Accés més ràpid que el navegador!
59 les relacions: Agustí Duran i Sanpere, Ajuntament de Barcelona, Amadeu I d'Espanya, Barcelona, Cantonalisme, Castellà, Constitució espanyola de 1869, Cop d'estat, Daurat, Dret, El Viejo Topo, Eleuterio Maisonnave Cutayar, Esperanto, Estanislau Figueras i Moragas, Estats Units d'Amèrica, Galeria de Catalans Il·lustres, Guerra d'Independència de Cuba, Llista de ministres de l'interior d'Espanya, Llista de reis d'Espanya, Madrid, Manuel Ruiz Zorrilla, Ministeri de l'Interior d'Espanya, Nicolás Salmerón y Alonso, París, Partit Democràtic (Espanya), Partit Republicà Democràtic Federal, Pierre-Joseph Proudhon, Primera República Espanyola, Principi federatiu, Projecte de Constitució espanyola de 1873, Republicanisme, Restauració borbònica, Revolució de 1868, Sexenni Democràtic, Socialisme, Sufragi universal, Vicalvarada, 1824, 1847, 1848, 1854, 1857, 1864, 1866, 1868, 1869, 1870, 1873, 1874, 1886, ..., 1890, 1891, 1893, 1894, 1895, 1898, 1901, 20 d'abril, 29 de novembre. Ampliar l'índex (9 més) »
Agustí Duran i Sanpere
Agustí Duran i Sanpere (Cervera, 5 de juny de 1887 - Barcelona, 29 d'abril de 1975) va ser un historiador, arqueòleg, arxiver i museòleg català.
Nou!!: Francesc Pi i Margall і Agustí Duran i Sanpere · Veure més »
Ajuntament de Barcelona
L'Ajuntament de Barcelona és una de les quatre administracions públiques amb responsabilitat política a la ciutat de Barcelona, al costat de l'Administració General de l'Estat d'Espanya, la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona.
Nou!!: Francesc Pi i Margall і Ajuntament de Barcelona · Veure més »
Amadeu I d'Espanya
Amadeu I d'Espanya (Torí, Piemont, 30 de maig de 1845 - Torí, Itàlia, 18 de gener de 1890) va ser duc d'Aosta, escollit com a rei d'Espanya de 1870 a 1873, durant el Sexenni Revolucionari, per les Corts espanyoles després de la Revolució Gloriosa de 1868 que va expulsar del país a la dinastia Borbó.
Nou!!: Francesc Pi i Margall і Amadeu I d'Espanya · Veure més »
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Nou!!: Francesc Pi i Margall і Barcelona · Veure més »
Cantonalisme
Principals focus del cantonalisme. El cantonalisme és un moviment o grup d'aixecaments populars que va tenir lloc en diverses localitats del Regne de València, Andalusia i Cartagena (Múrcia) l'any 1873.
Nou!!: Francesc Pi i Margall і Cantonalisme · Veure més »
Castellà
El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.
Nou!!: Francesc Pi i Margall і Castellà · Veure més »
Constitució espanyola de 1869
La Constitució Espanyola de 1869 (oficialment: Constitució de la Nació Espanyola) fou la llei fonamental per la qual es va regir l'Estat Espanyol des de la seva promulgació el 6 de juny de 1869 fins a l'abdicació d'Amadeu I i la proclamació de la Primera República, l'any 1873.
Nou!!: Francesc Pi i Margall і Constitució espanyola de 1869 · Veure més »
Cop d'estat
Cop d'estat militar a Polònia el 1926. Intent de cop d'estat a la Unió Soviètica el 1991. Un cop d'estat (del francès coup d'État) és la usurpació del poder vigent de manera violenta i la vulneració de la legalitat institucional a un estat liderada per membres del mateix estat, líders polítics, funcionaris o, més usualment, militars, i en alguns casos mitjançant el suport d'altres estats, amb l'objectiu d'aconseguir el poder.
Nou!!: Francesc Pi i Margall і Cop d'estat · Veure més »
Daurat
Taça metàl·lica daurada al foc El daurament o dauradura (el daurat és el resultat i no pas l'acció) és una tècnica decorativa que consisteix a fer que qualsevol objecte tingui aspecte d'or.
Nou!!: Francesc Pi i Margall і Daurat · Veure més »
Dret
301x301px El dret és un ordre jurídic que s'expressa normativament (conjunt de normes) per regir una societat, regular-ne la conducta i resoldre'n els conflictes inspirats en els postulats de la justícia.
Nou!!: Francesc Pi i Margall і Dret · Veure més »
El Viejo Topo
El Viejo Topo és una revista cultural i política espanyola, editada entre 1976 i 1982 i des de desembre de 1993 a l'actualitat.
Nou!!: Francesc Pi i Margall і El Viejo Topo · Veure més »
Eleuterio Maisonnave Cutayar
Eleuterio Maisonnave Cutayar (Alacant, 6 de setembre de 1840 – Madrid, 5 de maig de 1890) fou un polític republicà.
Nou!!: Francesc Pi i Margall і Eleuterio Maisonnave Cutayar · Veure més »
Esperanto
Lesperanto és una llengua auxiliar planificada creada per l'oftalmòleg polonès Ludwik Lejzer Zamenhof,Els prenoms de Zamenhof varien segons la llengua de referència: hom trobarà igualment Ludwik Łazarz en polonès, Eliezer Lewi en hebreu o Ludoviko Lazaro en esperanto.
Nou!!: Francesc Pi i Margall і Esperanto · Veure més »
Estanislau Figueras i Moragas
Estanislau Figueras i Moragas (Barcelona, 13 de novembre de 1819 - Madrid, 11 de novembre de 1882), polític català, fou el primer president de govern de la Primera República Espanyola (1873) durant quatre mesos escassos.
Nou!!: Francesc Pi i Margall і Estanislau Figueras i Moragas · Veure més »
Estats Units d'Amèrica
Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.
Nou!!: Francesc Pi i Margall і Estats Units d'Amèrica · Veure més »
Galeria de Catalans Il·lustres
La galeria de Catalans Il·lustres és una galeria de retrats de personalitats catalanes creada per l'Ajuntament de Barcelona l'any 1871, gràcies a l'impuls de Francesc de Paula Rius i Taulet.
Nou!!: Francesc Pi i Margall і Galeria de Catalans Il·lustres · Veure més »
Guerra d'Independència de Cuba
La Guerra d'independència cubana o Guerra del 95, és el nom amb el qual es coneix l'última guerra per la independència dels cubans contra el domini espanyol i és potser una de les últimes guerres americanes contra el Regne d'Espanya.
Nou!!: Francesc Pi i Margall і Guerra d'Independència de Cuba · Veure més »
Llista de ministres de l'interior d'Espanya
Aquesta llista dels ministres de l'interior d'Espanya, en qualsevol de les seves denominacions històriques (ministre de l'Interior, ministre de la governació, etc.) des del regnat de Ferran VII fins als nostres dies.
Nou!!: Francesc Pi i Margall і Llista de ministres de l'interior d'Espanya · Veure més »
Llista de reis d'Espanya
S'han considerat reis d'Espanya els de la dinastia d'Habsburg, successors dels Reis Catòlics, en què un sol monarca regna sobre la Corona de Castella, la Corona d'Aragó, el Regne de Navarra, i durant un període també sobre el Regne de Portugal.
Nou!!: Francesc Pi i Margall і Llista de reis d'Espanya · Veure més »
Madrid
Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.
Nou!!: Francesc Pi i Margall і Madrid · Veure més »
Manuel Ruiz Zorrilla
Manuel Ruiz Zorrilla (Burgo de Osma-Ciudad de Osma, 22 de març de 1833 - Sòria, 13 de juny de 1895) va ser un polític espanyol, diputat a Corts i posteriorment ministre de Foment i de Gracia i Justícia durant el govern provisional format després de la Revolució Gloriosa de 1868, i cap de Govern amb Amadeu I. Va ser Gran Mestre del Gran Orient d'Espanya entre 1870 i 1874.
Nou!!: Francesc Pi i Margall і Manuel Ruiz Zorrilla · Veure més »
Ministeri de l'Interior d'Espanya
El Ministeri de l'Interior d'Espanya és un dels departaments ministerials en els quals s'organitza l'Administració General de l'Estat, el titular del qual és el ministre o ministra de l'Interior.
Nou!!: Francesc Pi i Margall і Ministeri de l'Interior d'Espanya · Veure més »
Nicolás Salmerón y Alonso
Nicolás Salmerón Alonso (Alhama la Seca (Almeria), 10 d'abril de 1838 - Pau (França), 20 de setembre de 1908), polític, escriptor i filòsof krausista, fou ministre de Justícia del govern d'Estanislau Figueras i tercer president de la Primera República Espanyola, i reprimí l'aixecament cantonal.
Nou!!: Francesc Pi i Margall і Nicolás Salmerón y Alonso · Veure més »
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
Nou!!: Francesc Pi i Margall і París · Veure més »
Partit Democràtic (Espanya)
Partit Democràtic o Partit Democràtic-Progressista fou un partit polític creat l'abril del 1849 a Madrid com a escissió de l'ala esquerrana i radical del Partit Progressista pels diputats José Ordax Avecilla, Nicolás María Rivero, Aniceto Puig i Manuel Aguilar.
Nou!!: Francesc Pi i Margall і Partit Democràtic (Espanya) · Veure més »
Partit Republicà Democràtic Federal
El Partit Republicà Democràtic Federal fou un partit polític espanyol, amb especial influència als Territoris de parla catalana, organitzat després de la revolució de 1868.
Nou!!: Francesc Pi i Margall і Partit Republicà Democràtic Federal · Veure més »
Pierre-Joseph Proudhon
va ser un dels pares de l'anarquisme modern.
Nou!!: Francesc Pi i Margall і Pierre-Joseph Proudhon · Veure més »
Primera República Espanyola
La Primera República Espanyola va ser el règim polític que hi va haver a Espanya des de la seva proclamació per les Corts Generals, l'11 de febrer de 1873, fins al 29 de desembre de 1874, quan el pronunciament del general Martínez-Campos va donar inici a la Restauració borbònica.
Nou!!: Francesc Pi i Margall і Primera República Espanyola · Veure més »
Principi federatiu
El principi federatiu és un concepte desenvolupat per l'anarquista francès Pierre-Joseph Proudhon a l'obra homònima de 1863.
Nou!!: Francesc Pi i Margall і Principi federatiu · Veure més »
Projecte de Constitució espanyola de 1873
El Projecte de Constitució espanyola de 1873 va ser un projecte de constitució redactat durant la fase federal de la I República Espanyola, amb el català Francesc Pi i Margall com a president.
Nou!!: Francesc Pi i Margall і Projecte de Constitució espanyola de 1873 · Veure més »
Republicanisme
''La llibertat guiant al poble'' d'Eugène Delacroix, al·legoria republicana de la revolta i el seu lema ''Liberté, égalité, fraternité'' El republicanisme és la ideologia que propugna governar una nació com una república, és a dir, com una «cosa pública» o un afer que competeix a tota la ciutadania i no tan sols a una determinada classe social o a unes elits.
Nou!!: Francesc Pi i Margall і Republicanisme · Veure més »
Restauració borbònica
La Restauració borbònica fou el període de la Història d'Espanya comprès entre el pronunciament del General Arsenio Martínez Campos el 1874 que posà fi a la Primera República Espanyola, i la proclamació de la Segona República el 14 d'abril de 1931.
Nou!!: Francesc Pi i Margall і Restauració borbònica · Veure més »
Revolució de 1868
La Revolució de 1868, anomenada la Gloriosa, la Setembrina o la Revolució de setembre, fou una sublevació militar amb elements civils que tingué lloc al Regne constitucional d'Espanya el setembre de 1868 i que suposà el destronament i l'exili de la reina Isabel II i l'inici del període anomenat Sexenni Democràtic.
Nou!!: Francesc Pi i Margall і Revolució de 1868 · Veure més »
Sexenni Democràtic
Caricatura respecte a les etapes del Sexenni Democràtic públicat a la revista barcelonina ''La Flaca'' amb la capçalera de ''“La Madeja”'', al 1874 El Sexenni Democràtic o Sexenni Revolucionari és un període històric de la història d'Espanya comprès entre la Revolució de 1868, que suposà la fi del regnat d'Isabel II d'Espanya i la Restauració de la dinastia borbònica el gener del 1875.
Nou!!: Francesc Pi i Margall і Sexenni Democràtic · Veure més »
Socialisme
El socialisme és un conjunt de doctrines en oposició a l'individualisme, que propugnen una reforma radical de l'organització de la societat per la supressió de les classes socials mitjançant la col·lectivització dels mitjans de producció i de canvi de la de distribució de la riquesa, així com les teories i moviments polítics associats amb ells.
Nou!!: Francesc Pi i Margall і Socialisme · Veure més »
Sufragi universal
El sufragi universal consisteix a donar el dret a vot tota la població adulta d'un estat, independentment de la seva ètnia, sexe, creences o classe social.
Nou!!: Francesc Pi i Margall і Sufragi universal · Veure més »
Vicalvarada
Leopoldo O'Donnell. La Vicalvarada és el nom amb què és coneguda la revolta espanyola del 1854, per haver-se originat a l'aquarterament del poble madrileny de Vicálvaro, al final dels governs moderats durant el regnat d'Isabel II a la fi de juny del 1854, i engloba tant el pronunciament ocorregut el 28 de juny, com els successos de juliol, que van donar lloc al Bienni Progressista (1854-1856).
Nou!!: Francesc Pi i Margall і Vicalvarada · Veure més »
1824
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Francesc Pi i Margall і 1824 · Veure més »
1847
;Països Catalans.
Nou!!: Francesc Pi i Margall і 1847 · Veure més »
1848
s), Francesc Pagès i Serratosa (Barcelona, 1852-99) relleu original en guix, base del bronze "Al·legoria del Ferrocarril" de la façana del Palau de Justícia de Barcelona. Es conserva al Museu de Mataró, número de catàleg MCMM 5415.; Països Catalans.
Nou!!: Francesc Pi i Margall і 1848 · Veure més »
1854
;Països Catalans.
Nou!!: Francesc Pi i Margall і 1854 · Veure més »
1857
;Països Catalans.
Nou!!: Francesc Pi i Margall і 1857 · Veure més »
1864
;Països Catalans.
Nou!!: Francesc Pi i Margall і 1864 · Veure més »
1866
;Països Catalans.
Nou!!: Francesc Pi i Margall і 1866 · Veure més »
1868
;Països Catalans.
Nou!!: Francesc Pi i Margall і 1868 · Veure més »
1869
;Països Catalans.
Nou!!: Francesc Pi i Margall і 1869 · Veure més »
1870
Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870;Països Catalans.
Nou!!: Francesc Pi i Margall і 1870 · Veure més »
1873
;Països Catalans.
Nou!!: Francesc Pi i Margall і 1873 · Veure més »
1874
;Països Catalans.
Nou!!: Francesc Pi i Margall і 1874 · Veure més »
1886
;Països Catalans.
Nou!!: Francesc Pi i Margall і 1886 · Veure més »
1890
Terrassa, la Rambla d'Ègara, el '''1890'''.
Nou!!: Francesc Pi i Margall і 1890 · Veure més »
1891
;Països Catalans.
Nou!!: Francesc Pi i Margall і 1891 · Veure més »
1893
;Països Catalans.
Nou!!: Francesc Pi i Margall і 1893 · Veure més »
1894
St. Charles Avenue, Nova Orleans.
Nou!!: Francesc Pi i Margall і 1894 · Veure més »
1895
;Països Catalans:;Resta del món.
Nou!!: Francesc Pi i Margall і 1895 · Veure més »
1898
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Francesc Pi i Margall і 1898 · Veure més »
1901
209x209px;Països Catalans.
Nou!!: Francesc Pi i Margall і 1901 · Veure més »
20 d'abril
El 20 d'abril és el cent desè dia de l'any del calendari gregorià i el cent onzè en els anys de traspàs.
Nou!!: Francesc Pi i Margall і 20 d'abril · Veure més »
29 de novembre
El 29 de novembre o 29 de santandria és el tres-cents trenta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Francesc Pi i Margall і 29 de novembre · Veure més »
Redirigeix aquí:
Francesc Pi, Francesc Pi Margall, Francesc Pi i Maragall, Francesc Pi y Margall, Pi i Maragall, Pi i Margall.
