Similituds entre Al-Mustalí (fatimita) і Primera Croada
Al-Mustalí (fatimita) і Primera Croada tenen 9 coses en comú (en Uniopèdia): Al-Àfdal ibn Badr al-Jamalí, Ascaló, Califa, Califat Fatimita, Damasc, Jerusalem, Ortúkides, Pèrsia, Ridwan.
Al-Àfdal ibn Badr al-Jamalí
Al-Àfdal Abu-l-Qàssim Xahanxah ibn Badr al-Jamalí, més conegut com a al-Àfdal ibn Badr al-Jamalí o al-Àfdal Xahanxah (Acre, 1066 - el Caire, 1121), fou un visir fatimita.
Al-Àfdal ibn Badr al-Jamalí і Al-Mustalí (fatimita) · Al-Àfdal ibn Badr al-Jamalí і Primera Croada ·
Ascaló
Ascaló és una ciutat moderna d'Israel i antigament fou una ciutat cananea, una de les cinc ciutats dels filisteus a la costa de la mar Mediterrània i un centre comercial fenici.
Al-Mustalí (fatimita) і Ascaló · Ascaló і Primera Croada ·
Califa
Califa (de l'àrab, ‘successor’, ‘substitut’, ‘representant’, ‘lloctinent’) és el títol que designava la màxima autoritat de l'islam, tant a nivell espiritual com polític.
Al-Mustalí (fatimita) і Califa · Califa і Primera Croada ·
Califat Fatimita
El Califat Fatimita o Estat Fatimita fou un califat musulmà de l'edat mitjana, l'únic que tenia el xiisme ismaïlita com a religió oficial.
Al-Mustalí (fatimita) і Califat Fatimita · Califat Fatimita і Primera Croada ·
Damasc
Damasc (en català medieval: Domàs) és la capital de Síria i una de les ciutats més antigues del món.
Al-Mustalí (fatimita) і Damasc · Damasc і Primera Croada ·
Jerusalem
Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Al-Mustalí (fatimita) і Jerusalem · Jerusalem і Primera Croada ·
Ortúkides
Els artúqides o dinastia artúqida (o o;, pl.), també anomenats ortúkides, artúkides, urtúkides, ortòkides, artúquides, urtúquides i ortòquides, foren una dinastia turcmana que va governar el Diyar Bakr del final del al començament del.
Al-Mustalí (fatimita) і Ortúkides · Ortúkides і Primera Croada ·
Pèrsia
Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).
Al-Mustalí (fatimita) і Pèrsia · Pèrsia і Primera Croada ·
Ridwan
Fakhr-al-Mulk Ridwan ibn Tútuix (? - 10 de desembre de 1113) fou un príncep-governador seljúcida d'Alep entre 1095 i 1113.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Al-Mustalí (fatimita) і Primera Croada
- Què tenen en comú Al-Mustalí (fatimita) і Primera Croada
- Semblances entre Al-Mustalí (fatimita) і Primera Croada
Comparació entre Al-Mustalí (fatimita) і Primera Croada
Al-Mustalí (fatimita) té 31 relacions, mentre que Primera Croada té 244. Com que tenen en comú 9, l'índex de Jaccard és 3.27% = 9 / (31 + 244).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Al-Mustalí (fatimita) і Primera Croada. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: