85 les relacions: Abjad, Africada alveolar sorda, Alfabet arameu, Alfabet àrab, Alfabet fenici, Alfabet fonètic internacional, Alfabet grec, Alfabet nabateu, Alfabet siríac, Aproximant lateral alveolar, Aproximant mediopalatal sonora, Ayin, Ídix, Àlef, Bategant alveolar sonora, Bíblia, Bet, Caf (lletra), Calendari hebreu, Català, Càbala, Dagueix, Dàlet, Dígraf, Diàspora, Dièresi, Escriptura, Escriptura protosinaítica, Fricativa alveolar sonora, Fricativa alveolar sorda, Fricativa dental sonora, Fricativa dental sorda, Fricativa faríngia sonora, Fricativa faríngia sorda, Fricativa glotal sorda, Fricativa labiodental sonora, Fricativa labiodental sorda, Fricativa postalveolar sorda, Fricativa uvular sonora, Fricativa uvular sorda, Fricativa velar sonora, Fricativa velar sorda, Guímel, Guematria, He (lletra), Hebreu, Het, Iod, Jahvè (nom propi de Déu), Jeroglífic egipci, ..., Judeoàrab, Judeoprovençal, Làmed, Lletra, Matemàtiques, Mem (lletra), Nasal alveolar sonora, Nasal bilabial sonora, Niqqud, Nun (lletra), Oclusiva alveolar sonora, Oclusiva alveolar sorda, Oclusiva bilabial sonora, Oclusiva bilabial sorda, Oclusiva glotal sorda, Oclusiva uvular sorda, Oclusiva velar sonora, Oclusiva velar sorda, Pe, Qof, Reix, Sade, Sàmec, Sefardites, Taw, Tet (lletra), Vocal neutra, Vocal semioberta posterior arrodonida, Vocal semitancada posterior arrodonida, Vocal tancada anterior no arrodonida, Vocal tancada posterior arrodonida, Waw, Xifra, Xin (lletra), Zain. Ampliar l'índex (35 més) »
Abjad
Un abjad és un tipus d'escriptura en què hi ha un símbol per a cada fonema consonàntic, anomenat de vegades com a alfabet consonàntic.
Nou!!: Alfabet hebreu і Abjad · Veure més »
Africada alveolar sorda
L'africada alveolar sorda, transcrita en l'alfabet fonètic internacional, és un so de la parla que està present a algunes llengües com l'alemany, l'esperanto o el japonès, essent un dels fonemes africats més freqüents.
Nou!!: Alfabet hebreu і Africada alveolar sorda · Veure més »
Alfabet arameu
Lalfabet arameu és un alfabet abjad dissenyat per escriure l'arameu.
Nou!!: Alfabet hebreu і Alfabet arameu · Veure més »
Alfabet àrab
Lalfabet àrab, altrament dit alifat (d'àlif, la seva primera lletra), té característiques semblants a l'alfabet hebreu, i també és un abjad.
Nou!!: Alfabet hebreu і Alfabet àrab · Veure més »
Alfabet fenici
Làpida al Museu de Pèrgam, a Berlín, amb inscripcions en alfabet fenici Lalfabet fenici és un dels primers alfabets dels sistemes d'escriptura fonètica en la història de la humanitat.
Nou!!: Alfabet hebreu і Alfabet fenici · Veure més »
Alfabet fonètic internacional
L'alfabet fonètic internacional és un alfabet fonètic usat per lingüistes per a representar acuradament i de forma unívoca cada un de la completa varietat de sons (fonemes o realitzacions d'aquests) que l'aparell vocal humà pot produir.
Nou!!: Alfabet hebreu і Alfabet fonètic internacional · Veure més »
Alfabet grec
Lalfabet grec (en grec: Ελληνικό αλφάβητο) és un repertori de vint-i-quatre lletres que s'ha fet servir per a escriure la llengua grega des dels segles IX o VIII aC.
Nou!!: Alfabet hebreu і Alfabet grec · Veure més »
Alfabet nabateu
L'alfabet nabateu és un alfabet consonàntic (abjad) que va ser usat pels nabateus al.
Nou!!: Alfabet hebreu і Alfabet nabateu · Veure més »
Alfabet siríac
Lalfabet siríac és un sistema d'escriptura utilitzat per escriure el siríac a partir del.
Nou!!: Alfabet hebreu і Alfabet siríac · Veure més »
Aproximant lateral alveolar
La consonant aproximant lateral alveolar sonora o lateral aproximant alveolar sonora és un fonema que es representa com a en l'Alfabet Fonètic Internacional (AFI), és a dir, la lletra ela minúscula.
Nou!!: Alfabet hebreu і Aproximant lateral alveolar · Veure més »
Aproximant mediopalatal sonora
L'aproximant palatal sonora és un so de la parla que es representa en l'AFI, és a dir, la lletra jota minúscula.
Nou!!: Alfabet hebreu і Aproximant mediopalatal sonora · Veure més »
Ayin
La és la setzena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent ʕain 𐤏 en fenici, ʕē ܥ en siríac, ʕain ע en hebreu, ʕayn ع en àrab i ʕäyn ዐ en amhàric.
Nou!!: Alfabet hebreu і Ayin · Veure més »
Ídix
L'ídix o jiddisch (nativament ייִדיש, יידיש o אידיש, yidish o idish, pronunciat, lit. 'jueu'; ייִדיש-טײַטש, Yidish-Taytsh, lit. 'judeoalemany') és una llengua germànica occidental parlada històricament pels jueus askenazi.
Nou!!: Alfabet hebreu і Ídix · Veure més »
Àlef
La és la primera lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent-hi ʾalp en fenici, ʔālap en siríac, àlif en àrab, àlef en hebreu i ʔälf en amhàric.
Nou!!: Alfabet hebreu і Àlef · Veure més »
Bategant alveolar sonora
La bategant alveolar sonora és un so de la parla que es representa en la transcripció de l'AFI, és a dir, la lletra erra minúscula llatina amb traç de ganxo (sense el palet esquerre superior).
Nou!!: Alfabet hebreu і Bategant alveolar sonora · Veure més »
Bíblia
La Bíblia és el conjunt de textos religiosos del cristianisme.
Nou!!: Alfabet hebreu і Bíblia · Veure més »
Bet
La és la segona lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent bēt 𐤁 en fenici, bēṯ ܒ en siríac, bet ב en hebreu, ba ب en àrab i bet በ en amhàric.
Nou!!: Alfabet hebreu і Bet · Veure més »
Caf (lletra)
La és l'onzena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent kap 𐤊 en fenici, kāp ܟ en siríac, caf כ en hebreu, kāf ك en àrab i kaf ከ en amhàric.
Nou!!: Alfabet hebreu і Caf (lletra) · Veure més »
Calendari hebreu
El calendari hebreu o calendari jueu és un calendari lunisolar, és a dir, que es basa tant en el cicle de la Terra al voltant de Sol (any), com en el de la Lluna al voltant de la Terra (mes).
Nou!!: Alfabet hebreu і Calendari hebreu · Veure més »
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Nou!!: Alfabet hebreu і Català · Veure més »
Càbala
''Portae Lucis'' ('Portes de la llum'), de Joseph ben Abraham Gikatilla (1248-1305) La càbala (hebreu: קַבָּלָה‎) és la tradició mística del judaisme.
Nou!!: Alfabet hebreu і Càbala · Veure més »
Dagueix
El dagueix, en hebreu, és un diacrític del sistema d'escriptura hebreu.
Nou!!: Alfabet hebreu і Dagueix · Veure més »
Dàlet
La (dāleth, també anomenada Daleth o Daled) és la quarta lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent delt 𐤃 en fenici, dālaṯ ܕ en siríac, dàlet ד en hebreu, dāl د en àrab i dänt ደ en amhàric.
Nou!!: Alfabet hebreu і Dàlet · Veure més »
Dígraf
Un dígraf és un grup de dues lletres emprades per representar un únic so o fonema en l'ortografia d'una determinada llengua.
