Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib і Califat Omeia
Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib і Califat Omeia tenen 31 coses en comú (en Uniopèdia): Abd-al-Màlik ibn Marwan, Abd-Al·lah ibn az-Zubayr, Aixura, Al-Hàssan ibn Alí, Alí ibn Abi-Tàlib, Alcorà, Alides, Batalla de Karbala, Bàssora, Califat, Califat Omeia, Damasc, Dècada del 690, Iraq, Jerusalem, Kharigisme, Kufa, La Meca, Mahoma, Medina, Muàwiya ibn Abi-Sufyan, Omeies, Primer califat, Segona fitna, Setge de la Meca (692), Sunnisme, Uthman ibn Affan, Xiisme, Yazid I, 18 de juny, ..., 3 de novembre. Ampliar l'índex (1 més) »
Abd-al-Màlik ibn Marwan
Abd-al-Màlik ibn Marwan —— (646/647-705) fou el cinquè califa omeia marwànida.
Abd-al-Màlik ibn Marwan і Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib · Abd-al-Màlik ibn Marwan і Califat Omeia ·
Abd-Al·lah ibn az-Zubayr
Abd-Al·lah ibn az-Zubayr (Medina, maig del 624 - la Meca, 3 de novembre del 692) fou califa en oposició al califa omeia.
Abd-Al·lah ibn az-Zubayr і Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib · Abd-Al·lah ibn az-Zubayr і Califat Omeia ·
Aixura
L'Aixura o Aixurà és una festivitat musulmana que se celebra el dia 10 del mes de muhàrram.
Aixura і Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib · Aixura і Califat Omeia ·
Al-Hàssan ibn Alí
(Al-)Hàssan ibn Alí ibn Abi-Tàlib (c. 625 - c. 670) fou un net del profeta Mahoma, fill d'Alí ibn Abi-Tàlib i Fàtima az-Zahrà, membre de l'Ahl al-Bayt, la Casa de Muhàmmad, i de l'Ahl al-Kissà i segon imam xiïta.
Al-Hàssan ibn Alí і Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib · Al-Hàssan ibn Alí і Califat Omeia ·
Alí ibn Abi-Tàlib
Abu-l-Hàssan Alí ibn Abi-Tàlib al-Haiximí, més conegut simplement com a Alí ibn Abi-Tàlib (La Meca, 23 d'octubre de 598 o 600 o 17 de març de 599 o 600 – Kufa, 27 de gener del 661), va ser un dels primers musulmans, quan només tenia deu o onze anys i va ser el quart califa de l'islam (656-659).
Alí ibn Abi-Tàlib і Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib · Alí ibn Abi-Tàlib і Califat Omeia ·
Alcorà
LAlcorà (‘lectura en veu alta’, ‘recitació’, ‘predicació’) és el llibre sagrat de l'islam.
Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib і Alcorà · Alcorà і Califat Omeia ·
Alides
Alides és el nom donat als descendents d'Alí ibn Abi-Tàlib.
Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib і Alides · Alides і Califat Omeia ·
Batalla de Karbala
La batalla de Karbala, lliurada del 9 al 10 d'octubre del 680 formà part de la Segona fitna (guerra civil islàmica).
Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib і Batalla de Karbala · Batalla de Karbala і Califat Omeia ·
Bàssora
Bàssora (variants més corrents Bàsora, Basra, al-Basra, al-Basrah, Basorah, Balsora, Balsara, Bassora, Basora) és una ciutat d'Iraq al Shatt al-Arab a 420 km al sud-sud-est de Bagdad i a 55 km de les aigües del golf Pèrsic.
Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib і Bàssora · Bàssora і Califat Omeia ·
Califat
200x200px El terme califat fa referència al primer sistema de govern establert en l'islam i va representar la unitat entorn del líder de l'''umma'' (comunitat musulmana).
Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib і Califat · Califat і Califat Omeia ·
Califat Omeia
El Califat Omeia (o) (661-750) va ser el segon dels quatre principals califats establerts després de la mort de Mahoma.
Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib і Califat Omeia · Califat Omeia і Califat Omeia ·
Damasc
Damasc (en català medieval: Domàs) és la capital de Síria i una de les ciutats més antigues del món.
Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib і Damasc · Califat Omeia і Damasc ·
Dècada del 690
La dècada del 690 comprèn el període que va des de l'1 de gener del 690 fins al 31 de desembre del 699.
Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib і Dècada del 690 · Califat Omeia і Dècada del 690 ·
Iraq
LIraq o Irac, o el seu nom oficial República de l'Iraq, és un país majoritàriament musulmà de l'Orient Pròxim, situat al nord de la península aràbiga.
Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib і Iraq · Califat Omeia і Iraq ·
Jerusalem
Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib і Jerusalem · Califat Omeia і Jerusalem ·
Kharigisme
El kharigisme (‘els kharigites’, ‘els dissidents’; en singular) és una de les tres branques en què es va dividir l'islam arran dels problemes successoris del califat pels volts de l'any 661: ortodoxos (o sunnites), xiïtes i kharigites.
Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib і Kharigisme · Califat Omeia і Kharigisme ·
Kufa
Situació de Kufa a l'Iraq actual Kufa és una ciutat d'Iraq, a la riba del riu Eufrates, uns 170 km al sud de Bagdad i 10 km al nord-est de Najaf.
Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib і Kufa · Califat Omeia і Kufa ·
La Meca
La Meca (‘Meca la Venerada’) és una ciutat de l'oest de la península Aràbiga.
Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib і La Meca · Califat Omeia і La Meca ·
Mahoma
Mahoma o Muhàmmad (de l'àrab), de nom complet Abu-l-Qàssim Muhàmmad ibn Abd-Al·lah ibn Abd-al-Múttalib ibn Haixim ibn Abd-Manaf ibn Qussayy, fou un líder religiós, social i polític àrab i fundador de l'islam, una de les religions mundials.
Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib і Mahoma · Califat Omeia і Mahoma ·
Medina
Medina, o, segons el seu nom oficial, al-Madina al-Munàwwara (en àrab, literalment ‘la Ciutat Il·luminada’), també anomenada Madínat an-Nabí (àrab: , ‘la Ciutat del Profeta’) o Madínat Rassul Al·lah (àrab: , ‘la Ciutat del Missatger de Déu’), és una ciutat de la regió de l'Hijaz, a l'Aràbia Saudita, capital de la província d'Al-Madina.
Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib і Medina · Califat Omeia і Medina ·
Muàwiya ibn Abi-Sufyan
Muàwiya ibn Abi-Sufyan o Muàwiya I (602 - 680) fou califa omeia sufyànida de Damasc (661 - 680).
Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib і Muàwiya ibn Abi-Sufyan · Califat Omeia і Muàwiya ibn Abi-Sufyan ·
Omeies
Els Banu Umayya o omeies van ser un llinatge àrab que va exercir el poder califal primer a Orient, amb capital a Damasc, i després a Al-Àndalus, amb capital a Còrdova.
Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib і Omeies · Califat Omeia і Omeies ·
Primer califat
El primer califat, altrament anomenat califat dels califes ben guiats o califat dels raixidun, també conegut com a califat perfecte o califat ortodox, va ser el primer califat islàmic regit pels quatre primers successors (califes) del profeta Mahoma, coneguts tradicionalment com els «califes ben guiats», al-khulafà ar-raixidun, en àrab.
Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib і Primer califat · Califat Omeia і Primer califat ·
Segona fitna
La segona fitna o segona guerra civil islàmica fou un període de desordre polític i militar amb una sèrie de conflictes que aparentment no estaven connectats directament entre si que van envoltar al món islàmic durant el govern dels omeies arran de la mort del califa Muàwiya I.
Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib і Segona fitna · Califat Omeia і Segona fitna ·
Setge de la Meca (692)
El setge de la Meca del 692 formà part de la Segona guerra civil islàmica.
Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib і Setge de la Meca (692) · Califat Omeia і Setge de la Meca (692) ·
Sunnisme
El sunnisme (literalment ‘gent de la tradició i la comunitat’, o simplement) és la branca principal de l'islam, representant gairebé el 90% dels musulmans.
Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib і Sunnisme · Califat Omeia і Sunnisme ·
Uthman ibn Affan
Uthman ibn Affan (c. 579 - 17 de juliol de 656) va ser un dels sahaba («companys») del profeta Muhàmmad.
Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib і Uthman ibn Affan · Califat Omeia і Uthman ibn Affan ·
Xiisme
El xiisme (etimològicament de l'expressió, 'partit d'Alí' o 'facció d'Alí') és la segona variant més important de la fe islàmica després de la sunnita i abans del kharigisme, tot i que només representa entre un 10% i un 15% dels musulmans, la gran majoria iranians.
Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib і Xiisme · Califat Omeia і Xiisme ·
Yazid I
Yazid ibn Muàwiya o Yazid I —— (643-683) fou califa omeia sufyànida de Damasc (680-683).
Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib і Yazid I · Califat Omeia і Yazid I ·
18 de juny
El 18 de juny és el cent seixanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setantè en els anys de traspàs.
18 de juny і Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib · 18 de juny і Califat Omeia ·
3 de novembre
El 3 de novembre o 3 de santandria és el tres-cents setè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vuitè en els anys de traspàs.
3 de novembre і Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib · 3 de novembre і Califat Omeia ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib і Califat Omeia
- Què tenen en comú Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib і Califat Omeia
- Semblances entre Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib і Califat Omeia
Comparació entre Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib і Califat Omeia
Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib té 77 relacions, mentre que Califat Omeia té 177. Com que tenen en comú 31, l'índex de Jaccard és 12.20% = 31 / (77 + 177).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib і Califat Omeia. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
