Accés més ràpid que el navegador!
199 les relacions: Abd-al-Màlik ibn Sàlih ibn Alí, Abd-Al·lah ibn Tàhir, Adana, Aglàbides, Ahwaz, Al-Afxín Khaydhar, Al-Amín (abbàssida), Al-Anbar, Al-Awàssim, Al-Fadl ibn ar-Rabí, Al-Fadl ibn Yahya, Al-Hadi, Al-Hassà, Al-Hàssan ibn Alí, Al-Hàssan ibn Sahl, Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib, Al-Mahdí (abbàssida), Al-Mansur (abbàssida), Al-Mútamid, Al-Mútassim, Al-Yamama, Alí ar-Ridà, Alí ibn Abi-Tàlib, Alcorà, Aleia, Alides, Alta Mesopotàmia, Amòrion, Amr ibn Masada, Anatòlia, Araxes, Armènia, Arran (regió), Azerbaidjan, Àhmad ibn Hànbal, Babak Khorramdin, Badh, Bagdad, Bahrain, Balkh, Banu Kalb, Barmàquides, Batalla de Rayy, Baylakan, Bàssora, Bukharà, Califa, Califat Abbàssida, Capadòcia, Creta, ..., Dabúyida, Damasc, Damavand (ciutat), Diyala, Diyar Múdar, Egipte, Elburz, Enciclopèdia de l'Islam, Fàtima az-Zahrà, Fàtua, Ghurian, Gorgan, Gran Khorasan, Guerra de les Vespres Sicilianes, Haiximita, Hamadan, Harran, Harun ar-Raixid, Hàrthama ibn Àyan, Hàtim ibn Hàrthama, Hijaz, Hulwan, Ibn Màhan, Ibn Tabataba, Ibrahim al-Imam, Ibrahim ibn al-Mahdi, Iemen, Ifríqiya, Imperi Romà d'Orient, Iraq, Iraq (província del Califat), Isa ibn Musa, Isfahan, Ishpabadh, Islam, Jàfar ibn Yahya, Jibal, Kharaj, Kharigisme, Khorasan (província del Califat), Khurramiyya, Khuzayma ibn Khàzim, Khuzestan, Kirman, Kufa, Kumis, La Meca, Lliure albir, Madain, Mahoma, Mashad, Masmughans de Dunbawand, Merv, Mihna, Miquel II el Tartamut, Mopsuèstia, Muhal·làbides, Muhàmmad ibn al-Hanafiyya, Mussa al-Kàdhim, Mutazilisme, Nasr ibn Sayyar, Nasr ibn Xabath al-Uqaylí, Nihawand, Nom àrab, Oman, Omeies, Paulicianisme, Pèrsia, Província de Fars, Província de Siunia, Qays Aylan, Qazvín, Qàhtaba ibn Xabib, Qom, Rafi ibn al-Layth, Rayy, Ruyan, Samànides, Sarakhs, Síria, Sistan, Sufyànides, Sura (Alcorà), Tabaristan, Tahírides del Khorasan, Talha ibn Tahir, Tars (Turquia), Tàhir ibn al-Hussayn, Tíana, Teòfil (emperador), Tema (circumscripció administrativa), Tessalònica, Tomàs l'Eslau, Transoxiana, Tus, Ujayf ibn Ànbassa, Usruixana, Wasit, Zaidisme, Zutt, 13 d'agost, 13 de febrer, 13 de juliol, 14 de setembre, 17 de juliol, 18 de gener, 21 d'agost, 22 de gener, 24 de març, 25 de setembre, 26 de gener, 29 d'abril, 29 de gener, 3 de juliol, 5 de setembre, 786, 787, 799, 802, 803, 804, 806, 809, 811, 812, 813, 814, 815, 816, 817, 818, 819, 820, 821, 822, 823, 825, 826, 827, 829, 830, 831, 832, 833, 834, 837, 838, 840, 841. Ampliar l'índex (149 més) »
Abd-al-Màlik ibn Sàlih ibn Alí
Abu-Abd-ar-Rahman Abd-al-Màlik ibn Alí ibn Abd-Al·lah ibn Abbàs al-Haiximí (? - ar-Raqqà, 812?) fou un príncep abbàssida, cosí dels califes As-Saffah i Abu-Jàfar al-Mansur.
Nou!!: Al-Mamun (abbàssida) і Abd-al-Màlik ibn Sàlih ibn Alí · Veure més »
Abd-Al·lah ibn Tàhir
Abd-Al·lah ibn Tàhir (Nixapur, c. 798 - 26 de novembre del 844) fou un poeta, general i funcionari abbàssida governador hereditari del Khorasan (828-844). Pertanyia a la dinastia tahírida, d'origen persa i mawla, i client del governador de Sistan Talha ibn Abd-Al·lah al-Khuzaí. Era fill de Tàhir ibn al-Hussayn, el fundador de la dinastia tahírida amb capital a Nixapur. Fou un mecenes i protector de la literatura i la cultura. Disposava d'un grau palau a Bagdad que era la seu dels governadors de la ciutat, càrrec que per força temps va romandre en mans de membres de la família tahírida. Durant el govern del seu pare el va acompanyar a la campanya a al-Jazira contra Nasr ibn Xabath al-Uqaylí, partidari d'al-Amín. El 821 el seu pare va ser enviat al Khurasan i el califa al-Mamun va nomenar governador al fill per dirigir la regió entre Rakka i Egipte i li va donar tanmateix el comandament de l'exèrcit que combatia contra Nasr ben Shabath, el partidari d'Al-Amín. Va obligar a Nasr a sotmetre's el 825 i el 826/827 va anar a Egipte on els refugiats andalusos dirigits per l'aventurer Abd-Al·lah ibn as-Sarí, provocaven agitació i havien establert la República d'Alexandria. Es va apoderar dels seus caps, aconseguint restablir l'ordre. Els assetjats van obtenir l'aman i van poder sortir de la ciutat sans i estalvis amb la condició de no emportar-se cap esclau ni cap egipci i de no entrar en cap país musulmà. Els expulsats es van dirigir a Creta i la van conquerir el mateix 827 o al 828 i van establir l'Emirat de Creta. Després va anar al Jibal per aixecar tropes per combatre a Babak el khurramita i essent allí es va assabentar de la mort del seu germà Talha ibn Tàhir governador del Khorasan (828). El Califa li va encarregar d'assolir la successió del seu germà, però no en va prendre possessió; i el 829 va dirigir una campanya a l'Azerbaidjan contra Babak i els khurramites, però al-Mamun li va ordenar tornar al Khorasan per lluitar contra els kharigites de la província. Llavors va prendre formal possessió del govern a Nishapur (830). El nou califa al-Mu'tasim (833-842) no el volia com a governador però el va acabar confirmant. Des de llavors va tenir un govern molt encertat. Destaca la regulació de la utilització de l'aigua que era un problema pels pagesos. La seva tasca principal fou donar suport als seus vassalls els samànides de Transoxiana, i mantenir l'ortodòxia sunnita contra els xiïtes al nord d'Iran. Sota el califa al-Mútassim, va sufocar la revolta del pretendent alida Muhàmmad ibn al-Qàssim (834-835) a Guzgan. El 224 de l'hègira (838-839) es va enfrontar a la revolta al Mazanderan (que era part del govern de Khorasan) de l'isbahbad Mazyar ibn Karin ibn Wandadhurmuz, instigada per al-Afxín Khaydhar, i que volia tractar directament amb el califa, al qual finalment va capturar i el va enviar a l'Iraq per ser executat. Segons Gardizi el califa l'odiava i va intentar enverinar-lo però l'esclau encarregat va revelar el complot que va fracassar, però de les dades conegudes no es detecta cap enemistat entre el Califa al-Mutasim i Abd Allah ibn Tahir. Va morir el 845 i el va succeir el seu fill Tàhir ibn Abd-Al·lah.
Nou!!: Al-Mamun (abbàssida) і Abd-Al·lah ibn Tàhir · Veure més »
Adana
Adana és una ciutat de Turquia, i la capital de la província d'Adana.
Nou!!: Al-Mamun (abbàssida) і Adana · Veure més »
Aglàbides
Extensió màxima del regne dels aglàbides Els aglàbides o Banu Àghlab (o), originaris dels Khorasan, foren una dinastia àrab que va governar Ifríqiya del 800 al 909.
Nou!!: Al-Mamun (abbàssida) і Aglàbides · Veure més »
Ahwaz
Pont sobre el Karun Ahwaz (اهواز, Ahvāz) és una ciutat de l'Iran, capital de la província de Khuzestan.
Nou!!: Al-Mamun (abbàssida) і Ahwaz · Veure més »
Al-Afxín Khaydhar
Al-Afxín Khaydhar o, en les fonts àrabs, Haydar fou un príncep d'Ushrusana, territori muntanyós entre Samarcanda i Khudjanda, a la Transoxiana (Mawara al-Nahr), que va succeir el seu pare Kawus, el primer príncep musulmà d'aquesta família, després del 822.
Nou!!: Al-Mamun (abbàssida) і Al-Afxín Khaydhar · Veure més »
Al-Amín (abbàssida)
Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Harun ar-Raixid al-Amín —— (més conegut pel seu làqab al-Amín 787-814) (abril de 787-25 de setembre de 813) fou un califa abbàssida de Bagdad, fill i successor d'Harun ar-Raixid, que va governar del 809 al 813.
Nou!!: Al-Mamun (abbàssida) і Al-Amín (abbàssida) · Veure més »
Al-Anbar
Al-Anbar, antiga Firuz Chapur, Perisapora o Anbar (‘graner’, ‘arsenal’, ‘dipòsit’, ‘reserva d'aigua’, derivat dab anbar, ‘dipòsit d'aigua potable’ a l'Iran) fou una antiga ciutat d'Iraq avui en ruïnes, a 5 km al nord-oest de Falluja i al costat del llogaret d'as-Saqlāwīya.
Nou!!: Al-Mamun (abbàssida) і Al-Anbar · Veure més »
Al-Awàssim
Al-Awàssim fou la zona de frontera a Cilícia entre els diferents califats islàmics i l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Al-Mamun (abbàssida) і Al-Awàssim · Veure més »
Al-Fadl ibn ar-Rabí
Al-Fadl ibn ar-Rabí (755/756-mort entre 822 i 824) fou un visir abbàssida.
Nou!!: Al-Mamun (abbàssida) і Al-Fadl ibn ar-Rabí · Veure més »
Al-Fadl ibn Yahya
Al-Fadl ibn Yahya al-Barmakí (mort en 808) fou visir abbàssida, fill de Yahya ibn Khàlid.
Nou!!: Al-Mamun (abbàssida) і Al-Fadl ibn Yahya · Veure més »
Al-Hadi
Abu-Muhàmmad Mussa al-Hadi, més conegut pel seu làqab al-Hadi (Rayy, 766 - Bagdad, 14 de setembre de 787) fou califa abbàssida de Bagdad (786-787).
Nou!!: Al-Mamun (abbàssida) і Al-Hadi · Veure més »
Al-Hassà
Al-Ahsà, al-Hassà, al-Ahsa, el-Hasa, el-Ahsa o Hajar (pronunciat localment al-Ḥasāʾ) és una regió oriental de l'Aràbia Saudita, nom que prové d'un grup d'oasis homònims.
Nou!!: Al-Mamun (abbàssida) і Al-Hassà · Veure més »
Al-Hàssan ibn Alí
(Al-)Hàssan ibn Alí ibn Abi-Tàlib (c. 625 - c. 670) fou un net del profeta Mahoma, fill d'Alí ibn Abi-Tàlib i Fàtima az-Zahrà, membre de l'Ahl al-Bayt, la Casa de Muhàmmad, i de l'Ahl al-Kissà i segon imam xiïta.
Nou!!: Al-Mamun (abbàssida) і Al-Hàssan ibn Alí · Veure més »
Al-Hàssan ibn Sahl
Al-Hàssan ibn Sahl ibn Zadhanfarukh o, més senzillament, Al-Hàssan ibn Sahl (? - Fam al-Silh, 850/851) fou un visir i governador abbàssida al servei d'al-Mamun.
Nou!!: Al-Mamun (abbàssida) і Al-Hàssan ibn Sahl · Veure més »
Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib
Al-Hussayn ibn Alí. Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib (c. 630 - 680) fou el segon fill d'Alí ibn Abi-Tàlib i de la filla de Mahoma, Fàtima az-Zahra.
Nou!!: Al-Mamun (abbàssida) і Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib · Veure més »
Al-Mahdí (abbàssida)
Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad al-Mahdí, més conegut simplement pel seu làqab al-Mahdí (Bagdad, 3 d'agost de 744 - Idhadj, 24 de juliol de 785), fou califa abbàssida de Bagdad (775-786).
Nou!!: Al-Mamun (abbàssida) і Al-Mahdí (abbàssida) · Veure més »
Al-Mansur (abbàssida)
Abu-Jàfar Abd-Al·lah al-Mansur ibn Muhàmmad ibn Alí, més conegut simplement pel seu làqab com a al-Mansur, (al-Humayma, a l'est del Jordà, 709/713 - camí de la Meca, 775) fou califa abbàssida de Bagdad (754-775).
Nou!!: Al-Mamun (abbàssida) і Al-Mansur (abbàssida) · Veure més »
Al-Mútamid
Abu-l-Abbàs Àhmad al-Mútamid ala-L·lah ——, més conegut per la primera part del seu làqab com al-Mútamid, (844-893) fou califa abbàssida de Bagdad (870-892).
Nou!!: Al-Mamun (abbàssida) і Al-Mútamid · Veure més »
Al-Mútassim
Abu-Ishaq Abbàs al-Mútassim bi-L·lah, més conegut per la primera part del seu làqab, al-Mútassim (797- 6 de gener del 842) fou califa abbàssida de Bagdad (833-842).
Nou!!: Al-Mamun (abbàssida) і Al-Mútassim · Veure més »
Al-Yamama
Al-Yamama és una ciutat i antic districte del centre d'Aràbia.
Nou!!: Al-Mamun (abbàssida) і Al-Yamama · Veure més »
Alí ar-Ridà
Abu-l-Hàssan ibn Mussa ibn Jàfar, conegut com a Alí ibn Mussa ar-Ridà o simplement Alí ar-Ridà (Medina, vers 765 o 770 - Tus, 818), fou el vuitè imam dels xiïtes duodecimams.
Nou!!: Al-Mamun (abbàssida) і Alí ar-Ridà · Veure més »
Alí ibn Abi-Tàlib
Abu-l-Hàssan Alí ibn Abi-Tàlib al-Haiximí, més conegut simplement com a Alí ibn Abi-Tàlib (La Meca, 23 d'octubre de 598 o 600 o 17 de març de 599 o 600 – Kufa, 27 de gener del 661), va ser un dels primers musulmans, quan només tenia deu o onze anys i va ser el quart califa de l'islam (656-659).
Nou!!: Al-Mamun (abbàssida) і Alí ibn Abi-Tàlib · Veure més »
Alcorà
LAlcorà (‘lectura en veu alta’, ‘recitació’, ‘predicació’) és el llibre sagrat de l'islam.
Nou!!: Al-Mamun (abbàssida) і Alcorà · Veure més »
Aleia
Una aleia és cadascun dels 6.236 versicles en què se subdivideixen les sures o capítols de l'Alcorà.
Nou!!: Al-Mamun (abbàssida) і Aleia · Veure més »
Alides
Alides és el nom donat als descendents d'Alí ibn Abi-Tàlib.
Nou!!: Al-Mamun (abbàssida) і Alides · Veure més »
Alta Mesopotàmia
L'Alta Mesopotàmia, coneguda com la Jazira en les fonts històriques àrabs, és la part de Mesopotàmia situada al nord, el que fou l'antiga Assíria, geogràficament diferenciada de les terres de la Baixa Mesopotàmia, al sud.
Nou!!: Al-Mamun (abbàssida) і Alta Mesopotàmia · Veure més »
Amòrion
Amòrion (grec: Ἀμόριον, Amórion; àrab Ammuriyya, siríac Amurin) va ser una ciutat de Frígia fundada al.
Nou!!: Al-Mamun (abbàssida) і Amòrion · Veure més »
Amr ibn Masada
Amr ibn Massada ibn Saïd ibn Sul —en àrab ʿAmr b. Masʿada b. Saʿīd b. Ṣūl— (? - Adana, 832) fou un visir del califa al-Mamun, d'origen turc i parent d'Ibrahim ibn al-Abbàs as-Sulí.
Nou!!: Al-Mamun (abbàssida) і Amr ibn Masada · Veure més »
Anatòlia
miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.
Nou!!: Al-Mamun (abbàssida) і Anatòlia · Veure més »
Araxes
Araxes (llatinització del nom en armeni i rus, conegut també com a Aras, Araks, Arax, Araxi, Araz o Yeraskh; en armeni Արաքս; en farsi ارس; en turc Aras; en àzeri Araz; en kurd Aras o Araz; en rus Аракс) és un riu de la regió del Caucas, que fa frontera entre Turquia, l'Iran, l'Azerbaidjan i Armènia.
Nou!!: Al-Mamun (abbàssida) і Araxes · Veure més »
Armènia
La República d'Armènia o simplement Armènia (en armeni, Հայաստանի Հանրապետություն, Haiastaní Hanrapetutiún; o Հայաստան, Haiastan; Armínia, en Ramon Muntaner) és un país del Caucas, del 1990 ençà una república independent que es va segregar de la Unió Soviètica.
Nou!!: Al-Mamun (abbàssida) і Armènia · Veure més »
Arran (regió)
Arran és el nom que va portar a partir de la dominació musulmana la regió situada entre el Kura i l'Araxes.
Nou!!: Al-Mamun (abbàssida) і Arran (regió) · Veure més »
Azerbaidjan
LAzerbaidjan o Azerbaitjan, oficialment la República de l'Azerbaidjan, és l'estat més gran de la regió del Caucas, localitzat entre l'Àsia occidental i Europa oriental.
Nou!!: Al-Mamun (abbàssida) і Azerbaidjan · Veure més »
Àhmad ibn Hànbal
Àhmad ibn Muhàmmad ibn Hànbal Abu-Abd-Al·lah aix-Xaybaní, conegut simplement com a Àhmab ibn Hànbal o Ibn Hànbal (Bagdad, 780 - 855), va ser un erudit i teòleg musulmà considerat el fundador de l'escola hanbalita de jurisprudència islàmica.
Nou!!: Al-Mamun (abbàssida) і Àhmad ibn Hànbal · Veure més »
Babak Khorramdin
Babak Khorramdin o Babek (mort 838) fou cap de la secta dels khurramites a l'Azerbaidjan Iranià, a la primera meitat del.
Nou!!: Al-Mamun (abbàssida) і Babak Khorramdin · Veure més »
Badh
Abu-Xujà Badh ibn Dustak o, més senzillament, Badh (? - 990) fou un emir del Diyar Bakr, origen de la dinastia marwànida.
Nou!!: Al-Mamun (abbàssida) і Badh · Veure més »
Bagdad
Bagdad (en català medieval, Baldach o Baldac; en català pre-normatiu, també Bagdat) és la capital de l'Iraq i de la Governació de Bagdad.
Nou!!: Al-Mamun (abbàssida) і Bagdad · Veure més »
Bahrain
Bahrain, oficialment el Regne de Bahrain, és un estat insular del sud-oest d'Àsia, format per un arxipèlag d'unes 30 illes situat al Golf Pèrsic, prop de la costa de l'Aràbia Saudita, a la qual la uneix un dic artificial de 24 km; les illes principals són Al-Bahrayn i Al-Muharraq, unides també per un dic.
Nou!!: Al-Mamun (abbàssida) і Bahrain · Veure més »
Balkh
Balkh és una ciutat de l'Afganistan a la província de Balkh, a uns 20 km de la capital provincial Mazar-e Sharif (o Mazar-i Sharif) i 74 km al sud de l'Amudarià.
Nou!!: Al-Mamun (abbàssida) і Balkh · Veure més »
Banu Kalb
Els Banu Kalb o kalbites eren una de les tribus d'Aràbia d'origen iemenita (encara que més endavant, per motius polítics es reclamaven del grup del nord), amb origen comú en Kalb ibn Wabara.
Nou!!: Al-Mamun (abbàssida) і Banu Kalb · Veure més »
Barmàquides
Els barmàquides (al-Baramika o al-Barmak) fou un família iraniana de secretaris i visirs dels primers califes abbàssides.
Nou!!: Al-Mamun (abbàssida) і Barmàquides · Veure més »
Batalla de Rayy
La batalla de Rayy, lluitada el l'1 de maig del 811, fou una de les batalles de la guerra civil del Califat Abbàssida.
Nou!!: Al-Mamun (abbàssida) і Batalla de Rayy · Veure més »
Baylakan
Baylakan (armeni Phaitakaran o Paytakaran o Phaïdagaran) és una ciutat de l'Azerbaidjan, moderna Beylagan (també apareix com Beyləqan, Beyläqan, Bejlagan, Beilagan, Jdanov, Zhdanov, Ždanovsk, i Zhdanovsk, rus Байлакане), capital del districte de Beylagan.
Nou!!: Al-Mamun (abbàssida) і Baylakan · Veure més »
Bàssora
Bàssora (variants més corrents Bàsora, Basra, al-Basra, al-Basrah, Basorah, Balsora, Balsara, Bassora, Basora) és una ciutat d'Iraq al Shatt al-Arab a 420 km al sud-sud-est de Bagdad i a 55 km de les aigües del golf Pèrsic.
Nou!!: Al-Mamun (abbàssida) і Bàssora · Veure més »
Bukharà
Bukharà és una de les ciutats principals de l'Uzbekistan.
Nou!!: Al-Mamun (abbàssida) і Bukharà · Veure més »
Califa
Califa (de l'àrab, ‘successor’, ‘substitut’, ‘representant’, ‘lloctinent’) és el títol que designava la màxima autoritat de l'islam, tant a nivell espiritual com polític.
Nou!!: Al-Mamun (abbàssida) і Califa · Veure més »
Califat Abbàssida
Els abbàssides (o) foren una dinastia de califes que governà políticament i religiosa el món musulmà des del 750 fins al 1258, amb un prolongament a Egipte fins al 1517, quan el seu paper va ser assumit pel soldà de Turquia (Imperi Otomà).
Nou!!: Al-Mamun (abbàssida) і Califat Abbàssida · Veure més »
Capadòcia
Llocs d'interès turístic La Capadòcia (en turc: Kapadokya, del grec Καππαδοκίαés) és una regió de l'Àsia Menor, a Turquia.
Nou!!: Al-Mamun (abbàssida) і Capadòcia · Veure més »
Creta
Creta (Κρήτη) és l'illa més gran de Grècia i la cinquena de la Mediterrània.
Nou!!: Al-Mamun (abbàssida) і Creta · Veure més »
Dabúyida
Khursid La dinastia dabúyida fou una dinastia dispahbads (caps militars) que va governar inicialment el Gilan i després la plana del Tabaristan; eren suposats descendents d'un rei sassànida i inicialment foren governadors sassànides que van esdevenir independents amb la invasió musulmana.
Nou!!: Al-Mamun (abbàssida) і Dabúyida · Veure més »
Damasc
Damasc (en català medieval: Domàs) és la capital de Síria i una de les ciutats més antigues del món.
Nou!!: Al-Mamun (abbàssida) і Damasc · Veure més »
Damavand (ciutat)
La regió Damavand és una ciutat de l'Iran a la província de Teheran.
Nou!!: Al-Mamun (abbàssida) і Damavand (ciutat) · Veure més »
Diyala
El Diyala o Sirwan és un riu de l'Àsia Occidental que neix a l'Iran amb el nom de Sirwan i pren el nom de Diyala en confluir amb el Hulwand, per desaiguar després al Tigris, a l'Iraq.
Nou!!: Al-Mamun (abbàssida) і Diyala · Veure més »
Diyar Múdar
Diyar Múdar fou una regió musulmana de Mesopotàmia a la zona coneguda per Al-Jazira (formada per Diyar Bakr, Diyar Múdar i Diyar Rabia) concretada en les terres regades per l'Eufrates, el Balikh i el curs inferior del Khabur; la regió va entre Samòsata (Sumaysat) al nord, fins a Anah al sud.
Nou!!: Al-Mamun (abbàssida) і Diyar Múdar · Veure més »
Egipte
Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.
Nou!!: Al-Mamun (abbàssida) і Egipte · Veure més »
Elburz
Elburz o Alborz és una cadena muntanyosa que separa l'altiplà central iranià de la depressió de la mar Càspia i, d'altra part, estableix la continuïtat entre el Caucas i l'Hindu Kush (Paropamisades).
Nou!!: Al-Mamun (abbàssida) і Elburz · Veure més »
Enciclopèdia de l'Islam
LEnciclopèdia de l'islam (Encyclopaedia of Islam) és l'enciclopèdia estàndard de la disciplina acadèmica dels estudis islàmics i la considerada de referència en llengua anglesa.
Nou!!: Al-Mamun (abbàssida) і Enciclopèdia de l'Islam · Veure més »
Fàtima az-Zahrà
Fàtima bint Muhàmmad, més coneguda com Fàtima az-Zahrà (605-632) és la filla menor del profeta Muhàmmad i epònima de la nissaga que va governar el Califat Fatimita.
Nou!!: Al-Mamun (abbàssida) і Fàtima az-Zahrà · Veure més »
Fàtua
Una fàtua (de l'àrab) és un pronunciament sobre dret islàmic (fiqh) que s'aplica als països musulmans en les consultes sobre matèries civils o religioses.
Nou!!: Al-Mamun (abbàssida) і Fàtua · Veure més »
Ghurian
Ghurian (Ghūrīān, Ghoryan, Ġūrīān) és una ciutat i el centre administratiu del districte de Ghurian a la província d'Herat, Afganistan.
Nou!!: Al-Mamun (abbàssida) і Ghurian · Veure més »
Gorgan
* Gorgan, nom persa de la Gorduene (Korduq).
Nou!!: Al-Mamun (abbàssida) і Gorgan · Veure més »
Gran Khorasan
El Gran Khorasan és el nom convencional donat a la regió del Khorasan.
Nou!!: Al-Mamun (abbàssida) і Gran Khorasan · Veure més »
Guerra de les Vespres Sicilianes
La Guerra de Sicília o Guerra de les Vespres Sicilianes fou un llarg conflicte pel domini del Regne de Sicília i el control naval de la Mediterrània que tingué lloc entre els anys 1282 i 1302.
Nou!!: Al-Mamun (abbàssida) і Guerra de les Vespres Sicilianes · Veure més »
Haiximita
Haiximita (de l'àrab) foren diverses dinasties àrabs provinents dels Banu Hàixim o ‘descendents de Hàixim ibn Abd-Manaf’, que era el besavi del profeta Muhàmmad.
Nou!!: Al-Mamun (abbàssida) і Haiximita · Veure més »
Hamadan
Mausoleu de la ciutat Hamadan o Hamadhan (assiri: Abdadana;;;, Ecbàtana) és una ciutat de l'Iran situada en una plana al sud de la muntanya Alwand.
Nou!!: Al-Mamun (abbàssida) і Hamadan · Veure més »
Harran
Harran, antigament Haran o Carres, és una ciutat del nord de Mesopotàmia, a l'est de l'Eufrates, a la vall del Balikh.
Nou!!: Al-Mamun (abbàssida) і Harran · Veure més »
Harun ar-Raixid
Abu-Jàfar Harun ar-Raixid, més conegut simplement com a Harun ar-Raixid (Rayy, 27 de març del 763 o febrer del 766 - Tus, 24 de març del 809), fou el cinquè califa de la dinastia abbàssida de Bagdad.
Nou!!: Al-Mamun (abbàssida) і Harun ar-Raixid · Veure més »
Hàrthama ibn Àyan
Hàrthama ibn Àyan fou un militar i governador abbàssida nadiu del Khurasan.
Nou!!: Al-Mamun (abbàssida) і Hàrthama ibn Àyan · Veure més »
Hàtim ibn Hàrthama
Hàtim ibn Hàrthama fou un governador abbàssida, fill de Hàrthama ibn Àyan.
Nou!!: Al-Mamun (abbàssida) і Hàtim ibn Hàrthama · Veure més »
Hijaz
El regne del Hijaz i el Hijaz actual El Hijaz (‘la Barrera’) és una regió històrica del nord-oest de la Península d'Aràbia, pertanyent a l'Aràbia Saudita des de 1932.
Nou!!: Al-Mamun (abbàssida) і Hijaz · Veure més »
Hulwan
Hulwan fou una antiga ciutat de Pèrsia propera a Kermanxah, a les muntanyes Zagros, a l'entrada del congost de Paytak, en la ruta cap al Gran Khorasan.
Nou!!: Al-Mamun (abbàssida) і Hulwan · Veure més »
Ibn Màhan
Alí ibn Issa ibn Màhan, més conegut simplement com a Ibn Màhan (mort en 812) fou un militar i funcionari dels abbàssides que va ocupar diversos alts càrrecs entre els quals el de governador del Khurasan.
Nou!!: Al-Mamun (abbàssida) і Ibn Màhan · Veure més »
Ibn Tabataba
Abu Abd Allah Muhàmmad ibn Ibrahim ibn Ismail al-Dibadj ibn Ibrahim al-Ghamr ibn al-Hassan al-Muthanna, conegut com a Ibn Tabataba (mort 15 de febrer del 815), fou un imam alida hasanita.
Nou!!: Al-Mamun (abbàssida) і Ibn Tabataba · Veure més »
Ibrahim al-Imam
Abu-Ishaq Ibrahim ibn Muhàmmad ibn Alí ibn Abd-Al·lah ibn al-Abbàs ——, més conegut simplement com a Ibrahim ibn Muhàmmad o, sobretot, com a Ibrahim al-Imam ——, fou un membre de la família abbàssida i cap dels abbàssides abans de la conquesta del poder (742-749).
Nou!!: Al-Mamun (abbàssida) і Ibrahim al-Imam · Veure més »
Ibrahim ibn al-Mahdi
Ibrahim al-Mahdi —— (juliol del 779-juliol del 839) fou un efímer califa abbàssida rebel.
Nou!!: Al-Mamun (abbàssida) і Ibrahim ibn al-Mahdi · Veure més »
Iemen
El Iemen o República del Iemen és una república de la península d'Aràbia, al sud-oest d'Àsia, que forma part de l'Orient Pròxim.
Nou!!: Al-Mamun (abbàssida) і Iemen · Veure més »
Ifríqiya
Ifríqiya (en català medieval Frèquia) és una regió històrica del món araboislàmic que es correspon amb l'antiga província romana d'Africa.
Nou!!: Al-Mamun (abbàssida) і Ifríqiya · Veure més »
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Nou!!: Al-Mamun (abbàssida) і Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Iraq
LIraq o Irac, o el seu nom oficial República de l'Iraq, és un país majoritàriament musulmà de l'Orient Pròxim, situat al nord de la península aràbiga.
Nou!!: Al-Mamun (abbàssida) і Iraq · Veure més »
Iraq (província del Califat)
La província de l'Iraq fou una entitat administrativa del califat omeia que va existir als segles VII a X, sent la més rica i poblada.
Nou!!: Al-Mamun (abbàssida) і Iraq (província del Califat) · Veure més »
Isa ibn Musa
Issa ibn Mussa fou un príncep abbàssida, nebot del primer califa as-Saffah, que el va designar com a segon hereu, darrere del seu germà Abu-Jàfar al-Mansur.
Nou!!: Al-Mamun (abbàssida) і Isa ibn Musa · Veure més »
Isfahan
Plaça Naqsh-e Jahan Isfahan o Ispahan, localitzada a 340 kilòmetres al sud de Teheran, és la capital de la província d'Isfahan i la tercera ciutat més gran de l'Iran (després de la mateixa Teheran i Mashad).
Nou!!: Al-Mamun (abbàssida) і Isfahan · Veure més »
Ishpabadh
Ishpabadh o ispahbadh (‘cap de l'exèrcit’) és la forma darrera d'un càrrec persa d'època preislàmica que va subsistir a Pèrsia, a la zona de la mar Càspia i part del Khurasan, fins a les invasions mongoles.
Nou!!: Al-Mamun (abbàssida) і Ishpabadh · Veure més »
Islam
La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam ('submissió ')Entrada Islam a Encarta ® 2007.
Nou!!: Al-Mamun (abbàssida) і Islam · Veure més »
Jàfar ibn Yahya
Jàfar ibn Yahya al-Barmakí fou visir abbàssida, fill de Yahya ibn Khàlid.
Nou!!: Al-Mamun (abbàssida) і Jàfar ibn Yahya · Veure més »
Jibal
Jibal (literalment ‘Muntanyes' o ‘Massís', plural de jàbal, ‘muntanya’) fou una província del califat amb capital a Rayy, corresponent a l'antiga Mèdia, durant els califats omeia i abbàssida.
Nou!!: Al-Mamun (abbàssida) і Jibal · Veure més »
Kharaj
El kharaj (derivat del grec karakia a través del siríac, però incorporat a l'àrab a la seva arrel kh-r-j) fou el nom inicial donat al Pròxim Orient a l'impost en general.
Nou!!: Al-Mamun (abbàssida) і Kharaj · Veure més »
Kharigisme
El kharigisme (‘els kharigites’, ‘els dissidents’; en singular) és una de les tres branques en què es va dividir l'islam arran dels problemes successoris del califat pels volts de l'any 661: ortodoxos (o sunnites), xiïtes i kharigites.
Nou!!: Al-Mamun (abbàssida) і Kharigisme · Veure més »
Khorasan (província del Califat)
Khorasan o Khurasan fou una província del califat omeia sobre la qual exerciren el poder efectiu del al principi del.
Nou!!: Al-Mamun (abbàssida) і Khorasan (província del Califat) · Veure més »
Khurramiyya
La khurramiyya o els khurramites (Khorrām-Dīnān, literalment ‘els de la religió joiosa’) és el nom donat a les fonts musulmanes al moviment religiós fundat per Mazdak al final del, i també el nom genèric de diverses sectes iranianes oposades als àrabs influïdes per tendències xiïtes radicals.
Nou!!: Al-Mamun (abbàssida) і Khurramiyya · Veure més »
Khuzayma ibn Khàzim
Khuzayma ibn Khàzim ibn Khuzayma at-Tamimí, també conegut senzillament com a Khuzayma ibn Khàzim, fou ostikan d'Armènia vers el 785-786 i 801-802.
Nou!!: Al-Mamun (abbàssida) і Khuzayma ibn Khàzim · Veure més »
Khuzestan
Comtats de Khuzestan Khuzestān (خوزستان) és una de les 31 províncies de l'Iran al sud-oest del país, a la frontera amb Iraq (província de Bàssora) i el golf Pèrsic.
Nou!!: Al-Mamun (abbàssida) і Khuzestan · Veure més »
Kirman
Kirman fou una regió històrica del centre de l'Iran a Pèrsia, originada en l'antiga satrapia de Carmània esmentada per Estrabó, Claudi Ptolemeu i Ammià Marcel·lí entre altres i que derivaria del nom de Carmana, una població i capital regional.
Nou!!: Al-Mamun (abbàssida) і Kirman · Veure més »
Kufa
Situació de Kufa a l'Iraq actual Kufa és una ciutat d'Iraq, a la riba del riu Eufrates, uns 170 km al sud de Bagdad i 10 km al nord-est de Najaf.
Nou!!: Al-Mamun (abbàssida) і Kufa · Veure més »
Kumis
Munyint una euga El kumis (també anomenat koumiss, kumys o kymys) és un producte lacti similar al quefir, encara que amb un contingut alcohòlic més gran que aquest (un 3%).
Nou!!: Al-Mamun (abbàssida) і Kumis · Veure més »
La Meca
La Meca (‘Meca la Venerada’) és una ciutat de l'oest de la península Aràbiga.
Nou!!: Al-Mamun (abbàssida) і La Meca · Veure més »
Lliure albir
El lliure albir és la hipotètica capacitat dels agents racionals de poder exercir control sobre les seves accions.
Nou!!: Al-Mamun (abbàssida) і Lliure albir · Veure més »
Madain
Mapa de Ctesifont (Madain)-Selèucia Madain o al-Madain (‘les Ciutats') fou una ciutat de l'Iraq principalment sota els omeies i abbàssides.
Nou!!: Al-Mamun (abbàssida) і Madain · Veure més »
Mahoma
Mahoma o Muhàmmad (de l'àrab), de nom complet Abu-l-Qàssim Muhàmmad ibn Abd-Al·lah ibn Abd-al-Múttalib ibn Haixim ibn Abd-Manaf ibn Qussayy, fou un líder religiós, social i polític àrab i fundador de l'islam, una de les religions mundials.
Nou!!: Al-Mamun (abbàssida) і Mahoma · Veure més »
Mashad
emam reza Mashad (de l'àrab, literalment ‘santuari’, ‘tomba d'un màrtir’) és la segona ciutat més gran en població de l'Iran i una de les ciutats santes de l'islam.
Nou!!: Al-Mamun (abbàssida) і Mashad · Veure més »
Masmughans de Dunbawand
Els masmughans de Dunbawand foren una dinastia zoroastriana que els àrabs van trobar a la regió de Dunbawand al nord de Rayy.
Nou!!: Al-Mamun (abbàssida) і Masmughans de Dunbawand · Veure més »
Merv
Merv o Merw (xinès: 木鹿, Mulu; per distingir-la de l'altra ciutat amb el mateix nom, Marw al-Rudh, els àrabs la van anomenar Marw aix-Xahijan), antigament centre de la satrapia de Margiana, i posteriorment Alexandria i Antioquia Margiana), fou una antiga ciutat situada a l'actual Turkmenistan, situada en un important oasi a l'Àsia Central, a la històrica ruta de la Seda, prop de l'actual Mary. Forma part del Patrimoni de la Humanitat en la llista de la UNESCO. De la metròpoli que va ser, en queda una vasta superfície de terra ondulada de la qual sobresurten les restes de les muralles, un parell de mausoleus i la ciutadella del castell del soldà. Els terratrèmols i els vents han destruït el poc que els mongols van deixar dempeus. De tota manera, es creu que la major part de les restes de Merv continuen enterrades. Els habitants moderns de la regió són turcmans de la tribu Tekke o Teke, i tadjiks; hi ha minories balutxis i brahuis. La capital regional és a Bayram Ali.
Nou!!: Al-Mamun (abbàssida) і Merv · Veure més »
Mihna
Mihna (en àrab محنة, miḥna, ‘judici’ o ‘prova’) designa en termes generals una prova imposada per les vicissituds de la vida o l'acció de les persones.
Nou!!: Al-Mamun (abbàssida) і Mihna · Veure més »
Miquel II el Tartamut
Miquel el Tartamut o Miquel II fou un general que va arribar a ser emperador romà d'Orient del 820 al 829.
Nou!!: Al-Mamun (abbàssida) і Miquel II el Tartamut · Veure més »
Mopsuèstia
Mopsuèstia (grec medieval: Mamista, Manistra;;;;; francès antic: Mamistra) fou una gran ciutat de l'Imperi Romà a la part oriental de Cilícia a la riba del riu Piramos (Pyramus), prop de la costa a una plana anomenada Ἀλήιον πεδίον, al camí de Tars a Issos.
Nou!!: Al-Mamun (abbàssida) і Mopsuèstia · Veure més »
Muhal·làbides
Els muhal·làbides (o) fou una família originada en el general Abu-Saïd al-Muhàl·lab ibn Abi-Sufra al-Azdí al-Atakí, així com als seus clients.
Nou!!: Al-Mamun (abbàssida) і Muhal·làbides · Veure més »
Muhàmmad ibn al-Hanafiyya
Abu-l-Qàssim Muhàmmad ibn Alí ibn Abi-Talib al-Haiximí al-Quraixí, més conegut com Muhàmmad ibn al-Hanafiyya, fou fill d'Alí ibn Abi-Tàlib i Khawla, de la tribu dels Banu Hanifa.
Nou!!: Al-Mamun (abbàssida) і Muhàmmad ibn al-Hanafiyya · Veure més »
Mussa al-Kàdhim
Mussa al-Kàdhim ibn Jàfar (significant al-Kàdhim ‘el Que es conté’ o ‘el Que calla’) (Medina, 8 de novembre de 745 - Bagdad, 30 d'agost de 799) fou el setè imam dels xiïtes duodecimans.
Nou!!: Al-Mamun (abbàssida) і Mussa al-Kàdhim · Veure més »
Mutazilisme
El mutazilisme (‘els que s'abstenen’Dominique Urvoy, La filosofia, entre raó i revelació, article de Les textes fondamentaux de la pensée en Islam, número especial de Le Point, novembre-desembre 2005.) va ser un corrent de pensament islàmic aparegut al, alhora i en paral·lel que el sunnisme i el xiisme, però que va desaparèixer definitivament al, essencialment integrat pel sunnisme.
Nou!!: Al-Mamun (abbàssida) і Mutazilisme · Veure més »
Nasr ibn Sayyar
Nasr ibn Sayyar al-Laythí al-Kinaní o, senzillament, Nasr ibn Sayyar fou el darrer governador omeia del Khurasan, representant dels mudarites.
Nou!!: Al-Mamun (abbàssida) і Nasr ibn Sayyar · Veure més »
Nasr ibn Xabath al-Uqaylí
Nasr ibn Xabath al-Uqaylí al-Laythí fou un cap rebel anti-abbàssida del al front de part dels qaisites de la Jazira.
Nou!!: Al-Mamun (abbàssida) і Nasr ibn Xabath al-Uqaylí · Veure més »
Nihawand
Nihawand (Nahavand, Nehavand o Nihavand, farsi: نهاوند Nahâvand; altres variants del nom: Nahavend, Nahawand, Nahaavand, Nehavend, i antigament Mah-Nahavand) és una ciutat de l'Iran a la província de Hamadan al sud de la ciutat d'Hamadan, a l'est de Malayer i al nord-oest de Borujerd (Burudjird), a la zona de les muntanyes Zagros a l'antic Djibal.
Nou!!: Al-Mamun (abbàssida) і Nihawand · Veure més »
Nom àrab
El nom àrab clàssic estava compost de diverses parts, on l'ordre no es mantenia sempre igual i algunes parts podien ser omeses.
Nou!!: Al-Mamun (abbàssida) і Nom àrab · Veure més »
Oman
El Sultanat d'Oman és un estat d'Àsia situat a l'Orient Mitjà, a la punta sud-est de la península d'Aràbia.
Nou!!: Al-Mamun (abbàssida) і Oman · Veure més »
Omeies
Els Banu Umayya o omeies van ser un llinatge àrab que va exercir el poder califal primer a Orient, amb capital a Damasc, i després a Al-Àndalus, amb capital a Còrdova.
Nou!!: Al-Mamun (abbàssida) і Omeies · Veure més »
Paulicianisme
església valdesa. El paulicianisme fou una secta o heretgia cristiana desenvolupada a l'Àsia Menor al quan Pau de Samòsata el miseriós, va predicar la doctrina adopcionista.
Nou!!: Al-Mamun (abbàssida) і Paulicianisme · Veure més »
Pèrsia
Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).
Nou!!: Al-Mamun (abbàssida) і Pèrsia · Veure més »
Província de Fars
Ruïnes de Persèpolis Fars (Fârs) és una de les trenta-un províncies de l'Iran al sud del país, coneguda en època clàssica com Pèrsida (Perside) o Persis.
Nou!!: Al-Mamun (abbàssida) і Província de Fars · Veure més »
Província de Siunia
IX Siunia o Siuniq (Sisakan) és un antic nakharar (senyoria/principat) amb títol de regne, a l'est d'Armènia ocupant el que avui és la moderna província de Siunik i part de les regions al sud i oest de l'Alt Karabakh.
Nou!!: Al-Mamun (abbàssida) і Província de Siunia · Veure més »
Qays Aylan
Els Qays Aylan foren un grup àrab, una de les dues subdivisions dels Múdar.
Nou!!: Al-Mamun (abbàssida) і Qays Aylan · Veure més »
Qazvín
Qazvín, també transcrit Qazwin, o Ghazvin, és una ciutat de l'l'Iran capital de la província de Qazvin.
Nou!!: Al-Mamun (abbàssida) і Qazvín · Veure més »
Qàhtaba ibn Xabib
Abu-Abd-al-Hamid Qàhtaba ibn Xàbib ibn Khàlid ibn Madan at-Taí, més conegut senzillament com a Qàhtaba ibn Xabib o Qàhtaba (m. 749) fou un general abbàssida, cap de la dawa (missió) abbàssida del Khurasan abans del triomf de la dinastia.
Nou!!: Al-Mamun (abbàssida) і Qàhtaba ibn Xabib · Veure més »
Qom
Qom (en persa: قم, també transcrit com Q'um o Ghom) és una ciutat de l'Iran a 156 km al sud-est de Teheran a la riba del riu Qom.
Nou!!: Al-Mamun (abbàssida) і Qom · Veure més »
Rafi ibn al-Layth
Rafi ibn al-Layth ibn Nasr ibn Sayyar o, més senzillament, Rafi ibn al-Layth fou un rebel contra el Califat Abbàssida a Transoxiana al principi del segle IX.
Nou!!: Al-Mamun (abbàssida) і Rafi ibn al-Layth · Veure més »
Rayy
Rayy, Ray o Rey (Rayy) és una antiga ciutat iraniana de lostan o província de Teheran.
Nou!!: Al-Mamun (abbàssida) і Rayy · Veure més »
Ruyan
El Ruyan (en mazandarani رویان) fou un districte del nord de Pèrsia, a la costa de la mar Càspia, format per la part occidental del Mazanderan o Tabaristan.
Nou!!: Al-Mamun (abbàssida) і Ruyan · Veure més »
Samànides
X La dinastia samànida o dels samànides fou una nissaga persa que va regnar a la Transoxiana i després al Khorasan, primer nominalment com a dependents dels governadors del Khorasan i els tahírides del Khorasan (819-875), i després com a sobirans autònoms nominalment dependents del califat (875 al 1003).
Nou!!: Al-Mamun (abbàssida) і Samànides · Veure més »
Sarakhs
Sarakhs fou una important vila de Khorasan a la part oriental de les muntanyes de Köpet Dagh, a la riba del riu Tadjant o Tedjen; era a la ruta entre Nixapur i Merv.
Nou!!: Al-Mamun (abbàssida) і Sarakhs · Veure més »
Síria
La República Àrab Siriana o, senzillament, Síria és un estat de l'Orient Mitjà situat al sud de Turquia, a l'oest de l'Iraq i al nord de Jordània, Israel i el Líban.
Nou!!: Al-Mamun (abbàssida) і Síria · Veure més »
Sistan
Sistan fou una regió de Pèrsia.
Nou!!: Al-Mamun (abbàssida) і Sistan · Veure més »
Sufyànides
La dinastia sufyànida o dels sufyànides fou la primera branca de la dinastia omeia de califes de Damasc, iniciada per Muàwiya I.
Nou!!: Al-Mamun (abbàssida) і Sufyànides · Veure més »
Sura (Alcorà)
Una sura és cadascun dels 114 capítols en què es divideix l'Alcorà, el llibre sagrat de l'islam.
Nou!!: Al-Mamun (abbàssida) і Sura (Alcorà) · Veure més »
Tabaristan
miniatura Plat de plata dels segles VII-VIII. Tabaristan fou una regió al sud de la mar Càspia.
Nou!!: Al-Mamun (abbàssida) і Tabaristan · Veure més »
Tahírides del Khorasan
Els tahírides foren una nissaga de governadors del Khorasan per compte dels califes abbàssides encara que gaudint d'àmplia independència.
Nou!!: Al-Mamun (abbàssida) і Tahírides del Khorasan · Veure més »
Talha ibn Tahir
Talha ibn Tàhir (Nixapur, ? - Gran Khorasan, 828) fou governador tahírida del Khorasan del 822 a la seva mort el 828 succeint al seu pare Tahir ibn al-Hussaayn.
Nou!!: Al-Mamun (abbàssida) і Talha ibn Tahir · Veure més »
Tars (Turquia)
''Tarsus çöreği'' (çörek de Tarsus) Tars (hitita: Tarsa), de vegades anomenada Tarsi, Tersus o Tharsos per distingir-la d'altres amb el mateix nom, és una ciutat turca de la província de Mersin, de la qual n'és un dels districtes, i que forma part de l'àrea metropolitana d'Adana-Mersin.
Nou!!: Al-Mamun (abbàssida) і Tars (Turquia) · Veure més »
Tàhir ibn al-Hussayn
Tàhir ibn al-Hussayn ibn Mússab ibn Ruzayq o, més senzillament, Tàhir ibn al-Hussayn, conegut també pel làqab Dhu-l-Yaminayn (‘l'Ambidextre’) (Bushang, 776 - Merv, 822), fou el fundador de la dinastia dels tahírides del Khorasan.
Nou!!: Al-Mamun (abbàssida) і Tàhir ibn al-Hussayn · Veure més »
Tíana
Tíana (en llatí Tyana, en grec antic Τύανα) era una ciutat de Capadòcia anomenada anteriorment Toana, que segons la llegenda havia rebut el nom de Toant, un rei de Tràcia que es deia que havia perseguit Orestes i Pílades fins que va fundar la ciutat, segons Flavi Arrià.
Nou!!: Al-Mamun (abbàssida) і Tíana · Veure més »
Teòfil (emperador)
Teòfil (en grec, Theophilos, «Amic de Déu», 813 -20 de gener del 842) fou emperador romà d'Orient del 829 al 842, el segon de la dinastia frígia o amoriana.
Nou!!: Al-Mamun (abbàssida) і Teòfil (emperador) · Veure més »
Tema (circumscripció administrativa)
Temes de l'Imperi Romà d'Orient l'any 1025 Els temes eren les províncies de l'Imperi Romà d'Orient entre els segles i. Es caracteritzaven per tenir assentaments de pagesos-soldats.
Nou!!: Al-Mamun (abbàssida) і Tema (circumscripció administrativa) · Veure més »
Tessalònica
Tessalònica o Tessalonica (Θεσσαλονίκη), dita també Salònica o, en català medieval, Salonic, és una ciutat de Grècia, capital de la regió de Macedònia central i cap del nomós de Tessalònica.
Nou!!: Al-Mamun (abbàssida) і Tessalònica · Veure més »
Tomàs l'Eslau
Tomàs l'Eslau fou un militar romà d'Orient al qual l'emperador Lleó V l'Armeni va confiar el comandament militar i naval a l'Àsia.
Nou!!: Al-Mamun (abbàssida) і Tomàs l'Eslau · Veure més »
Transoxiana
La Transoxiana (literalment ‘més enllà de l'Oxus’) és una denominació històrica per a l'àrea geogràfica delimitada pels rius Amudarià (antigament Oxus) i Sirdarià, que incloïa la Sogdiana i part de la Bactriana, i que correspon bàsicament a l'Uzbekistan actual.
Nou!!: Al-Mamun (abbàssida) і Transoxiana · Veure més »
Tus
Tus és una antiga ciutat-regió de l'Iran a la província de Razavi Khorasan.
Nou!!: Al-Mamun (abbàssida) і Tus · Veure més »
Ujayf ibn Ànbassa
Ujayf ibn Ànbassa (? - 838) fou un general abbàssida, cap de l'exèrcit d'al-Mamun i d'al-Mútassim.
Nou!!: Al-Mamun (abbàssida) і Ujayf ibn Ànbassa · Veure més »
Usruixana
Usrushana fou un principat de Transoxiana o Mawara an-Nahr format per un territori muntanyós a Fergana, entre Samarcanda i Khudjand, al sud del Sirdarià (Sayhun), forman l'entrada a la vall de Fergana; limitava al nord-est amb l'estepa i al sud amb les muntanyes Buttaman seguint el curs superior del riu Zarafshan.
Nou!!: Al-Mamun (abbàssida) і Usruixana · Veure més »
Wasit
Wasit o Al-Wasit (literalment ‘Centre’) fou una ciutat de l'Iraq, a la riba de l'antic curs del riu Tigris.
Nou!!: Al-Mamun (abbàssida) і Wasit · Veure més »
Zaidisme
El zaidisme (de l'àrab, també) és un moviment xiïta moderat, protagonista de nombroses revoltes als segles VIII i IX.
Nou!!: Al-Mamun (abbàssida) і Zaidisme · Veure més »
Zutt
Zutt fou un poble del nord-oest de l'Índia, suposadament els jats, però sens dubte amb aportacions d'altres grups, contingents dels quals foren transferits inicialment a la regió del golf Pèrsic sota els sassànides i reforçats amb nous contingents a l'inici de l'islam, el 711, i sota els abbàssides.
Nou!!: Al-Mamun (abbàssida) і Zutt · Veure més »
13 d'agost
El 13 d'agost és el dos-cents vint-i-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Al-Mamun (abbàssida) і 13 d'agost · Veure més »
13 de febrer
El 13 de febrer és el quaranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Al-Mamun (abbàssida) і 13 de febrer · Veure més »
13 de juliol
El 13 de juliol és el cent noranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Al-Mamun (abbàssida) і 13 de juliol · Veure més »
14 de setembre
El 14 de setembre és el dos-cents cinquanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Al-Mamun (abbàssida) і 14 de setembre · Veure més »
17 de juliol
El 17 de juliol és el cent noranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Al-Mamun (abbàssida) і 17 de juliol · Veure més »
18 de gener
El 18 de gener és el divuité dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Al-Mamun (abbàssida) і 18 de gener · Veure més »
21 d'agost
El 21 d'agost és el dos-cents trenta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Al-Mamun (abbàssida) і 21 d'agost · Veure més »
22 de gener
El 22 de gener és el vint-i-dosè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Al-Mamun (abbàssida) і 22 de gener · Veure més »
24 de març
El 24 de març és el vuitanta tercer dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Al-Mamun (abbàssida) і 24 de març · Veure més »
25 de setembre
El 25 de setembre és el dos-cents seixanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Al-Mamun (abbàssida) і 25 de setembre · Veure més »
26 de gener
El 26 de gener és el vint-i-sisè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Al-Mamun (abbàssida) і 26 de gener · Veure més »
29 d'abril
El 29 d'abril és el cent dinovè dia de l'any del calendari gregorià i el cent deuè en els anys de traspàs.
Nou!!: Al-Mamun (abbàssida) і 29 d'abril · Veure més »
29 de gener
El 29 de gener és el vint-i-novè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Al-Mamun (abbàssida) і 29 de gener · Veure més »
3 de juliol
El 3 de juliol és el cent vuitanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Al-Mamun (abbàssida) і 3 de juliol · Veure més »
5 de setembre
El 5 de setembre és el dos-cents quaranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Al-Mamun (abbàssida) і 5 de setembre · Veure més »
786
Sense descripció.
Nou!!: Al-Mamun (abbàssida) і 786 · Veure més »
787
Sense descripció.
Nou!!: Al-Mamun (abbàssida) і 787 · Veure més »
799
Sense descripció.
Nou!!: Al-Mamun (abbàssida) і 799 · Veure més »
802
El 802 (DCIII) fou un any comú començat en dissabte del segle IX segons el calendari gregorià.
Nou!!: Al-Mamun (abbàssida) і 802 · Veure més »
803
Sense descripció.
Nou!!: Al-Mamun (abbàssida) і 803 · Veure més »
804
Sense descripció.
Nou!!: Al-Mamun (abbàssida) і 804 · Veure més »
806
Sense descripció.
Nou!!: Al-Mamun (abbàssida) і 806 · Veure més »
809
El 809 (DCCCIX) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Al-Mamun (abbàssida) і 809 · Veure més »
811
El 811 (DCCCXI) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Al-Mamun (abbàssida) і 811 · Veure més »
812
L'anu 812 (DCCCXII) fou un any de traspàs començat en dijous segons el calendari gregorià.
Nou!!: Al-Mamun (abbàssida) і 812 · Veure més »
813
Sense descripció.
Nou!!: Al-Mamun (abbàssida) і 813 · Veure més »
814
El 814 (DCCCXIV) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Al-Mamun (abbàssida) і 814 · Veure més »
815
El 815 (DCCCXV) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Al-Mamun (abbàssida) і 815 · Veure més »
816
Sense descripció.
Nou!!: Al-Mamun (abbàssida) і 816 · Veure més »
817
; Països Catalans.
Nou!!: Al-Mamun (abbàssida) і 817 · Veure més »
818
Sense descripció.
Nou!!: Al-Mamun (abbàssida) і 818 · Veure més »
819
El 819 (DCCCXIX) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Al-Mamun (abbàssida) і 819 · Veure més »
820
El 820 (DCCCXX en numeració romana) fou un any comú pertanyent a l'edat mitjana segons la historiografia occidental.
Nou!!: Al-Mamun (abbàssida) і 820 · Veure més »
821
El 821 (DCCCXXI en numeració romana) fou un any comú pertanyent a l'edat mitjana segons la historiografia occidental.
Nou!!: Al-Mamun (abbàssida) і 821 · Veure més »
822
El 822 (DCCCXXII en numeració romana) fou un any comú iniciat en dimecres pertanyent a l'edat mitjana segons la historiografia occidental.
Nou!!: Al-Mamun (abbàssida) і 822 · Veure més »
823
El 823 (DCCCXXIII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Al-Mamun (abbàssida) і 823 · Veure més »
825
El 825 (DCCCXLIX) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Al-Mamun (abbàssida) і 825 · Veure més »
826
Sense descripció.
Nou!!: Al-Mamun (abbàssida) і 826 · Veure més »
827
Sense descripció.
Nou!!: Al-Mamun (abbàssida) і 827 · Veure més »
829
El 829 (DCCCXXIX) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Al-Mamun (abbàssida) і 829 · Veure més »
830
El 830 (DCCCXXX) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Al-Mamun (abbàssida) і 830 · Veure més »
831
El 831 (DCCCXXXI) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Al-Mamun (abbàssida) і 831 · Veure més »
832
Sense descripció.
Nou!!: Al-Mamun (abbàssida) і 832 · Veure més »
833
Sense descripció.
Nou!!: Al-Mamun (abbàssida) і 833 · Veure més »
834
El 834 (DCCCXXXIV) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Al-Mamun (abbàssida) і 834 · Veure més »
837
Sense descripció.
Nou!!: Al-Mamun (abbàssida) і 837 · Veure més »
838
El 838 (DCCCXXXVIII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Al-Mamun (abbàssida) і 838 · Veure més »
840
El 840 (DCCCXL) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Al-Mamun (abbàssida) і 840 · Veure més »
841
Sense descripció.
Nou!!: Al-Mamun (abbàssida) і 841 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Abu-l-Abbàs Abd-Al·lah al-Mamun.