Nou!!: Alfabet hebreu і Dígraf · Veure més »
Diàspora
Diàspora (del grec antic διασπορά, "esplai de llavors", "dispersió") és "el moviment, migració o dispersió d'un poble lluny del seu establiment o territori ancestral" o "poble dispersat per qualsevol causa a més d'una localització", o "poble establit lluny del seu territori ancestral".
Nou!!: Alfabet hebreu і Diàspora · Veure més »
Dièresi
La paraula dièresi deriva del grec diarein que té el significat de "dividir".
Nou!!: Alfabet hebreu і Dièresi · Veure més »
Escriptura
Il·lustració d'un escriba fent ús de l'escriptura Lescriptura és un mètode de comunicació humana que es realitza mitjançant signes visuals que constitueixen un sistema, que pot o no expressar sense ambigüitat tot el que pot dir una llengua determinada.
Nou!!: Alfabet hebreu і Escriptura · Veure més »
Escriptura protosinaítica
Lescriptura protosinaítica es considera el primer alfabet consonàntic documentat, estenent el seu ús des del segle XVIII aC fins al.
Nou!!: Alfabet hebreu і Escriptura protosinaítica · Veure més »
Fricativa alveolar sonora
La consonant fricativa alveolar sonora es transcriu en l'AFI, és a dir, la lletra zeta minúscula.
Nou!!: Alfabet hebreu і Fricativa alveolar sonora · Veure més »
Fricativa alveolar sorda
La consonant fricativa alveolar sorda es transcriu en l'AFI, és a dir, la lletra essa minúscula.
Nou!!: Alfabet hebreu і Fricativa alveolar sorda · Veure més »
Fricativa dental sonora
La consonant fricativa dental sonora, també coneguda com a fricativa interdental sonora, és un so que es representa amb el signe a l'AFI (la lletra eth del nòrdic antic i l'islandès).
Nou!!: Alfabet hebreu і Fricativa dental sonora · Veure més »
Fricativa dental sorda
La consonant fricativa dental sorda, també coneguda com a fricativa interdental sorda, és un so que es representa amb el signe a l'AFI (una lletra theta minúscula de l'alfabet grec).
Nou!!: Alfabet hebreu і Fricativa dental sorda · Veure més »
Fricativa faríngia sonora
La fricativa faríngia sonora és una consonant fricativa present en algunes llengües, sobretot en les llengües semítiques.
Nou!!: Alfabet hebreu і Fricativa faríngia sonora · Veure més »
Fricativa faríngia sorda
La consonant fricativa faríngia sorda és un so consonàntic que és relativament poc freqüent entre les llengües parlades.
Nou!!: Alfabet hebreu і Fricativa faríngia sorda · Veure més »
Fricativa glotal sorda
La fricativa glotal sorda, que es representa a l'AFI és un so relativament freqüent i que a més té caràcter de consonant o de vocal (menys) segons la llengua que l'empri.
Nou!!: Alfabet hebreu і Fricativa glotal sorda · Veure més »
Fricativa labiodental sonora
El fonema fricatiu labiodental sonor es transcriu a l'AFI, és a dir, la lletra ve minúscula.
Nou!!: Alfabet hebreu і Fricativa labiodental sonora · Veure més »
Fricativa labiodental sorda
El fonema fricatiu labiodental sord es transcriu en l'alfabet fonètic internacional, és a dir, la lletra efa minúscula.
Nou!!: Alfabet hebreu і Fricativa labiodental sorda · Veure més »
Fricativa postalveolar sorda
La consonant fricativa postalveolar sorda es representa a l'AFI, una essa medieval allargada i cursiva (ſ) però estilitzada, similar al signe d'integral ∫, anomenada esh.
Nou!!: Alfabet hebreu і Fricativa postalveolar sorda · Veure més »
Fricativa uvular sonora
La fricativa uvular sonora és un so que es representa amb el símbol a l'AFI (una lletra erra versaleta invertida).
Nou!!: Alfabet hebreu і Fricativa uvular sonora · Veure més »
Fricativa uvular sorda
La fricativa uvular sorda és un so de la parla que es transcriu com a l'AFI (una lletra khi minúscula de l'alfabet grec).
Nou!!: Alfabet hebreu і Fricativa uvular sorda · Veure més »
Fricativa velar sonora
La fricativa velar sonora és un so que es representa amb el signe en l'AFI (una gamma minúscula, com la de l'alfabet grec però lleugerament modificada amb traç simètric).
Nou!!: Alfabet hebreu і Fricativa velar sonora · Veure més »
Fricativa velar sorda
La consonant fricativa velar sorda és un so que es representa amb el signe en l'AFI.
Nou!!: Alfabet hebreu і Fricativa velar sorda · Veure més »
Guímel
La és la tercera lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent gaml 𐤂 en fenici, gāmal ܓ en siríac, guímel ג en hebreu, jīm ج en àrab i gäml ገ en amhàric.
Nou!!: Alfabet hebreu і Guímel · Veure més »
Guematria
La Guematria (hebreu: גימטריה, gēmaṭriyā; grec: γεωμετρία, geōmetriā) és un procediment hermenèutic, propi, bé que no exclusiu, de la càbala jueva que depèn del fet que cada caràcter hebreu té un valor numèric, quan la suma dels números dels caràcters que componen una paraula, donava el mateix resultat que la suma dels caràcters d'una altra paraula diferent, es percebia una analogia entre elles i es considera que tenien necessàriament una connexió.
Nou!!: Alfabet hebreu і Guematria · Veure més »
He (lletra)
La és la cinquena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent he 𐤄 en fenici, hē ܗ en siríac, he ה en hebreu, hāʾ ﻩ en àrab i hoy ሀ en amhàric.
Nou!!: Alfabet hebreu і He (lletra) · Veure més »
Hebreu
Lhebreu és una llengua semítica occidental de la família lingüística afroasiàtica.
Nou!!: Alfabet hebreu і Hebreu · Veure més »
Het
La (anomenada també khet, kheth, chet, cheth, het, o heth) és la vuitena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent ḥet 𐤇 en fenici, ḥēṯ ܚ en siríac, het ח en hebreu, ḥā ح en àrab i ḥäwṭ ሐ en amhàric.
Nou!!: Alfabet hebreu і Het · Veure més »
Iod
La (anomenada també iud, yod, yud, jod o jodh) és la desena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent-hi iod 𐤉 en fenici, yōḏ ܝ en siríac, iod o iud י en hebreu, yā ﻱ en àrab i yämän የ en amhàric.
Nou!!: Alfabet hebreu і Iod · Veure més »
Jahvè (nom propi de Déu)
tetragrama en els manuscrits del Mar Mort en hebreu antic Jahvè és una transliteració de la paraula hebrea יהוה, formada per quatre lletres.
Nou!!: Alfabet hebreu і Jahvè (nom propi de Déu) · Veure més »
Jeroglífic egipci
Jeroglífics en una estela funerària egípcia Els jeroglífics era un dels tres sistemes d'escriptura emptrats pels antics egipcis.
Nou!!: Alfabet hebreu і Jeroglífic egipci · Veure més »
Judeoàrab
Judeoàrab és el nom general que es dona als dialectes àrabs utilitzats pels jueus que viuen o vivien als països arabòfons, per comunicar-se entre si.
Nou!!: Alfabet hebreu і Judeoàrab · Veure més »
Judeoprovençal
El judeoprovençal, també conegut com a shoadit (fr. antic: chouadit) o hebraico-comtadí, és una varietat d'occità actualment extinta.
Nou!!: Alfabet hebreu і Judeoprovençal · Veure més »
Làmed
La és la dotzena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent lamd 𐤋 en fenici, lāmaḏ ܠ en siríac, làmed ל en hebreu, lām ل en àrab i läwe ለ en amhàric.
Nou!!: Alfabet hebreu і Làmed · Veure més »
Lletra
La lletra A de l'alfabet llatí es correspon a la lletra Alfa de l'alfabet grec Una lletra és cadascun dels signes que representen els sons d'un llenguatge, un signe gràfic per a designar un o més sons.
Nou!!: Alfabet hebreu і Lletra · Veure més »
Matemàtiques
Representacions matemàtiques de diversos camps La matemàtica (encara que, per a referir-se, a l'estudi i ciència, s'acostuma a utilitzar el plural matemàtiques) és aquella ciència que estudia patrons en les estructures de cossos abstractes i en les relacions que s'estableixen entre ells (del mot derivat del grec μάθημα, máthēma: ciència, coneixement, aprenentatge; μαθηματικός, mathēmatikós).
