Accés més ràpid que el navegador!
133 les relacions: Adalil, Al-Àndalus, Alfons el Bataller, Alfons el Cast, Alfons el Magnànim, Alfons X de Castella, Almansor, Almeria, Almugatèn, Anatòlia, Andrònic II Paleòleg, Aragonès, Atenes, Avarca, Aversa, Batalla del Cefís, Batalla del coll de Panissars, Berenguer d'Entença i de Montcada, Bernat de Rocafort, Bernat Desclot, Calàbria, Cancelleria Reial, Castella, Cavalleria, Còrdova, Conca (Castella - la Manxa), Conquesta de Conca, Conquesta de la ciutat de Balansiya, Conquesta feudal hispànica, Conquesta omeia d'Hispània, Constantinoble, Corona d'Aragó, Corona de Castella i Lleó, Crònica de Bernat Desclot, Crònica de Ramon Muntaner, Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona, Croada contra la Corona d'Aragó, Dalmau I de Banyuls, Damià Campeny i Estrany, Dard (arma), De rebus Hispaniae, Desperta Ferro!, Ducat d'Atenes, Ducat de Neopàtria, Ebre, Edat mitjana, Edat moderna, Edirne, Emirat de Granada, Enric VII del Sacre Imperi Romanogermànic, ..., Exèrcit, Expedició a Tunis (1282-1286), Florència, Foguer, Frederic II de Sicília, Ganivet, Güelfs i gibel·lins, Gonella, Gran Companyia Catalana, Gualter V de Brienne, Guerra de Sicília (1282-1294), Guerra de Sicília (1296-1302), Guerra dels Dos Peres, Infanteria, Infanteria lleugera, Ius primae noctis, Las Siete Partidas, Llança, Mallorca, Mar Mediterrània, Miquelet, Moros i Cristians, Museu Etnològic del Montseny, Navarra, Papa, Paramilitar, Pau d'Anagni, Pau de Caltabellotta, Peones, Pere el Cerimoniós, Pere el Gran, Pirineus, Polaina, Ramon Muntaner, Regne de Castella, Regne de Sicília, Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, República de Venècia, Rodrigo Jiménez de Rada, Roger de Flor, Roger de Llúria, Saragossa, Saraqusta, Sardenya, Setge de Saraqusta (1118), Sicília, Taüst, Torre de sentinella, Turquia, Venècia, Venjança Catalana, Zadar, 1110, 1111, 1177, 1243, 1268, 1276, 1285, 1295, 1296, 1302, 1304, 1305, 1309, 1310, 1330, 1334, 1343, 1344, 1353, 1354, 1356, 1359, 1367, 1369, 1375, 1388, 1492, 1836, 4 d'abril, 887, 955. Ampliar l'índex (83 més) »
Adalil
Ladalil era el màxim grau entre els almogàvers, anaven a cavall i guiaven les tropes.
Nou!!: Almogàver і Adalil · Veure més »
Al-Àndalus
XII d'al-Àndalus Al-Àndalus o lÀndalus és el territori de la península Ibèrica que restà sota poder musulmà durant l'edat mitjana, entre els anys 711 i 1492.
Nou!!: Almogàver і Al-Àndalus · Veure més »
Alfons el Bataller
Alfons el Bataller o Alfons I d'Aragó, nascut Alfons Sanxes (Jaca, 1073 - Poleñino, 1134)Diccionari d'Història de Catalunya; p. 27; ed.
Nou!!: Almogàver і Alfons el Bataller · Veure més »
Alfons el Cast
Alfons el Cast o el Trobador, anomenat també Alfons II d'Aragó i Alfons I de Catalunya-Aragó (Osca, març de 1157 - Perpinyà, 25 d'abril de 1196; en aragonès Alifonso, en occità Anfós i en llatí IldefonsusDiccionari d'Història de Catalunya; p. 23; ed. 62; Barcelona; 1998), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i menors de comte de Girona, Osona, Besalú i de Cerdanya (1162-1196).
Nou!!: Almogàver і Alfons el Cast · Veure més »
Alfons el Magnànim
Carlí d'Alfons el Magnànim Ral d'Alfons el Magnànim Ducat d'or d'Alfons I, 1442-1458, també anomenat ''alfonsí'' Alfons el Magnànim, anomenat també Alfons V d'Aragó, III de València, I de Nàpols, Sicília i Mallorca, II de Sardenya i IV de Barcelona (Medina del Campo, Castella, 1396 - Nàpols, 27 de juny de 1458), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya (1416-1458) i de Nàpols (1442-1458), i comte de Barcelona.
