Similituds entre Antiguitat clàssica і Imperi Romà d'Occident
Antiguitat clàssica і Imperi Romà d'Occident tenen 39 coses en comú (en Uniopèdia): Alexandre el Gran, Anatòlia, Antiga Roma, Arcadi, August, Àfrica del Nord, Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, Cartagena, Cartago, Còrsega, Constantinoble, Danubi, Dioclecià, Edat antiga, Edat mitjana, Egipte, Europa Occidental, Filosofia, Flavi Honori, Gàl·lia, Germànics, Grècia, Grec koiné, Hispània, Imperi Romà, Imperi Romà d'Orient, Itàlia, Lèpid el triumvir, Marc Antoni, Neró, ..., Odoacre, Ròmul Augústul, República Romana, Rin, Roma, Sardenya, Sicília, Trajà, Visigots. Ampliar l'índex (9 més) »
Alexandre el Gran
Alexandre III de Macedònia (grec antic: Αλέξανδρος ὁ Μακεδών, Aléxandros ho Makedon; nascut a Pel·la el 21 de juliol del 356 aC i mort a Babilònia el 10 de juny del 323 aC), conegut habitualment com a Alexandre el Gran o Alexandre Magne, fou un rei argèada del Regne de Macedònia, a l'antiga Grècia.
Alexandre el Gran і Antiguitat clàssica · Alexandre el Gran і Imperi Romà d'Occident ·
Anatòlia
miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.
Anatòlia і Antiguitat clàssica · Anatòlia і Imperi Romà d'Occident ·
Antiga Roma
Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.
Antiga Roma і Antiguitat clàssica · Antiga Roma і Imperi Romà d'Occident ·
Arcadi
Flavi Arcadi (Flavius Arcadius; 377 – 1 de maig del 408) fou el primer emperador romà d'Orient entre el 395 i el 408.
Antiguitat clàssica і Arcadi · Arcadi і Imperi Romà d'Occident ·
August
August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.
Antiguitat clàssica і August · August і Imperi Romà d'Occident ·
Àfrica del Nord
miniatura L'Àfrica del Nord és una regió del continent africà que habitualment es considera que inclou els estats i territoris següents.
Àfrica del Nord і Antiguitat clàssica · Àfrica del Nord і Imperi Romà d'Occident ·
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc), i 117 dC (verd) La caiguda de l'Imperi Romà d'Occident és el procés de decadència que va portar a la fragmentació de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476 i la seva posterior dissolució el 480.
Antiguitat clàssica і Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident · Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Imperi Romà d'Occident ·
Cartagena
Cartagena o Cartagènia és una ciutat a la Regió de Múrcia, capital legislativa d'aquesta comunitat i capital comarcal del Camp de Cartagena.
Antiguitat clàssica і Cartagena · Cartagena і Imperi Romà d'Occident ·
Cartago
Cartago va ser una antiga ciutat del nord d'Àfrica, a l'actual Tunísia (a uns disset quilòmetres al nord-est de la capital d'aquest país), fundada per emigrants fenicis de Tir a finals del, segons la datació moderna més acceptada, i segons la llegenda, per la princesa fenícia Dido.
Antiguitat clàssica і Cartago · Cartago і Imperi Romà d'Occident ·
Còrsega
Còrsega (en cors, Corsica; en francès, Corse) és una illa mediterrània de 8.748 km², situada en latituds —entre 41º i 43º de latitud nord— sensiblement idèntiques a les dels Pirineus i de la part mitjana dels Apenins.
Antiguitat clàssica і Còrsega · Còrsega і Imperi Romà d'Occident ·
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Antiguitat clàssica і Constantinoble · Constantinoble і Imperi Romà d'Occident ·
Danubi
El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre. Tanmateix, la font del Danubi és la del Breg, de manera que el seu primer afluent és el Brigach. La conca hidrogràfica del Danubi té una superfície d'uns 801.463 km² i abasta nombrosos països de l'Europa central i oriental. El Danubi creua Europa d'oest a est, i adquireix els següents noms pels països per on passa: Donau (a Alemanya i Àustria), Dunaj (a Eslovàquia), Duna (a Hongria), Dunav (a Croàcia), Дунав (Dúnav, a Sèrbia i Bulgària), Dunărea (a Romania) i Дунай (Dunai, a Ucraïna). Històricament, el Danubi va ser una de les fronteres de l'Imperi Romà. Des de fa segles, és una important via fluvial; és navegable per a grans vaixells fins a la ciutat de Brãila (Romania) i per a vaixells més petits fins a Ulm (Alemanya) a 2.575 km de la mar. Travessa importants capitals com ara Viena, Bratislava, Budapest i Belgrad. A la seva desembocadura a la mar Negra forma el delta del Danubi entre Romania i Ucraïna, un paratge natural que és considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Antiguitat clàssica і Danubi · Danubi і Imperi Romà d'Occident ·
Dioclecià
Dioclecià, (c.22 de desembre del 244–3 de desembre del 311), amb nom de naixement Diocles (grec), fou emperador romà des del 20 de novembre del 284 fins al primer de maig del 305 amb el nom llatí Dioclecià posà fi al període habitualment conegut entre els historiadors com a crisi del segle III (235-284).
Antiguitat clàssica і Dioclecià · Dioclecià і Imperi Romà d'Occident ·
Edat antiga
Ledat antiga o antiguitat és el període de la història entre el naixement de l'escriptura i la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476, que marca l'inici de l'edat mitjana.
Antiguitat clàssica і Edat antiga · Edat antiga і Imperi Romà d'Occident ·
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Antiguitat clàssica і Edat mitjana · Edat mitjana і Imperi Romà d'Occident ·
Egipte
Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.
Antiguitat clàssica і Egipte · Egipte і Imperi Romà d'Occident ·
Europa Occidental
Els estats de l'Europa occidental Europa durant la Guerra Freda - blocs La divisió d'Europa en dues meitats, una d'occidental i una altra d'oriental, és causada per raons històriques i no pas geogràfiques.
Antiguitat clàssica і Europa Occidental · Europa Occidental і Imperi Romà d'Occident ·
Filosofia
La filosofia (del grec Φιλοσοφία filossofia, 'amor per la saviesa') és un camp d'estudi que cerca, per mitjà d'arguments raonats, donar una explicació de tots els coneixements possibles i del lloc que ocupa la persona a la naturalesa.
Antiguitat clàssica і Filosofia · Filosofia і Imperi Romà d'Occident ·
Flavi Honori
Flavi Honori (en Flavius Honorius - 9 de setembre de 384 – 15 d'agost de 423) fou el primer emperador de l'Imperi Romà d'Occident, del 395 al 423.
Antiguitat clàssica і Flavi Honori · Flavi Honori і Imperi Romà d'Occident ·
Gàl·lia
La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.
Antiguitat clàssica і Gàl·lia · Gàl·lia і Imperi Romà d'Occident ·
Germànics
Els germànics eren un conjunt de pobles que habitaven al nord de l'Imperi romà i que van contribuir decisivament a la seva caiguda.
Antiguitat clàssica і Germànics · Germànics і Imperi Romà d'Occident ·
Grècia
Grècia (en grec modern: Ελλάδα, El·lada; en grec antic: Ἑλλάς, Hel·làs), oficialment la República Hel·lènica (en grec, Ελληνική Δημοκρατία El·linikí Dimokratia) és un estat del sud-est d'Europa, situat a la punta meridional de la península Balcànica.
Antiguitat clàssica і Grècia · Grècia і Imperi Romà d'Occident ·
Grec koiné
El grec koiné (o bé) és la forma popular de grec antic que va emergir en l'antiguitat postclàssica (aproximadament del 300 aC al 300 dC), i marca el tercer període de la història de la llengua grega.
Antiguitat clàssica і Grec koiné · Grec koiné і Imperi Romà d'Occident ·
Hispània
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'Imperi Romà a la península Ibèrica.
Antiguitat clàssica і Hispània · Hispània і Imperi Romà d'Occident ·
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Antiguitat clàssica і Imperi Romà · Imperi Romà і Imperi Romà d'Occident ·
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Antiguitat clàssica і Imperi Romà d'Orient · Imperi Romà d'Occident і Imperi Romà d'Orient ·
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Antiguitat clàssica і Itàlia · Imperi Romà d'Occident і Itàlia ·
Lèpid el triumvir
Marc Emili Lèpid (Marcus Aemilius M. f. Q. n. Lepidus) era net de Quint Emili Lèpid i fill de Marc Emili Lèpid.
Antiguitat clàssica і Lèpid el triumvir · Imperi Romà d'Occident і Lèpid el triumvir ·
Marc Antoni
Marc Antoni, en llatí Marcus Antonius (Roma, 20 d'abril vers 83 aC - Alexandria, 30 aC), va ser un militar i polític romà de l'època final de la República.
Antiguitat clàssica і Marc Antoni · Imperi Romà d'Occident і Marc Antoni ·
Neró
Neró Claudi Cèsar August Germànic (Nero Claudius Caesar Augustus Germanicus; Antium, 15 de desembre del 37 - 9 de juny del 68), nascut Luci Domici Ahenobarb (Lucius Domitius Ahenobarbus), fou el darrer emperador romà de la dinastia julioclàudia.
Antiguitat clàssica і Neró · Imperi Romà d'Occident і Neró ·
Odoacre
Odoacre o Odovacar (del germànic *ˈˀaʊ̯ðaˌwakraz, gòtic *Audawakrs, 'el que vigila la riquesa', en llatí Odoacer, Odovacer, Odoacar, Odovacar o Odovacrius, en grec) (Pannònia, vers 433 – Ravenna, 15 de març de 493), va ser el primer rei d'Itàlia bàrbar (476-493), després de deposar Ròmul Augústul, el darrer dels emperadors de l'Imperi Romà d'Occident.
Antiguitat clàssica і Odoacre · Imperi Romà d'Occident і Odoacre ·
Ròmul Augústul
Flavi Ròmul August, nascut el 461, va ser el penúltim emperador romà d'Occident (475-476).
Antiguitat clàssica і Ròmul Augústul · Imperi Romà d'Occident і Ròmul Augústul ·
República Romana
La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república.
Antiguitat clàssica і República Romana · Imperi Romà d'Occident і República Romana ·
Rin
El riu Rin és un dels rius més llargs d'Europa.
Antiguitat clàssica і Rin · Imperi Romà d'Occident і Rin ·
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Antiguitat clàssica і Roma · Imperi Romà d'Occident і Roma ·
Sardenya
Sardenya (Sardigna, Sardinna o Sardinnia en sard; Sardegna en italià) és la segona illa més gran de la Mediterrània, situada al sud de Còrsega i que pertany a l'estat italià, del qual és una regió autònoma.
Antiguitat clàssica і Sardenya · Imperi Romà d'Occident і Sardenya ·
Sicília
Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.
Antiguitat clàssica і Sicília · Imperi Romà d'Occident і Sicília ·
Trajà
Marc Ulpi Trajà (Marcus Ulpius Traianus; Itàlica, 18 de setembre del 53 - Selinunt, 9/11 d'agost del 117) fou emperador romà entre el 98 i el 117.
Antiguitat clàssica і Trajà · Imperi Romà d'Occident і Trajà ·
Visigots
Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest».
Antiguitat clàssica і Visigots · Imperi Romà d'Occident і Visigots ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Antiguitat clàssica і Imperi Romà d'Occident
- Què tenen en comú Antiguitat clàssica і Imperi Romà d'Occident
- Semblances entre Antiguitat clàssica і Imperi Romà d'Occident
Comparació entre Antiguitat clàssica і Imperi Romà d'Occident
Antiguitat clàssica té 175 relacions, mentre que Imperi Romà d'Occident té 200. Com que tenen en comú 39, l'índex de Jaccard és 10.40% = 39 / (175 + 200).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Antiguitat clàssica і Imperi Romà d'Occident. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: