Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Antiga Roma і Antiguitat tardana
Antiga Roma і Antiguitat tardana tenen 35 coses en comú (en Uniopèdia): Anatòlia, Antiguitat clàssica, Britànnia, Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, Constantí I el Gran, Constantinoble, Crisi del segle III, Cristianisme, Cursus honorum, Deci (emperador romà), Dioclecià, Dioscòrides Pedaci, Edat antiga, Edat mitjana, Egipte, Emperador romà, Europa, Europa Occidental, Gàl·lia, Grècia, Grec antic, Hispània, Imperi Romà, Imperi Romà d'Occident, Imperi Romà d'Orient, Invasions bàrbares, Judaisme, Llatí, Llatí vulgar, Mar Mediterrània, ..., Mesopotàmia, Península Ibèrica, Roma, Senat Romà, Visigots. Ampliar l'índex (5 més) »
Anatòlia
miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.
Anatòlia і Antiga Roma · Anatòlia і Antiguitat tardana ·
Antiguitat clàssica
L'antiguitat clàssica és un terme general per referir-se a un període cultural històric del Mediterrani que va començar amb la primera poesia grega de la qual es té constància (Homer, al) i continuà fins a la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident (al), que acabaria amb la dissolució de la cultura clàssica i el començament de l'edat mitjana.
Antiga Roma і Antiguitat clàssica · Antiguitat clàssica і Antiguitat tardana ·
Britànnia
La Britànnia romana cap al 410 Britànnia fou la província romana que abraçava els dos terços del sud de l'illa de la Gran Bretanya.
Antiga Roma і Britànnia · Antiguitat tardana і Britànnia ·
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc), i 117 dC (verd) La caiguda de l'Imperi Romà d'Occident és el procés de decadència que va portar a la fragmentació de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476 i la seva posterior dissolució el 480.
Antiga Roma і Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident · Antiguitat tardana і Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident ·
Constantí I el Gran
Constantí I el Gran (Naissus, Dàcia, 27 de febrer de 272 - Ancicrona, Pont, 22 de maig de 337), fou el primer emperador romà que professà el cristianisme.
Antiga Roma і Constantí I el Gran · Antiguitat tardana і Constantí I el Gran ·
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Antiga Roma і Constantinoble · Antiguitat tardana і Constantinoble ·
Crisi del segle III
La crisi del fou un període que assolà els territoris de l'Imperi Romà a partir de les primeres invasions dels bàrbars.
Antiga Roma і Crisi del segle III · Antiguitat tardana і Crisi del segle III ·
Cristianisme
Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.
Antiga Roma і Cristianisme · Antiguitat tardana і Cristianisme ·
Cursus honorum
Cursus honorum en llatí, que significa la 'carrara política de magistrat', era la successió de càrrecs públics que podia assolir una persona a l'antiga Roma, tant en l'època republicana com durant l'Imperi.
Antiga Roma і Cursus honorum · Antiguitat tardana і Cursus honorum ·
Deci (emperador romà)
Gai Messi Quint Trajà Deci (Gaius Messius Quintus Traianus Decius) fou l'emperador romà del període 249-251, elegit per l'exèrcit revoltat a Mèsia.
Antiga Roma і Deci (emperador romà) · Antiguitat tardana і Deci (emperador romà) ·
Dioclecià
Dioclecià, (c.22 de desembre del 244–3 de desembre del 311), amb nom de naixement Diocles (grec), fou emperador romà des del 20 de novembre del 284 fins al primer de maig del 305 amb el nom llatí Dioclecià posà fi al període habitualment conegut entre els historiadors com a crisi del segle III (235-284).
Antiga Roma і Dioclecià · Antiguitat tardana і Dioclecià ·
Dioscòrides Pedaci
Dioscòrides Pedaci o Pedani (en llatí Dioscorides Pedacius o Pedanius, en grec Διοσκορίδης Πεδάκιος o Πεδάνιος) va ser un metge, farmacòleg, botànic grec i autor de De Materia Medica (Sobre els materials de la medicina), una enciclopèdia grega de 5 volums sobre herbes medicinals i substàncies medicinals relacionades (una farmacopea), que es va llegir àmpliament durant més de 1.500 anys.
Antiga Roma і Dioscòrides Pedaci · Antiguitat tardana і Dioscòrides Pedaci ·
Edat antiga
Ledat antiga o antiguitat és el període de la història entre el naixement de l'escriptura i la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476, que marca l'inici de l'edat mitjana.
Antiga Roma і Edat antiga · Antiguitat tardana і Edat antiga ·
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Antiga Roma і Edat mitjana · Antiguitat tardana і Edat mitjana ·
Egipte
Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.
Antiga Roma і Egipte · Antiguitat tardana і Egipte ·
Emperador romà
L'emperador romà fou el governant de l'Imperi Romà entre el 27 aC i el 1453.
Antiga Roma і Emperador romà · Antiguitat tardana і Emperador romà ·
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Antiga Roma і Europa · Antiguitat tardana і Europa ·
Europa Occidental
Els estats de l'Europa occidental Europa durant la Guerra Freda - blocs La divisió d'Europa en dues meitats, una d'occidental i una altra d'oriental, és causada per raons històriques i no pas geogràfiques.
Antiga Roma і Europa Occidental · Antiguitat tardana і Europa Occidental ·
Gàl·lia
La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.
Antiga Roma і Gàl·lia · Antiguitat tardana і Gàl·lia ·
Grècia
Grècia (en grec modern: Ελλάδα, El·lada; en grec antic: Ἑλλάς, Hel·làs), oficialment la República Hel·lènica (en grec, Ελληνική Δημοκρατία El·linikí Dimokratia) és un estat del sud-est d'Europa, situat a la punta meridional de la península Balcànica.
Antiga Roma і Grècia · Antiguitat tardana і Grècia ·
Grec antic
El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).
Antiga Roma і Grec antic · Antiguitat tardana і Grec antic ·
Hispània
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'Imperi Romà a la península Ibèrica.
Antiga Roma і Hispània · Antiguitat tardana і Hispània ·
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Antiga Roma і Imperi Romà · Antiguitat tardana і Imperi Romà ·
Imperi Romà d'Occident
L'Imperi Romà d'Occident fou la part occidental de l'Imperi Romà durant el període en el qual era administrada per una cort imperial pròpia, especialment entre el 395 i el 476, quan les províncies occidentals i les orientals eren governades per dues corts diferents, cadascuna amb la seva pròpia successió imperial.
Antiga Roma і Imperi Romà d'Occident · Antiguitat tardana і Imperi Romà d'Occident ·
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Antiga Roma і Imperi Romà d'Orient · Antiguitat tardana і Imperi Romà d'Orient ·
Invasions bàrbares
Invasions bàrbares. Tots els pobles assenyalats, excepte els huns, són germànics Les invasions bàrbares van ser un gran moviment migratori de poblacions de l'est i del sud que van envair l'Imperi Romà des de l'inici del fins al: els vàndals, els huns, els visigots, els francs, els angles i els saxons.
Antiga Roma і Invasions bàrbares · Antiguitat tardana і Invasions bàrbares ·
Judaisme
El judaisme és la religió del poble jueu.
Antiga Roma і Judaisme · Antiguitat tardana і Judaisme ·
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Antiga Roma і Llatí · Antiguitat tardana і Llatí ·
Llatí vulgar
El llatí vulgar (llatí clàssic: sermō vulgāris) és la varietat del llatí parlada per la gent de l'Imperi Romà, incloent-hi els seus legionaris.
Antiga Roma і Llatí vulgar · Antiguitat tardana і Llatí vulgar ·
Mar Mediterrània
La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).
Antiga Roma і Mar Mediterrània · Antiguitat tardana і Mar Mediterrània ·
Mesopotàmia
Mesopotàmia al Creixent Fèrtil. Mesopotàmia (del grec antic, Me.so.po.taˈmi.a, ‘entre dos rius’) és l'antiga denominació de la regió situada entre l'Eufrates i el Tigris, que era dividida en dues parts: la Baixa Mesopotàmia, entre el golf Pèrsic i el punt on els dos rius s'acostaven a la mínima distància, anomenada sovint Babilònia o Sumer, i l'Alta Mesopotàmia, on es va desenvolupar la civilització semita d'Accàdia (Accad) i posterior d'Assíria, la civilització hurrita amb el regne de Mitanni, i va florir després el regne d'Assíria.
Antiga Roma і Mesopotàmia · Antiguitat tardana і Mesopotàmia ·
Península Ibèrica
La península Ibèrica és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.
Antiga Roma і Península Ibèrica · Antiguitat tardana і Península Ibèrica ·
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Antiga Roma і Roma · Antiguitat tardana і Roma ·
Senat Romà
El Senat Romà fou una institució de l'antiga Roma que va sorgir com a contrapès a la institució reial.
Antiga Roma і Senat Romà · Antiguitat tardana і Senat Romà ·
Visigots
Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest».
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Antiga Roma і Antiguitat tardana
- Què tenen en comú Antiga Roma і Antiguitat tardana
- Semblances entre Antiga Roma і Antiguitat tardana
Comparació entre Antiga Roma і Antiguitat tardana
Antiga Roma té 403 relacions, mentre que Antiguitat tardana té 198. Com que tenen en comú 35, l'índex de Jaccard és 5.82% = 35 / (403 + 198).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Antiga Roma і Antiguitat tardana. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