Nou!!: Almogàver і Alfons el Magnànim · Veure més »
Alfons X de Castella
Alfons X el Savi i la seva cort. Alfons X de Castella, dit el Savi (Toledo, 23 de novembre de 1221 - Sevilla, 4 d'abril de 1284), fou rei de Castella (1252-1284).
Nou!!: Almogàver і Alfons X de Castella · Veure més »
Almansor
Abu-Àmir Muhàmmad ibn Abi-Àmir al-Maafirí, més conegut com a Almansor (ca. 938 - Madina Salim?, 11 d'agost de 1002), fou un militar i polític andalusí, cabdill del califat de Còrdova i hàjib d'Hixam II.
Nou!!: Almogàver і Almansor · Veure més »
Almeria
Almeria (en castellà i oficialment Almería, de l'àrab andalusí المرية al-Mariyya) és una ciutat capital d'una província homònima d'Andalusia.
Nou!!: Almogàver і Almeria · Veure més »
Almugatèn
En relació amb un grup d'almogàvers, un almugatèn o almugatén era un almogàver amb experiència que comandava una partida en incursions puntuals i en campanyes militars més generals.
Nou!!: Almogàver і Almugatèn · Veure més »
Anatòlia
miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.
Nou!!: Almogàver і Anatòlia · Veure més »
Andrònic II Paleòleg
Andrònic II Paleòleg (grec: Ἀνδρόνικος Παλαιολόγος, Andrónikos Paleologos; nascut el 25 de març del 1259 i mort el 13 de febrer del 1332) fou emperador romà d'Orient entre el 1282 i el 1328 com a segon emperador de la dinastia Paleòleg.
Nou!!: Almogàver і Andrònic II Paleòleg · Veure més »
Aragonès
Llengües occitanorromàniques Laragonès o aragonés és una llengua romànica parlada en diverses valls del Pirineu aragonès, principalment a les comarques del Somontano, la Jacetània, l'Alt Gàllego, el Sobrarb i a l'oest de la Baixa Ribagorça.
Nou!!: Almogàver і Aragonès · Veure més »
Atenes
Atenes (Αθήνα, Athina; Ἀθῆναι; en català medieval Cetines) és la capital de Grècia, la capital de la regió grega de l'Àtica i la ciutat més gran del país.
Nou!!: Almogàver і Atenes · Veure més »
Avarca
Lavarca és un calçat d'origen àrab que s'emprà bastament al llarg de l'edat mitjana.
Nou!!: Almogàver і Avarca · Veure més »
Aversa
Aversa és una ciutat italiana de 56.000 habitants, prop de Nàpols, a la província de Caserta de la regió de Campània.
Nou!!: Almogàver і Aversa · Veure més »
Batalla del Cefís
La batalla del Cefís o, més correctament, batalla d'HalmirósVegeu Fonts i ubicació.
Nou!!: Almogàver і Batalla del Cefís · Veure més »
Batalla del coll de Panissars
La batalla del coll de Panissars, esdevinguda entre el dies 30 de setembre i 1 d'octubre de 1285, va donar per finalitzada la Croada contra la Corona d'Aragó a Catalunya, amb el resultat d'una severa derrota de l'exèrcit francès, batut en la retirada pels Pirineus.
Nou!!: Almogàver і Batalla del coll de Panissars · Veure més »
Berenguer d'Entença i de Montcada
Berenguer d'Entença (Móra d'Ebre - 1307) va ser un noble català del llinatge dels Entença.
Nou!!: Almogàver і Berenguer d'Entença i de Montcada · Veure més »
Bernat de Rocafort
Bernat de Rocafort (o Berenguer de Rocafort) (Morella?/Barcelona? - Aversa, 1309) fou un militar valencià o català, cabdill dels almogàvers.
Nou!!: Almogàver і Bernat de Rocafort · Veure més »
Bernat Desclot
Bernat Desclot (Castellnou dels Aspres?, Rosselló, 1240? – 1288) fou un historiador conegut per haver escrit la segona de Les quatre grans Cròniques, el Llibre del rei En Pere, coneguda també com a Crònica de Bernat Desclot.
Nou!!: Almogàver і Bernat Desclot · Veure més »
Calàbria
Calàbria (en calabrès: Calàbbria, en italià: Calabria, en grecano o griko: Calavría, en grec: Καλαβρíα, en albanès Kalabria) és una regió d'Itàlia meridional.
Nou!!: Almogàver і Calàbria · Veure més »
Cancelleria Reial
La Cancelleria Reial era l'organisme administratiu dels reis de la Corona d'Aragó, fou creada pel Rei Jaume el Conqueridor amb la seua majoria d'edat el 1218.
Nou!!: Almogàver і Cancelleria Reial · Veure més »
Castella
Corona de Castella a partir del 1492. Castella és un país de la península Ibèrica, i antigament regne.
Nou!!: Almogàver і Castella · Veure més »
Cavalleria
La cavalleria són aquelles tropes que munten a cavall o altres muntures.
Nou!!: Almogàver і Cavalleria · Veure més »
Còrdova
Còrdova (oficialment Córdoba, en castellà) és una ciutat d'Andalusia, capital de la província de Còrdova, al curs mitjà del riu Guadalquivir, a 110 metres d'altura.
Nou!!: Almogàver і Còrdova · Veure més »
Conca (Castella - la Manxa)
Conca (en castellà i oficialment, Cuenca) és una ciutat espanyola, capital de la província homònima, que es troba a la comunitat autònoma de Castella - la Manxa.
Nou!!: Almogàver і Conca (Castella - la Manxa) · Veure més »
Conquesta de Conca
La conquesta de Conca fou un dels episodis de la reconquesta, produït l'any 1177.
Nou!!: Almogàver і Conquesta de Conca · Veure més »
Conquesta de la ciutat de Balansiya
La conquesta de la ciutat de València, anomenada Balansiya fins a la conquesta, es produí oficialment el 9 d'octubre de 1238 per part de les tropes catalano-aragoneses de Jaume I.
Nou!!: Almogàver і Conquesta de la ciutat de Balansiya · Veure més »
Conquesta feudal hispànica
La conquesta feudal hispànica és un relat historiogràfic que il·lustra les etapes en què els pobles cristians i catòlics del nord de la península Ibèrica van conquerir de forma intermitent, al llarg d'una època de set segles, tota la resta dels territoris hispànics cap al sud sota sobirania de l'Àndalus.
Nou!!: Almogàver і Conquesta feudal hispànica · Veure més »
Conquesta omeia d'Hispània
La conquesta omeia d'Hispània fou la conquesta del Regne de Toledo pel Califat de Damasc, que començà el 711 i finalitzà el 714.
Nou!!: Almogàver і Conquesta omeia d'Hispània · Veure més »
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Nou!!: Almogàver і Constantinoble · Veure més »
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Nou!!: Almogàver і Corona d'Aragó · Veure més »
Corona de Castella i Lleó
La Corona de Castella i Lleó, també coneguda en la forma abreujada Corona de Castella, com a entitat històrica, comença el 1230 quan Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lleó, el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries.
Nou!!: Almogàver і Corona de Castella i Lleó · Veure més »
Crònica de Bernat Desclot
El Llibre del rei En Pere d'Aragó e dels seus antecessors passats o Crònica de Bernat Desclot és la crònica històrica escrita per Bernat Desclot el 1288.
Nou!!: Almogàver і Crònica de Bernat Desclot · Veure més »
Crònica de Ramon Muntaner
CHRONIK DES EDLEN EN RAMON MUNTANER herausgegeben von Dr. Karl Lanz,'' 1844 La Crònica de Ramon Muntaner, escrita a Xirivella entre el 1325 i el 1328, és la més llarga de ''Les quatre grans Cròniques'' i narra els fets des de l'engendrament de Jaume el Conqueridor (1207) fins a la coronació d'Alfons el Benigne (1328).
Nou!!: Almogàver і Crònica de Ramon Muntaner · Veure més »
Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona
Detall del manuscrit ms.2664 de la Biblioteca General de la Universitat de Salamanca Detall de manuscrit ms. 1811 de la ''Biblioteca Nacional de España'' Les Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona són unes cròniques històriques escrites al, d'autor anònim atribuïdes a Pere el Cerimoniós.
Nou!!: Almogàver і Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona · Veure més »
Croada contra la Corona d'Aragó
La Croada contra la Corona d'Aragó (o Croada contra Catalunya) fou un conflicte bèl·lic que va durar del 1283 al 1285.
Nou!!: Almogàver і Croada contra la Corona d'Aragó · Veure més »
Dalmau I de Banyuls
Dalmau de Banyuls (potser vers el 1272 - 1345) fou un simple cavaller i senyor de Banyuls dels Aspres que després d'una variada experiència militar a Itàlia va esdevenir un personatge molt influent.
Nou!!: Almogàver і Dalmau I de Banyuls · Veure més »
Damià Campeny i Estrany
Damià Campeny i Estrany (Mataró, 12 d'abril de 1771 - Sant Gervasi de Cassoles, 7 de juliol de 1855) fou un escultor català.
Nou!!: Almogàver і Damià Campeny i Estrany · Veure més »
Dard (arma)
El dard és una arma de tipus llançívol composta d'una asta (pal de fusta, canya o metall) que té a la seva extremitat una fulla esmolada o punxeguda.
Nou!!: Almogàver і Dard (arma) · Veure més »
De rebus Hispaniae
De rebus Hispaniae o Historia Gothica és una història d'Espanya (geografia) escrita en llatí per l'arquebisbe de Toledo, el navarrès Rodrigo Jiménez de Rada, a la primera meitat del (v 1243) per encàrrec del rei Ferran III de Castella.
Nou!!: Almogàver і De rebus Hispaniae · Veure més »
Desperta Ferro!
El crit Desperta Ferro!, que en català medieval era Desperta Ferres!, fou un dels crits de guerra emprat pels almogàvers.
Nou!!: Almogàver і Desperta Ferro! · Veure més »
Ducat d'Atenes
El Ducat d'Atenes fou un dels estats fundats pels croats a Grècia després de la conquesta de l'Imperi Romà d'Orient durant la Quarta Croada.
Nou!!: Almogàver і Ducat d'Atenes · Veure més »
Ducat de Neopàtria
El Ducat de Neopàtria fou un territori històric situat a Grècia, a la regió de Tessàlia.
Nou!!: Almogàver і Ducat de Neopàtria · Veure més »
Ebre
Desembocadura de l'Ebre Fotografia aèria del riu Ebre al seu tram final desembocant a la mar Mediterrània pel delta de l'Ebre Riu Ebre des d'un vaixell LEbre (castellà, basc i aragonès: Ebro) és el segon riu més cabalós de la península Ibèrica després del Duero, i l'únic gran riu peninsular que desguassa a la Mediterrània.
Nou!!: Almogàver і Ebre · Veure més »
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Nou!!: Almogàver і Edat mitjana · Veure més »
Edat moderna
rei protector de les arts, distant i sever, segur de les seves col·laboracions majestuoses, guerrer i temible. Al seu voltant els personatges estan paralitzats i en actitud deferent. És la imatge que el rei difon en les diferents representacions pictòriques i que es correspon a la imposició d'una nova sociabilitat on es concedeix als nobles el privilegi visible de la seva eminència social, però a canvi d'una absoluta submissió a l'autoritat eminentíssima del rei.ARIES, Philippe i DUBY, Georges. ''Historia de la vida privada. El proceso de cambio en la sociedad de los siglos XVI-XVIII'' (Volum 5). Obra citada. pàgina 197. L'edat moderna és la quarta de les etapes en què es divideix tradicionalment la història a Occident segons la historiografia francesa.
Nou!!: Almogàver і Edat moderna · Veure més »
Edirne
Banda de l'Ajuntament d'Edirne Edirne (antigament Adrianòpolis, Αδριανουπολις; búlgar: Одрин) és una ciutat de Turquia a la vora del Maritza, a la frontera amb Grècia a Tràcia, capital de la província d'Edirne.
Nou!!: Almogàver і Edirne · Veure més »
Emirat de Granada
LEmirat, Taifa o Regne de Granada o Gharnata va ser un regne andalusí amb capital a Granada. El seu últim rei va ser Boabdil, que va perdre el tron davant els reis Catòlics el 2 de gener de 1492.
Nou!!: Almogàver і Emirat de Granada · Veure més »
Enric VII del Sacre Imperi Romanogermànic
Enric VII (en alemany: Heinrich; en italià: Arrigo), (1275-1313) va ser Rei dels Romans de 1308 a 1312, i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic a partir de 1312.
Nou!!: Almogàver і Enric VII del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Exèrcit
Països per nombre de soldats actius (2009) L'exèrcit (llatí exercitus, 'exercici', i després 'exercici militar') és un grup d'individus armats i organitzats destinats a fer la guerra o altres tasques de caràcter bèl·lic, generalment al servei d'un estat.
Nou!!: Almogàver і Exèrcit · Veure més »
Expedició a Tunis (1282-1286)
Lexpedició a Tunis de 1282 fou enviada per Pere el Gran amb objecte de donar suport a Abu-Bakr ibn al-Wazir en la seva lluita contra Abu-Ishaq Ibrahim I.
Nou!!: Almogàver і Expedició a Tunis (1282-1286) · Veure més »
Florència
Florència, tradicionalment Florença (en italià modern; antigament i poèticament també), és una ciutat d'Itàlia, capital de la ciutat metropolitana homònima i de la regió de la Toscana, al centre de la península Itàlica.
Nou!!: Almogàver і Florència · Veure més »
Foguer
Reproducció de foguers del període Romà-medieval XVIII Escut d'armes serbi (4 foguers) Un foguer és una peça d'alt contingut de carboni o aliatge d'acer amb la que s'aconsegueix fer saltar espurnes colpejant-la amb un tros de sílex.
Nou!!: Almogàver і Foguer · Veure més »
Frederic II de Sicília
Frederic II de Sicília (Barcelona, Principat de Catalunya, 1272 - Paternò, Regne de Sicília, 25 de juny de 1337) fou rei de Sicília (1295-1337).
Nou!!: Almogàver і Frederic II de Sicília · Veure més »
Ganivet
ganivet tradicional nòrdic Ganivet Kukri Un ganivet, coltell (o cotell) i raor o rasor és un estri que s'utilitza per tallar coses.
Nou!!: Almogàver і Ganivet · Veure més »
Güelfs i gibel·lins
El conflicte entre güelfs i gibel·lins enfronta les cases de Welf i Hohenstaufen, dues faccions que defensaven, respectivament, el papat i el Sacre Imperi Romà en un conflicte que van mantenir al centre i nord de península Itàlica durant els segles i. La lluita pel poder entre el papat i l'imperi tenia els seus orígens en la disputa de les investidures al.
Nou!!: Almogàver і Güelfs i gibel·lins · Veure més »
Gonella
La gonella és una peça de vestir tradicional de la pagesia a les illes Balears, composta de cos i de falda més o menys llarga.
Nou!!: Almogàver і Gonella · Veure més »
Gran Companyia Catalana
La Gran Companyia Catalana (Exercitus francorum, Societas exercitus catalanorum, Societas cathalanorum, Magna Societas Catalanorum) fou una companyia de mercenaris creada el 1303 per Roger de Flor i formada majoritàriament per almogàvers aragonesos i catalans veterans de la Guerra de Sicília.
Nou!!: Almogàver і Gran Companyia Catalana · Veure més »
Gualter V de Brienne
Gualter V de Brienne o Gualter I d'Atenes (circa. 1275 - 15 de març, del 1311) nascut a Brienne-le-Château, Aube, Xampanya, França.
Nou!!: Almogàver і Gualter V de Brienne · Veure més »
Guerra de Sicília (1282-1294)
La Guerra de Sicília o Guerra de les Vespres Sicilianes fou un llarg conflicte pel domini del Regne de Sicília i el control naval de la Mediterrània que tingué lloc entre els anys 1282 i 1302.
Nou!!: Almogàver і Guerra de Sicília (1282-1294) · Veure més »
Guerra de Sicília (1296-1302)
La Guerra de Sicília o Guerra de les Vespres Sicilianes fou un llarg conflicte pel domini del Regne de Sicília i el control naval de la Mediterrània que tingué lloc entre els anys 1282 i 1302.
Nou!!: Almogàver і Guerra de Sicília (1296-1302) · Veure més »
Guerra dels Dos Peres
La guerra dels Dos Peres, que tingué lloc entre 1356 i 1375, enfrontà la Corona d'Aragó i el Regne de Castella i en certa manera fou també un conflicte personal entre els respectius monarques Pere el Cerimoniós i Pere el Cruel.
Nou!!: Almogàver і Guerra dels Dos Peres · Veure més »
Infanteria
Infanteria dels Fusellers Reials Irlandesos en una trinxera durant la Batalla del Somme de la Primera Guerra Mundial. La infanteria és la part de l'exèrcit que combat a peu.
Nou!!: Almogàver і Infanteria · Veure més »
Infanteria lleugera
Sergent britànic amb uniforme de campanya (1898). La infanteria lleugera és un tipus especialitzat d'Infanteria, pensada per a les incursions en profunditat en el territori enemic.
Nou!!: Almogàver і Infanteria lleugera · Veure més »
Ius primae noctis
Il·lustració d'un ''ius primae noctis'', any 1888 El dret de cuixa o, en llatí vulgar medieval, ius primae noctis (també, antigament, "dret de pernada"), hauria estat un hipotètic dret o privilegi del senyor de mantenir relacions sexuals amb una dona del seu domini en la seva nit de noces i, per tant, a gaudir de la seva virginitat, o bé qualsevol altra nit o dia.
Nou!!: Almogàver і Ius primae noctis · Veure més »
Las Siete Partidas
Las Siete Partidas (o simplement Partidas) és un cos normatiu redactat en la Corona de Castella, durant el regnat d'Alfons X (1252-1284), amb l'objectiu d'aconseguir una certa uniformitat jurídica del Regne.
Nou!!: Almogàver і Las Siete Partidas · Veure més »
Llança
Recreació d'una formació hoplita Batalla cos a cos amb llances. Gravat de Hans Holbein el Jove (Museu Albertina, Viena). Saladí contra Ricard Cor de Lleó. Una llança és una arma composta d'una asta (pal de fusta, canya o metall) que té a la seva extremitat un relló (fulla esmolada o punxeguda).
Nou!!: Almogàver і Llança · Veure més »
Mallorca
Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears —per això també s'anomena la Balear Major—, i és lloc d'origen dels mallorquins.
Nou!!: Almogàver і Mallorca · Veure més »
Mar Mediterrània
La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).
Nou!!: Almogàver і Mar Mediterrània · Veure més »
Miquelet
Els miquelets o micalets, convertits a partir de la Guerra de Successió en fusellers voluntaris o fusellers de muntanya, eren els membres de la milícia de caràcter mercenari o voluntari reclutada per les diputacions i juntes de la Corona d'Aragó per a accions especials o com a reforç de les forces regulars.
Nou!!: Almogàver і Miquelet · Veure més »
Moros i Cristians
Esquadra cristiana en les festes de Callosa d'en Sarrià. Els Moros i Cristians són una rememoració festiva de les batalles i lluites entre musulmans i cristians durant la reconquesta, així com les tres revoltes mudèjars que tingueren lloc en els anys posteriors, com la famosa liderada per Al-Àzraq (vegeu edat mitjana al País Valencià) i, en el cas de Mallorca, dels pirates sarraïns a l'Edat Moderna.
Nou!!: Almogàver і Moros i Cristians · Veure més »
Museu Etnològic del Montseny
El Museu Etnològic del Montseny (MEMGA), ubicat al centre d'Arbúcies, ha estat concebut, des dels seus inicis l'any 1985, com un centre de conservació, difusió i investigació del patrimoni cultural del massís del Montseny.
Nou!!: Almogàver і Museu Etnològic del Montseny · Veure més »
Navarra
Navarra és una autonomia d'Espanya amb la denominació de comunitat foral, i per tant, hom la coneix també com a Comunitat Foral de Navarra (en basc: Nafarroako Foru Komunitatea, i en castellà: Comunidad Foral de Navarra).
Nou!!: Almogàver і Navarra · Veure més »
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Nou!!: Almogàver і Papa · Veure més »
Paramilitar
uniformes similars als militars, per exemple el de camuflatge urbà. Paramilitar o paramilitarisme són organitzacions civils que tenen una estructura i disciplina similar a la d'un exèrcit, però no formen part de manera formal a les forces militars d'un estat.
Nou!!: Almogàver і Paramilitar · Veure més »
Pau d'Anagni
La Pau d'Anagni o Tractat d'Anagni del 1295 va posar fi a la Guerra de Sicília (1282–1294) entre el rei de la Corona d'Aragó Jaume el Just i el rei de Nàpols Carles II d'Anjou (protegit pel rei Felip IV de França i de l'anterior papa Nicolau IV).
Nou!!: Almogàver і Pau d'Anagni · Veure més »
Pau de Caltabellotta
La Pau de Caltabellotta fou un tractat de pau signat el 31 d'agost de 1302 prop de la ciutat siciliana de Caltabellotta entre Frederic II de Sicília d'una banda, i Carles II de Nàpols i Carles I de Valois de l'altra, que posà fi a la Guerra de Sicília.
Nou!!: Almogàver і Pau de Caltabellotta · Veure més »
Peones
Peones (terme espanyol; en singular, peón) era la denominació que reberen les unitats paramilitars en forma de companyies d'infanteria lleugera alçades a la Corona de Castella per lluitar contra les taifes islàmiques de la península Ibèrica.
Nou!!: Almogàver і Peones · Veure més »
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Nou!!: Almogàver і Pere el Cerimoniós · Veure més »
Pere el Gran
anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys. Està enterrat al Reial monestir de Santa Maria de Santes Creus, i la seva tomba és l'única d'un sobirà de la Corona d'Aragó que no ha estat mai profanada. Gràcies a la seva conquesta militar del Regne de Sicília el 1282 es feu famosa la frase de l'almirall Roger de Llúria, en què afirmava que cap peix no gosaria alçar-se sobre la mar Mediterrània, si no portava en la seva cua un escut o un senyal reial.
Nou!!: Almogàver і Pere el Gran · Veure més »
Pirineus
Els Pirineus o Pirineu (Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneus en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són una serralada situada al nord de la península Ibèrica que recorre tot l'istme que uneix la península amb la resta d'Europa.
Nou!!: Almogàver і Pirineus · Veure més »
Polaina
Artillers estatunidencs (1943) amb típiques '''polaines''' militars La polaina o guarda-cames és una peça de vestir, normalment de drap o de cuir, que es duu, en general per parells, sobre altres peces per tal de protegir la cama i el calçat; pot ser llarga i cobrir de sota el genoll fins a l'empenya del calçat, o bé curta i cobrir tan sols el turmell i l'empenya.
Nou!!: Almogàver і Polaina · Veure més »
Ramon Muntaner
Ramon Muntaner (Peralada, Alt Empordà, 1265 – Vila d'Eivissa, 1336) fou un militar, administrador, polític i cronista català, ciutadà de València i ciutadà de Mallorca.
Nou!!: Almogàver і Ramon Muntaner · Veure més »
Regne de Castella
El Regne de Castella va sorgir al, a partir del comtat de Castella, després de l'entronització de Ferran I. Aquesta terra era habitada majoritàriament per habitants d'origen càntabre i basc amb un dialecte romanç propi, el castellà i unes lleis diferenciades.
Nou!!: Almogàver і Regne de Castella · Veure més »
Regne de Sicília
El Regne de Sicília (sicilià: Regnu di Sicilia) fou un estat que existí al sud de la península Itàlica i, durant un temps, la regió d'Ifríqiya des de la seva fundació per Roger II de Sicília el 1130 fins al 1816.
Nou!!: Almogàver і Regne de Sicília · Veure més »
Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi
La Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi és una institució cultural, sense ànim de lucre, radicada a la Llotja de Mar de Barcelona des de 1850.
Nou!!: Almogàver і Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi · Veure més »
República de Venècia
La Sereníssima República de Venècia va ser una ciutat estat situada al nord d'Itàlia, a la riba de la mar Adriàtica, amb la ciutat de Venècia com a centre.
Nou!!: Almogàver і República de Venècia · Veure més »
Rodrigo Jiménez de Rada
Fuero Viejo extendido de Alcalá de Henares. Promulgado por Rodrigo Jiménez de Rada en 1235. Rodrigo Jiménez de Rada o Ximénez de Rada o Giménez de Rada (Puente la Reina, 1170 - Lió, Regne de França), 10 de juny de 1247) va ser un eclesiàstic i historiador navarrès. Arquebisbe de Toledo i Primat d'Espanya, va destacar al cultiu de les lletres com a cronista. La seva obra més cèlebre és De rebus Hispaniae, també coneguda com Historia gótica o Crónica del toledano, on es descriu la història d'Espanya des dels seus orígens fins a 1243. Aquesta obra historiogràfica, escrita en llatí, és una de les fonts que Alfons X el Savi va consultar de manera prioritària per compondre la seva Estoria de España.
Nou!!: Almogàver і Rodrigo Jiménez de Rada · Veure més »
Roger de Flor
Roger de Flor, de nom de naixement Rutger von Blum (conegut pels romans d'Orient com a Rontzerius; Bríndisi, Regne de Sicília, 1267 – Adrianòpolis, Imperi Romà d'Orient, 30 d'abril de 1305), fou un monjo templer d'origen italogermànic, capità de la nau templera El Falcó, vicealmirall de la flota de Sicília, almirall de la marina romana d'Orient (megaduc) i comandant en cap de la Companyia Catalana d'Orient.
Nou!!: Almogàver і Roger de Flor · Veure més »
Roger de Llúria
Roger de Llúria, de nom de naixement Ruggiero di Lauria (també conegut per Roger de Lloria, Lòria, Llòria o Luria; Lauria o Scalea, Regne de Sicília, 17 de gener de 1250 – València, 19 de gener de 1305), fou un militar d'origen lucanès educat a la cort dels reis d'Aragó a Barcelona, on va arribar formant part del seguici de la reina Constança de Sicília, muller de Pere III d'Aragó «el Gran».
Nou!!: Almogàver і Roger de Llúria · Veure més »
Saragossa
Saragossa (en castellà, aragonès i oficialment, Zaragoza) és una ciutat i un municipi d'Espanya, capital de la comarca de Saragossa, de la província homònima i de la comunitat autònoma de l'Aragó.
Nou!!: Almogàver і Saragossa · Veure més »
Saraqusta
Almussara Saraqusta, també coneguda com al-Madina al-Baidà, literalment ‘la ciutat blanca’ en àrab, pel color dels seus edificis, era el nom de l'actual Saragossa durant el domini musulmà de la regió.
Nou!!: Almogàver і Saraqusta · Veure més »
Sardenya
Sardenya (Sardigna, Sardinna o Sardinnia en sard; Sardegna en italià) és la segona illa més gran de la Mediterrània, situada al sud de Còrsega i que pertany a l'estat italià, del qual és una regió autònoma.
Nou!!: Almogàver і Sardenya · Veure més »
Setge de Saraqusta (1118)
El Setge de Saraqusta de 1118 significà la presa de Saraqusta per Alfons I d'Aragó.
Nou!!: Almogàver і Setge de Saraqusta (1118) · Veure més »
Sicília
Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.
Nou!!: Almogàver і Sicília · Veure més »
Taüst
Taüst (Tauste en castellà i nom oficial) és un municipi d'Aragó situat a la província de Saragossa i enquadrat a la comarca de Las Cinco Villas.
