Aimara і Quinoa

Accessos directes: Diferències, Similituds, Similitud de Jaccard Coeficient, Referències.

Diferència entre Aimara і Quinoa

Aimara vs. Quinoa

Wiphala, bandera del poble aimara La llengua aimara (aymar aru) pertany al grup quitxuamarà de la família andina-equatorial. La quinoa (Chenopodium quinoa) és una planta del gènere Chenopodium, de la família de les amarantàcies, conreada principalment per la seva llavor comestible.

Altiplà andí

Situació de l'altiplà andí al continent americà LAltiplà andí, o senzillament l'Altiplà (en castellà El Altiplano, per "alta plana", Collao (quítxua i aimara: Qullaw, que significa "lloc de la Kolla"), és una regió natural única de l'Amèrica del Sud, formada per una planura per sobre dels 3.000 metres respecte al nivell del mar. Situada a la regió andina, comprèn el nord de Xile, part de Bolívia, el centre i el sud del Perú i el nord-oest de l'Argentina. La seva major extensió es troba repartida entre el Perú i Bolívia i es tracta d'un lloc estratègic per a les comunicacions, ja des de temps remots, com ho van ser els Camins de l'Inca, de l'antic Perú. Aquesta regió també és coneguda com la Puna. El clima de l'Altiplà, propi de les grans altituds, és hostil i dificulta l'habitabilitat. És de natural molt sec a l'hivern, i molt humit i plujós a l'estiu. L'altiplà acull diverses ciutats de Bolívia, Xile i el Perú, com ara El Alto, La Paz, Oruro i Puno. L'altiplà nord-est és més humit que la zona sud-oest. Aquesta darrera zona té diversos llacs secs, o salines, per la seva aridesa. A la frontera entre Bolívia i Perú es troba el llac Titicaca, el llac més gran d'Amèrica del Sud. Al sud de Bolívia hi havia el llac Poopó, que va ser declarat sec i desaparegut des del desembre de 2015. No està clar si aquest segon llac més gran de Bolívia es pot revitalitzar. L'Altiplà va ser el lloc de diverses cultures precolombines, com ara la Chiripa, Tiwanaku i l'Imperi Inca. Espanya va conquerir la regió al segle XVI. Les principals activitats econòmiques de l'Altiplà inclouen la mineria, la ramaderia de llames i vicunyes i els serveis a les ciutats. Hi ha una mica de turisme internacional.

Aimara і Altiplà andí · Altiplà andí і Quinoa · Veure més »

Andes

La serralada dels Andes La serralada dels Andes s'estén des de Veneçuela fins a la Patagònia i travessa tota l'Amèrica del Sud (l'Argentina, Xile, el Perú, Bolívia, l'Equador, Colòmbia i Veneçuela).

Aimara і Andes · Andes і Quinoa · Veure més »

Dacsa

La dacsa, blat de moro, blat d'Índies, moresc o panís (Zea mays) és una planta de la família de les poàcies originària de Centreamèrica on havia estat conreada pels pobles indígenes des de temps prehistòrics, els registres arqueològics i l'anàlisi filogenètica suggereixen que la domesticació del blat de moro va començar pel cap baix fa 6.000 anys.

Aimara і Dacsa · Dacsa і Quinoa · Veure més »

Inques

Primera representació dels inques a Europa (1553), treta de la ''Crònica del Perú'', de Pedro Cieza de León Els inques ('ser') eren una ètnia sud-americana, originària dels Andes centrals del Perú, que habità en un principi les conques dels rius Vilcanota.

Aimara і Inques · Inques і Quinoa · Veure més »

Patatera

La patatera, trumfera, creïllera o pataquera (Solanum tuberosum) és una planta herbàcia perenne de la família de les solanàcies originària d'Amèrica i cultivada arreu del món pels seus tubercles comestibles.

Aimara і Patatera · Patatera і Quinoa · Veure més »

Quítxua

El quítxua és una família de llengües indígenes d'Amèrica del Sud.

Aimara і Quítxua · Quítxua і Quinoa · Veure més »