49 les relacions: Ahwaz, Al-Awàssim, Al-Fadl ibn ar-Rabí, Al-Mamun (abbàssida), Al-Mansur (abbàssida), Al-Mútassim, An-Nàtiq bi-l-Haqq, Aràbia, Armènia, Bagdad, Bahrain, Batalla de Rayy, Bàssora, Califa, Califat Abbàssida, Diyarbakır, Geòrgia, Guerra Civil dels abbàssides, Haiximita, Harun ar-Raixid, Hàrthama ibn Àyan, Hijaz, Ibn Màhan, Jibal, Kharigisme, Khorasan (província del Califat), Kirman, Kufa, La Meca, Mashad, Medina, Merv, Muhàmmad ibn Jarir at-Tabarí, Nom àrab, Sistan, Tàhir ibn al-Hussayn, 1 de maig, 24 de març, 25 de setembre, 787, 792, 799, 802, 809, 810, 811, 812, 813, 814.
Ahwaz
Pont sobre el Karun Ahwaz (اهواز, Ahvāz) és una ciutat de l'Iran, capital de la província de Khuzestan.
Nou!!: Al-Amín (abbàssida) і Ahwaz · Veure més »
Al-Awàssim
Al-Awàssim fou la zona de frontera a Cilícia entre els diferents califats islàmics i l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Al-Amín (abbàssida) і Al-Awàssim · Veure més »
Al-Fadl ibn ar-Rabí
Al-Fadl ibn ar-Rabí (755/756-mort entre 822 i 824) fou un visir abbàssida.
Nou!!: Al-Amín (abbàssida) і Al-Fadl ibn ar-Rabí · Veure més »
Al-Mamun (abbàssida)
Abu-l-Abbàs Abd-Al·lah al-Mamun, més conegut pel seu làqab al-Mamun (14 de setembre de 786-833), fou califa abbàssida de Bagdad (814-833).
Nou!!: Al-Amín (abbàssida) і Al-Mamun (abbàssida) · Veure més »
Al-Mansur (abbàssida)
Abu-Jàfar Abd-Al·lah al-Mansur ibn Muhàmmad ibn Alí, més conegut simplement pel seu làqab com a al-Mansur, (al-Humayma, a l'est del Jordà, 709/713 - camí de la Meca, 775) fou califa abbàssida de Bagdad (754-775).
Nou!!: Al-Amín (abbàssida) і Al-Mansur (abbàssida) · Veure més »
Al-Mútassim
Abu-Ishaq Abbàs al-Mútassim bi-L·lah, més conegut per la primera part del seu làqab, al-Mútassim (797- 6 de gener del 842) fou califa abbàssida de Bagdad (833-842).
Nou!!: Al-Amín (abbàssida) і Al-Mútassim · Veure més »
An-Nàtiq bi-l-Haqq
An-Nàtiq bi-l-Haqq fou el nom que el califa al-Amín va donar al seu fill infant Mussa ibn al-Amín, tingut amb una umm wàlad anomenada Nazm, que era la seva favorita, quan fou designat hereu en el lloc del seu germà al-Mamun, en contra del que havia determinat Harun ar-Raixid, pare d'al-Amin i al-Mamun.
Nou!!: Al-Amín (abbàssida) і An-Nàtiq bi-l-Haqq · Veure més »
Aràbia
Aràbia (‘la península Aràbiga’, tot i que tradicionalment se l'ha anomenada simplement, literalment ‘l'illa Aràbiga’) és una península del sud-oest d'Àsia, a la confluència amb Àfrica.
Nou!!: Al-Amín (abbàssida) і Aràbia · Veure més »
Armènia
La República d'Armènia o simplement Armènia (en armeni, Հայաստանի Հանրապետություն, Haiastaní Hanrapetutiún; o Հայաստան, Haiastan; Armínia, en Ramon Muntaner) és un país del Caucas, del 1990 ençà una república independent que es va segregar de la Unió Soviètica.
Nou!!: Al-Amín (abbàssida) і Armènia · Veure més »
Bagdad
Bagdad (en català medieval, Baldach o Baldac; en català pre-normatiu, també Bagdat) és la capital de l'Iraq i de la Governació de Bagdad.
Nou!!: Al-Amín (abbàssida) і Bagdad · Veure més »
Bahrain
Bahrain, oficialment el Regne de Bahrain, és un estat insular del sud-oest d'Àsia, format per un arxipèlag d'unes 30 illes situat al Golf Pèrsic, prop de la costa de l'Aràbia Saudita, a la qual la uneix un dic artificial de 24 km; les illes principals són Al-Bahrayn i Al-Muharraq, unides també per un dic.
Nou!!: Al-Amín (abbàssida) і Bahrain · Veure més »
Batalla de Rayy
La batalla de Rayy, lluitada el l'1 de maig del 811, fou una de les batalles de la guerra civil del Califat Abbàssida.