Nou!!: Almogàver і Taüst · Veure més »
Torre de sentinella
Torre de guaita de fusta, reconstrucció, a Lorch, Alemanya La torre de sentinella, torre de guaita (del fràncic wahta) o torre de defensa, també anomenades torres de moros o talaies (de l'àrab tala'la), són elements arquitectònics de caràcter militar.
Nou!!: Almogàver і Torre de sentinella · Veure més »
Turquia
Turquia (en turc: Türkiye), oficialment la República de Turquia (en turc: Türkiye Cumhuriyeti), és un estat eurasiàtic que ocupa la península d'Anatòlia al sud-oest d'Àsia, així com Tràcia als Balcans, regió del sud-est d'Europa.
Nou!!: Almogàver і Turquia · Veure més »
Venècia
Venècia (en vènet: Venèsia, en italià: Venezia) és una ciutat del nord d'Itàlia, capital de la regió del Vèneto i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Almogàver і Venècia · Veure més »
Venjança Catalana
català o el "monstre sanguinari" que persegueix les fantasies dels nens o omple el folklore de la cultura dels balcans. La Venjança Catalana fou la guerra d'extermini i saqueig sistemàtic endegada per la Companyia Catalana d'Orient contra la població civil grega de l'Imperi Romà d'Orient entre els anys 1305 i 1307, en venjança i represàlia per l'assassinat a traïció de Roger de Flor i l'intent d'anihilació de la Companyia mentre aquesta es trobava acantonada a Gal·lípoli.
Nou!!: Almogàver і Venjança Catalana · Veure més »
Zadar
Zadar (en italià Zara, en llatí Iulia Iadera) és una ciutat de la regió de Dalmàcia a Croàcia, capital del comtat de Zadar al centre del país i enfront de les illes Ugljan i Pašman de les que està separada per l'estret de Zadar.
Nou!!: Almogàver і Zadar · Veure més »
1110
El 1110 (MCX) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Almogàver і 1110 · Veure més »
1111
Sense descripció.
Nou!!: Almogàver і 1111 · Veure més »
1177
El 1177 (MCLXXVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Almogàver і 1177 · Veure més »
1243
Sense descripció.
Nou!!: Almogàver і 1243 · Veure més »
1268
;Països catalans.
Nou!!: Almogàver і 1268 · Veure més »
1276
;Països Catalans.
Nou!!: Almogàver і 1276 · Veure més »
1285
Sense descripció.
Nou!!: Almogàver і 1285 · Veure més »
1295
Sense descripció.
Nou!!: Almogàver і 1295 · Veure més »
1296
Sense descripció.
Nou!!: Almogàver і 1296 · Veure més »
1302
El 1302 (MCCCII) fou un any comú començat en dilluns.
Nou!!: Almogàver і 1302 · Veure més »
1304
Sense descripció.
Nou!!: Almogàver і 1304 · Veure més »
1305
;Països Catalans.
Nou!!: Almogàver і 1305 · Veure més »
1309
Sense descripció.
Nou!!: Almogàver і 1309 · Veure més »
1310
Sense descripció.
Nou!!: Almogàver і 1310 · Veure més »
1330
El 1330 fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Almogàver і 1330 · Veure més »
1334
El 1334 (MCCCXXXIV) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Almogàver і 1334 · Veure més »
1343
El 1343 (MCCCXLIII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Almogàver і 1343 · Veure més »
1344
Sense descripció.
Nou!!: Almogàver і 1344 · Veure més »
1353
Sense descripció.
Nou!!: Almogàver і 1353 · Veure més »
1354
Porta dels Apòstols de la catedral de València.
Nou!!: Almogàver і 1354 · Veure més »
1356
El 1356 (MCCCLVI) fou un any de traspàs començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Almogàver і 1356 · Veure més »
1359
Sense descripció.
Nou!!: Almogàver і 1359 · Veure més »
1367
Sense descripció.
Nou!!: Almogàver і 1367 · Veure més »
1369
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Almogàver і 1369 · Veure més »
1375
Atles Català de la Corona de Catalunya i Aragó, de l'any '''1375'''.
Nou!!: Almogàver і 1375 · Veure més »
1388
Sense descripció.
Nou!!: Almogàver і 1388 · Veure més »
1492
;Països Catalans.
Nou!!: Almogàver і 1492 · Veure més »
1836
Llinda d'una casa del carrer del Pont Vell de Besalú Placa commemorativa de la primera foto feta a Barcelona, el 10 de novembre de 1836;Països Catalans.
Nou!!: Almogàver і 1836 · Veure més »
4 d'abril
El 4 d'abril és el noranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Almogàver і 4 d'abril · Veure més »
887
;Països Catalans;Món.
Nou!!: Almogàver і 887 · Veure més »
955
El 955 (CMLV) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Almogàver і 955 · Veure més »
