Amidà і Esdres

Accessos directes: Diferències, Similituds, Similitud de Jaccard Coeficient, Referències.

Diferència entre Amidà і Esdres

Amidà vs. Esdres

Jueus resant. L'Amidà (en hebreu: תפילת העמידה, Tefilat ha-Amidà, "Oració dempeus"), també coneguda com a Shemoneh Esreh (en hebreu: שמונה עשרה, "Les divuit benediccions") és una oració jueva també coneguda com a benedicció modim, i es duu a terme de la següent manera: Tant al principi de l'Amidà com a la seva conclusió, es comencen els passos amb la cama esquerra, al final es donen tres passos cap enrere, es gira una mica el tronc cap a l'esquerra, i lleument inclinat es recita: Oseh Shalom Bimromav; es gira una mica el tronc cap a la dreta, i lleument inclinat es recita: Hu Yaaseh Shalom Aleinu; redreça el seu tronc i mirant al capdavant recita: Ve al Kol Israel Ve Imrú Amén. Es donen tres passos cap al front, com el servent que es retira de la presència del seu amo. Esdres o Eszra (עֶזְרָא,;fl. 480–440 aC), també anomenat Esdres l'Escriba (עֶזְרָא הַסּוֹפֵר, transliterat "Ezrāʾ hasSōfēr"), i Esdres el Sacerdot al Llibre d'Esdres, va ser un escriba (sofer) i sacerdot (kohen) jueu. En grec-llatí Esdres es diu "Esdras" (grec: Ἔσδρας). Segons la Bíblia hebrea, era descendent de Sraya, l'últim Summe sacerdot que va servir al temple de Salomó, i un parent proper de Josuè, el primer gran sacerdot del Segon Temple. Va tornar de l'exili babilònic i va reintroduir la Torà a Jerusalem. Segons el Primer llibre d'Esdres, una traducció grega del llibre d'Esdres encara en ús a l'Església ortodoxa oriental, també era un gran sacerdot. La tradició rabínica sosté que era un membre ordinari del sacerdoci. Sobre el seu lloc d'enterrament s'han desenvolupat diverses tradicions. Una tradició diu que és enterrat a al-Uzayr prop de Bàssora (Iraq), mentre que una altra tradició al·lega que és enterrat a Tadif prop d'Alep, al nord de Síria. Segons Flavi Josep, Esdres va morir i va ser enterrat « d'una manera magnífica a Jerusalem ». El seu nom pot ser una abreviatura de עזריהו Azaryahu, "Jah ajuda". A la Septuaginta grega el nom es tradueix Ésdrās (Ἔσδρας), d'on prové el nom llatí Esdras. El Llibre d'Esdres descriu com va dirigir un grup d'exiliats de Judea que vivien a Babilònia a la seva ciutat natal de Jerusalem on es diu que va obligar a respectar la Torà. Es va descriure com exhortant el poble israelita a assegurar-se de seguir la Llei de la Torà per no casar-se amb persones de religions diferents, un conjunt de manaments descrits al Pentateuc.Liwak, Rüdiger; Schwemer, Anna Maria. "Ezra". Brill's New Pauly."Ezra". Encyclopædia Britannica. 2007. Encyclopædia Britannica Online Esdres, conegut com "Esdra l'escriba" en la literatura chazàlica, és una figura molt respectada en el judaisme. Se li atribueixen els llibres anomenats Llibre d'Esdres (comprenent el Llibre de Nehemies) i els llibres Primer de les Cròniques i Segon de les Cròniques, i els apòcrifs Apocalipsi d'Esdres.

Hebreu

Lhebreu és una llengua semítica occidental de la família lingüística afroasiàtica.

Amidà і Hebreu · Esdres і Hebreu · Veure més »

Mincha

Servei d'oració de Mincha en una Ieixivà. Mincha (en hebreu: תפילת מנחה) (transliterat: Tefilat Mincha) és el servei d'oració de la tarda que té lloc en el judaisme ortodox.

Amidà і Mincha · Esdres і Mincha · Veure més »

Sàbat

El sàbat (en hebreu:, xabat o xabbat. En ídix:, xàbes) és el setè i últim dia de la setmana jueva en què els jueus practiquen el descans segons les lleis de Moisès.

Amidà і Sàbat · Esdres і Sàbat · Veure més »