Alep

Alep és una ciutat al nord de la República Àrab Siriana, capital de la província o governació homònima.

Obrir a Google Maps

Taula de continguts

177 les relacions: Abaza Hasan, Accadi, Adh-Dhàhir ibn Salah-ad-Din, Al-Aziz ibn adh-Dhàhir, Al-Àdil I, Al-Muàddham Turan-Xah, Al-Qàïm (abbàssida), Alep, Alp Arslan, An-Nàssir Yússuf ibn al-Aziz, Antic Egipte, Anuixtigin, Aq-Súnqur al-Bursuqí, Aq-Súnqur al-Hàjib, Arameus, Assíria, Atabeg, Atemptat, Atiyya ibn Sàlih, Babilònia, Barbacana, Barkyaruq, Batalla d'Alep, Beduïns, Califa, Califat Abbàssida, Califat Fatimita, Catedral, Càrmates, Ciutadella (arquitectura), Ciutadella d'Alep, Comerç, Cosroes I, Cosroes II, Cristianisme, Croats, Damasc, Dinastia aiúbida, Diyar Múdar, Diyarbakır, Dubays ibn Sàdaqa, Egipci, Egipte, Emir, Esclavitud, Estat de Damasc, Exèrcit, Exèrcit Àrab Sirià, Exèrcit de la Conquesta, Exèrcit Lliure de Síria, ... Ampliar l'índex (127 més) » « Shrink índex
Ciutats de Síria
Patrimoni de la Humanitat a Síria

Abaza Hasan

Abaza Hasan Paşa fou un militar otomà d'origen abkhaz.

Veure Alep і Abaza Hasan

Accadi

Laccadi (en cuneïforme: 𒀝𒅗𒁺𒌑 (ak-ka-du-u₂); en logograma: 𒌵𒆠 (URIKI)) és una llengua semítica ja extinta.

Veure Alep і Accadi

Adh-Dhàhir ibn Salah-ad-Din

Al-Màlik adh-Dhàhir Ghiyath-ad-Din Ghazi ibn Salah-ad-Din ——, més conegut com adh-Dhàhir Ghazi (abril de 1173 - 4 d'octubre de 1216) fou sobirà aiúbida d'Alep, tercer fill de Saladí.

Veure Alep і Adh-Dhàhir ibn Salah-ad-Din

Al-Aziz ibn adh-Dhàhir

Al-Màlik al-Aziz Abu-l-Mudhàffar Ghiyath-ad-Din Muhàmmad ibn adh-Dhàhir Ghazi ——, més conegut simplement com al-Aziz ibn adh-Dhàhir o al-Aziz fou emir aiúbida d'Alep.

Veure Alep і Al-Aziz ibn adh-Dhàhir

Al-Màlik al-Àdil Sayf-ad-Din Abu-Bakr Àhmad ibn Ayyub, més conegut simplement com al-Màlik al-Àdil I o al-Àdil I (juny/juliol de 1145- 31 d'agost de 1218) fou un soldà aiúbida de Damasc i d'Egipte, germà de Saladí.

Veure Alep і Al-Àdil I

Al-Muàddham Turan-Xah

Al-Màlik al-Muàddham Xams-ad-Din Turan-Xah ibn Najm-ad-Din Ayyub, més conegut simplement com al-Muàddham Turan-Xah, Turan-Xah ibn Ayyub o Turan-Xah —— (mort vers 1180) fou emir aiúbida del Iemen i governador de Damasc.

Veure Alep і Al-Muàddham Turan-Xah

Al-Qàïm (abbàssida)

Abu-Jàfar Abd-Al·lah al-Qàïm bi-amr-Al·lah ——, més conegut per la primera part del seu làqab, al-Qàïm (1001-1075), califa abbàssida de Bagdad (1031-1075).

Veure Alep і Al-Qàïm (abbàssida)

Alep

Alep és una ciutat al nord de la República Àrab Siriana, capital de la província o governació homònima.

Veure Alep і Alep

Alp Arslan

Bocaccio. Alp Arslan Adud al-Dawla Abu Shudja Muhammad ben Dawud Çagribeg (1029/1030-1073) fou el segon sultà seljúcida (1063-1073) fill de Çağrı Beg Dawud.

Veure Alep і Alp Arslan

An-Nàssir Yússuf ibn al-Aziz

Al-Màlik an-Nàssir Salah-ad-Din Abu-l-Mudhàffar Yússuf ibn al-Aziz Abu-l-Mudhàffar Ghiyath-ad-Din Muhàmmad ibn adh-Dhàhir Ghazi ——, més conegut simplement com a an-Nàssir Yússuf ibn al-Aziz o an-Nàssir Yússuf (Alep, 1 d'agost de 1230 - Maragha, setembre o desembre de 1260) fou emir aiúbida de Damasc i d'Alep.

Veure Alep і An-Nàssir Yússuf ibn al-Aziz

Antic Egipte

Les piràmides de Gizeh es troben entre els símbols més coneguts de la civilització de l'antic Egipte. Lantic Egipte fou una civilització del nord-est d'Àfrica que es desenvolupà al voltant del curs mitjà i inferior del riu Nil, en el territori que avui en dia correspon a Egipte i el nord del Sudan.

Veure Alep і Antic Egipte

Anuixtigin

Anushtigin Garčai (o Anuixtiguín Garjai) fou un esclau turc dels seljúcides, al sota Màlik-Xah I i Barkyaruq.

Veure Alep і Anuixtigin

Aq-Súnqur al-Bursuqí

Qassim-ad-Dawla Sayf-ad-Din Abu-Saïd Aq-Súnqur al-Bursuqí, més conegut simplement com a Aq-Súnqur al-Bursuqí (? - 1127), fou atabeg de Mossul.

Veure Alep і Aq-Súnqur al-Bursuqí

Aq-Súnqur al-Hàjib

de nom complet Abu-Saïd aq-Súnqur ibn Abd-Al·lah al-Qàsssim ad-Dawla al-Hàjib fou atabeg d'Alep.

Veure Alep і Aq-Súnqur al-Hàjib

Arameus

Els arameus o siríacs van ser i són un poble semita en un principi nòmada que vivia a Mesopotàmia i a Llevant.

Veure Alep і Arameus

Assíria

Escultura assíria. Assíria (siríac) fou un Imperi hegemònic de la zona de Mesopotàmia que derivava el seu nom de la primera capital, Assur.

Veure Alep і Assíria

Atabeg

Atabeg fou un títol d'alt dignatari sota els seljúcides.

Veure Alep і Atabeg

Atemptat

Un atemptat és un acte criminal o il·legal que persegueix la mort o eliminació física d'una persona o persones, generalment amb pretensions polítiques, ideològiques o simplement delictives.

Veure Alep і Atemptat

Atiyya ibn Sàlih

Àssad-ad-Dawla Atiyya ibn Sàlih ibn Mirdàs, més conegut simplement com a Atiyya ibn Sàlih o com Àssad-ad-Dawla Atiyya fou emir mirdàsida d'Alep unes hores el 1060 i del 1062 al 1065 i emir mirdàsida de Rahba del 1060 al 1071.

Veure Alep і Atiyya ibn Sàlih

Babilònia

Babilònia era un antic estat de Mesopotàmia (actualment l'Iraq).

Veure Alep і Babilònia

Barbacana

Kremlin: Torres Kutafya ("barbacana") i Troitskaya ("porta fortificada"), amb el pont d'unió sobre el fossat. '''El Castellet''' de Perpinyà. La '''barbacana''' de l'antiga muralla de Cracòvia Una barbacana (o castellet), era qualsevol torre situada a sobre una porta o un pont, separada de la muralla, que s'utilitzava per a fins defensius.

Veure Alep і Barbacana

Barkyaruq

Abu-al-Mudhàffar Rukn-ad-Dunya-wa-d-Din Barkyaruq ibn Jalal-ad-Dawla Màlik-Xah, més conegut senzillament pel seu sobrenom Barkyaruq (sobrenom que provindria de l'expressió turquesa Berk Yaruq, que significa ‘llum constant’, ‘llum ferma’) (?, 1079/1080 - Barudjird, 1105) fou el quart sultà seljúcida (1094–1105).

Veure Alep і Barkyaruq

Batalla d'Alep

La Batalla d'Alepمعركة حلب en àrab— va ser un conflicte militar entre l'oposició siriana (Exèrcit Sirià Lliure, Front del Llevant i l'Exèrcit de la Conquesta, amb el suport d'Al-Qaeda a Síria) contra l'Exèrcit Àrab de Síria amb el suport de Hezbollah, Iran i Rússia i també contra les Unitats de Protecció Popular (kurds), a Alep, la ciutat més gran de Síria.

Veure Alep і Batalla d'Alep

Beduïns

Petra, Jordània Els beduïns són àrabs nòmades que viuen als deserts del Nègueb, Sinaí, Sàhara i altres regions del nord d'Àfrica.

Veure Alep і Beduïns

Califa

Califa (de l'àrab, ‘successor’, ‘substitut’, ‘representant’, ‘lloctinent’) és el títol que designava la màxima autoritat de l'islam, tant a nivell espiritual com polític.

Veure Alep і Califa

Califat Abbàssida

Els abbàssides (o) foren una dinastia de califes que governà políticament i religiosa el món musulmà des del 750 fins al 1258, amb un prolongament a Egipte fins al 1517, quan el seu paper va ser assumit pel soldà de Turquia (Imperi Otomà).

Veure Alep і Califat Abbàssida

Califat Fatimita

El Califat Fatimita o Estat Fatimita fou un califat musulmà de l'edat mitjana, l'únic que tenia el xiisme ismaïlita com a religió oficial.

Veure Alep і Califat Fatimita

Catedral

Catedral de Tarragona Una catedral o una seu episcopal és una església cristiana que fa la funció de ser l'església principal d'una diòcesi.

Veure Alep і Catedral

Càrmates

Els càrmates (de l'àrab, en singular) van ser un moviment políticoreligiós dels segles IX i X sorgit del xiisme ismaïlita.

Veure Alep і Càrmates

Ciutadella (arquitectura)

Portal de la ciutadella de Roses Una ciutadella és una fortalesa construïda per tal de protegir una ciutat, de vegades amb un castell al mig.

Veure Alep і Ciutadella (arquitectura)

Ciutadella d'Alep

La ciutadella d'Alep —en àrab قلعة حلب, Qalʿat Ḥalab— és un gran palau medieval situat sobre un turó enmig de la ciutat d'Alep.

Veure Alep і Ciutadella d'Alep

Comerç

Contenidors al port Elizabeth de Nova Jersey. El comerç és el conjunt d'activitats de compravenda de béns o serveis, sia pel seu ús, venda, o transformació.

Veure Alep і Comerç

Cosroes I

Cosroes I el Just —Khusraw I Anushirwan— va ser un dels reis més importants de la dinastia sassànida durant el Segon Imperi Persa.

Veure Alep і Cosroes I

Cosroes II

Cosroes II, Khosro II o Khusraw II (també anomenat Parviz o Parwiz, 'el victoriós'; en persa خسرو پرویز), fou un emperador sassànida, fill d'Ormazd IV (579-590), nebot de Bistam i net de Cosroes I (531-579), que va governar entre els anys 590 i 628.

Veure Alep і Cosroes II

Cristianisme

Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F.

Veure Alep і Cristianisme

Croats

Els croats són un poble eslau que actualment habita Croàcia i part de Bòsnia i Hercegovina.

Veure Alep і Croats

Damasc

Damasc (en català medieval: Domàs) és la capital de Síria i una de les ciutats més antigues del món.

Veure Alep і Damasc

Dinastia aiúbida

La dinastia aiúbida (kurd: ئەیووبیەکان, Eyûbiyan) fou la primera dinastia del Soldanat d'Egipte, fundat per Saladí el 1171 després d'abolir el Califat Fatimita.

Veure Alep і Dinastia aiúbida

Diyar Múdar

Diyar Múdar fou una regió musulmana de Mesopotàmia a la zona coneguda per Al-Jazira (formada per Diyar Bakr, Diyar Múdar i Diyar Rabia) concretada en les terres regades per l'Eufrates, el Balikh i el curs inferior del Khabur; la regió va entre Samòsata (Sumaysat) al nord, fins a Anah al sud.

Veure Alep і Diyar Múdar

Diyarbakır

Diyarbakır (nom oficial en turc) o Amed (en kurd) és una ciutat del Kurdistan, capital d'una província homònima de Turquia, i principal ciutat del nord.

Veure Alep і Diyarbakır

Dubays ibn Sàdaqa

Abu-l-Aazz Dubays (II) ibn Sàdaqa Nur-ad-Dawla fou emir mazyàdida d'al-Hilla, fill de Sàdaqa ibn Mansur.

Veure Alep і Dubays ibn Sàdaqa

Egipci

L'egipci és una llengua afroasiàtica ja extinta.

Veure Alep і Egipci

Egipte

Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.

Veure Alep і Egipte

Emir

Un emir és un cap militar, governador o príncep d'un país islàmic.

Veure Alep і Emir

Esclavitud

''L'esclavitud al Brasil'', per Jean-Baptiste Debret (1768-1848) Lesclavitud, esclavisme o esclavatge (totes del grec medieval sklábos que al seu torn prové d'eslau, per ser els eslaus els esclaus més freqüents quan es va encunyar el terme) és la condició que implica el control d'una o més persones contra la seva voluntat, obligades per la violència o d'altres formes de coacció.

Veure Alep і Esclavitud

Estat de Damasc

L'Estat de Damasc va ser un dels estats establerts pel general Henri Gouraud al Mandat francès per Síria i el Líban que va seguir a la conferència de San Remo i a la derrota del regne àrab de Síria del rei Faisal.

Veure Alep і Estat de Damasc

Exèrcit

Països per nombre de soldats actius (2009) L'exèrcit (llatí exercitus, 'exercici', i després 'exercici militar') és un grup d'individus armats i organitzats destinats a fer la guerra o altres tasques de caràcter bèl·lic, generalment al servei d'un estat.

Veure Alep і Exèrcit

Exèrcit Àrab Sirià

L'Exèrcit Àrab Sirià és la branca terrestre de les Forces Armades de Síria.

Veure Alep і Exèrcit Àrab Sirià

Exèrcit de la Conquesta

LExèrcit de la Conquesta —en àrab جيش الفتح, Jayx al-Fatḥ— és una aliança de faccions rebels islamistes sirianes.

Veure Alep і Exèrcit de la Conquesta

Exèrcit Lliure de Síria

L'Exèrcit Sirià Lliure (en àrab: الجيش السوري الحر) també anomenat Moviment d'Oficials Lliures (en àrab: حركة الضباط الأحرار) és el principal grup d'oposició armada a Síria.

Veure Alep і Exèrcit Lliure de Síria

Faisal I

Fàysal ibn al-Hussayn ibn Alí al-Haiximí, conegut com a Fàysal I o Faisal I (Taïf, 20 de maig de 1883 - Suïssa, 8 de setembre de 1933) fou rei de la Gran Síria i després rei d'Iraq (1921-1933) de la dinastia haiximita, fill (tercer) del xerif haiximita de la Meca i després rei de Hijaz Hussein ibn Ali.

Veure Alep і Faisal I

Febrer

El febrer és el segon mes de l'any en el calendari Gregorià i té 28 dies els anys comuns i 29 els anys de traspàs.

Veure Alep і Febrer

Fossat

Fossat del castell de Bodiam Els fossats, també anomenats valls o dogues, són trinxeres o canals excavats al voltant dels castells, palaus o ciutats fortificades, que podien omplir-se d'aigua, amb l'objectiu d'impedir que els possibles atacants poguessin aproximar-se als murs.

Veure Alep і Fossat

Genísser

Els geníssers foren un cos d'elit de la infanteria de l'exèrcit otomà encarregat, entre d'altres tasques, de la custòdia i salvaguarda del soldà otomà, així com de les dependències de palau, i, de fet, era considerada la seva «guàrdia pretoriana».

Veure Alep і Genísser

Germans Musulmans

Els Germans Musulmans és un moviment polític de caràcter religiós musulmà, fundat a Egipte i estès a altres països àrabs.

Veure Alep і Germans Musulmans

Governació d'Alep

La governació o muhàfadha d'Alep és una divisió administrativa (muhàfadha) de Síria, al nord del país, tocant a Turquia.

Veure Alep і Governació d'Alep

Gran Mesquita d'Alep

La Gran Mesquita d'Alep, també anomenada mesquita dels Omeies d'Alep, és la mesquita més important d'Alep (Síria), fundada en època dels omeies.

Veure Alep і Gran Mesquita d'Alep

Guerra Civil siriana

La Guerra Civil siriana és un conflicte armat procedent d'un ampli moviment contestatari contra el règim baasista que va començar per manifestacions antirègim i pro-règim pacífiques el 15 de març del 2011, tres mesos després del començament del clima revolucionari conegut com a Primavera Àrab.

Veure Alep і Guerra Civil siriana

Hama

Vista de la ciutat amb l'Orontes Hama o Hamah, abans Hamat o Hamath (literalment ‘fortalesa’) és una ciutat de Síria a la riba de l'Orontes, al nord de Damasc.

Veure Alep і Hama

Hamdànides

Vista de la ciutadella d'Alep, construïda sota el poder dels hamdànides Els hamdànides (en sing.) o Banu Hamdan foren una dinastia que va governar a Mossul i Alep mitjançant dues branques.

Veure Alep і Hamdànides

Hezbol·là

Hezbol·là (literalment ‘Partit de Déu’), transcrit també com a Hizbul·là, Hesbol·là o amb altres variants, és un partit polític islamista xiïta libanès amb un braç civil i un braç armat.

Veure Alep і Hezbol·là

Hitites

Els hitites eren un poble indoeuropeu que es va establir a Anatòlia, a l'actual Turquia, al segon mil·lenni aC.

Veure Alep і Hitites

Homs

El krak dels Cavallers d'Homs Homs (en; en àrab llevantí: Ḥomṣ), a l'antiguitat anomenada Èmesa (Emesa) és una ciutat de Síria a la riba de l'Orontes.

Veure Alep і Homs

Hurrites

Els hurrites eren un poble de l'Orient Mitjà on apareixen a finals del tercer mil·lenni aC, procedents segons alguns estudiosos, de les zones dels rius Araxes i Kura a la vora del Caucas.

Veure Alep і Hurrites

Iamkhad

Iamkhad o Yamkhad va ser un regne a la regió de l'entorn de la ciutat d'Alep, que es coneix almenys des del 1800 aC, quan n'era rei Yarim-Lim I, gràcies als arxius de Mari.

Veure Alep і Iamkhad

Ibn Abi Tayyi

Yahya ibn Hamid an-Najjar al-Halabí, conegut com a Ibn Abi-Tayyi (1180-1328/1233), fou un historiador àrab d'Alep, autor d'una Història Universal (Maadin al-dhahab fi-tarikh al-muluk wa-l-khulafà wa dhawi r-rutab), essencial per la història de Síria i destacada per Egipte i el Magrib.

Veure Alep і Ibn Abi Tayyi

Ibn Ràïq

Muhàmmad ibn Ràïq i, senzillament, Ibn Ràïq fou el primer gran emir del califa abbàssida de Bagdad.

Veure Alep і Ibn Ràïq

Ikhxídides

La dinastia ikhxídida o els ikhxídides fou una nissaga que va governar Egipte del 935 al 969, quan els fatimites van assolir el poder.

Veure Alep і Ikhxídides

Ilghazi I

Ilghazi (I) Najm-ad-Din (? - 3 de novembre de 1122) fou emir ortúquida, fill d'Ortuk.

Veure Alep і Ilghazi I

Imad-ad-Din Zengi I

Abu-l-Mudhàffar Zankí ibn Aq-Súnqur ibn Abd-Al·lah al-Atàbak al-Màlik al-Mansur Imad-ad-Din, més conegut simplement com a Imad-ad-Din Zengi I (c. 1085 - 14 de setembre 1146) va ser atabeg de Mossul, Alep, Hama i Edessa i fundador de la dinastia dels zengites, a la qual va donar el seu nom.

Veure Alep і Imad-ad-Din Zengi I

Imperi Hitita

Imperi Egipci (verd). L'Imperi Hitita fou l'estat dels hitites conegut amb el nom de Hatti, tal com és esmentat a les cròniques assíries.

Veure Alep і Imperi Hitita

Imperi Otomà

L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.

Veure Alep і Imperi Otomà

Imperi Romà

L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.

Veure Alep і Imperi Romà

Imperi Romà d'Orient

L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.

Veure Alep і Imperi Romà d'Orient

Imperi Selèucida

LImperi Selèucida fou un dels estats sorgits de la descomposició de l'imperi d'Alexandre el Gran.

Veure Alep і Imperi Selèucida

Imperi Seljúcida

LImperi Seljúcida va ser la creació d'una ètnia turca originaris del nord del mar d'Aral i es va estendre pels actuals Iran, Iraq i l'Àsia Menor entre els segles i. En el es van islamitzar adoptant la branca del sunnisme d'aquesta religió.

Veure Alep і Imperi Seljúcida

Iran

La República Islàmica de lIran, anomenat simplement lIran, és un país de l'Orient Mitjà.

Veure Alep і Iran

Jabhat Fateh al-Sham

Jabhat Fateh al-Sham (‘Front per la Conquesta de Síria’), anteriorment anomenat Jabhat al-Nusra o Front al-Nusra (‘Front de la Victòria’) és una organització gihadista salafista siriana.

Veure Alep і Jabhat Fateh al-Sham

Jueus

Els jueus (en hebreu: יְהוּדִים, Yëhûdim; i en jiddisch: ייִד, Yid), també coneguts com a poble jueu són una nació i un grup etnoreligiós que es van originar en els israelites o hebreus de l'antic proper orient.

Veure Alep і Jueus

Julià l'Apòstata

Flavi Claudi Julià (Flavius Claudius Julianus; 331/332 - 26 de juny del 363), anomenat pels cristians Julià l'Apòstata, fou un emperador romà que governà des del 361 fins al 363.

Veure Alep і Julià l'Apòstata

Jumblatt

La família Jumblatt o Jumblat (francès Joumblatt, també apareix com Djoumblatt, Jomblatt, i altres variants, derivades de djanbulat, que en kurd vol dir "ànima d'acer", àrab جنبلاط), fou una dinastia senyorial d'origen kurd establerta a Síria en temps dels aiubites.

Veure Alep і Jumblatt

Justinià I

Justinià I el Gran (en llatí: Flavius Petrus Sabbatius Iustinianus; en grec: Ιουστινιανός) també conegut entre els cristians ortodoxos orientals com a sant Justinià el Gran, va ser l'emperador romà d'Orient des de l'any 527 fins al 565.

Veure Alep і Justinià I

Kadi

Kadi és una ciutat i un municipi en el districte de Mehsana, a l'estat indi de Gujarat.

Veure Alep і Kadi

Kharpurt

Kharpurt o Khartpurt fou una fortalesa armènia a l'Anzitene o Hanzith que després fou seu d'un petit emirat.

Veure Alep і Kharpurt

Khàlid ibn al-Walid

Khàlid ibn al-Walid ibn al-Mughira al-Makhzumí al-Quraixí, també conegut senzillament com a Khàlid ibn al-Walid (mort el 642) fou un general àrab del primer període de les conquestes islàmiques.

Veure Alep і Khàlid ibn al-Walid

Khutba

La khutba és el sermó del khatib, que el fa abans de l'oració del divendres, així com en alguns serveis religiosos en ocasions especials, com a la celebració de les dues festes islàmiques principals, Al-Id al-Kabir i Id al-Fitr.

Veure Alep і Khutba

Kurd

Zones de poblament kurd El kurd (kurdî) és un idioma indoeuropeu de la branca indoiraniana que constitueix un continu dialectal.

Veure Alep і Kurd

Lulu (emir)

Abu-Muhàmmad Lulu, conegut com Lulu al-Kabir (‘Lulu el Gran’), i també conegut per les nisbes al-Jarrahí as-Sayfí (pel fet d'haver servit els jarràhides i Sayf-ad-Dawla, respectivament) fou emir usurpador d'Alep del 1004 al 1008 i regent del 1002 al 1004.

Veure Alep і Lulu (emir)

Lulu al-Yahya

Lulu al-Yaya fou un eunuc regent d'Alep (1114-1117).

Veure Alep і Lulu al-Yahya

Madrassa

Una madrassa a Tunísia. Una madrassa (de l'àrab, pl.) és una escola islàmica d'ensenyament religiós, generalment adscrita a una mesquita.

Veure Alep і Madrassa

Mahmud ibn Nasr

Raixid-ad-Dawla Mahmud ibn Nasr ibn Sàlih al-Mirdassí, més conegut simplement com a Mahmud ibn Nasr o com Raixid-ad-Dawla Mahmud (? - Alep, 1075) fou emir mirdàsida d'Alep del 1060 al 1061 i del 1065 al 1075.

Veure Alep і Mahmud ibn Nasr

Mamelucs

200x200px Els mamelucs (literalment ‘posseïts (per)’, ‘esclaus’) van ser uns soldats d'origen esclau convertits a l'islam que servien els califes i els soldans aiúbides durant l'edat mitjana.

Veure Alep і Mamelucs

Manbij

Manbij o Manbig és una ciutat de Síria a la governació d'Alep que anteriorment es va dir Hieràpolis o Hieròpolis (Ιεράπολη Συρίας).

Veure Alep і Manbij

Mardin

Rellotge de l'elefant en l'antiga Madrassa Kasımiye. Mardin (Mardin (Mêrdîn; tr; tr) és una ciutat de Turquia a la part sud-est del país, capital de l''İl'' (província) homònim. Es troba 90 km al sud de Diyarbakir i 45 km a l'oest de Nisibin.

Veure Alep і Mardin

Màlik-Xah I

Jalal-ad-Dawla Muïzz-ad-Din Abu-l-Fat·h Màlik-Xah ibn Alp Arslan, conegut com a Màlik-Xah I (1055-1092), fou gran soldà seljúcida del 1073 al 1092, sota el qual l'imperi Seljúcida va arribar a la seva màxima extensió i potència.

Veure Alep і Màlik-Xah I

Múslim ibn Qurayx

Xàraf-ad-Dawla Abu-l-Makàrim Múslim ibn Qurayx al-Uqaylí fou un emir uqàylida de Mossul.

Veure Alep і Múslim ibn Qurayx

Medes

V, mostren un soldat mede vestit amb els vestits tradicionals medes darrera d'un arquer persa. Els medes o medians (la paraula prové del Llatí clàssic Mēdus (normalment com a plural, Mēdī) del Grec antic (Àtica i Iònica) Μῆδος (xipriota ma-to-i Μᾶδοι, plural) del persa antic Māda.

Veure Alep і Medes

Mirdàsides

La dinastia mirdàsida, dels Banu Mirdàs o dels mirdàsides fou una nissaga àrab kilabita que va governar Alep.

Veure Alep і Mirdàsides

Mitanni

Mitanni i també Mittani (a les fonts assíries, Hanigalbat o Khanigalbat) va ser un regne hurrita situat al nord de Síria que va existir des d'abans del 1500 aC.

Veure Alep і Mitanni

Mongols

Distribució actual de les ètnies mongols i màxima expansió del seu Imperi Els mongols (en mongol: Mongol en mongol Mongγol; mongol cirílic: Монгол Mongol) són un grup ètnic originari de la Mongòlia actual, Rússia i la República Popular de la Xina, principalment en el que avui dia és la regió autònoma de Mongòlia interior i les repúbliques Buriàtia, Kalmukia, Tuvà i Yakutia de la Federació Russa.

Veure Alep і Mongols

Mossul

Mapa de Mossul i els seus districtes Mossul és una ciutat de l'Iraq, capital de la governació (muḥāfaẓa) de Nínive.

Veure Alep і Mossul

Muralla

Muralla d'Hostalric Muralles romanes de Lugo (Galícia), Patrimoni de la Humanitat Part de la Gran Muralla de la Xina, Patrimoni de la Humanitat Una muralla o murada és un tipus de construcció defensiva destinada a la defensa o protecció d'un indret, entorn d'una població o d'un campament militar com la Muralla medieval i moderna de Barcelona, encara que també existeixen muralles per protegir regions senceres, com la Gran Muralla de la Xina, la Muralla d'Anastasi, Mur Atlàntic o el Mur d'Adrià.

Veure Alep і Muralla

Mursilis I

Mursilis I va ser un rei hitita que va regnar entre els anys 1620 aC i 1590 aC.

Veure Alep і Mursilis I

Murtada-ad-Dawla Mansur ibn Lulu al-Kabir

Murtada-ad-Dawla Mansur ibn Lulu al-Kabir fou emir d'Alep del 1008 al 1015.

Veure Alep і Murtada-ad-Dawla Mansur ibn Lulu al-Kabir

Mustafà Naima

Mustafà Naim conegut com a Naima (Alep, 1655 - Patres, 1716) és considerat el primer historiador oficial de l'Imperi Otomà.

Veure Alep і Mustafà Naima

Nasr ibn Mahmud

Jalal-ad-Dawla Nasr ibn Mahmud fou emir mirdàsida d'Alep del 1075 al 1076.

Veure Alep і Nasr ibn Mahmud

Nasr ibn Sàlih

Xibl-ad-Dawla Nasr ibn Sàlih ibn Mirdàs, més conegut simplement com a Nasr ibn Sàlih o com Xibl-ad-Dawla Nasr, fou emir mirdàsida d'Alep del 1029 al 1038.

Veure Alep і Nasr ibn Sàlih

Neolític

El neolític (del grec νέος, néos, 'nou', i λίθος, líthos, 'pedra') és un període de la prehistòria proposat per l'arqueòleg John Lubbock el 1865 per definir la segona part de l'edat de pedra, essent la primera part, i molt més llarga, el paleolític.

Veure Alep і Neolític

Nicèfor II Focas

Nicèfor II (Nicephorus, Nikephóros) (912-969) fou emperador romà d'Orient del 963 al 969.

Veure Alep і Nicèfor II Focas

Nur-ad-Din Mahmud

Abu-l-Qàssim Nur-ad-Din Mahmud ibn Imad-ad-Din Zanguí ibn Aq-Súnqur, més conegut senzillament com a Nur-ad-Din o Nur-ad-Din Mahmud (? - 15 de maig de 1174) fou el més destacat atabeg zengita de Síria, fill del fundador Zengi.

Veure Alep і Nur-ad-Din Mahmud

Ortúkides

Els artúqides o dinastia artúqida (o o;, pl.), també anomenats ortúkides, artúkides, urtúkides, ortòkides, artúquides, urtúquides i ortòquides, foren una dinastia turcmana que va governar el Diyar Bakr del final del al començament del.

Veure Alep і Ortúkides

Patrimoni de la Humanitat

La Casa Milà, a Barcelona. La Llotja de la Seda, a València. El Patrimoni de la Humanitat (en anglès World Heritage) és un pla de protecció dels béns culturals i naturals del món, proposat per l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO), a través de la "Convenció sobre la Protecció del Patrimoni Mundial Cultural i Natural", aprovat el 1972.

Veure Alep і Patrimoni de la Humanitat

Perses

miniatura Els perses van ser una branca del poble ari establert a l'Altiplà Iranià, que vivia a la província coneguda per Persis.

Veure Alep і Perses

Primera Guerra Mundial

La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.

Veure Alep і Primera Guerra Mundial

Província

romanes d'Hispània La província és una unitat administrativa, de nivell inferior a l'Estat.

Veure Alep і Província

Província romana de Síria

La província romana de Síria fou establerta el 64 aC amb els antics territoris selèucides i comprenia nombroses ciutats lliures i tetrarquies o petits principats.

Veure Alep і Província romana de Síria

Qinnasrin

Qinnasrin fou una antiga vila i circumscripció militar de Síria, a 30 km al sud-est d'Alep.

Veure Alep і Qinnasrin

Rússia

Rússia (Россия, Rossia) o Federació de Rússia (Рoсси́йская Федера́ция, Rossíiskaia Federàtsia,, abreujadament РФ, RF) és un estat transcontinental d'Euràsia.

Veure Alep і Rússia

Regne de Síria

El Regne Àrab de Síria va ser el primer estat modern àrab que va existir, però només va durar un poc més de quatre mesos (8 de març–24 de juliol de 1920).

Veure Alep і Regne de Síria

Ridwan

Fakhr-al-Mulk Ridwan ibn Tútuix (? - 10 de desembre de 1113) fou un príncep-governador seljúcida d'Alep entre 1095 i 1113.

Veure Alep і Ridwan

Saïd-ad-Dawla (hamdànida)

Abu-l-FadàIl Saïd-ad-Dawla, més conegut com Saïd-ad-Dawla, fou el tercer i darrer emir hamdànida d'Alep del 991 al 1002.

Veure Alep і Saïd-ad-Dawla (hamdànida)

Sad-ad-Dawla (hamdànida)

Abu-l-Maali Xarif ibn Alí ibn Abi-l-Hayjà Abd-Al·lah ibn Hamdan Sad-ad-Dawla, més conegut simplement com a Sad-ad-Dawla, fou el segon emir hamdànida d'Alep (-967-991).

Veure Alep і Sad-ad-Dawla (hamdànida)

Saladí

Saladí (Tikrit, actual Iraq, 1138 - Damasc, 4 de març de 1193), va ser un militar kurd,L'historiador medieval Ibn al-Athir recull un passatge d'un altre comandant: «…vostè i Saladí són kurds i no permetrà que el poder passi a mans dels turcs», cf.

Veure Alep і Saladí

Sayf-ad-Dawla (hamdànida)

Abu-l-Hàssan Alí ibn Abi-l-Hayjà ibn Hamdan ibn al-Hàrith Sayf-ad-Dawla at-Taghlibí, més conegut simplement pel seu làqab com Sayf-ad-Dawla (22 de juny de 916 - 9 de febrer de 967) fou el primer emir hamdànida d'Alep (945-967).

Veure Alep і Sayf-ad-Dawla (hamdànida)

Sàbiq ibn Mahmud

Sàbiq ibn Mahmud fou el darrer emir mirdàsida d'Alep (1076-1080).

Veure Alep і Sàbiq ibn Mahmud

Sàlih ibn Mirdàs

Àssad-ad-Dawla Sàlih ibn Mirdàs fou el primer emir mirdàsida d'Alep (1024-1029).

Veure Alep і Sàlih ibn Mirdàs

Síria

La República Àrab Siriana o, senzillament, Síria és un estat de l'Orient Mitjà situat al sud de Turquia, a l'oest de l'Iraq i al nord de Jordània, Israel i el Líban.

Veure Alep і Síria

Seleuc I Nicàtor

va ser el fundador i primer rei de l'Imperi Selèucida.

Veure Alep і Seleuc I Nicàtor

Setge

Un setge és l'acció militar que consisteix a envoltar amb gent armada un lloc per combatre'l, privar-lo de comunicacions i apoderar-se'n.

Veure Alep і Setge

Silvan

Silvan (Farqîn;; o Npherkert), abans Mayyafariqín (tr) i Martiròpolis és una ciutat de Turquia, a la província de Diyarbakir, capital del districte de Silvan.

Veure Alep і Silvan

Sulayman ibn Kutalmix

Sulayman I ibn Kutalmix (turc anatoli antic: سُلَیمانشاہ بن قُتَلمِش) fou el fundador del Soldanat de Rum.

Veure Alep і Sulayman ibn Kutalmix

Sultà

Un soldà o sultà (de l'àrab, i aquest de, ‘poder’) és un monarca que governa un país islàmic.

Veure Alep і Sultà

Sunnisme

El sunnisme (literalment ‘gent de la tradició i la comunitat’, o simplement) és la branca principal de l'islam, representant gairebé el 90% dels musulmans.

Veure Alep і Sunnisme

Tanúkhides

Els tanúkhides o la confederació Tanukh foren una confederació tribal àrab.

Veure Alep і Tanúkhides

Tútuix I

Abu-Saïd Taj-ad-Dawla Tútuix (I) ibn Alp Arslan, més conegut habitualment com a Tútuix I, fou un sultà seljúcida de Síria (a Alep i nord de Síria del 1086 al 1087 i del 1094 al 1095, a Damasc de 1079 a 1095).

Veure Alep і Tútuix I

Thimal ibn Sàlih

Muïzz-ad-Dawla Thimal ibn Sàlih fou emir mirdàsida d'Alep del 1042 al 1057.

Veure Alep і Thimal ibn Sàlih

Tulúnida

La dinastia tulúnida o dels tulúnides fou una nissaga que va regir Egipte del 868 al 968 com a governadors (emirs) del califat, tot i que en la pràctica amb un gran poder i de fet de manera hereditària.

Veure Alep і Tulúnida

Turcs

Els turcs (en turc, Türkler) són una nació i el poble de Turquia (p. 378) així com una ètnia, les localitzacions principals de la qual es troben a Turquia, Xipre i Europa del Sud-est.

Veure Alep і Turcs

UNESCO

LOrganització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (en francès: Organisation des Nations unies pour l'éducation, la science et la culture; en anglès: United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization, UNESCO), fou establerta per les Nacions Unides el 1946 per promoure la col·laboració internacional en educació, ciència, cultura i comunicació.

Veure Alep і UNESCO

Unitats de Protecció Popular

Les Unitats de Protecció Popular (UPP) (YPG) són la facció armada oficial de Comitè Suprem Kurd de Rojava.

Veure Alep і Unitats de Protecció Popular

Uqàylides

La dinastia uqàylida o dels uqàylides fou una nissaga àrab que va governar a Síria del nord i l'Iraq del 990 al 1169.

Veure Alep і Uqàylides

Visir

Retrat de Sokollu Mehmet Paşa, gran visir de Solimà el Magnífic, de Selim II i de Murad III Un visir (del turc vezir, i aquest de l'àrab, literalment ‘el que du una càrrega’) és un terme comú a molts països islàmics que designa un alt càrrec polític (o de vegades religiós) que actua com a conseller o ministre d'un monarca normalment també islàmic com ara califes, emirs, màliks o sultans.

Veure Alep і Visir

Xeic

Xeic —de l'àrab, literalment ‘ancià’— és un títol honorífic d'origen àrab el sentit del qual és ‘venerable’ o ‘mestre’.

Veure Alep і Xeic

1 de desembre

El primer de desembre és el tres-cents trenta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-sisè en els anys de traspàs.

Veure Alep і 1 de desembre

1023

El 1023 (MXXIII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.

Veure Alep і 1023

1064

El 1064 (MLXIV) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.

Veure Alep і 1064

1070

El 1070 (MLXX) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.

Veure Alep і 1070

1094

El 1094 (MXCIV) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.

Veure Alep і 1094

1095

El 1095 (MXCV) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.

Veure Alep і 1095

1103

El 1103 (MCIII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.

Veure Alep і 1103

1113

El 1113 (MCXIII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.

Veure Alep і 1113

1123

El 1123 (MCXXIII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.

Veure Alep і 1123

1124

El 1124 (MCXXIV) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.

Veure Alep і 1124

1129

El 1129 (MCXXIX) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.

Veure Alep і 1129

1175

El 1175 (MCLXXV) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.

Veure Alep і 1175