Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Alemany і Eslovac

Accessos directes: Diferències, Similituds, Similitud de Jaccard Coeficient, Referències.

Diferència entre Alemany і Eslovac

Alemany vs. Eslovac

L'alemany (Deutsch) és una llengua germànica occidental parlada principalment a l'Europa Central. L'eslovac (en eslovac: slovenský jazyk o slovenčina, no s'ha de confondre amb slovenski jezik, slovenščina, que vol dir eslovè) és una de les llengües eslaves i és parlat per uns 6 milions de persones, principalment a Eslovàquia.

Similituds entre Alemany і Eslovac

Alemany і Eslovac tenen 18 coses en comú (en Uniopèdia): Cas acusatiu, Cas datiu, Cas genitiu, Cas gramatical, Cas nominatiu, Eslovàquia, Eslovè, Francès, Gènere (gramàtica), Hongarès, Hongria, Polonès, Rus, Sèrbia, Txèquia, Txec, Ucraïna, Unió Europea.

Cas acusatiu

El cas acusatiu és el cas gramatical utilitzat per marcar l'objecte directe d'un verb.

Alemany і Cas acusatiu · Cas acusatiu і Eslovac · Veure més »

Cas datiu

En lingüística, el cas datiu s'associa amb l'objecte indirecte, és a dir, amb el beneficiari de l'acció d'un verb.

Alemany і Cas datiu · Cas datiu і Eslovac · Veure més »

Cas genitiu

El cas genitiu és un cas gramatical que indica una relació, principalment de possessió, entre el substantiu en genitiu i un altre substantiu.

Alemany і Cas genitiu · Cas genitiu і Eslovac · Veure més »

Cas gramatical

En lingüística, el cas és una categoria de la flexió de noms, adjectius o pronoms, que fa que la paraula adopti diferents formes segons la funció sintàctica que fa dins de la frase.

Alemany і Cas gramatical · Cas gramatical і Eslovac · Veure més »

Cas nominatiu

El cas nominatiu és un cas gramatical per als noms.

Alemany і Cas nominatiu · Cas nominatiu і Eslovac · Veure més »

Eslovàquia

Eslovàquia, oficialment la República Eslovaca (eslovac), és una república de l'Europa central, sense accés al mar.

Alemany і Eslovàquia · Eslovàquia і Eslovac · Veure més »

Eslovè

L'eslovè o eslové (en eslovè: slovenski jezik o slovenščina, no s'ha de confondre amb el slovenský jazyk, slovenčina, que vol dir eslovac) és una de les llengües eslaves, parlat per uns 2 milions de persones.

Alemany і Eslovè · Eslovè і Eslovac · Veure més »

Francès

El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.

Alemany і Francès · Eslovac і Francès · Veure més »

Gènere (gramàtica)

El gènere és una distinció de la gramàtica que classifica les paraules variables.

Alemany і Gènere (gramàtica) · Eslovac і Gènere (gramàtica) · Veure més »

Hongarès

L'hongarès o hongarés (magyar nyelv; és una llengua úgrica parlada per més de 14 milions de persones arreu del món. La majoria es concentren a Hongria (més de 10 milions), a Transsilvània (actualment a Romania) més d'1,3 milions, a Voivodina (Sèrbia) al voltant del mig milió, a Eslovàquia més de mig milió, a la Transcarpàcia ucraïnesa gairebé 200.000 persones. La resta es troba en la diàspora, principalment a Israel i als Estats Units.

Alemany і Hongarès · Eslovac і Hongarès · Veure més »

Hongria

Hongria (hongarès: Magyarország IPA) és una república de l'Europa central, basada en l'històric Regne d'Hongria.

Alemany і Hongria · Eslovac і Hongria · Veure més »

Polonès

El polonès o polonés és una llengua eslava occidental del grup de les llengües lequítiques, que es parla a Polònia, on és oficial.

Alemany і Polonès · Eslovac і Polonès · Veure més »

Rus

El rus és la llengua eslava més parlada.

Alemany і Rus · Eslovac і Rus · Veure més »

Sèrbia

Sèrbia (en serbi: Србија, Srbija) és un país situat al sud-est d'Europa a la zona dels Balcans.

Alemany і Sèrbia · Eslovac і Sèrbia · Veure més »

Txèquia

Txèquia (en txec Česko), oficialment la República Txeca (en txec, Česká republika), és un país de l'Europa central sense sortida al mar.

Alemany і Txèquia · Eslovac і Txèquia · Veure més »

Txec

El txec (čeština en txec), també conegut com a bohemi, és una llengua eslava occidental amb uns dotze milions de parlants nadius.

Alemany і Txec · Eslovac і Txec · Veure més »

Ucraïna

Ucraïna (en ucraïnès: Україна; TR: Ukraïna) és un estat de l'Europa de l'Est.

Alemany і Ucraïna · Eslovac і Ucraïna · Veure més »

Unió Europea

La Unió Europea (UE) és una unió econòmica i política sui generis de 27 estats, situats en la seva major part a Europa.

Alemany і Unió Europea · Eslovac і Unió Europea · Veure més »

La llista anterior respon a les següents preguntes

Comparació entre Alemany і Eslovac

Alemany té 184 relacions, mentre que Eslovac té 41. Com que tenen en comú 18, l'índex de Jaccard és 8.00% = 18 / (184 + 41).

Referències

En aquest article es mostra la relació entre Alemany і Eslovac. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:

Hey! Estem a Facebook ara! »