Nou!!: Al-Amín (abbàssida) і Batalla de Rayy · Veure més »
Bàssora
Bàssora (variants més corrents Bàsora, Basra, al-Basra, al-Basrah, Basorah, Balsora, Balsara, Bassora, Basora) és una ciutat d'Iraq al Shatt al-Arab a 420 km al sud-sud-est de Bagdad i a 55 km de les aigües del golf Pèrsic.
Nou!!: Al-Amín (abbàssida) і Bàssora · Veure més »
Califa
Califa (de l'àrab, ‘successor’, ‘substitut’, ‘representant’, ‘lloctinent’) és el títol que designava la màxima autoritat de l'islam, tant a nivell espiritual com polític.
Nou!!: Al-Amín (abbàssida) і Califa · Veure més »
Califat Abbàssida
Els abbàssides (o) foren una dinastia de califes que governà políticament i religiosa el món musulmà des del 750 fins al 1258, amb un prolongament a Egipte fins al 1517, quan el seu paper va ser assumit pel soldà de Turquia (Imperi Otomà).
Nou!!: Al-Amín (abbàssida) і Califat Abbàssida · Veure més »
Diyarbakır
Diyarbakır (nom oficial en turc) o Amed (en kurd) és una ciutat del Kurdistan, capital d'una província homònima de Turquia, i principal ciutat del nord.
Nou!!: Al-Amín (abbàssida) і Diyarbakır · Veure més »
Geòrgia
Geòrgia (საქართველო, transcrit Sakàrtvelo i pronunciat) és un estat de l'Europa de l'Est.
Nou!!: Al-Amín (abbàssida) і Geòrgia · Veure més »
Guerra Civil dels abbàssides
La Guerra Civil dels abbàssides, també coneguda com a Quarta Fitna (809-827) va ser un conflicte entre els germans al-Amín i al-Mamun per la successió al Califat Abbàssida.
Nou!!: Al-Amín (abbàssida) і Guerra Civil dels abbàssides · Veure més »
Haiximita
Haiximita (de l'àrab) foren diverses dinasties àrabs provinents dels Banu Hàixim o ‘descendents de Hàixim ibn Abd-Manaf’, que era el besavi del profeta Muhàmmad.
Nou!!: Al-Amín (abbàssida) і Haiximita · Veure més »
Harun ar-Raixid
Abu-Jàfar Harun ar-Raixid, més conegut simplement com a Harun ar-Raixid (Rayy, 27 de març del 763 o febrer del 766 - Tus, 24 de març del 809), fou el cinquè califa de la dinastia abbàssida de Bagdad.
Nou!!: Al-Amín (abbàssida) і Harun ar-Raixid · Veure més »
Hàrthama ibn Àyan
Hàrthama ibn Àyan fou un militar i governador abbàssida nadiu del Khurasan.
Nou!!: Al-Amín (abbàssida) і Hàrthama ibn Àyan · Veure més »
Hijaz
El regne del Hijaz i el Hijaz actual El Hijaz (‘la Barrera’) és una regió històrica del nord-oest de la Península d'Aràbia, pertanyent a l'Aràbia Saudita des de 1932.
Nou!!: Al-Amín (abbàssida) і Hijaz · Veure més »
Ibn Màhan
Alí ibn Issa ibn Màhan, més conegut simplement com a Ibn Màhan (mort en 812) fou un militar i funcionari dels abbàssides que va ocupar diversos alts càrrecs entre els quals el de governador del Khurasan.
Nou!!: Al-Amín (abbàssida) і Ibn Màhan · Veure més »
Jibal
Jibal (literalment ‘Muntanyes' o ‘Massís', plural de jàbal, ‘muntanya’) fou una província del califat amb capital a Rayy, corresponent a l'antiga Mèdia, durant els califats omeia i abbàssida.
Nou!!: Al-Amín (abbàssida) і Jibal · Veure més »
Kharigisme
El kharigisme (‘els kharigites’, ‘els dissidents’; en singular) és una de les tres branques en què es va dividir l'islam arran dels problemes successoris del califat pels volts de l'any 661: ortodoxos (o sunnites), xiïtes i kharigites.
Nou!!: Al-Amín (abbàssida) і Kharigisme · Veure més »
Khorasan (província del Califat)
Khorasan o Khurasan fou una província del califat omeia sobre la qual exerciren el poder efectiu del al principi del.
Nou!!: Al-Amín (abbàssida) і Khorasan (província del Califat) · Veure més »
Kirman
Kirman fou una regió històrica del centre de l'Iran a Pèrsia, originada en l'antiga satrapia de Carmània esmentada per Estrabó, Claudi Ptolemeu i Ammià Marcel·lí entre altres i que derivaria del nom de Carmana, una població i capital regional.
Nou!!: Al-Amín (abbàssida) і Kirman · Veure més »
Kufa
Situació de Kufa a l'Iraq actual Kufa és una ciutat d'Iraq, a la riba del riu Eufrates, uns 170 km al sud de Bagdad i 10 km al nord-est de Najaf.
Nou!!: Al-Amín (abbàssida) і Kufa · Veure més »
La Meca
La Meca (‘Meca la Venerada’) és una ciutat de l'oest de la península Aràbiga.
Nou!!: Al-Amín (abbàssida) і La Meca · Veure més »
Mashad
emam reza Mashad (de l'àrab, literalment ‘santuari’, ‘tomba d'un màrtir’) és la segona ciutat més gran en població de l'Iran i una de les ciutats santes de l'islam.
Nou!!: Al-Amín (abbàssida) і Mashad · Veure més »
Medina
Medina, o, segons el seu nom oficial, al-Madina al-Munàwwara (en àrab, literalment ‘la Ciutat Il·luminada’), també anomenada Madínat an-Nabí (àrab: , ‘la Ciutat del Profeta’) o Madínat Rassul Al·lah (àrab: , ‘la Ciutat del Missatger de Déu’), és una ciutat de la regió de l'Hijaz, a l'Aràbia Saudita, capital de la província d'Al-Madina.
Nou!!: Al-Amín (abbàssida) і Medina · Veure més »
Merv
Merv o Merw (xinès: 木鹿, Mulu; per distingir-la de l'altra ciutat amb el mateix nom, Marw al-Rudh, els àrabs la van anomenar Marw aix-Xahijan), antigament centre de la satrapia de Margiana, i posteriorment Alexandria i Antioquia Margiana), fou una antiga ciutat situada a l'actual Turkmenistan, situada en un important oasi a l'Àsia Central, a la històrica ruta de la Seda, prop de l'actual Mary. Forma part del Patrimoni de la Humanitat en la llista de la UNESCO. De la metròpoli que va ser, en queda una vasta superfície de terra ondulada de la qual sobresurten les restes de les muralles, un parell de mausoleus i la ciutadella del castell del soldà. Els terratrèmols i els vents han destruït el poc que els mongols van deixar dempeus. De tota manera, es creu que la major part de les restes de Merv continuen enterrades. Els habitants moderns de la regió són turcmans de la tribu Tekke o Teke, i tadjiks; hi ha minories balutxis i brahuis. La capital regional és a Bayram Ali.
Nou!!: Al-Amín (abbàssida) і Merv · Veure més »
Muhàmmad ibn Jarir at-Tabarí
Abu-Jàfar Muhàmmad ibn Jarir ibn Yazid ibn Kathir ibn Ghàlib at-Tabarí, més conegut simplement com a at-Tabarí o, entre els àrabs, com limam at-Tabarí (Tabaristan, Iran, 839 - Bagdad, 923) va ser un historiador i exegeta de l'Alcorà d'origen persa de molt renom.
Nou!!: Al-Amín (abbàssida) і Muhàmmad ibn Jarir at-Tabarí · Veure més »
Nom àrab
El nom àrab clàssic estava compost de diverses parts, on l'ordre no es mantenia sempre igual i algunes parts podien ser omeses.
Nou!!: Al-Amín (abbàssida) і Nom àrab · Veure més »
Sistan
Sistan fou una regió de Pèrsia.
Nou!!: Al-Amín (abbàssida) і Sistan · Veure més »
Tàhir ibn al-Hussayn
Tàhir ibn al-Hussayn ibn Mússab ibn Ruzayq o, més senzillament, Tàhir ibn al-Hussayn, conegut també pel làqab Dhu-l-Yaminayn (‘l'Ambidextre’) (Bushang, 776 - Merv, 822), fou el fundador de la dinastia dels tahírides del Khorasan.
Nou!!: Al-Amín (abbàssida) і Tàhir ibn al-Hussayn · Veure més »
1 de maig
El primer de maig és el cent vint-i-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Al-Amín (abbàssida) і 1 de maig · Veure més »
24 de març
El 24 de març és el vuitanta tercer dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Al-Amín (abbàssida) і 24 de març · Veure més »
25 de setembre
El 25 de setembre és el dos-cents seixanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Al-Amín (abbàssida) і 25 de setembre · Veure més »
787
Sense descripció.
Nou!!: Al-Amín (abbàssida) і 787 · Veure més »
792
Sense descripció.
Nou!!: Al-Amín (abbàssida) і 792 · Veure més »
799
Sense descripció.
Nou!!: Al-Amín (abbàssida) і 799 · Veure més »
802
El 802 (DCIII) fou un any comú començat en dissabte del segle IX segons el calendari gregorià.
Nou!!: Al-Amín (abbàssida) і 802 · Veure més »
809
El 809 (DCCCIX) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Al-Amín (abbàssida) і 809 · Veure més »
810
El 810 (DCCCX) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Al-Amín (abbàssida) і 810 · Veure més »
811
El 811 (DCCCXI) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Al-Amín (abbàssida) і 811 · Veure més »
812
L'anu 812 (DCCCXII) fou un any de traspàs començat en dijous segons el calendari gregorià.
Nou!!: Al-Amín (abbàssida) і 812 · Veure més »
813
Sense descripció.
Nou!!: Al-Amín (abbàssida) і 813 · Veure més »
814
El 814 (DCCCXIV) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Al-Amín (abbàssida) і 814 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Al-Amin, Al-Amin (abbàssida), Al-Amín, Muhammad ibn Harun al-Amin.