Accés més ràpid que el navegador!
105 les relacions: Abu-Kalijar, Ahwaz, Al-Anbar, Al-Bassassirí, Al-Mayadin, Al-Muqtadí (abbàssida), Al-Mustànsir (fatimita), Al-Qàdir, Alep, Alfaquí, Amir al-muminín, Azerbaidjan, Bagdad, Bàssora, Buwàyhides, Califa, Califat Abbàssida, Califat Fatimita, Diyarbakır, Dubays ibn Sàdaqa, Emir, Eufrates, Fàtua, Hanbalisme, Hazarasp, Hilla, Hit, Hulwan, Ibn al-Múslima, Ibrahim Inal, Ifríqiya, Imamisme, Imperi Seljúcida, Iqtà, Iraq, Isfahan, Jalal-ad-Dawla, Jibal, Khutba, Khuzestan, Kirman, Kufa, Malik al-Rahim, Mazyàdides, Màlik-Xah I, Mossul, Nahrawan, Nisibis, Nom àrab, Oghuz, ..., Pèrsia, Rayy, Rei dels reis, Sinjar, Sultà, Sunnisme, Toghril Beg I, Uqàylides, Wasit, Xafiisme, Xiraz, Zírida, 1 de gener, 1001, 1030, 1031, 1032, 1036, 1038, 1041, 1042, 1043, 1044, 1045, 1046, 1047, 1048, 1050, 1052, 1053, 1054, 1055, 1057, 1058, 1059, 1060, 1063, 1064, 1067, 1073, 1075, 14 de desembre, 15 de desembre, 15 de gener, 16 de febrer, 18 de desembre, 19 de gener, 2 d'abril, 23 de desembre, 24 de gener, 27 de desembre, 29 de gener, 4 de setembre, 8 de gener, 9 de gener. Ampliar l'índex (55 més) »
Abu-Kalijar
Abu-Kalijar al-Marziban ibn Sultan-ad-Dawla (Bàssora, maig/juny del 1009 - 1048) fou un soldà buwàyhida.
Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і Abu-Kalijar · Veure més »
Ahwaz
Pont sobre el Karun Ahwaz (اهواز, Ahvāz) és una ciutat de l'Iran, capital de la província de Khuzestan.
Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і Ahwaz · Veure més »
Al-Anbar
Al-Anbar, antiga Firuz Chapur, Perisapora o Anbar (‘graner’, ‘arsenal’, ‘dipòsit’, ‘reserva d'aigua’, derivat dab anbar, ‘dipòsit d'aigua potable’ a l'Iran) fou una antiga ciutat d'Iraq avui en ruïnes, a 5 km al nord-oest de Falluja i al costat del llogaret d'as-Saqlāwīya.
Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і Al-Anbar · Veure més »
Al-Bassassirí
Abu-l-Hàrith Arslan al-Mudhàffar al-Bassassirí fou un esclau turc i destacat cap militar al servei de la dinastia buwàyhida.
Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і Al-Bassassirí · Veure més »
Al-Mayadin
Al-Mayadin és una ciutat de l'est de Síria a la governació de Dayr ez-Zawr.
Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і Al-Mayadin · Veure més »
Al-Muqtadí (abbàssida)
Abu-l-Qàssim Abd-Al·lah al-Muqtadí bi-amr-Al·lah, més conegut per la primera part del seu làqab com a al-Muqtadí (1056-1094), fou califa abbàssida de Bagdad (1075-1094).
Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і Al-Muqtadí (abbàssida) · Veure més »
Al-Mustànsir (fatimita)
Abu-Tamim Muadh ibn adh-Dhàhir al-Mustànsir bi-L·lah, més conegut pel seu làqab al-Mustànsir (el Caire, 2 de juliol de 1029 - el Caire, 10 de gener de 1094), fou califa fatimita al Caire (1036-1094).
Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і Al-Mustànsir (fatimita) · Veure més »
Al-Qàdir
Abu-l-Abbàs Àhmad ibn Ishaq al-Qàdir bi-L·lah ——, més conegut per la primera part del seu làqab com al-Qàdir (948 - 1031) fou califa abbàssida de Bagdad (991-1031).
Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і Al-Qàdir · Veure més »
Alep
Alep és una ciutat al nord de la República Àrab Siriana, capital de la província o governació homònima.
Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і Alep · Veure més »
Alfaquí
Alfaquí (de l'àrab, literalment ‘jurisconsult’, plural) és, entre els musulmans, un expert en jurisprudència islàmica (fiqh).
Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і Alfaquí · Veure més »
Amir al-muminín
Lamir al-muminín o príncep dels creients, també traduït com a emir o comanador dels creients, és un títol que indica que el seu portador és la màxima autoritat religiosa entre els musulmans.
Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і Amir al-muminín · Veure més »
Azerbaidjan
LAzerbaidjan o Azerbaitjan, oficialment la República de l'Azerbaidjan, és l'estat més gran de la regió del Caucas, localitzat entre l'Àsia occidental i Europa oriental.
Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і Azerbaidjan · Veure més »
Bagdad
Bagdad (en català medieval, Baldach o Baldac; en català pre-normatiu, també Bagdat) és la capital de l'Iraq i de la Governació de Bagdad.
Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і Bagdad · Veure més »
Bàssora
Bàssora (variants més corrents Bàsora, Basra, al-Basra, al-Basrah, Basorah, Balsora, Balsara, Bassora, Basora) és una ciutat d'Iraq al Shatt al-Arab a 420 km al sud-sud-est de Bagdad i a 55 km de les aigües del golf Pèrsic.
Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і Bàssora · Veure més »
Buwàyhides
La dinastia buwàyhida o búyida, dels Banu Buwayh o dels buwàyhides o búyides fou una dinastia xiïta que va governar l'Iraq i Pèrsia.
Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і Buwàyhides · Veure més »
Califa
Califa (de l'àrab, ‘successor’, ‘substitut’, ‘representant’, ‘lloctinent’) és el títol que designava la màxima autoritat de l'islam, tant a nivell espiritual com polític.
Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і Califa · Veure més »
Califat Abbàssida
Els abbàssides (o) foren una dinastia de califes que governà políticament i religiosa el món musulmà des del 750 fins al 1258, amb un prolongament a Egipte fins al 1517, quan el seu paper va ser assumit pel soldà de Turquia (Imperi Otomà).
Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і Califat Abbàssida · Veure més »
Califat Fatimita
El Califat Fatimita o Estat Fatimita fou un califat musulmà de l'edat mitjana, l'únic que tenia el xiisme ismaïlita com a religió oficial.
Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і Califat Fatimita · Veure més »
Diyarbakır
Diyarbakır (nom oficial en turc) o Amed (en kurd) és una ciutat del Kurdistan, capital d'una província homònima de Turquia, i principal ciutat del nord.
Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і Diyarbakır · Veure més »
Dubays ibn Sàdaqa
Abu-l-Aazz Dubays (II) ibn Sàdaqa Nur-ad-Dawla fou emir mazyàdida d'al-Hilla, fill de Sàdaqa ibn Mansur.
Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і Dubays ibn Sàdaqa · Veure més »
Emir
Un emir és un cap militar, governador o príncep d'un país islàmic.
Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і Emir · Veure més »
Eufrates
LEufrates (en turc i en;, Furât; en arameu, en l'Antic Testament, Prath; en assiri Pu-rat-tu; en persa antic Ufratu;, Frot o) és un riu que en gran part discorre per l'Iraq.
Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і Eufrates · Veure més »
Fàtua
Una fàtua (de l'àrab) és un pronunciament sobre dret islàmic (fiqh) que s'aplica als països musulmans en les consultes sobre matèries civils o religioses.
Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і Fàtua · Veure més »
Hanbalisme
El hanbalisme —,, o — és una de les quatre escoles jurídiques (o del fiqh) de l'islam sunnita, juntament amb el hanafisme, el xafiisme i el malikisme.
Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і Hanbalisme · Veure més »
Hazarasp
Hazarasp (Mil Cavalls) fou una antiga ciutat del Khwarizm a la riba esquerra de l'Oxus o Amudarià.
Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і Hazarasp · Veure més »
Hilla
Hilla, Hillah, Al-Hillah, Al Ḩillah o al-Hilla és una ciutat de l'Iraq, a la riba del Nahr Sura, afluent de l'Eufrates, a poca distància de l'antiga Babilònia, al mig d'una regió agrícola ben irrigada.
Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і Hilla · Veure més »
Hit
Hit o Hīt és una vila de l'Iraq, a la província d'al-Anbar, a la riba dreta de l'Eufrates a uns 185 km de Bagdad i al nord-oest de Ramadi.
Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і Hit · Veure més »
Hulwan
Hulwan fou una antiga ciutat de Pèrsia propera a Kermanxah, a les muntanyes Zagros, a l'entrada del congost de Paytak, en la ruta cap al Gran Khorasan.
Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і Hulwan · Veure més »
Ibn al-Múslima
Abu-l-Qàssim Alí ibn al-Hussayn ibn Àhmad ibn Úmar, també conegut pel seu títol raís ar-ruassà, però, sobretot, conegut pel sobrenom familiar Ibn al-Múslima fou un visir abbàssida membre de la família Al al-Raqil.
Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і Ibn al-Múslima · Veure més »
Ibrahim Inal
Ibrahim Inal (o Yenāl, + 1059) fou un cap seljúcida.
Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і Ibrahim Inal · Veure més »
Ifríqiya
Ifríqiya (en català medieval Frèquia) és una regió històrica del món araboislàmic que es correspon amb l'antiga província romana d'Africa.
Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і Ifríqiya · Veure més »
Imamisme
Limamisme (o, senzillament) és una branca del xiisme (islam) que admet l'existència de dotze imams, per això als seus adeptes se'ls coneix igualment com a duodecimams (iṯnā ʿaxar.
Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і Imamisme · Veure més »
Imperi Seljúcida
LImperi Seljúcida va ser la creació d'una ètnia turca originaris del nord del mar d'Aral i es va estendre pels actuals Iran, Iraq i l'Àsia Menor entre els segles i. En el es van islamitzar adoptant la branca del sunnisme d'aquesta religió.
Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і Imperi Seljúcida · Veure més »
Iqtà
Iqtà (de l'àrab اقطاع, Iqṭāʿ) és un terme àrab que s'ha traduït com a feu, però amb un significat de fet lleugerament diferent, ja que una iqtà era en origen una concessió administrativa.
Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і Iqtà · Veure més »
Iraq
LIraq o Irac, o el seu nom oficial República de l'Iraq, és un país majoritàriament musulmà de l'Orient Pròxim, situat al nord de la península aràbiga.
Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і Iraq · Veure més »
Isfahan
Plaça Naqsh-e Jahan Isfahan o Ispahan, localitzada a 340 kilòmetres al sud de Teheran, és la capital de la província d'Isfahan i la tercera ciutat més gran de l'Iran (després de la mateixa Teheran i Mashad).
Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і Isfahan · Veure més »
Jalal-ad-Dawla
Jalal-ad-Dawla Abu-Tàhir ibn Bahà-ad-Dawla (993/994-Bagdad, 9 de març de 1044) fou un sultà buwàyhida o búyida.
Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і Jalal-ad-Dawla · Veure més »
Jibal
Jibal (literalment ‘Muntanyes' o ‘Massís', plural de jàbal, ‘muntanya’) fou una província del califat amb capital a Rayy, corresponent a l'antiga Mèdia, durant els califats omeia i abbàssida.
Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і Jibal · Veure més »
Khutba
La khutba és el sermó del khatib, que el fa abans de l'oració del divendres, així com en alguns serveis religiosos en ocasions especials, com a la celebració de les dues festes islàmiques principals, Al-Id al-Kabir i Id al-Fitr.
Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і Khutba · Veure més »
Khuzestan
Comtats de Khuzestan Khuzestān (خوزستان) és una de les 31 províncies de l'Iran al sud-oest del país, a la frontera amb Iraq (província de Bàssora) i el golf Pèrsic.
Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і Khuzestan · Veure més »
Kirman
Kirman fou una regió històrica del centre de l'Iran a Pèrsia, originada en l'antiga satrapia de Carmània esmentada per Estrabó, Claudi Ptolemeu i Ammià Marcel·lí entre altres i que derivaria del nom de Carmana, una població i capital regional.
Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і Kirman · Veure més »
Kufa
Situació de Kufa a l'Iraq actual Kufa és una ciutat d'Iraq, a la riba del riu Eufrates, uns 170 km al sud de Bagdad i 10 km al nord-est de Najaf.
Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і Kufa · Veure més »
Malik al-Rahim
Abu-Nasr Khusraw Firuz ibn Abi-Kalijar al-Màlik ar-Rahim (mort en 1058) fou un amir buwàyhida.
Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і Malik al-Rahim · Veure més »
Mazyàdides
Els mazyàdides o dinastia mazyàdida o dels Banu Màzyad fou una nissaga àrab de l'Iraq central que va governar entre el i el.
Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і Mazyàdides · Veure més »
Màlik-Xah I
Jalal-ad-Dawla Muïzz-ad-Din Abu-l-Fat·h Màlik-Xah ibn Alp Arslan, conegut com a Màlik-Xah I (1055-1092), fou gran soldà seljúcida del 1073 al 1092, sota el qual l'imperi Seljúcida va arribar a la seva màxima extensió i potència.
Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і Màlik-Xah I · Veure més »
Mossul
Mapa de Mossul i els seus districtes Mossul és una ciutat de l'Iraq, capital de la governació (muḥāfaẓa) de Nínive.
Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і Mossul · Veure més »
Nahrawan
Nahrawan o an-Nahrawan fou una ciutat i un sistema de canals a la regió del baix Diyala o Tamarra, a l'est del riu Tigris, Iraq.
Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і Nahrawan · Veure més »
Nisibis
Nisibis (o, actualment,;, després Nisibis, Nizibis, Nísibe o Nisibe i Nisibin) és una ciutat a la província de Mardin, al sud-est de Turquia, i situada a 128 km al sud-est de Diyarbakır.
Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і Nisibis · Veure més »
Nom àrab
El nom àrab clàssic estava compost de diverses parts, on l'ordre no es mantenia sempre igual i algunes parts podien ser omeses.
Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і Nom àrab · Veure més »
Oghuz
Els oghuz (en grec medieval Ouzoi; també coneguts com a Oguz, Kuz, Ouz, Okuz, Oufoi, Ouz, Torks, Uguz, Uuz o Uz) foren una horda o federació de tribus turqueses seminòmades de l'Àsia Central, establerta al nord de la mar Càspia i la mar d'Aral.
Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і Oghuz · Veure més »
Pèrsia
Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).
Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і Pèrsia · Veure més »
Rayy
Rayy, Ray o Rey (Rayy) és una antiga ciutat iraniana de lostan o província de Teheran.
Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і Rayy · Veure més »
Rei dels reis
Rei dels reis (xahanxà), fou un títol principalment persa originat durant la dinastia aquemènida.
Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і Rei dels reis · Veure més »
Sinjar
Temple yazidí a les muntanyes de Jabal Sinjar Sinjar (en àrab:سنجار, en kurd: Şengal) és una ciutat de l'Iraq situada a la regió muntanyosa transfronterera de Jabal Sinjar, que comprèn l'àrea entre el riu Tigris i el Khabur.
Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і Sinjar · Veure més »
Sultà
Un soldà o sultà (de l'àrab, i aquest de, ‘poder’) és un monarca que governa un país islàmic.
Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і Sultà · Veure més »
Sunnisme
El sunnisme (literalment ‘gent de la tradició i la comunitat’, o simplement) és la branca principal de l'islam, representant gairebé el 90% dels musulmans.
Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і Sunnisme · Veure més »
Toghril Beg I
Abu Talib Muhammad Toghril Beg ibn Mikail conegut com a Toghril Beg I (vers 990 - 4 de setembre de 1063) fou el primer sultà de la dinastia seljúcida juntament amb el seu germà Çağrı Beg Dawud.
Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і Toghril Beg I · Veure més »
Uqàylides
La dinastia uqàylida o dels uqàylides fou una nissaga àrab que va governar a Síria del nord i l'Iraq del 990 al 1169.
Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і Uqàylides · Veure més »
Wasit
Wasit o Al-Wasit (literalment ‘Centre’) fou una ciutat de l'Iraq, a la riba de l'antic curs del riu Tigris.
Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і Wasit · Veure més »
Xafiisme
El xafiisme —,, o — és una de les quatre escoles jurídico-teològiques (o del fiqh) de l'islam sunnita, juntament amb el hanbalisme, el hanafisme i el malikisme.
Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і Xafiisme · Veure més »
Xiraz
Xiraz és una ciutat al sud-oest de l'Iran i és capital de la província de Fars.
Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і Xiraz · Veure més »
Zírida
Amb el nom de zírides, zirites, zirís o Banu Ziri (o) es coneixen dues dinasties amazigues, una de les quals va governar a Ifríqiya i l'altra a Granada.
Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і Zírida · Veure més »
1 de gener
El primer de gener és el primer dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і 1 de gener · Veure més »
1001
Sense descripció.
Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і 1001 · Veure més »
1030
El 1030 (MXXX) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і 1030 · Veure més »
1031
Sense descripció.
Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і 1031 · Veure més »
1032
El 1032 fou un any de traspàs iniciat en dissabte pertanyent a l'edat mitjana.
Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і 1032 · Veure més »
1036
Sense descripció.
Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і 1036 · Veure més »
1038
Sense descripció.
Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і 1038 · Veure més »
1041
Sense descripció.
Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і 1041 · Veure més »
1042
El 1042 (MXLII) fou un any comú iniciat en divendres pertanyent a l'alta edat mitjana.
Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і 1042 · Veure més »
1043
El 1043 (MXLIII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і 1043 · Veure més »
1044
Sense descripció.
Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і 1044 · Veure més »
1045
El 1045 (MXLV) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і 1045 · Veure més »
1046
Sense descripció.
Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і 1046 · Veure més »
1047
El 1047 (MXLVII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і 1047 · Veure més »
1048
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і 1048 · Veure més »
1050
Sense descripció.
Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і 1050 · Veure més »
1052
Sense descripció.
Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і 1052 · Veure més »
1053
El 1053 (MLIII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і 1053 · Veure més »
1054
Sense descripció.
Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і 1054 · Veure més »
1055
El 1055 (MLV) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і 1055 · Veure més »
1057
Sense descripció.
Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і 1057 · Veure més »
1058
Sense descripció.
Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і 1058 · Veure més »
1059
Sense descripció.
Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і 1059 · Veure més »
1060
Sense descripció.
Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і 1060 · Veure més »
1063
El 1063 (MLXIII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і 1063 · Veure més »
1064
El 1064 (MLXIV) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і 1064 · Veure més »
1067
El 1067 (MLXVII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і 1067 · Veure més »
1073
El 1073 (MLXXIII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julia.
Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і 1073 · Veure més »
1075
Sense descripció.
Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і 1075 · Veure més »
14 de desembre
El 14 de desembre és el tres-cents quaranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і 14 de desembre · Veure més »
15 de desembre
El 15 de desembre és el tres-cents quaranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquantè en els anys de traspàs.
Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і 15 de desembre · Veure més »
15 de gener
El 15 de gener és el quinzè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і 15 de gener · Veure més »
16 de febrer
El 16 de febrer és el quaranta setè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і 16 de febrer · Veure més »
18 de desembre
El 18 de desembre és el tres-cents cinquanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і 18 de desembre · Veure més »
19 de gener
El 19 de gener és el dinovè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і 19 de gener · Veure més »
2 d'abril
El 2 d'abril és el noranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і 2 d'abril · Veure més »
23 de desembre
El 23 de desembre és el tres-cents cinquanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і 23 de desembre · Veure més »
24 de gener
El 24 de gener és el vint-i-quatrè dia de l'any del Calendari Gregorià.
Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і 24 de gener · Veure més »
27 de desembre
El 27 de desembre és el tres-cents seixanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixanta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і 27 de desembre · Veure més »
29 de gener
El 29 de gener és el vint-i-novè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і 29 de gener · Veure més »
4 de setembre
El 4 de setembre és el dos-cents quaranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і 4 de setembre · Veure més »
8 de gener
El 8 de gener és el vuitè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і 8 de gener · Veure més »
9 de gener
El 9 de gener és el novè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Al-Qàïm (abbàssida) і 9 de gener · Veure més »
Redirigeix aquí:
Al-Kaim, Al-Qa'im, Al-Qaim, Al-Qàïm.
