europa.
Nou!!: Antioquia de l'Orontes і Ruta de la seda · Veure més »
Ruta de les espècies
Mapa del Maluku (de les espècies) de Petrus Plancius, 1592. La ruta de les espècies és la que es va originar pel comerç d'espècies entre civilitzacions històriques d'Àsia, Àfrica del nord-est i Europa.
Nou!!: Antioquia de l'Orontes і Ruta de les espècies · Veure més »
Ruta reial persa
La ruta reial persa era un antic camí construït pel rei persa Darios I al.
Nou!!: Antioquia de l'Orontes і Ruta reial persa · Veure més »
Samsat
Samsat és una petita vila a la província d'Adıyaman de Turquia, situada a la part superior del riu Eufrates.
Nou!!: Antioquia de l'Orontes і Samsat · Veure més »
Sant Pere
Sant Peretr; Šimʿōn bar Yōnāh; tr o tr, ‘Simó el Pur’; tr o tr; tr; Petrus; Aziz Petrus.
Nou!!: Antioquia de l'Orontes і Sant Pere · Veure més »
Sapor I
Sapor I o Xapur I (215-272) va ser el segon Rei de reis (240-270) de la dinastia sassànida.
Nou!!: Antioquia de l'Orontes і Sapor I · Veure més »
Síria Cele
Síria Cele fou una província romana creada vers el 120 per divisió de la província de Síria.
Nou!!: Antioquia de l'Orontes і Síria Cele · Veure més »
Seleuc I Nicàtor
va ser el fundador i primer rei de l'Imperi Selèucida.
Nou!!: Antioquia de l'Orontes і Seleuc I Nicàtor · Veure més »
Septimi Sever
Luci Septimi Sever (11 d'abril de 146, Leptis Magna – 4 de febrer de 211, Eboracum, Britània) fou emperador romà fundador de la dinastia Severa.
Nou!!: Antioquia de l'Orontes і Septimi Sever · Veure més »
Setge d'Antioquia (1097-1098)
El Setge d'Antioquia va tenir lloc a Antioquia durant la Primera Croada entre 1097 i 1098, va consistir en dues fases: una primera, entre el 21 d'octubre de 1097 i el 2 de juny de 1098, per part dels croats contra la ciutat musulmana, i una segona, per part dels musulmans contra els ocupants croats, del 7 de juny al 28 de juny del 1098.
Nou!!: Antioquia de l'Orontes і Setge d'Antioquia (1097-1098) · Veure més »
Setge d'Antioquia (1268)
El setge d'Antioquia fou una de les batalles de la Guerra mameluco-croada, i va posar en 1268 la capital del Principat d'Antioquia en mans del Soldanat Mameluc.
Nou!!: Antioquia de l'Orontes і Setge d'Antioquia (1268) · Veure més »
Setge d'Antioquia (968-969)
El setge d'Antioquia de 968-969 fou una ofensiva militar reeixida dirigida per importants comandants de l'Imperi Romà d'Orient per reconquerir la ciutat estratègicament important d'Antioquia dels hamdànides.
Nou!!: Antioquia de l'Orontes і Setge d'Antioquia (968-969) · Veure més »
Sicília
Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.
Nou!!: Antioquia de l'Orontes і Sicília · Veure més »
Sinecisme
El terme sinecisme (συνοικισμóς, sinekismós) fa referència, en el cas grec, al procés històric d'unió de dos o més nuclis de població, tant des del punt de vista físic com jurídic.
Nou!!: Antioquia de l'Orontes і Sinecisme · Veure més »
Susiana
Susiana (Σουσιανή) fou una regió i satrapia de l'Imperi Persa i després selèucida que limitava al nord amb la Mèdia; a l'est amb les muntanyes Parachoathras i el riu Oroatis; al sud el golf Pèrsic; i a l'oest les planes de Babilònia.
Nou!!: Antioquia de l'Orontes і Susiana · Veure més »
Tàpsac
Tàpsac (en grec antic Θάψακος, en llatí Thapsacus) era una ciutat important de la riba dreta de l'Eufrates, que l'Antic Testament anomena Tifsah, on diu que era el límit oriental del regne de Salomó.
Nou!!: Antioquia de l'Orontes і Tàpsac · Veure més »
Tútuix I
Abu-Saïd Taj-ad-Dawla Tútuix (I) ibn Alp Arslan, més conegut habitualment com a Tútuix I, fou un sultà seljúcida de Síria (a Alep i nord de Síria del 1086 al 1087 i del 1094 al 1095, a Damasc de 1079 a 1095).
Nou!!: Antioquia de l'Orontes і Tútuix I · Veure més »
Teòfil d'Antioquia
Teòfil (Teophilus) va ser un bisbe d'Antioquia de la segona meitat del i autor d'una de les més antigues apologies del cristianisme conegudes.
Nou!!: Antioquia de l'Orontes і Teòfil d'Antioquia · Veure més »
Teodor de Mopsuèstia
Teodor de Mopsuèstia va ser un eclesiàstic romà d'Orient, bisbe de Mopsuèstia.
Nou!!: Antioquia de l'Orontes і Teodor de Mopsuèstia · Veure més »
Teodoret de Cir
Teodoret (Θεοδώρητος) (Antioquia de l'Orontes, vers 393 – Cir, vers 457) també conegut com a Teodorit, tot i que aquesta forma és menys correcta, va ser un dels més eminents eclesiàstics del, i un defensor de la llibertat d'opinió en matèria religiosa.
Nou!!: Antioquia de l'Orontes і Teodoret de Cir · Veure més »
Tetràpolis
La Tetràpolis va ser un districte de Síria anomenat així perquè estava integrat per quatre ciutats principals: Selèucia de Piera, Antioquia la més important i la que tenia el port més ben construït, Apamea, una base militar i un centre de comerç i Laodicea, totes fundades per Seleuc I Nicàtor, que les va anomenar segons els noms de persones de la seva família.
Nou!!: Antioquia de l'Orontes і Tetràpolis · Veure més »
Tiberi
Tiberi (Tiberius; nascut el 16 de novembre del 42 aC i mort el 16 de març del 37), nascut Tiberi Claudi Neró (Tiberius Claudius Nero), fou un líder militar romà i segon emperador de l'Imperi Romà entre el 14 i la seva mort el 37.
Nou!!: Antioquia de l'Orontes і Tiberi · Veure més »
Tigranes II d'Armènia
Tigranes II el Gran Ordre de Tigranes el Gran Tigranes II, conegut com a Tigranes el gran (en armeni Տիգրան Մեծ, en grec antic Τιγράνης ὁ Μέγας 'Tigránes ho Mégas') va néixer cap a l'any 140 aC i va morir el 55 aC.
Nou!!: Antioquia de l'Orontes і Tigranes II d'Armènia · Veure més »
Tit (emperador)
Tit Flavi Sabí Vespasià conegut com a Tit (30 de desembre de 39 - 13 de setembre de 81) fou emperador romà de l'any 79 fins a la seua mort al 81.
Nou!!: Antioquia de l'Orontes і Tit (emperador) · Veure més »
Trajà
Marc Ulpi Trajà (Marcus Ulpius Traianus; Itàlica, 18 de setembre del 53 - Selinunt, 9/11 d'agost del 117) fou emperador romà entre el 98 i el 117.
Nou!!: Antioquia de l'Orontes і Trajà · Veure més »
Tulúnida
La dinastia tulúnida o dels tulúnides fou una nissaga que va regir Egipte del 868 al 968 com a governadors (emirs) del califat, tot i que en la pràctica amb un gran poder i de fet de manera hereditària.
Nou!!: Antioquia de l'Orontes і Tulúnida · Veure més »
Turquia
Turquia (en turc: Türkiye), oficialment la República de Turquia (en turc: Türkiye Cumhuriyeti), és un estat eurasiàtic que ocupa la península d'Anatòlia al sud-oest d'Àsia, així com Tràcia als Balcans, regió del sud-est d'Europa.
Nou!!: Antioquia de l'Orontes і Turquia · Veure més »
Valerià
Publi Licini Valerià (en llatí) (200-260) fou emperador romà del 253 al 260.
Nou!!: Antioquia de l'Orontes і Valerià · Veure més »
Yaghi-Siyan
Yaghi-Siyan (mort el 2 de juny de 1098) fou el governador d'Antioquia durant la Primera Croada.
Nou!!: Antioquia de l'Orontes і Yaghi-Siyan · Veure més »
Zenòbia
Septímia Zenòbia (Zēnobía; arameu palmirià:, Btzby / Bat-Zabbai) (Palmira, ca. 240 – Tívoli, 274) fou reina de Palmira.
Nou!!: Antioquia de l'Orontes і Zenòbia · Veure més »
Zeus
En la mitologia grega, Zeus (en Ζεύς) és el déu suprem de l'Olimp.
Nou!!: Antioquia de l'Orontes і Zeus · Veure més »
1084
Sense descripció.
Nou!!: Antioquia de l'Orontes і 1084 · Veure més »
1085
Sense descripció.
Nou!!: Antioquia de l'Orontes і 1085 · Veure més »
1086
Sense descripció.
Nou!!: Antioquia de l'Orontes і 1086 · Veure més »
1097
Sense descripció.
Nou!!: Antioquia de l'Orontes і 1097 · Veure més »
1098
Sense descripció.
Nou!!: Antioquia de l'Orontes і 1098 · Veure més »
115
Sense descripció.
Nou!!: Antioquia de l'Orontes і 115 · Veure més »
1268
;Països catalans.
Nou!!: Antioquia de l'Orontes і 1268 · Veure més »
162
Sense descripció.
Nou!!: Antioquia de l'Orontes і 162 · Veure més »
166
El 166 (CLXVI) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Antioquia de l'Orontes і 166 · Veure més »
176
El 176 (CLXXVI) fou un any de traspàs començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Antioquia de l'Orontes і 176 · Veure més »
18 de maig
El 18 de maig és el cent trenta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Antioquia de l'Orontes і 18 de maig · Veure més »
193
El 193 (CXCIII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Antioquia de l'Orontes і 193 · Veure més »
194
El 194 (CXCIV) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Antioquia de l'Orontes і 194 · Veure més »
218
Sense descripció.
Nou!!: Antioquia de l'Orontes і 218 · Veure més »
252
El 252 foun un any de traspàs iniciat en dijous de l'edat antiga.
Nou!!: Antioquia de l'Orontes і 252 · Veure més »
258
El 258 (CCLVIII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Antioquia de l'Orontes і 258 · Veure més »
260
Sense descripció.
Nou!!: Antioquia de l'Orontes і 260 · Veure més »
266
El 266 (CCLXVI) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Antioquia de l'Orontes і 266 · Veure més »
270
El 270 (CCLXX) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Antioquia de l'Orontes і 270 · Veure més »
272
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Antioquia de l'Orontes і 272 · Veure més »
29 d'octubre
El 29 d'octubre és el tres-cents dosè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Antioquia de l'Orontes і 29 d'octubre · Veure més »
3 de juny
El 3 de juny és el cent cinquanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Antioquia de l'Orontes і 3 de juny · Veure més »
327
Sense descripció.
Nou!!: Antioquia de l'Orontes і 327 · Veure més »
341
El 341 (CCCXLI) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Antioquia de l'Orontes і 341 · Veure més »
350
Sense descripció.
Nou!!: Antioquia de l'Orontes і 350 · Veure més »
37
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Antioquia de l'Orontes і 37 · Veure més »
380
Sense descripció.
Nou!!: Antioquia de l'Orontes і 380 · Veure més »
387
Sense descripció.
Nou!!: Antioquia de l'Orontes і 387 · Veure més »
388
Sense descripció.
Nou!!: Antioquia de l'Orontes і 388 · Veure més »
457
Sense descripció.
Nou!!: Antioquia de l'Orontes і 457 · Veure més »
474
Sense descripció.
Nou!!: Antioquia de l'Orontes і 474 · Veure més »
526
Sense descripció.
Nou!!: Antioquia de l'Orontes і 526 · Veure més »
535
Sense descripció.
Nou!!: Antioquia de l'Orontes і 535 · Veure més »
538
Sense descripció.
Nou!!: Antioquia de l'Orontes і 538 · Veure més »
602
El 602 és l'any comú començat en dilluns del segons el calendari gregorià, malgrat llavors estava vigent encara el calendari julià i per tant el còmput cronològic era diferent.
Nou!!: Antioquia de l'Orontes і 602 · Veure més »
611
Sense descripció.
Nou!!: Antioquia de l'Orontes і 611 · Veure més »
637
Sense descripció.
Nou!!: Antioquia de l'Orontes і 637 · Veure més »
638
Sense descripció.
Nou!!: Antioquia de l'Orontes і 638 · Veure més »
878
El 878 (DCCCLXXVIII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Antioquia de l'Orontes і 878 · Veure més »
898
Sense descripció.
Nou!!: Antioquia de l'Orontes і 898 · Veure més »
944
El 944 (CMXLIV) fou un any de traspàs començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Antioquia de l'Orontes і 944 · Veure més »
969
El 969 (CMLXIX) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Antioquia de l'Orontes і 969 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Antioquia Dafne, Antioquia d'Orontes, Antioquia de Síria, Antioquia de l’Orontes.