Nou!!: Alfabet hebreu і Matemàtiques · Veure més »
Mem (lletra)
La és la tretzena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent mem 𐤌 en fenici, mīm ܡ en siríac, mem מ en hebreu, mīm ﻡ en àrab i may መ en amhàric.
Nou!!: Alfabet hebreu і Mem (lletra) · Veure més »
Nasal alveolar sonora
La consonant nasal alveolar sonora es transcriu en l'AFI, és a dir, la lletra Ena minúscula.
Nou!!: Alfabet hebreu і Nasal alveolar sonora · Veure més »
Nasal bilabial sonora
La consonant nasal bilabial sonora es transcriu en l'AFI, és a dir, la lletra ema minúscula.
Nou!!: Alfabet hebreu і Nasal bilabial sonora · Veure més »
Niqqud
En l'ortografia hebrea els niqqud (en hebreu נִיקּוּד, hebreu bíblic נְקֻדּוֹת) són els signes diacrítics que assenyalen les vocals en l'alfabet hebreu.
Nou!!: Alfabet hebreu і Niqqud · Veure més »
Nun (lletra)
La és la catorzena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent nun 𐤍 en fenici, nūn ܢ en siríac, nun נ en hebreu, nūn ن en àrab i nähas ነ en amhàric.
Nou!!: Alfabet hebreu і Nun (lletra) · Veure més »
Oclusiva alveolar sonora
La consonant oclusiva alveolar sonora és un so que es transcriu en l'AFI.
Nou!!: Alfabet hebreu і Oclusiva alveolar sonora · Veure més »
Oclusiva alveolar sorda
La consonant oclusiva alveolar sorda és un fonema que es transcriu o en l'AFI.
Nou!!: Alfabet hebreu і Oclusiva alveolar sorda · Veure més »
Oclusiva bilabial sonora
La consonant oclusiva bilabial sonora és un so que es transcriu en l'AFI.
Nou!!: Alfabet hebreu і Oclusiva bilabial sonora · Veure més »
Oclusiva bilabial sorda
La consonant oclusiva bilabial sorda és un fonema que es transcriu en l'AFI, és a dir, la lletra pe en minúscula.
Nou!!: Alfabet hebreu і Oclusiva bilabial sorda · Veure més »
Oclusiva glotal sorda
L'oclusiva glotal sorda o cop de glotis, és un so de la parla que es representa com a en l'AFI i està present a diversos idiomes, tot i que no en tots té el caràcter de fonema.
Nou!!: Alfabet hebreu і Oclusiva glotal sorda · Veure més »
Oclusiva uvular sorda
L'oclusiva uvular sorda és un fonema que es representa com a a l'AFI i està present en diverses llengües, com l'àrab o el quítxua.
Nou!!: Alfabet hebreu і Oclusiva uvular sorda · Veure més »
Oclusiva velar sonora
La consonant oclusiva velar sonora és un so que es representa amb el signe en l'AFI.
Nou!!: Alfabet hebreu і Oclusiva velar sonora · Veure més »
Oclusiva velar sorda
La consonant oclusiva velar sorda és un so que es representa amb el signe en l'AFI.
Nou!!: Alfabet hebreu і Oclusiva velar sorda · Veure més »
Pe
La és la dissetena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent pe 𐤐 en fenici, pē ܦ en siríac, pe פ en hebreu, fā ف en àrab i äf ፈ en amhàric.
Nou!!: Alfabet hebreu і Pe · Veure més »
Qof
La és la dinovena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent qop 𐤒 en fenici, qōp ܩ en siríac, qof o cof ק en hebreu, qāf ق en àrab i qaf ቀ en amhàric.
Nou!!: Alfabet hebreu і Qof · Veure més »
Reix
La és la vintena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent raix 𐤓 en fenici, rēš ܪ en siríac, reix ר en hebreu, rā ر en àrab i reʾs ረ en amhàric.
Nou!!: Alfabet hebreu і Reix · Veure més »
Sade
La (anomenada també ṣādē, tsade, ṣaddi,, tzadi, sadhe o tzaddik) és la divuitena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent ṣade 𐤑 en fenici, ṣāḏē ܨ en siríac, tzade צ en hebreu, ṣād ص en àrab i ṣädäy ጸ en amhàric.
Nou!!: Alfabet hebreu і Sade · Veure més »
Sàmec
La és la quinzena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent samk 𐤎 en fenici, semkaṯ ܣ en siríac, sàmec ס en hebreu i sat ሰ en amhàric.
Nou!!: Alfabet hebreu і Sàmec · Veure més »
Sefardites
Sefarad en hebreu modern es fa servir per a referir-se a Espanya, i sefardites (en hebreu: יהודים ספרדים) (transliterat: Yehudim Sefaradim) és el terme genèric per denominar els descendents dels jueus que van viure en la península Ibèrica fins a 1492, any en què foren expulsats.
Nou!!: Alfabet hebreu і Sefardites · Veure més »
Taw
La és la vint-i-dosena i última lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent taw 𐤕 en fenici, ṯaw en siríac, tav en hebreu, tā en àrab i täwe en amhàric.
Nou!!: Alfabet hebreu і Taw · Veure més »
Tet (lletra)
La és la novena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent ṭet 𐤈 en fenici, ṭēṯ ܛ en siríac, tet ט en hebreu, ṭā ط en àrab i ṭäyt ጠ en amhàric.
Nou!!: Alfabet hebreu і Tet (lletra) · Veure més »
Vocal neutra
La vocal neutra o vocal mitjana central és un fonema que es representa en l'AFI, és a dir, la lletra e capgirada.
Nou!!: Alfabet hebreu і Vocal neutra · Veure més »
Vocal semioberta posterior arrodonida
La vocal semioberta posterior arrodonida és un so de la parla que es transcriu en l'AFI, una o oberta minúscula llatina tipogràficament una c invertida.
Nou!!: Alfabet hebreu і Vocal semioberta posterior arrodonida · Veure més »
Vocal semitancada posterior arrodonida
La vocal semitancada posterior arrodonida és un so que es transcriu en l'AFI i que està present en la majoria de llengües parlades.
Nou!!: Alfabet hebreu і Vocal semitancada posterior arrodonida · Veure més »
Vocal tancada anterior no arrodonida
La vocal tancada anterior no arrodonida es representa amb una en l'AFI, és a dir, la lletra i minúscula.
Nou!!: Alfabet hebreu і Vocal tancada anterior no arrodonida · Veure més »
Vocal tancada posterior arrodonida
La vocal tancada posterior arrodonida es representa en l'AFI, com la lletra u minúscula.
Nou!!: Alfabet hebreu і Vocal tancada posterior arrodonida · Veure més »
Waw
La (wāw, a vegades vau, o vav) és la sisena (o vint-i-setena en orde modern àrab) lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent waw 𐤅en fenici, wāw ܘ en siríac, vau (vav) ו en hebreu, wāw و en àrab i wäwe ወ en amhàric.
Nou!!: Alfabet hebreu і Waw · Veure més »
Xifra
Una xifra, guarisme o dígit (del llatí dit) és un signe o caràcter que serveix per a representar un nombre.
Nou!!: Alfabet hebreu і Xifra · Veure més »
Xin (lletra)
La és la vint-i-unena lletra de molts abjads ('alfabets') semítics, incloent xin 𐤔 en fenici, šīn ܫ en siríac, xin ש en hebreu, xin 𐡔 en arameu, xīn ش en àrab i śäwt ሠ en amhàric.
Nou!!: Alfabet hebreu і Xin (lletra) · Veure més »
Zain
La (anomenada també zayin, zayn o zay) és la setena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent zain 𐤆 en fenici, zayn ܙ en siríac, zayin (zain) ז en hebreu, zāyn ز en àrab i zäy ዘ en amhàric.
Nou!!: Alfabet hebreu і Zain · Veure més »
Redirigeix aquí:
Alefbet, Alfabet Hebreu, Alfabet hebraic.