Similituds entre Antiguitat clàssica і Edat antiga
Antiguitat clàssica і Edat antiga tenen 145 coses en comú (en Uniopèdia): Administració provincial romana, Alexandre el Gran, Alexandria, Alps, Amèrica, Anatòlia, Andalusia, Antiga Grècia, Antiga Roma, Antiguitat tardana, Antioquia de l'Orontes, Arcadi, Aristòtil, Arle, Arquitectura, Art, August, Índia, Àccium, Àfrica del Nord, Àsia, Batalla d'Adrianòpolis (378), Batalla d'Àccium, Batalla de Cannes, Batalla de Zama, Batalla del llac Trasimè, Batalla del Trèbia (218 aC), Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, Cartagena, Cartago, ..., Càpua, Còrsega, Ciència, Ciutat estat, Cleòpatra, Conca del Mediterrani, Constantí, Constantinoble, Crisi del segle III, Cristianisme, Cultura occidental, Danubi, Dinastia, Dinastia Flàvia, Dinastia Severa, Dioclecià, Ebre, Edat mitjana, Educació, Egipte, Els cinc bons emperadors, Empúries, Etruscs, Europa, Filosofia, Flavi Honori, Gai Duili (cònsol), Gai Mari, Gàl·lia, Germànics, Gneu Pompeu Magne, Grècia, Grec, Grec koiné, Guerra, Guerra dels Mercenaris, Guerra social, Guerres Púniques, Hamílcar Barca, Hanníbal Barca (247 aC), Hàsdrubal Barca, Hispània, Idioma, Illa, Imperi Romà, Imperi Romà d'Occident, Imperi Romà d'Orient, Imperi Selèucida, Imperium, Iran, Itàlia, Juli Cèsar, Lèpid el triumvir, Llatins, Luperca, Macedònia (regió), Magna Grècia, Mamertins, Mar Egea, Mar Mediterrània, Marc Antoni, Marc Licini Cras Dives (triumvir), Món grecoromà, Mesopotàmia, Mesopotàmia (província romana), Messina, Metròpoli, Monarquia, Neró, Numídia, Occident, Odoacre, Orient Pròxim, Patrici (classe romana), Pax Romana, Pèrgam, Península Ibèrica, Període hel·lenístic d'Egipte, Pirineus, Plebs, Política, Publi Corneli Escipió Africà Major, Publi Corneli Escipió Emilià Africà Menor, Ròmul Augústul, Regne de Macedònia, Regne de Pèrgam, Renaixement, República, República Romana, Rin, Rodes (ciutat), Roma, Sabins, Sardenya, Sàhara, Síria, Segle XVIII, Senat, Senat Romà, Setge de Sagunt, Sicília, Tarquini el Superb, Tíber, Tercera Guerra Púnica, Tiberi, Tigris, Tir, Trajà, Tràcia, Tribú, Tunis, Valent, Visigots, Xipre, 4 de setembre. Ampliar l'índex (115 més) »
Administració provincial romana
L'administració provincial romana es va crear quan la Primera Guerra Púnica va portar a l'expansió del territori de Roma, bàsicament a les illes mediterrànies.
Administració provincial romana і Antiguitat clàssica · Administració provincial romana і Edat antiga ·
Alexandre el Gran
Alexandre III de Macedònia (grec antic: Αλέξανδρος ὁ Μακεδών, Aléxandros ho Makedon; nascut a Pel·la el 21 de juliol del 356 aC i mort a Babilònia el 10 de juny del 323 aC), conegut habitualment com a Alexandre el Gran o Alexandre Magne, fou un rei argèada del Regne de Macedònia, a l'antiga Grècia.
Alexandre el Gran і Antiguitat clàssica · Alexandre el Gran і Edat antiga ·
Alexandria
Alexandria (antic egipci: raqedum) és una ciutat d'Egipte, capital de la governació d'Alexandria.
Alexandria і Antiguitat clàssica · Alexandria і Edat antiga ·
Alps
Els Alps (Alpen en alemany, Alpes en francès i Ârpes en francoprovençal, Alpi en italià, Alpe en eslovè, Alps en furlà, occità i romanx, Alp en llombard i piemontès) són una cadena de muntanyes situada a l'Europa central.
Alps і Antiguitat clàssica · Alps і Edat antiga ·
Amèrica
Amèrica, també anomenat el Nou Món, és un dels continents de la Terra.
Amèrica і Antiguitat clàssica · Amèrica і Edat antiga ·
Anatòlia
miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.
Anatòlia і Antiguitat clàssica · Anatòlia і Edat antiga ·
Andalusia
Andalusia (en castellà i oficialment Andalucía) és una comunitat autònoma del sud d'Espanya.
Andalusia і Antiguitat clàssica · Andalusia і Edat antiga ·
Antiga Grècia
Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.
Antiga Grècia і Antiguitat clàssica · Antiga Grècia і Edat antiga ·
Antiga Roma
Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.
Antiga Roma і Antiguitat clàssica · Antiga Roma і Edat antiga ·
Antiguitat tardana
V conservat a la Biblioteca Apostòlica Vaticana El terme antiguitat tardana s'usa per a designar un període de transició entre l'antiguitat clàssica i l'edat mitjana tant a Europa com a la conca mediterrània en general.
Antiguitat clàssica і Antiguitat tardana · Antiguitat tardana і Edat antiga ·
Antioquia de l'Orontes
Antioquia fou la capital de l'Imperi Selèucida i més tard capital regional de l'Imperi Romà i l'Imperi Romà d'Orient.
Antiguitat clàssica і Antioquia de l'Orontes · Antioquia de l'Orontes і Edat antiga ·
Arcadi
Flavi Arcadi (Flavius Arcadius; 377 – 1 de maig del 408) fou el primer emperador romà d'Orient entre el 395 i el 408.
Antiguitat clàssica і Arcadi · Arcadi і Edat antiga ·
Aristòtil
Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea, Grècia, 322 aC) va ser un filòsof de l'antiga Grècia.
Antiguitat clàssica і Aristòtil · Aristòtil і Edat antiga ·
Arle
Arle —Arle i Arles — és una vila de la Provença.
Antiguitat clàssica і Arle · Arle і Edat antiga ·
Arquitectura
'''El somni de l'arquitecte''', Oli sobre tela, 1840. Thomas Cole, Toledo Museum of Art. Toledo (Ohio), Estats Units Larquitectura és l'art de projectar o construir edificis i d'altres estructures físiques.
Antiguitat clàssica і Arquitectura · Arquitectura і Edat antiga ·
Art
L'art és el procés o el producte deliberat de l'organització dels elements en una forma que apel·la els sentits i les emocions.
Antiguitat clàssica і Art · Art і Edat antiga ·
August
August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.
Antiguitat clàssica і August · August і Edat antiga ·
Índia
LÍndia (Bhārat), oficialment la República de l'Índia (Bhārat Gaṇarājya), és un estat del sud de l'Àsia.
Índia і Antiguitat clàssica · Índia і Edat antiga ·
Àccium
Àccium o Acci (en grec antic Ἄκτιον, Àction; en llatí Actĭum) era un promontori d'Acarnània a l'entrada del golf d'Arta, enfront del qual es van lliurar dues batalles.
Àccium і Antiguitat clàssica · Àccium і Edat antiga ·
Àfrica del Nord
miniatura L'Àfrica del Nord és una regió del continent africà que habitualment es considera que inclou els estats i territoris següents.
Àfrica del Nord і Antiguitat clàssica · Àfrica del Nord і Edat antiga ·
Àsia
LÀsia és un continent situat a l'hemisferi nord que forma la part oriental del supercontinent d'Euràsia.
Àsia і Antiguitat clàssica · Àsia і Edat antiga ·
Batalla d'Adrianòpolis (378)
La batalla d'Adrianòpolis va ser un enfrontament armat que es va lliurar el 9 d'agost del 378 a les planes al nord-oest de la ciutat romana d'Adrianòpolis (actual Edirne, a la Tràcia Oriental).
Antiguitat clàssica і Batalla d'Adrianòpolis (378) · Batalla d'Adrianòpolis (378) і Edat antiga ·
Batalla d'Àccium
La segona batalla naval d'Àccium o Àctium es va produir el 2 de setembre de l'any 31 aC entre les flotes de Gai Juli Cèsar Octavià (el futur August), dirigida per Agripa, i la de Marc Antoni i la seva aliada Cleòpatra VII.
Antiguitat clàssica і Batalla d'Àccium · Batalla d'Àccium і Edat antiga ·
Batalla de Cannes
La batalla de Cannes o CannasEn fonts antigues.
Antiguitat clàssica і Batalla de Cannes · Batalla de Cannes і Edat antiga ·
Batalla de Zama
La batalla de Zama es va lliurar el 19 d'octubre de l'any 202 aC i va ser la batalla decisiva de la Segona Guerra Púnica.
Antiguitat clàssica і Batalla de Zama · Batalla de Zama і Edat antiga ·
Batalla del llac Trasimè
La batalla del llac Trasimè es lliurà el 24 de juny de l'any 217 aC i va ser una de les batalles de la Segona Guerra Púnica, on el cònsol romà Gai Flamini va ser derrotat pel cartaginès Anníbal Barca.
Antiguitat clàssica і Batalla del llac Trasimè · Batalla del llac Trasimè і Edat antiga ·
Batalla del Trèbia (218 aC)
La batalla del Trèbia va ser una batalla de la Segona Guerra Púnica entre els exèrcits romans i cartaginesos que va tenir lloc el 18 de desembre de l'any 218 aC a la vora del riu Trèbia, entre les ciutats de Placència (actual Piacenza) i Arimínium (actual Rímini).
Antiguitat clàssica і Batalla del Trèbia (218 aC) · Batalla del Trèbia (218 aC) і Edat antiga ·
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc), i 117 dC (verd) La caiguda de l'Imperi Romà d'Occident és el procés de decadència que va portar a la fragmentació de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476 i la seva posterior dissolució el 480.
Antiguitat clàssica і Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident · Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Edat antiga ·
Cartagena
Cartagena o Cartagènia és una ciutat a la Regió de Múrcia, capital legislativa d'aquesta comunitat i capital comarcal del Camp de Cartagena.
Antiguitat clàssica і Cartagena · Cartagena і Edat antiga ·
Cartago
Cartago va ser una antiga ciutat del nord d'Àfrica, a l'actual Tunísia (a uns disset quilòmetres al nord-est de la capital d'aquest país), fundada per emigrants fenicis de Tir a finals del, segons la datació moderna més acceptada, i segons la llegenda, per la princesa fenícia Dido.
Antiguitat clàssica і Cartago · Cartago і Edat antiga ·
Càpua
Amfiteatre Càpua és una ciutat italiana de la Campània a la província de Caserta, a la riba del riu Volturno.
Antiguitat clàssica і Càpua · Càpua і Edat antiga ·
Còrsega
Còrsega (en cors, Corsica; en francès, Corse) és una illa mediterrània de 8.748 km², situada en latituds —entre 41º i 43º de latitud nord— sensiblement idèntiques a les dels Pirineus i de la part mitjana dels Apenins.
Antiguitat clàssica і Còrsega · Còrsega і Edat antiga ·
Ciència
La ciència (del llatí scientia) és, etimològicament, un conjunt de coneixements dels principis i les causes obtingudes per mitjà del raonament.
Antiguitat clàssica і Ciència · Ciència і Edat antiga ·
Ciutat estat
Una ciutat estat és una ciutat sobirana independent que exerceix el poder sobre la seva vida política, econòmica i cultural sobre el seu territori contigu.
Antiguitat clàssica і Ciutat estat · Ciutat estat і Edat antiga ·
Cleòpatra
Cleòpatra VII Filopàtor va ser la darrera reina d'Egipte, de la dinastia hel·lènica dels Ptolemeu, que va ser creada per Ptolemeu I Soter, general d'Alexandre el Gran.
Antiguitat clàssica і Cleòpatra · Cleòpatra і Edat antiga ·
Conca del Mediterrani
La conca del Mediterrani són les terres i països que envolten el mar Mediterrani.
Antiguitat clàssica і Conca del Mediterrani · Conca del Mediterrani і Edat antiga ·
Constantí
Constantí és una vila i municipi de la comarca del Tarragonès.
Antiguitat clàssica і Constantí · Constantí і Edat antiga ·
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Antiguitat clàssica і Constantinoble · Constantinoble і Edat antiga ·
Crisi del segle III
La crisi del fou un període que assolà els territoris de l'Imperi Romà a partir de les primeres invasions dels bàrbars.
Antiguitat clàssica і Crisi del segle III · Crisi del segle III і Edat antiga ·
Cristianisme
Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.
Antiguitat clàssica і Cristianisme · Cristianisme і Edat antiga ·
Cultura occidental
Plató, juntament amb Sòcrates i Aristòtil, va ser membre fundador de la filosofia occidental La cultura occidental (de vegades equiparada amb civilització occidental o civilització europea) es refereix a les cultures d'origen europeu.
Antiguitat clàssica і Cultura occidental · Cultura occidental і Edat antiga ·
Danubi
El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre. Tanmateix, la font del Danubi és la del Breg, de manera que el seu primer afluent és el Brigach. La conca hidrogràfica del Danubi té una superfície d'uns 801.463 km² i abasta nombrosos països de l'Europa central i oriental. El Danubi creua Europa d'oest a est, i adquireix els següents noms pels països per on passa: Donau (a Alemanya i Àustria), Dunaj (a Eslovàquia), Duna (a Hongria), Dunav (a Croàcia), Дунав (Dúnav, a Sèrbia i Bulgària), Dunărea (a Romania) i Дунай (Dunai, a Ucraïna). Històricament, el Danubi va ser una de les fronteres de l'Imperi Romà. Des de fa segles, és una important via fluvial; és navegable per a grans vaixells fins a la ciutat de Brãila (Romania) i per a vaixells més petits fins a Ulm (Alemanya) a 2.575 km de la mar. Travessa importants capitals com ara Viena, Bratislava, Budapest i Belgrad. A la seva desembocadura a la mar Negra forma el delta del Danubi entre Romania i Ucraïna, un paratge natural que és considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Antiguitat clàssica і Danubi · Danubi і Edat antiga ·
Dinastia
Una dinastia és una sèrie de governants d'un o diversos estats emparentats entre si, o provinents tots d'un mateix llinatge.
Antiguitat clàssica і Dinastia · Dinastia і Edat antiga ·
Dinastia Flàvia
La dinastia Flàvia va ser la tercera dinastia de l'Imperi Romà fundada per l'emperador Vespasià que va governar de l'any 69 al 79, continuada amb els seus dos fills Titus (del 79 al 81) i Domicià (del 81 al 96).
Antiguitat clàssica і Dinastia Flàvia · Dinastia Flàvia і Edat antiga ·
Dinastia Severa
La dinastia Severa o dinastia dels Severs va ser una dinastia que va governar l'Imperi Romà entre el 193 i el 235.
Antiguitat clàssica і Dinastia Severa · Dinastia Severa і Edat antiga ·
Dioclecià
Dioclecià, (c.22 de desembre del 244–3 de desembre del 311), amb nom de naixement Diocles (grec), fou emperador romà des del 20 de novembre del 284 fins al primer de maig del 305 amb el nom llatí Dioclecià posà fi al període habitualment conegut entre els historiadors com a crisi del segle III (235-284).
Antiguitat clàssica і Dioclecià · Dioclecià і Edat antiga ·
Ebre
Desembocadura de l'Ebre Fotografia aèria del riu Ebre al seu tram final desembocant a la mar Mediterrània pel delta de l'Ebre Riu Ebre des d'un vaixell LEbre (castellà, basc i aragonès: Ebro) és el segon riu més cabalós de la península Ibèrica després del Duero, i l'únic gran riu peninsular que desguassa a la Mediterrània.
Antiguitat clàssica і Ebre · Ebre і Edat antiga ·
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Antiguitat clàssica і Edat mitjana · Edat antiga і Edat mitjana ·
Educació
Xiquets en un parvulari de l'Afganistan. L’adoctrinament a l’aula, la incorporació de contingut polític al material d’estudi o els professors que abusen del seu paper per adoctrinar els estudiants van en contra dels objectius de l'educació que busca la llibertat de pensament i el pensament crític. Leducació és el procés pel qual la societat transmet coneixements, perícies, aptituds i valors als infants i adults i està concernida tant per un procés de donar coneixements (ensenyament) com el de rebre'ls (aprenentatge).
Antiguitat clàssica і Educació · Edat antiga і Educació ·
Egipte
Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.
Antiguitat clàssica і Egipte · Edat antiga і Egipte ·
Els cinc bons emperadors
Els cinc bons emperadors van ser els governants romans Nerva, Trajà, Adrià, Antoní Pius, i Marc Aureli.
Antiguitat clàssica і Els cinc bons emperadors · Edat antiga і Els cinc bons emperadors ·
Empúries
Empúries (en Ἐμπόριον, Empórion 'mercat'; en llatí: Emporiae) fou una antiga colònia grega fundada pels foceus i posteriorment romana ubicada a l'extrem sud del golf de Roses, al nord-est de l'actual municipi de l'Escala, al sud de Sant Martí d'Empúries, que en conserva el nom.
Antiguitat clàssica і Empúries · Edat antiga і Empúries ·
Etruscs
Els etruscs eren una civilització que va habitar la Itàlia central tirrena des del al al país conegut amb el nom d'Etrúria.
Antiguitat clàssica і Etruscs · Edat antiga і Etruscs ·
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Antiguitat clàssica і Europa · Edat antiga і Europa ·
Filosofia
La filosofia (del grec Φιλοσοφία filossofia, 'amor per la saviesa') és un camp d'estudi que cerca, per mitjà d'arguments raonats, donar una explicació de tots els coneixements possibles i del lloc que ocupa la persona a la naturalesa.
Antiguitat clàssica і Filosofia · Edat antiga і Filosofia ·
Flavi Honori
Flavi Honori (en Flavius Honorius - 9 de setembre de 384 – 15 d'agost de 423) fou el primer emperador de l'Imperi Romà d'Occident, del 395 al 423.
Antiguitat clàssica і Flavi Honori · Edat antiga і Flavi Honori ·
Gai Duili (cònsol)
Gai Duili (en Gaius Duilius) va ser un magistrat romà.
Antiguitat clàssica і Gai Duili (cònsol) · Edat antiga і Gai Duili (cònsol) ·
Gai Mari
Gai Mari (llatí: Gaius Marius) o simplement Mari o Màrius (Marius) (157 aC, Cereatae, prop d'Arpinium - 86 aC, Roma) fou el cap del partit popular a Roma al final del i començament del.
Antiguitat clàssica і Gai Mari · Edat antiga і Gai Mari ·
Gàl·lia
La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.
Antiguitat clàssica і Gàl·lia · Edat antiga і Gàl·lia ·
Germànics
Els germànics eren un conjunt de pobles que habitaven al nord de l'Imperi romà i que van contribuir decisivament a la seva caiguda.
Antiguitat clàssica і Germànics · Edat antiga і Germànics ·
Gneu Pompeu Magne
Gneu Pompeu Magne — Gnaeus Pompeius Magnus —, sovint citat només com a Pompeu (Roma, 30 de setembre del 106 aC - Egipte Ptolemaic, 20 de setembre del 48 aC), fou un famós general i estadista al final de la República Romana fill del també reputat general Gneu Pompeu Estrabó.
Antiguitat clàssica і Gneu Pompeu Magne · Edat antiga і Gneu Pompeu Magne ·
Grècia
Grècia (en grec modern: Ελλάδα, El·lada; en grec antic: Ἑλλάς, Hel·làs), oficialment la República Hel·lènica (en grec, Ελληνική Δημοκρατία El·linikí Dimokratia) és un estat del sud-est d'Europa, situat a la punta meridional de la península Balcànica.
Antiguitat clàssica і Grècia · Edat antiga і Grècia ·
Grec
La llengua grega (en grec modern: ελληνική γλώσσα, o, simplement, ελληνικά) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.
Antiguitat clàssica і Grec · Edat antiga і Grec ·
Grec koiné
El grec koiné (o bé) és la forma popular de grec antic que va emergir en l'antiguitat postclàssica (aproximadament del 300 aC al 300 dC), i marca el tercer període de la història de la llengua grega.
Antiguitat clàssica і Grec koiné · Edat antiga і Grec koiné ·
Guerra
''Die Gotenschlacht am Vesuv'', representació de la batalla del Mont Lactarius del 553, que va enfrontar els ostrogots a les forces de l'Imperi Romà d'Orient. Una guerra, conflicte armat o conflicte bèl·lic és una lluita armada entre, en principi, dos grups organitzats i disposats a fer ús de la força per a mantenir o que es reconegui el seu poder, com per exemple dos estats.
Antiguitat clàssica і Guerra · Edat antiga і Guerra ·
Guerra dels Mercenaris
La Guerra dels Mercenaris o Guerra líbia va ser una revolta dels exèrcits de mercenaris al servei de l'Imperi cartaginès durant i al final la Primera Guerra Púnica, i que va comptar amb el suport d'assentaments a Líbia descontents amb el control cartaginès.
Antiguitat clàssica і Guerra dels Mercenaris · Edat antiga і Guerra dels Mercenaris ·
Guerra social
La Guerra social fou un conflicte intern romà que es va lliurar entre el 91 aC i el 87 aC, en què un grup d'aliats itàlics (socii, d'aquí el nom del conflicte) es va revoltar contra Roma, després de no haver pogut aconseguir la ciutadania romana.
Antiguitat clàssica і Guerra social · Edat antiga і Guerra social ·
Guerres Púniques
cartagineses en el transcurs de les Guerres Púniques. Les Guerres Púniques van ser una sèrie de tres guerres que van enfrontar, entre els anys 264 aC i 146 aC, les dues principals potències del Mediterrani de l'època, Roma i Cartago, anomenades així pel fet de ser la denominació que els romans donaven als púnics o cartaginesos, poble d'origen fenici.
Antiguitat clàssica і Guerres Púniques · Edat antiga і Guerres Púniques ·
Hamílcar Barca
Ruïnes de Cartago Hamílcar Barca (270 aC - Ilici, 228 aC) va ser un general i un home d'estat cartaginès, líder de la família Barca, pare d'Hanníbal i Àsdrubal Barca i sogre d'Hàsdrubal.
Antiguitat clàssica і Hamílcar Barca · Edat antiga і Hamílcar Barca ·
Hanníbal Barca (247 aC)
Hanníbal Barca (247 aC – 182 aC) fou un polític i capitost militar de l'antic Imperi Cartaginès.
Antiguitat clàssica і Hanníbal Barca (247 aC) · Edat antiga і Hanníbal Barca (247 aC) ·
Hàsdrubal Barca
Hàsdrubal Barca (245-207 aC) fou un general cartaginès fill d'Hamílcar Barca i germà d'Hanníbal, el gran general.
Antiguitat clàssica і Hàsdrubal Barca · Edat antiga і Hàsdrubal Barca ·
Hispània
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'Imperi Romà a la península Ibèrica.
Antiguitat clàssica і Hispània · Edat antiga і Hispània ·
Idioma
família a la qual pertanyen. Una llengua o idioma és un sistema de comunicació (verbal o per senyals) propi d'una comunitat humana.
Antiguitat clàssica і Idioma · Edat antiga і Idioma ·
Illa
Vista de satèl·lit de l''''illa''' de Formentera, situada a la mar Mediterrània Relleu de Tenerife vist des de satèl·lit. Una illa o ísola és un territori terrestre envoltat d'aigua, sigui de mar, de riu o de llacs.
Antiguitat clàssica і Illa · Edat antiga і Illa ·
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Antiguitat clàssica і Imperi Romà · Edat antiga і Imperi Romà ·
Imperi Romà d'Occident
L'Imperi Romà d'Occident fou la part occidental de l'Imperi Romà durant el període en el qual era administrada per una cort imperial pròpia, especialment entre el 395 i el 476, quan les províncies occidentals i les orientals eren governades per dues corts diferents, cadascuna amb la seva pròpia successió imperial.
Antiguitat clàssica і Imperi Romà d'Occident · Edat antiga і Imperi Romà d'Occident ·
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Antiguitat clàssica і Imperi Romà d'Orient · Edat antiga і Imperi Romà d'Orient ·
Imperi Selèucida
LImperi Selèucida fou un dels estats sorgits de la descomposició de l'imperi d'Alexandre el Gran.
Antiguitat clàssica і Imperi Selèucida · Edat antiga і Imperi Selèucida ·
Imperium
Imperium és un terme llatí (imperĭum) que es tradueix com a "domini" i el significat modern del qual és poder públic.
Antiguitat clàssica і Imperium · Edat antiga і Imperium ·
Iran
La República Islàmica de lIran, anomenat simplement lIran, és un país de l'Orient Mitjà.
Antiguitat clàssica і Iran · Edat antiga і Iran ·
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Antiguitat clàssica і Itàlia · Edat antiga і Itàlia ·
Juli Cèsar
Gai Juli Cèsar (Gaius Iulius Caesar), més conegut com a, va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana.
Antiguitat clàssica і Juli Cèsar · Edat antiga і Juli Cèsar ·
Lèpid el triumvir
Marc Emili Lèpid (Marcus Aemilius M. f. Q. n. Lepidus) era net de Quint Emili Lèpid i fill de Marc Emili Lèpid.
Antiguitat clàssica і Lèpid el triumvir · Edat antiga і Lèpid el triumvir ·
Llatins
Els llatins eren els habitants del Latium, regió del centre de la península Itàlica.
Antiguitat clàssica і Llatins · Edat antiga і Llatins ·
Luperca
Luperca és el nom de la lloba que segons la mitologia va alletar Ròmul i Rem, fundadors mitològics de Roma.
Antiguitat clàssica і Luperca · Edat antiga і Luperca ·
Macedònia (regió)
Macedònia és una àrea històrica i geogràfica situada a l'Europa meridional.
Antiguitat clàssica і Macedònia (regió) · Edat antiga і Macedònia (regió) ·
Magna Grècia
Magna GrèciaMagna Grècia (Magna Graecia; Megálē Hellás) és el nom donat en l'antiguitat al territori ocupat pels colons grecs del sud de la península italiana i Sicília, on van fundar nombroses polis que van comerciar amb la seva metròpoli.
Antiguitat clàssica і Magna Grècia · Edat antiga і Magna Grècia ·
Mamertins
Mamertins (en osc mamertini, fills de Mart) era el nom que van prendre els habitants de Messana a partir del quan uns mercenaris van assumir el poder a la ciutat.
Antiguitat clàssica і Mamertins · Edat antiga і Mamertins ·
Mar Egea
La mar Egea, o el mar Egeu p. 22 (en grec Αιγαίο Πέλαγος, Egeo Pèlagos; en turc Ege Denizi), és un braç de mar de la Mediterrània, situat entre la península grega i Anatòlia (o Àsia Menor, actualment part de Turquia).
Antiguitat clàssica і Mar Egea · Edat antiga і Mar Egea ·
Mar Mediterrània
La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).
Antiguitat clàssica і Mar Mediterrània · Edat antiga і Mar Mediterrània ·
Marc Antoni
Marc Antoni, en llatí Marcus Antonius (Roma, 20 d'abril vers 83 aC - Alexandria, 30 aC), va ser un militar i polític romà de l'època final de la República.
Antiguitat clàssica і Marc Antoni · Edat antiga і Marc Antoni ·
Marc Licini Cras Dives (triumvir)
Marc Licini Cras Dives (en Marcus Licinius P. f. M. n. Crassus Dives) (~105 aC - 53 aC), més conegut com a Cras el Triumvir, va ser un rellevant aristòcrata, general i polític de l'antiga república romana.
Antiguitat clàssica і Marc Licini Cras Dives (triumvir) · Edat antiga і Marc Licini Cras Dives (triumvir) ·
Món grecoromà
Mar Mediterrània i Mar Negre (a la part superior dreta). El món grecoromà, cultura grecoromana o el terme grecoromà, quan s'utilitza com un adjectiu, com l'entenen els estudiosos i escriptors moderns, es refereix a les regions geogràfiques i països que culturalment (i també històricament) van ser directament, prolongadament i íntimament influïts per la llengua, cultura, govern i religió dels antics grecs i romans.
Antiguitat clàssica і Món grecoromà · Edat antiga і Món grecoromà ·
Mesopotàmia
Mesopotàmia al Creixent Fèrtil. Mesopotàmia (del grec antic, Me.so.po.taˈmi.a, ‘entre dos rius’) és l'antiga denominació de la regió situada entre l'Eufrates i el Tigris, que era dividida en dues parts: la Baixa Mesopotàmia, entre el golf Pèrsic i el punt on els dos rius s'acostaven a la mínima distància, anomenada sovint Babilònia o Sumer, i l'Alta Mesopotàmia, on es va desenvolupar la civilització semita d'Accàdia (Accad) i posterior d'Assíria, la civilització hurrita amb el regne de Mitanni, i va florir després el regne d'Assíria.
Antiguitat clàssica і Mesopotàmia · Edat antiga і Mesopotàmia ·
Mesopotàmia (província romana)
La província romana de Mesopotàmia va ser una província creada pels romans entre els rius Eufrates i Tigris, que va tenir dos extensions molt diferents en els dos períodes en què va existir.
Antiguitat clàssica і Mesopotàmia (província romana) · Edat antiga і Mesopotàmia (província romana) ·
Messina
Messina (en sicilià Missina) és una ciutat d'Itàlia situada al nord-est de Sicília.
Antiguitat clàssica і Messina · Edat antiga і Messina ·
Metròpoli
Estats Units Una metròpoli és una ciutat o àrea urbana molt gran, que actua com a centre econòmic, polític i cultural significatiu per a un país o regió, i un centre important per a connexions regionals o internacionals i comunicacions.
Antiguitat clàssica і Metròpoli · Edat antiga і Metròpoli ·
Monarquia
Cristià IV de Dinamarca, avui dia és al Palau de Rosenborg de Copenhaguen. La monarquia és la forma d'estat en què una persona té dret, generalment per via hereditària, a regnar com a cap d'estat.
Antiguitat clàssica і Monarquia · Edat antiga і Monarquia ·
Neró
Neró Claudi Cèsar August Germànic (Nero Claudius Caesar Augustus Germanicus; Antium, 15 de desembre del 37 - 9 de juny del 68), nascut Luci Domici Ahenobarb (Lucius Domitius Ahenobarbus), fou el darrer emperador romà de la dinastia julioclàudia.
Antiguitat clàssica і Neró · Edat antiga і Neró ·
Numídia
Numídia (Numidia) va ser una regió històrica del nord d'Àfrica situada al llarg de la costa entre Mauretània i la zona d'influència de Cartago, convertida en temps dels romans en la província romana d'Àfrica.
Antiguitat clàssica і Numídia · Edat antiga і Numídia ·
Occident
Occident, o món occidental, és des del punt de vista sociològic i històric un terme ambigu que s'utilitza per significar el conjunt de cultures en un principi ubicades a Europa (cultura occidental) i expandides a partir de l'edat moderna cap a Austràlia, Nova Zelanda, Estats Units i el Canadà, contraposades a les cultures d'Orient.
Antiguitat clàssica і Occident · Edat antiga і Occident ·
Odoacre
Odoacre o Odovacar (del germànic *ˈˀaʊ̯ðaˌwakraz, gòtic *Audawakrs, 'el que vigila la riquesa', en llatí Odoacer, Odovacer, Odoacar, Odovacar o Odovacrius, en grec) (Pannònia, vers 433 – Ravenna, 15 de març de 493), va ser el primer rei d'Itàlia bàrbar (476-493), després de deposar Ròmul Augústul, el darrer dels emperadors de l'Imperi Romà d'Occident.
Antiguitat clàssica і Odoacre · Edat antiga і Odoacre ·
Orient Pròxim
L'Orient Pròxim en un sentit més ampli LOrient Pròxim o Pròxim Orient és un terme geogràfic que serveix per a designar diferents territoris segons geògrafs, arqueòlegs i historiadors, per una banda, i politòlegs, economistes i periodistes per l'altra.
Antiguitat clàssica і Orient Pròxim · Edat antiga і Orient Pròxim ·
Patrici (classe romana)
Els patricis, segons els primers historiadors, eren una de les dues divisions en què des del seu inici estava dividida la societat romana.
Antiguitat clàssica і Patrici (classe romana) · Edat antiga і Patrici (classe romana) ·
Pax Romana
Màxima expansió de l'Imperi Romà, després de les conquestes de Trajà La Pax Romana és el període comprés entre el regnat d'Octavi August (27 aC-14 dC) i el regnat de Marc Aureli (161-180).
Antiguitat clàssica і Pax Romana · Edat antiga і Pax Romana ·
Pèrgam
Trajà a Pèrgam Pèrgam (Pergamum o Pergamus; en Πέργαμον) fou una antiga ciutat de Mísia al districte de Teuthrània, al nord del riu Caic (Caicus), prop del lloc on rebia els rius Selí (Selinus, que passava per la ciutat) i Celti (Celtius).
Antiguitat clàssica і Pèrgam · Edat antiga і Pèrgam ·
Península Ibèrica
La península Ibèrica és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.
Antiguitat clàssica і Península Ibèrica · Edat antiga і Península Ibèrica ·
Període hel·lenístic d'Egipte
El període hel·lenístic d'Egipte o Egipte Ptolemaic correspon al període de l'antiguitat en la regió de l'actual Egipte entre la conquesta macedònica per Alexandre el Gran i la caiguda en mans de l'Imperi Romà, és a dir, al període de domini per part de la dinastia ptolemaica o dels ptolomeus.
Antiguitat clàssica і Període hel·lenístic d'Egipte · Edat antiga і Període hel·lenístic d'Egipte ·
Pirineus
Els Pirineus o Pirineu (Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneus en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són una serralada situada al nord de la península Ibèrica que recorre tot l'istme que uneix la península amb la resta d'Europa.
Antiguitat clàssica і Pirineus · Edat antiga і Pirineus ·
Plebs
La plebs és una paraula llatina usada a l'antiga Roma que se suposa que vol dir 'el poble, 'la gent comuna', 'la multitud', els plebeus, en contraposició a una altra classe social privilegiada, els patricis.
Antiguitat clàssica і Plebs · Edat antiga і Plebs ·
Política
La política (del grec πολιτική "política", i aquest de πόλις "ciutat") és el procés de presa de decisions en grups humans, els mètodes per guanyar i conservar el suport de les persones per a dur a terme una acció en un grup determinat.
Antiguitat clàssica і Política · Edat antiga і Política ·
Publi Corneli Escipió Africà Major
Publi Corneli Escipió Africà Major (llatí: Publius Cornelius Scipio Africanus Maior; nascut el 236 aC/235 aC i mort el 183 aC) fou un general i polític de l'antiga Roma que fou cònsol el 205 aC i el 194 aC.
Antiguitat clàssica і Publi Corneli Escipió Africà Major · Edat antiga і Publi Corneli Escipió Africà Major ·
Publi Corneli Escipió Emilià Africà Menor
Publi Corneli Escipió Emilià Africà Menor o el Jove (Publius Cornelius Scipio Aemilianus Africanus Minor), nascut l'any 185 aC i mort el 129 aC, va ser un militar i magistrat romà.
Antiguitat clàssica і Publi Corneli Escipió Emilià Africà Menor · Edat antiga і Publi Corneli Escipió Emilià Africà Menor ·
Ròmul Augústul
Flavi Ròmul August, nascut el 461, va ser el penúltim emperador romà d'Occident (475-476).
Antiguitat clàssica і Ròmul Augústul · Edat antiga і Ròmul Augústul ·
Regne de Macedònia
El Regne de Macedònia (grec: Μακεδονία) fou un regne hel·lènic que va existir des d'una època desconeguda fins a la conquesta romana del 168 aC.
Antiguitat clàssica і Regne de Macedònia · Edat antiga і Regne de Macedònia ·
Regne de Pèrgam
El Regne de Pèrgam fou un regne de l'Àsia Menor nord-occidental, a l'antiga regió de Mísia.
Antiguitat clàssica і Regne de Pèrgam · Edat antiga і Regne de Pèrgam ·
Renaixement
Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica.
Antiguitat clàssica і Renaixement · Edat antiga і Renaixement ·
República
Una república és un estat o un país dirigit per persones que basen el seu poder polític en la voluntat democràtica del poble en què els ciutadans tenen el dret al vot, la qual cosa dona al govern el fonament de legitimitat i sobirania.
Antiguitat clàssica і República · Edat antiga і República ·
República Romana
La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república.
Antiguitat clàssica і República Romana · Edat antiga і República Romana ·
Rin
El riu Rin és un dels rius més llargs d'Europa.
Antiguitat clàssica і Rin · Edat antiga і Rin ·
Rodes (ciutat)
Rodes és una ciutat de Grècia, a l'illa de Rodes, capital de la prefectura del Dodecanès.
Antiguitat clàssica і Rodes (ciutat) · Edat antiga і Rodes (ciutat) ·
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Antiguitat clàssica і Roma · Edat antiga і Roma ·
Sabins
Territori dels sabins i els pobles veïns. Els sabins (en llatí) eren un poble que habitava el centre de la península Itàlica durant la prehistòria i que van ser absorbits per l'antiga Roma, la unió entre ambdós pobles es remunta als inicis de Roma, alguns reis romans eren immigrants sabins.
Antiguitat clàssica і Sabins · Edat antiga і Sabins ·
Sardenya
Sardenya (Sardigna, Sardinna o Sardinnia en sard; Sardegna en italià) és la segona illa més gran de la Mediterrània, situada al sud de Còrsega i que pertany a l'estat italià, del qual és una regió autònoma.
Antiguitat clàssica і Sardenya · Edat antiga і Sardenya ·
Sàhara
El Sàhara (literalment ‘el Gran Desert’; o Tiniri) és un desert de tipus càlid situat al nord de l'Àfrica.
Antiguitat clàssica і Sàhara · Edat antiga і Sàhara ·
Síria
La República Àrab Siriana o, senzillament, Síria és un estat de l'Orient Mitjà situat al sud de Turquia, a l'oest de l'Iraq i al nord de Jordània, Israel i el Líban.
Antiguitat clàssica і Síria · Edat antiga і Síria ·
Segle XVIII
Parlant en termes temporals estrictes, el segle XVIII va des de l'any 1701 fins al 1800, en el calendari gregorià.
Antiguitat clàssica і Segle XVIII · Edat antiga і Segle XVIII ·
Senat
El Senat és una cambra de representació, existent en els països amb sistemes bicamerals, i que és considerada la cambra alta, formant junt amb la cambra baixa, el parlament.
Antiguitat clàssica і Senat · Edat antiga і Senat ·
Senat Romà
El Senat Romà fou una institució de l'antiga Roma que va sorgir com a contrapès a la institució reial.
Antiguitat clàssica і Senat Romà · Edat antiga і Senat Romà ·
Setge de Sagunt
El Setge de Sagunt, conegut també com a presa de Sagunt, foren un conjunt d'operacions militars dutes a terme entre el 219 aC i el 218 aC entre els cartaginesos, dirigits per Hanníbal Barca, i els edetans o saguntins.
Antiguitat clàssica і Setge de Sagunt · Edat antiga і Setge de Sagunt ·
Sicília
Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.
Antiguitat clàssica і Sicília · Edat antiga і Sicília ·
Tarquini el Superb
Luci Tarquini, dit el Superb, (Lucius Tarquinius o Tarquinius Superbus) va ser el setè i darrer rei de Roma (-) de la dinastia etrusca del regne romà.
Antiguitat clàssica і Tarquini el Superb · Edat antiga і Tarquini el Superb ·
Tíber
El Tíber (en italià Tevere) és el riu principal de la Itàlia central a la conca tirrènica, amb 405 km de longitud.
Antiguitat clàssica і Tíber · Edat antiga і Tíber ·
Tercera Guerra Púnica
La Tercera Guerra Púnica (Tertium Bellum Punicum) va ser la darrera de les guerres entre Cartago i la República Romana.
Antiguitat clàssica і Tercera Guerra Púnica · Edat antiga і Tercera Guerra Púnica ·
Tiberi
Tiberi (Tiberius; nascut el 16 de novembre del 42 aC i mort el 16 de març del 37), nascut Tiberi Claudi Neró (Tiberius Claudius Nero), fou un líder militar romà i segon emperador de l'Imperi Romà entre el 14 i la seva mort el 37.
Antiguitat clàssica і Tiberi · Edat antiga і Tiberi ·
Tigris
El Tigris (en persa antic Tigr; en arameu Deqlath;; en turc i; en hebreu, en textos bíblics, חִדֶּקֶל, Hiddéqel; en grec antic Τίγρης, Tigres, i en) és, juntament amb l'Eufrates, un dels dos grans rius que defineixen la Mesopotàmia; és el més oriental de tots dos i travessa l'Iraq des de les muntanyes de l'Anatòlia.
Antiguitat clàssica і Tigris · Edat antiga і Tigris ·
Tir
Tir és una antiga ciutat fenícia, que correspon a l'actual Ṣūr, una ciutat del Líban a la Governació del Líban-Sud.
Antiguitat clàssica і Tir · Edat antiga і Tir ·
Trajà
Marc Ulpi Trajà (Marcus Ulpius Traianus; Itàlica, 18 de setembre del 53 - Selinunt, 9/11 d'agost del 117) fou emperador romà entre el 98 i el 117.
Antiguitat clàssica і Trajà · Edat antiga і Trajà ·
Tràcia
Tràcia és una regió del sud-est d'Europa situada al nord-est de Grècia, sud de Bulgària, nord-oest de Turquia i separada d'Àsia pels canals del Bòsfor i Çanakkale Bogazi.
Antiguitat clàssica і Tràcia · Edat antiga і Tràcia ·
Tribú
Tribú (en llatí tribunus) és el nom de diverses magistratures electives i altres càrrecs governamentals i militars de la República Romana i l'Imperi.
Antiguitat clàssica і Tribú · Edat antiga і Tribú ·
Tunis
Tunis és la capital i la ciutat principal de Tunísia.
Antiguitat clàssica і Tunis · Edat antiga і Tunis ·
Valent
Flavi Juli Valent (Flavius Julius Valens; 328 - 9 d'agost de 378), més conegut simplement com a Valent, va ser emperador romà de l'any 364 fins a la seva mort.
Antiguitat clàssica і Valent · Edat antiga і Valent ·
Visigots
Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest».
Antiguitat clàssica і Visigots · Edat antiga і Visigots ·
Xipre
Xipre és una illa de la Mediterrània.
Antiguitat clàssica і Xipre · Edat antiga і Xipre ·
4 de setembre
El 4 de setembre és el dos-cents quaranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-vuitè en els anys de traspàs.
4 de setembre і Antiguitat clàssica · 4 de setembre і Edat antiga ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Antiguitat clàssica і Edat antiga
- Què tenen en comú Antiguitat clàssica і Edat antiga
- Semblances entre Antiguitat clàssica і Edat antiga
Comparació entre Antiguitat clàssica і Edat antiga
Antiguitat clàssica té 175 relacions, mentre que Edat antiga té 358. Com que tenen en comú 145, l'índex de Jaccard és 27.20% = 145 / (175 + 358).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Antiguitat clàssica і Edat antiga. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: