Similituds entre Antiga Roma і Mitologia romana
Antiga Roma і Mitologia romana tenen 69 coses en comú (en Uniopèdia): Amon, Anatòlia, Antiga Grècia, Antiga Roma, Asclepi, Atis (déu), August, Bel·lona, Calígula, Camenes, Cíbele, Cereàlia, Ceres (mitologia), Concòrdia, Cristianisme, Déu, Egipte, Equirria, Etruscs, Fides, Fors, Genius, Hèrcules, Isis, Janus (mitologia), Júpiter (mitologia), Jocs romans, Judaisme, Juli Cèsar, Juno, ..., Juventa, Lar, Llatins, Lupercals, Manes, Marc Terenci Varró, Mart (mitologia), Minerva, Mitologia grega, Numen (religió), Ops, Oracle, Osiris, Palatí, Pales, Penats, Ròmul i Rem, Regió de Frígia, Regne Romà, Religió a l'antiga Roma, Sabins, Salus, Saturn (mitologia), Saturnals, Silvà, Tel·lus, Terminus, Titanomàquia, Vertumne, Vesta (mitologia), Via fèrria, Vinàlia, Vitel·li, 15 d'abril, 19 d'abril, 21 d'abril, 23 d'abril, 23 de març, 25 d'abril. Ampliar l'índex (39 més) »
Amon
En la mitologia egípcia, Amon o Ammó (en egipci: jmn, 'l'ocult'; en Ἄμμων Ámmōn; en copte: ⲁⲙⲟⲩⲛ Amun) és un déu, espòs de Mut o d'Ipet i pare de Chons en la Tríada de Tebes.
Amon і Antiga Roma · Amon і Mitologia romana ·
Anatòlia
miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.
Anatòlia і Antiga Roma · Anatòlia і Mitologia romana ·
Antiga Grècia
Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.
Antiga Grècia і Antiga Roma · Antiga Grècia і Mitologia romana ·
Antiga Roma
Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.
Antiga Roma і Antiga Roma · Antiga Roma і Mitologia romana ·
Asclepi
En la mitologia grega, Asclepi (en Asklepiόs; els romans l'anomenaven Esculapi, en Aesculapius) era el déu de la medicina.
Antiga Roma і Asclepi · Asclepi і Mitologia romana ·
Atis (déu)
s dC, Louvre Atis (Atys, Attys, Ates, Attis o Attin) fou una deïtat grega pàredra de la deessa Cíbele, fill de Nana.
Antiga Roma і Atis (déu) · Atis (déu) і Mitologia romana ·
August
August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.
Antiga Roma і August · August і Mitologia romana ·
Bel·lona
'''Bel·lona''', segons la representació de Rembrandt (1633, Metropolitan Museum of Art) En la mitologia romana, Bel·lona (llatí Bellona) és la deessa de la guerra, equivalent a la grega Enio.
Antiga Roma і Bel·lona · Bel·lona і Mitologia romana ·
Calígula
Gai Juli Cèsar August Germànic (llatí: Gaius Iulius Caesar Augustus Germanicus; nascut el 31 d'agost del 12 i mort el 24 de gener del 41), més conegut com a Calígula (Caligula), fou el tercer emperador de l'Imperi Romà entre el 37 i el 41.
Antiga Roma і Calígula · Calígula і Mitologia romana ·
Camenes
Les camenes habitaven en fonts naturals, com aquesta del parc Caffarelli (Roma) que va ser guarnida amb marbre En la mitologia romana, les camenes van ser nimfes llatines de les fonts i eren invocades per les dones treballadores.
Antiga Roma і Camenes · Camenes і Mitologia romana ·
Cíbele
La Cíbele de Nicea a Bitínia Cíbele (en Kybélē) era la principal divinitat frígia i l'única coneguda de caràcter femení en aquella regió.
Antiga Roma і Cíbele · Cíbele і Mitologia romana ·
Cereàlia
Pintuara a l'oli de Lawrence Alma-Tadema (1894), que mostra la celebració de la Cereàlia als carrers de Roma Cereàlia (en llatí Cerialia) era un festival que durava set dies celebrat a l'antiga Roma en honor de Ceres, Unes dones vestides de blanc desfilant amb torxes de foc representaven els laments de la deessa per la seva filla perduda Prosèrpina.
Antiga Roma і Cereàlia · Cereàlia і Mitologia romana ·
Ceres (mitologia)
''Salve a la natura, (Ave natura!)'' 1910, obra que representa una processó romana dedicada a Ceres, deessa del blat. Cesare Saccaggi, de Tortona en la mitologia romana, Ceres (Ceres) era la deessa de l'agricultura, les collites i la fecunditat.
Antiga Roma і Ceres (mitologia) · Ceres (mitologia) і Mitologia romana ·
Concòrdia
Concòrdia (en llatí Concordia) és la deïtat romana de l'entesa i l'harmonia.
Antiga Roma і Concòrdia · Concòrdia і Mitologia romana ·
Cristianisme
Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.
Antiga Roma і Cristianisme · Cristianisme і Mitologia romana ·
Déu
200x200px Un déu o divinitat és un ésser superior, no humà, que representa el sagrat.
Antiga Roma і Déu · Déu і Mitologia romana ·
Egipte
Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.
Antiga Roma і Egipte · Egipte і Mitologia romana ·
Equirria
Soldat roma a cavall LEquirria (de vegades escrit Ecurria) era una festivitat celebrada dues vegades a l'any a l'antiga Roma en honor del déu Mart, el 24 de febrer i el 14 de març.
Antiga Roma і Equirria · Equirria і Mitologia romana ·
Etruscs
Els etruscs eren una civilització que va habitar la Itàlia central tirrena des del al al país conegut amb el nom d'Etrúria.
Antiga Roma і Etruscs · Etruscs і Mitologia romana ·
Fides
estendards de l'exèrcit romà i la llegenda FIDES EXERCITVS, 'la lleialtat de l'exèrcit' Fides era la deessa romana de la fe i de la confiança, una virtut bàsica per prosperar.
Antiga Roma і Fides · Fides і Mitologia romana ·
Fors
Fors és el principi masculí de la Casualitat.
Antiga Roma і Fors · Fors і Mitologia romana ·
Genius
s, en forma de ''paterfamilias''. Genius, en plural genii, en la religió romana, eren els esperits inherents a cada ésser i objecte.
Antiga Roma і Genius · Genius і Mitologia romana ·
Hèrcules
Estàtua dedicada Hèrcules del Teatre de Pompeia. Hèrcules és el nom a la mitologia romana de l'heroi de la mitologia grega Hèracles, sent una metàtesi del nom grec.
Antiga Roma і Hèrcules · Hèrcules і Mitologia romana ·
Isis
Estàtua d'Isis Isis (versió grega; en egipci, Aset) és la deessa de la maternitat i la fertilitat a l'antic Egipte.
Antiga Roma і Isis · Isis і Mitologia romana ·
Janus (mitologia)
Janus (llatí: Iānus -ī) va ser el déu romà de dues cares, considerat primer el déu de les llars romanes o més tard el guardià de les entrades de les cases.
Antiga Roma і Janus (mitologia) · Janus (mitologia) і Mitologia romana ·
Júpiter (mitologia)
Estàtua de Júpiter. En la mitologia romana Júpiter (Iuppiter en llatí, genitiu Iovis) és el déu suprem del cel, cap del panteó i déu del llamp.
Antiga Roma і Júpiter (mitologia) · Júpiter (mitologia) і Mitologia romana ·
Jocs romans
Relleu del segle II representant una cursa de carros, un dels ''ludi'' preferits pels romans Els jocs romans (ludi romani) foren jocs i espectacles públics que es realitzaven a la ciutat de Roma, preferentment al circ Màxim i en diferents llocs de l'Imperi Romà.
Antiga Roma і Jocs romans · Jocs romans і Mitologia romana ·
Judaisme
El judaisme és la religió del poble jueu.
Antiga Roma і Judaisme · Judaisme і Mitologia romana ·
Juli Cèsar
Gai Juli Cèsar (Gaius Iulius Caesar), més conegut com a, va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana.
Antiga Roma і Juli Cèsar · Juli Cèsar і Mitologia romana ·
Juno
En la mitologia romana, Juno era l'esposa de Júpiter.
Antiga Roma і Juno · Juno і Mitologia romana ·
Juventa
Escultura d'Antonio Canova representant a ''Juventas''. A partir de la identificació amb Hebe els artistes van preferir inspirar-se en una figura femenina. Juventas o Juventus, fou una divinitat, de gènere ambigu, de la mitologia romana de caràcter al·legòric que personificava la joventut i era venerada al Latium.
Antiga Roma і Juventa · Juventa і Mitologia romana ·
Lar
Els lars (en llatí lares) eren unes divinitats de la mitologia romana que formaven part dels cultes familiars.
Antiga Roma і Lar · Lar і Mitologia romana ·
Llatins
Els llatins eren els habitants del Latium, regió del centre de la península Itàlica.
Antiga Roma і Llatins · Llatins і Mitologia romana ·
Lupercals
Escultura en bronze representant el cap d'un llop, s.I Les Lupercals (en llatí: Lupercalia) eren una festa de l'antiga Roma coneguda com la festa del llop (lupus).
Antiga Roma і Lupercals · Lupercals і Mitologia romana ·
Manes
III. Les lletres ''D.M.'' a la part superior són l'abreviació de ''Diis Manibus'', que vol dir «als esperits dels morts» En la mitologia romana, els Manes eren les ànimes dels éssers estimats que havien mort.
Antiga Roma і Manes · Manes і Mitologia romana ·
Marc Terenci Varró
Marc Terenci Varró (Marcus Terentius Varro; Reate, -) va ser un polígraf, escriptor, militar i magistrat romà, i es considera un dels erudits més grans de la història de Roma segons Quintilià.
Antiga Roma і Marc Terenci Varró · Marc Terenci Varró і Mitologia romana ·
Mart (mitologia)
Mart era el déu romà de la guerra, fill de Juno i una flor màgica.
Antiga Roma і Mart (mitologia) · Mart (mitologia) і Mitologia romana ·
Minerva
Minerva en una pintura de prop de l'any 1500. Minerva era la deessa de la saviesa i de les arts en la religió romana.
Antiga Roma і Minerva · Minerva і Mitologia romana ·
Mitologia grega
La mitologia grega (Ελληνική μυθολογία en grec; Mythologia Graeca en llatí) és un conjunt de mites i llegendes pertanyents a la religió de l'antiga Grècia que tracten dels seus déus i herois, la naturalesa del món, els orígens i significat dels seus cultes i les pràctiques rituals.
Antiga Roma і Mitologia grega · Mitologia grega і Mitologia romana ·
Numen (religió)
Numen ("presència", plural numina) és un terme llatí que es refereix a una deïtat meravellosa, dotada d'un poder misteriós i fascinador, que al seu torn és font idíl·lica d'inspiració.
Antiga Roma і Numen (religió) · Mitologia romana і Numen (religió) ·
Ops
Ops, que en llatí significa «abundància», era una deessa de la mitologia romana d'origen sabí, deessa de la fertilitat i de la terra, i més endavant protectora de tots els béns i recursos del país.
Antiga Roma і Ops · Mitologia romana і Ops ·
Oracle
Oracle de bambú Un oracle (del llatí oraculum, derivat de ōrāre 'parlar') fou la paraula emprada en l'època clàssica per a designar les revelacions dels déus a les persones i el lloc on aquestes revelacions eren fetes, i també la persona que podia fer les prediccions.
Antiga Roma і Oracle · Mitologia romana і Oracle ·
Osiris
Estàtua d'Osiris al museu egipci del Caire A la mitologia egípcia Osiris o Usiris era un dels déus més importants.
Antiga Roma і Osiris · Mitologia romana і Osiris ·
Palatí
El turó del '''Palatí''' des del Fòrum Romà El Palatí (en Palatino (en Palatinus) és un dels set turons de Roma, situat entre el Fòrum Romà i el Circ Màxim. La mitologia fa del Palatí, o més pròpiament del Velabrum, la vall a la vessant occidental, el lloc on vivia Luperca, la lloba que va alletar Ròmul i Rem. Històricament, en aquest turó hi havia el temple de la tríada palatina: Júpiter, la seva esposa Juno i la filla Minerva. El temple el va construir el rei Tarquini Prisc i es considerava el més destacat de la ciutat. Es va salvar dels gals quan van ocupar Roma el 390 aC. La mitologia romana, tal com explica lEneida de Virgili, per exemple, afirma que la ciutat de Roma va ser fundada al mont Palatí per Evandre de Pal·làntion i altres grecs antics abans de la guerra de Troia, i que va anomenar Pallantium a la ciutat en honor del seu fill, Pal·lant. Alguns autors antics parlen de la Roma quadrata i en donen aquesta explicació: segons Plutarc, Dionisi d'Halicarnàs i Apià, seria l'antecedent de la ciutat de Roma, fundada al turó del Palatí pels antics habitants de la zona, probablement sabins. Durant la República el palatí va acollir les residències de diverses personalitats polítiques i aristocràtiques: Marc Valeri Volús, cònsol l'any 505 aC, Gneu Octavi, cònsol el 165 aC i avantpassat d'August, Tiberi Semproni Grac, cònsol el 177 aC i pare dels dos famosos tribuns de la plebs Tiberi i Gai Grac, Marc Fulvi Flac, cònsol l'any 125 aC, Marc Livi Drus, tribú de la plebs l'any 91 aC, Ciceró i el seu germà Quint, Tit Anni Papià Miló, amic de Ciceró i assassí de Publi Clodi, que possiblement també va viure al Palatí, Quint Hortensi Hòrtal, l'orador (la seva casa la va comprar August), el triumvir Marc Antoni i Tiberi Claudi Neró, pare de l'emperador Tiberi. Els emperadors August, Tiberi, Calígula i Neró hi van construir palaus sumptuosos. Septimi Sever hi va fer el Septizodium. Avui en dia en queden algunes restes, com les domus Flàvia i Augustana i la casa de Lívia, i el jardí renaixentista anomenat Orti Farnesiani.
Antiga Roma і Palatí · Mitologia romana і Palatí ·
Pales
Pales és la deessa romana patrona dels pastors i els ramats.
Antiga Roma і Pales · Mitologia romana і Pales ·
Penats
Altar de '''Penats''' a les ruïnes d'Herculà En la mitologia de l'antiga Roma, els Penats (en llatí Di Penates) eren les divinitats o genis protectors de la família i de l'estat.
Antiga Roma і Penats · Mitologia romana і Penats ·
Ròmul i Rem
En la mitologia romana, els bessons Ròmul i Rem (llatí: Romulus et Remus) foren els fundadors de la ciutat de Roma.
Antiga Roma і Ròmul i Rem · Mitologia romana і Ròmul i Rem ·
Regió de Frígia
El nucli de Frígia (groc) i la major extensió aproximada del Regne frigi Frígia (en llatí Phrygia, en grec antic Φρυγία) (també mencionat com a Regne de Muska) va ser una regió del centre de l'Àsia Menor habitada pels frigis (phryges Φρύξ) dels que se'n sap poc dels seus orígens.
Antiga Roma і Regió de Frígia · Mitologia romana і Regió de Frígia ·
Regne Romà
El Regne de Roma o Regne Romà o Monarquia Romana (del llatí: Regnum Romanum) va ser el govern monàrquic de la ciutat de Roma i els seus territoris des de la seva fundació.
Antiga Roma і Regne Romà · Mitologia romana і Regne Romà ·
Religió a l'antiga Roma
La religió a l'antiga Roma consistia en diverses pràctiques religioses que eren seguides tant pel poble de Roma com per aquells pobles que van quedar sota el seu domini.
Antiga Roma і Religió a l'antiga Roma · Mitologia romana і Religió a l'antiga Roma ·
Sabins
Territori dels sabins i els pobles veïns. Els sabins (en llatí) eren un poble que habitava el centre de la península Itàlica durant la prehistòria i que van ser absorbits per l'antiga Roma, la unió entre ambdós pobles es remunta als inicis de Roma, alguns reis romans eren immigrants sabins.
Antiga Roma і Sabins · Mitologia romana і Sabins ·
Salus
''Salus'', representada en una moneda (aureus) del temps de Neró. Salus era la deessa de la salut en la mitologia romana, venerada des de molt antic que, amb el temps es va relacionar amb la deessa grega Higiea i se la va representar amb el mateix símbol: la serp.
Antiga Roma і Salus · Mitologia romana і Salus ·
Saturn (mitologia)
s. Segons la mitologia romana, Saturn fou una divinitat italiana de caràcter agrari, ja que protegia els camps sembrats i els fruits de la terra.
Antiga Roma і Saturn (mitologia) · Mitologia romana і Saturn (mitologia) ·
Saturnals
Les saturnals (en llatí Saturnalia) eren unes festes romanes dedicades al déu Saturn, que se celebrava cada any el dia 17 de desembre.
Antiga Roma і Saturnals · Mitologia romana і Saturnals ·
Silvà
En la mitologia romana Silvà (en llatí Silvanus, o 'dels boscos') era l'esperit tutelar dels camps i dels boscos.
Antiga Roma і Silvà · Mitologia romana і Silvà ·
Tel·lus
Tel·lus era una deessa, la personificació, a la mitologia romana, de la terra nodridora.
Antiga Roma і Tel·lus · Mitologia romana і Tel·lus ·
Terminus
'''Terminus''' de Hans Holbein el Jove (Kunstmuseum, Basilea); el déu se solia representar sobre una fita al camp Terminus era una antiga divinitat romana que tenia un santuari al Capitoli, dins del temple de Júpiter.
Antiga Roma і Terminus · Mitologia romana і Terminus ·
Titanomàquia
''La caiguda dels Titans'', per Cornelis van Haarlem. En la mitologia grega s'anomena titanomàquia o guerra dels titans a la batalla que s'esdevingué entre dues races de déus, els Titans (déus de segona generació) i els Olímpics (fills dels titans i déus de tercera generació).
Antiga Roma і Titanomàquia · Mitologia romana і Titanomàquia ·
Vertumne
XVI). Gemäldegalerie (Berlín) Vertumne, va ser una divinitat venerada pels etruscs i pels romans.
Antiga Roma і Vertumne · Mitologia romana і Vertumne ·
Vesta (mitologia)
Vesta és la deessa de la llar en la mitologia romana.
Antiga Roma і Vesta (mitologia) · Mitologia romana і Vesta (mitologia) ·
Via fèrria
Via fèrria amb agulla Una via fèrria és la part de l'estructura ferroviària per on es desplaça un vehicle.
Antiga Roma і Via fèrria · Mitologia romana і Via fèrria ·
Vinàlia
Mosaic romà representant la verema, trobada a Sersell, antiga província romana de ''Mauretania'' Vinàlia (en llatí Vinalia) fou el nom de dues festes celebrades pels romans: la Vinàlia urbana o priòria i la Vinàlia rústica o altera; en honor de Júpiter i Venus.
Antiga Roma і Vinàlia · Mitologia romana і Vinàlia ·
Vitel·li
Aulus o Aule Vitel·li Germànic (Aulus Vitellius Germanicus Imperator Augustus, Roma, 24 de setembre del 15- 22 de desembre del 69) fou emperador romà, aclamat per les legions de Germània l'any 68.
Antiga Roma і Vitel·li · Mitologia romana і Vitel·li ·
15 d'abril
El 15 d'abril és el cent cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent sisè en els anys de traspàs.
15 d'abril і Antiga Roma · 15 d'abril і Mitologia romana ·
19 d'abril
El 19 d'abril és el cent novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent desè en els anys de traspàs.
19 d'abril і Antiga Roma · 19 d'abril і Mitologia romana ·
21 d'abril
El 21 d'abril és el cent onzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dotzè en els anys de traspàs.
21 d'abril і Antiga Roma · 21 d'abril і Mitologia romana ·
23 d'abril
El 23 d'abril és el cent tretzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent catorzè en els anys de traspàs.
23 d'abril і Antiga Roma · 23 d'abril і Mitologia romana ·
23 de març
El 23 de març és el vuitanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-tresè en els anys de traspàs.
23 de març і Antiga Roma · 23 de març і Mitologia romana ·
25 d'abril
El 25 d'abril és el cent quinzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setzè en els anys de traspàs.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Antiga Roma і Mitologia romana
- Què tenen en comú Antiga Roma і Mitologia romana
- Semblances entre Antiga Roma і Mitologia romana
Comparació entre Antiga Roma і Mitologia romana
Antiga Roma té 403 relacions, mentre que Mitologia romana té 147. Com que tenen en comú 69, l'índex de Jaccard és 12.55% = 69 / (403 + 147).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Antiga Roma і Mitologia romana. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: