Accés més ràpid que el navegador!
42 les relacions: Acords d'armistici araboisraelians de 1949, Adob, Akçe, Applied Research Institute - Jerusalem, Arnoul de Chocques, BBC, Cambridge University Press, Cens de Palestina de 1922, Cens de Palestina de 1931, Cisjordània, Dúnam, Defter, Deir Jarir, Delme, Edat del bronze, Estats croats, Governació de Ramal·lah i al-Bireh, Governacions de Palestina, Graella palestina, Guerra arabo-israeliana de 1948, Guerra dels Sis Dies, Haiximita, Heracli d'Alvèrnia, Imperi Otomà, Israel, Jerusalem, Jordània, Kafr Malik, Khirbet Abu Falah, Liwa, Mandat britànic de Palestina, Municipi (Palestina), Nàhiya, Oficina Central d'Estadístiques de Palestina, Palestina, Palestine Exploration Fund, Patriarca Llatí de Jerusalem, Ramal·lah, Silwad, Tel-Aviv, Turmus Ayya, Village Statistics, 1945.
Acords d'armistici araboisraelians de 1949
Els acords d'armistici àraboisraelians de 1949 són un conjunt d'acords signat el 1949 entre Israel i els seus veïns Egipte, el Líban, Jordània, i Síria.
Nou!!: Al-Mazra'a ash-Sharqiya і Acords d'armistici araboisraelians de 1949 · Veure més »
Adob
Un fertilitzant o adob, és des de l'accepció agrícola de la paraula, qualsevol substància que conté un o diversos elements químics necessaris per a la nutrició dels conreus i que s'aporta als vegetals, via foliar o radicular, per incrementar la seva productivitat o qualitat.
Nou!!: Al-Mazra'a ash-Sharqiya і Adob · Veure més »
Akçe
Akçe fou una moneda otomana de plata, coneguda a Europa com asper del grec aspron.
Nou!!: Al-Mazra'a ash-Sharqiya і Akçe · Veure més »
Applied Research Institute - Jerusalem
LApplied Research Institute - Jerusalem (ARIJ) és una ONG palestina fundada en 1990 amb seu principal a Betlem, Cisjordània.
Nou!!: Al-Mazra'a ash-Sharqiya і Applied Research Institute - Jerusalem · Veure més »
Arnoul de Chocques
Arnau de Cocques també dit Arnoul Malcouronne, i Arnoul de Rœux, fou un patriarca llatí de Jerusalem, el primer nomenat per aquest càrrec, que tingué des del 1099.
Nou!!: Al-Mazra'a ash-Sharqiya і Arnoul de Chocques · Veure més »
BBC
Seu principal de la BBC headquarters, Broadcasting House, a Portland Place, Central London. La British Broadcasting Corporation (Corporació Britànica de Difusió), més coneguda com a BBC, és la primera empresa de televisió i ràdio del Regne Unit.
Nou!!: Al-Mazra'a ash-Sharqiya і BBC · Veure més »
Cambridge University Press
Cambridge University Press és l'editorial de la Universitat de Cambridge, considerada la més antiga del món encara activa (va ser fundada el 1534) i sense interrupcions.
Nou!!: Al-Mazra'a ash-Sharqiya і Cambridge University Press · Veure més »
Cens de Palestina de 1922
J. B. Barron, ed. Palestine: Report and General Abstracts of the Census of 1922. Government of Palestine. (58 pages) El cens de Palestina de 1922 va ser el primer cens elaborat per les autoritats del Mandat Britànic de Palestina, el 23 d'octubre de 1922.
Nou!!: Al-Mazra'a ash-Sharqiya і Cens de Palestina de 1922 · Veure més »
Cens de Palestina de 1931
El cens de Palestina de 1931 va ser el segon cens dut a terme per les autoritats del Mandat Britànic de Palestina.
Nou!!: Al-Mazra'a ash-Sharqiya і Cens de Palestina de 1931 · Veure més »
Cisjordània
Mapa de Cisjordània Cisjordània o Judea i Samaria és el territori de l'Orient Mitjà, localitzat a la vora occidental del riu Jordà, delimitat a l'est pel Jordà i la Mar Morta, i a l'oest per la línia verda, la línia d'alto el foc que separa el territori palestí de l'estat d'Israel.
Nou!!: Al-Mazra'a ash-Sharqiya і Cisjordània · Veure més »
Dúnam
El dúnam o dönüm, també anomenat dunum o donum o encara stremma vell, turc o otomà, és una unitat de superfície pròpia de l'Imperi Otomà i encara en ús en diversos països que hi havien pertangut.
Nou!!: Al-Mazra'a ash-Sharqiya і Dúnam · Veure més »
Defter
Un defter (plural: defterler) o daftar era un tipus de registre fiscal i cadastre immobiliari a l'Imperi Otomà.
Nou!!: Al-Mazra'a ash-Sharqiya і Defter · Veure més »
Deir Jarir
Deir Jarir és una vila palestina en la governació de Ramal·lah i al-Bireh al centre de Cisjordània, situada 11 kilòmetres al nord-est de Ramal·lah, a 900 sobre el nivell del mar.
Nou!!: Al-Mazra'a ash-Sharqiya і Deir Jarir · Veure més »
Delme
Granja per a depositar el '''delme''' de l'antiga abadia de ''Ter Doest'' a Lissewege (Bèlgica) El delme o dècima, del llatí decimum (desena part), és un impost o cens del 10% sobre la collita dels pagesos destinat a assegurar el manteniment del clergat i els edificis religiosos.
Nou!!: Al-Mazra'a ash-Sharqiya і Delme · Veure més »
Edat del bronze
L'edat del bronze és un període del desenvolupament de la civilització caracteritzat pel fet que la metal·lúrgia més avançada ha desenvolupat les tècniques d'extracció del coure dels minerals i en fa aliatges per a aconseguir bronze.
Nou!!: Al-Mazra'a ash-Sharqiya і Edat del bronze · Veure més »
Estats croats
L'Orient pròxim el 1135, amb els Estats Croats amb una creu vermella Els estats croats van ser quatre regnes catòlics del Llevant, fundats arran de la Primera Croada, que van existir del 1098 al 1291.
Nou!!: Al-Mazra'a ash-Sharqiya і Estats croats · Veure més »
Governació de Ramal·lah i al-Bireh
La Governació de Ramal·lah i Al Bireh és una de les setze governacions de l'Estat de Palestina.
Nou!!: Al-Mazra'a ash-Sharqiya і Governació de Ramal·lah i al-Bireh · Veure més »
Governacions de Palestina
Mapa electoral de Palestina de 2006, les àrees on l'autoritat palestina és efectiva són en verd fosc i en verd clar aquelles on l'autoritat és formal Les governacions de l'Autoritat Nacional Palestina són les divisions administratives principals dels territoris palestins.
Nou!!: Al-Mazra'a ash-Sharqiya і Governacions de Palestina · Veure més »
Graella palestina
La graella palestina La graella palestina (anglès Palestine grid) va ser un sistema de coordenades geogràfiques usat en el Mandat Britànic de Palestina El sistema va ser escollit pel Departament d'Agrimensura del Govern de Palestina el 1922.
Nou!!: Al-Mazra'a ash-Sharqiya і Graella palestina · Veure més »
Guerra arabo-israeliana de 1948
La guerra arabo-israeliana de 1948, coneguda pels israelians com la Guerra de la Independència (en hebreu מלחמת העצמאות, Milhemet ha-Atsmaüt) o Guerra de l'alliberament (מלחמת השחרור, Milhemet ha-Xihrur) i pels àrabs com la Catastròfe (en àrab النكبة, al-Nakba), va ser la primera d'una sèrie de guerres entre l'estat d'Israel i els seus veïns àrabs en el període de la declaració d'independència d'Israel i, per tant, de formació de l'estat israelià, en el marc del llarg conflicte araboisraelià.
Nou!!: Al-Mazra'a ash-Sharqiya і Guerra arabo-israeliana de 1948 · Veure més »
Guerra dels Sis Dies
La Guerra dels Sis Dies s'inscriu dintre del conjunt de guerres lliurades entre Israel i els seus veïns àrabs, després de la creació de l'Estat d'Israel (1947) en la Palestina del mandat de Gran Bretanya.
Nou!!: Al-Mazra'a ash-Sharqiya і Guerra dels Sis Dies · Veure més »
Haiximita
Haiximita (de l'àrab) foren diverses dinasties àrabs provinents dels Banu Hàixim o ‘descendents de Hàixim ibn Abd-Manaf’, que era el besavi del profeta Muhàmmad.
Nou!!: Al-Mazra'a ash-Sharqiya і Haiximita · Veure més »
Heracli d'Alvèrnia
Heracli d'Alvèrnia (1128 – 1190/91), fou arquebisbe de Cesarea i patriarca llatí de Jerusalem.
Nou!!: Al-Mazra'a ash-Sharqiya і Heracli d'Alvèrnia · Veure més »
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Nou!!: Al-Mazra'a ash-Sharqiya і Imperi Otomà · Veure més »
Israel
Israel, oficialment l'Estat d'Israel (en hebreu:; en àrab), és un estat reconegut per l'àmplia majoria d'estats amb representació a l'ONU —no obstant això, no és reconegut per 32 estats—, ubicat a l'Orient Mitjà, en la regió oriental de la mar Mediterrània.
Nou!!: Al-Mazra'a ash-Sharqiya і Israel · Veure més »
Jerusalem
Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Nou!!: Al-Mazra'a ash-Sharqiya і Jerusalem · Veure més »
Jordània
Jordània, oficialment el Regne Haiximita de Jordània, és un país de l'Àsia situat a l'Orient Pròxim.
Nou!!: Al-Mazra'a ash-Sharqiya і Jordània · Veure més »
Kafr Malik
Kafr Malik és una vila palestina de la governació de Ramal·lah i al-Bireh, al centre de Cisjordània, situada a 17 kilòmetres al nord-est de Ramal·lah.
Nou!!: Al-Mazra'a ash-Sharqiya і Kafr Malik · Veure més »
Khirbet Abu Falah
Khirbet Abu Falah és una vila palestina de la governació de Ramal·lah i al-Bireh, al centre de Cisjordània, situada 26 km al nord de Ramal·lah.
Nou!!: Al-Mazra'a ash-Sharqiya і Khirbet Abu Falah · Veure més »
Liwa
* Per l'oasi a l'emirat d'Abu Dhabi, vegeu Liwa Un liwà fou una divisió administrativa de l'Imperi Otomà.
Nou!!: Al-Mazra'a ash-Sharqiya і Liwa · Veure més »
Mandat britànic de Palestina
El Mandat britànic de Palestinafou una entitat geopolítica que va existir entre 1920 i 1948 a la regió de Palestina sota els termes del Mandat de la Societat de Nacions per a Palestina.
Nou!!: Al-Mazra'a ash-Sharqiya і Mandat britànic de Palestina · Veure més »
Municipi (Palestina)
En els territoris administrats per l'Autoritat Nacional Palestina, un municipi és una unitat administrativa de govern local similar a una ciutat.
Nou!!: Al-Mazra'a ash-Sharqiya і Municipi (Palestina) · Veure més »
Nàhiya
La nàhiya —, en plural;, en turc modern — és una divisió administrativa de segon o posterior nivell en estats de tradició islàmica, normalment agrupant diversos pobles o petites ciutats.
Nou!!: Al-Mazra'a ash-Sharqiya і Nàhiya · Veure més »
Oficina Central d'Estadístiques de Palestina
L'Oficina Central d'Estadístiques de Palestina, PCBS és l'organització nacional encarregada de les estadístiques de Palestina.
Nou!!: Al-Mazra'a ash-Sharqiya і Oficina Central d'Estadístiques de Palestina · Veure més »
Palestina
Mapa actual de l'estat d'Israel Palestina (Pléixet - Palestina, o, Eretz Israel) és una regió històrica del Pròxim Orient compresa entre el mar Mediterrani i el Jordà, on actualment es troben l'estat d'Israel i els Territoris Palestins, sota l'Autoritat Nacional Palestina.
Nou!!: Al-Mazra'a ash-Sharqiya і Palestina · Veure més »
Palestine Exploration Fund
Palestine Exploration Fund (en català "Fundació per a l'exploració de Palestina") és el nom d'una associació cultural britànica, també coneguda per les seves sigles PEF.
Nou!!: Al-Mazra'a ash-Sharqiya і Palestine Exploration Fund · Veure més »
Patriarca Llatí de Jerusalem
El patriarca llatí de Jerusalem fou el títol del bisbe de Jerusalem, atorgat per l'Església Catòlica Romana quan es va conquerir Jerusalem el 1099.
Nou!!: Al-Mazra'a ash-Sharqiya і Patriarca Llatí de Jerusalem · Veure més »
Ramal·lah
Ramal·lah o Ramala és una ciutat palestina d'uns 27.000 habitants, a Cisjordània, uns 15 quilòmetres al nord-est de Jerusalem.
Nou!!: Al-Mazra'a ash-Sharqiya і Ramal·lah · Veure més »
Silwad
Silwad és un municipi palestí en la governació de Ramal·lah i al-Bireh al centre de Cisjordània, situat a 5 kilòmetres de l'autopista Nablus-Jerusalem.
Nou!!: Al-Mazra'a ash-Sharqiya і Silwad · Veure més »
Tel-Aviv
Tel-Aviv-Jafa és una ciutat israeliana situada a la costa mediterrània.
Nou!!: Al-Mazra'a ash-Sharqiya і Tel-Aviv · Veure més »
Turmus Ayya
Turmus Ayya és un municipi palestí en la governació de Ramal·lah i al-Bireh al centre de Cisjordània, el més septentrional de la governació, situat 22 kilòmetres al nord-est de Ramal·lah.
Nou!!: Al-Mazra'a ash-Sharqiya і Turmus Ayya · Veure més »
Village Statistics, 1945
Mapa de la propietat de la terra de Palestina pel sub-districte (1945), publicat originalment a Village Statistics, 1945 Village Statistics, 1945 va ser un treball de recerca conjunt preparat per l'Oficina del Govern d'Estadística i el Departament de Terres del Mandat Britànic de Palestina per al Comitè Anglo-Americà d'Investigació sobre Palestina, que va actuar a principis de 1946.
Nou!!: Al-Mazra'a ash-Sharqiya і Village Statistics, 1945 · Veure més »
