Similituds entre Antiguitat clàssica і Primera Guerra Púnica
Antiguitat clàssica і Primera Guerra Púnica tenen 23 coses en comú (en Uniopèdia): Administració provincial romana, Antiga Grècia, Àfrica del Nord, Cartago, Còrsega, Ciutat estat, Edat antiga, Gai Duili (cònsol), Gàl·lia, Guerra dels Mercenaris, Guerres Púniques, Hamílcar Barca, Hanníbal Barca (247 aC), Hispània, Magna Grècia, Mamertins, Messina, Península Ibèrica, Període hel·lenístic d'Egipte, República Romana, Sardenya, Senat Romà, Sicília.
Administració provincial romana
L'administració provincial romana es va crear quan la Primera Guerra Púnica va portar a l'expansió del territori de Roma, bàsicament a les illes mediterrànies.
Administració provincial romana і Antiguitat clàssica · Administració provincial romana і Primera Guerra Púnica ·
Antiga Grècia
Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.
Antiga Grècia і Antiguitat clàssica · Antiga Grècia і Primera Guerra Púnica ·
Àfrica del Nord
miniatura L'Àfrica del Nord és una regió del continent africà que habitualment es considera que inclou els estats i territoris següents.
Àfrica del Nord і Antiguitat clàssica · Àfrica del Nord і Primera Guerra Púnica ·
Cartago
Cartago va ser una antiga ciutat del nord d'Àfrica, a l'actual Tunísia (a uns disset quilòmetres al nord-est de la capital d'aquest país), fundada per emigrants fenicis de Tir a finals del, segons la datació moderna més acceptada, i segons la llegenda, per la princesa fenícia Dido.
Antiguitat clàssica і Cartago · Cartago і Primera Guerra Púnica ·
Còrsega
Còrsega (en cors, Corsica; en francès, Corse) és una illa mediterrània de 8.748 km², situada en latituds —entre 41º i 43º de latitud nord— sensiblement idèntiques a les dels Pirineus i de la part mitjana dels Apenins.
Antiguitat clàssica і Còrsega · Còrsega і Primera Guerra Púnica ·
Ciutat estat
Una ciutat estat és una ciutat sobirana independent que exerceix el poder sobre la seva vida política, econòmica i cultural sobre el seu territori contigu.
Antiguitat clàssica і Ciutat estat · Ciutat estat і Primera Guerra Púnica ·
Edat antiga
Ledat antiga o antiguitat és el període de la història entre el naixement de l'escriptura i la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476, que marca l'inici de l'edat mitjana.
Antiguitat clàssica і Edat antiga · Edat antiga і Primera Guerra Púnica ·
Gai Duili (cònsol)
Gai Duili (en Gaius Duilius) va ser un magistrat romà.
Antiguitat clàssica і Gai Duili (cònsol) · Gai Duili (cònsol) і Primera Guerra Púnica ·
Gàl·lia
La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.
Antiguitat clàssica і Gàl·lia · Gàl·lia і Primera Guerra Púnica ·
Guerra dels Mercenaris
La Guerra dels Mercenaris o Guerra líbia va ser una revolta dels exèrcits de mercenaris al servei de l'Imperi cartaginès durant i al final la Primera Guerra Púnica, i que va comptar amb el suport d'assentaments a Líbia descontents amb el control cartaginès.
Antiguitat clàssica і Guerra dels Mercenaris · Guerra dels Mercenaris і Primera Guerra Púnica ·
Guerres Púniques
cartagineses en el transcurs de les Guerres Púniques. Les Guerres Púniques van ser una sèrie de tres guerres que van enfrontar, entre els anys 264 aC i 146 aC, les dues principals potències del Mediterrani de l'època, Roma i Cartago, anomenades així pel fet de ser la denominació que els romans donaven als púnics o cartaginesos, poble d'origen fenici.
Antiguitat clàssica і Guerres Púniques · Guerres Púniques і Primera Guerra Púnica ·
Hamílcar Barca
Ruïnes de Cartago Hamílcar Barca (270 aC - Ilici, 228 aC) va ser un general i un home d'estat cartaginès, líder de la família Barca, pare d'Hanníbal i Àsdrubal Barca i sogre d'Hàsdrubal.
Antiguitat clàssica і Hamílcar Barca · Hamílcar Barca і Primera Guerra Púnica ·
Hanníbal Barca (247 aC)
Hanníbal Barca (247 aC – 182 aC) fou un polític i capitost militar de l'antic Imperi Cartaginès.
Antiguitat clàssica і Hanníbal Barca (247 aC) · Hanníbal Barca (247 aC) і Primera Guerra Púnica ·
Hispània
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'Imperi Romà a la península Ibèrica.
Antiguitat clàssica і Hispània · Hispània і Primera Guerra Púnica ·
Magna Grècia
Magna GrèciaMagna Grècia (Magna Graecia; Megálē Hellás) és el nom donat en l'antiguitat al territori ocupat pels colons grecs del sud de la península italiana i Sicília, on van fundar nombroses polis que van comerciar amb la seva metròpoli.
Antiguitat clàssica і Magna Grècia · Magna Grècia і Primera Guerra Púnica ·
Mamertins
Mamertins (en osc mamertini, fills de Mart) era el nom que van prendre els habitants de Messana a partir del quan uns mercenaris van assumir el poder a la ciutat.
Antiguitat clàssica і Mamertins · Mamertins і Primera Guerra Púnica ·
Messina
Messina (en sicilià Missina) és una ciutat d'Itàlia situada al nord-est de Sicília.
Antiguitat clàssica і Messina · Messina і Primera Guerra Púnica ·
Península Ibèrica
La península Ibèrica és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.
Antiguitat clàssica і Península Ibèrica · Península Ibèrica і Primera Guerra Púnica ·
Període hel·lenístic d'Egipte
El període hel·lenístic d'Egipte o Egipte Ptolemaic correspon al període de l'antiguitat en la regió de l'actual Egipte entre la conquesta macedònica per Alexandre el Gran i la caiguda en mans de l'Imperi Romà, és a dir, al període de domini per part de la dinastia ptolemaica o dels ptolomeus.
Antiguitat clàssica і Període hel·lenístic d'Egipte · Període hel·lenístic d'Egipte і Primera Guerra Púnica ·
República Romana
La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república.
Antiguitat clàssica і República Romana · Primera Guerra Púnica і República Romana ·
Sardenya
Sardenya (Sardigna, Sardinna o Sardinnia en sard; Sardegna en italià) és la segona illa més gran de la Mediterrània, situada al sud de Còrsega i que pertany a l'estat italià, del qual és una regió autònoma.
Antiguitat clàssica і Sardenya · Primera Guerra Púnica і Sardenya ·
Senat Romà
El Senat Romà fou una institució de l'antiga Roma que va sorgir com a contrapès a la institució reial.
Antiguitat clàssica і Senat Romà · Primera Guerra Púnica і Senat Romà ·
Sicília
Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.
Antiguitat clàssica і Sicília · Primera Guerra Púnica і Sicília ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Antiguitat clàssica і Primera Guerra Púnica
- Què tenen en comú Antiguitat clàssica і Primera Guerra Púnica
- Semblances entre Antiguitat clàssica і Primera Guerra Púnica
Comparació entre Antiguitat clàssica і Primera Guerra Púnica
Antiguitat clàssica té 175 relacions, mentre que Primera Guerra Púnica té 181. Com que tenen en comú 23, l'índex de Jaccard és 6.46% = 23 / (175 + 181).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Antiguitat clàssica і Primera Guerra Púnica. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: