Accés més ràpid que el navegador!
50 les relacions: Al-Àdil, Ala Tagh, Alp Arslan, Aq Qoyunlu, Úmar ibn al-Khattab, Àixraf, Batalla de Manazkert, Bitlis, Dinastia aiúbida, Dinastia jalayírida, Dinastia marwànida (Diyarbakir), Emirat de Manazkert, Ertuğrul Gazi, Erzincan, Hamdànides, Il-kanat, Imperi Otomà, Khwarizm, Llac Van, Muàwiya ibn Abi-Sufyan, Muhàmmad Sultan ibn Jahangir, Othman, Pir Muhàmmad ibn Jahangir, Sayf-ad-Dawla (hamdànida), Tahmasp I, Van, Xah-i Arman, Xaikh Ali Bahadur, 1071, 1100, 1207, 1208, 1210, 1212, 1229, 1230, 1234, 1244, 1246, 1258, 1548, 1555, 1847, 1900, 1961, 772, 918, 939, 964, 983.
Al-Àdil
* al-Àdil I (1145- 1218), soldà aiúbida de Damasc i d'Egipte, germà de Saladí.
Nou!!: Ahlat і Al-Àdil · Veure més »
Ala Tagh
Ala Tagh o Ala Tak (també Alatagh, Alatak o Alatac) fou una antiga zona de pastura situada al nord-oest de Naxçıvan, que correspon amb les pastures avui dia a Turquia d'Ala Dau.
Nou!!: Ahlat і Ala Tagh · Veure més »
Alp Arslan
Bocaccio. Alp Arslan Adud al-Dawla Abu Shudja Muhammad ben Dawud Çagribeg (1029/1030-1073) fou el segon sultà seljúcida (1063-1073) fill de Çağrı Beg Dawud.
Nou!!: Ahlat і Alp Arslan · Veure més »
Aq Qoyunlu
Els Aq Qoyunlu (xai blanc) foren un grup o federació de tribus turcmanes que va governar Diyar Bakr i després la major part de Pèrsia, fins al 1502.
Nou!!: Ahlat і Aq Qoyunlu · Veure més »
Úmar ibn al-Khattab
Úmar ibn al-Khattab, també anomenat Úmar I o Úmar el Gran (la Meca, vers el 581 - Medina, 4 de novembre de 644), va ser entre els anys 634 a 644 el segon califa de l'islam, successor d'Abu-Bakr as-Siddiq, i primer califa a dur el títol damir al-muminín (‘príncep dels creients’).
Nou!!: Ahlat і Úmar ibn al-Khattab · Veure més »
Àixraf
* Islam: Àixraf (àrab: أشرف) és el nom donat als que reclamen ser descendents de Mahoma per via de la seva filla Fàtima; la paraula és el plural de xarīf (xerif "noble") derivat de xarafa "d'alt bressol".
Nou!!: Ahlat і Àixraf · Veure més »
Batalla de Manazkert
La batalla de Manazkert fou un enfrontament entre l'Imperi Romà d'Orient i l'Imperi Seljúcida.
Nou!!: Ahlat і Batalla de Manazkert · Veure més »
Bitlis
Bidlis o Bitlis és una ciutat de Turquia, capital de la província de Bitlis i del districte del mateix nom, situada al riu Bitlis a 25 km al sud-oest de la punta occidental del llac Van a entre 1400 i 1585 metres d'altura.
Nou!!: Ahlat і Bitlis · Veure més »
Dinastia aiúbida
La dinastia aiúbida (kurd: ئەیووبیەکان, Eyûbiyan) fou la primera dinastia del Soldanat d'Egipte, fundat per Saladí el 1171 després d'abolir el Califat Fatimita.
Nou!!: Ahlat і Dinastia aiúbida · Veure més »
Dinastia jalayírida
La dinastia jalayírida o jalaírida fou una nissaga mongola que pren nom de la tribu mongola dels Jalàyir o Jalàïr i que va governar Pèrsia i Iraq en el període d'ensorrament de la dinastia il-kànida i fins al 1412 (al Baix Iraq fins al 1432).
Nou!!: Ahlat і Dinastia jalayírida · Veure més »
Dinastia marwànida (Diyarbakir)
La dinastia marwànida o dels marwànides foren una dinastia d'origen kurd que governà la regió de Diyarbakir (Mesopotàmia) entre 983 i 1085.
Nou!!: Ahlat і Dinastia marwànida (Diyarbakir) · Veure més »
Emirat de Manazkert
Manazkert fou un emirat musulmà d'Armènia sorgit vers el 772.
Nou!!: Ahlat і Emirat de Manazkert · Veure més »
Ertuğrul Gazi
Türbesi (Mausoleu) a Söğüt, Turquia. Ertuğrul (turc otomà ارطغرل, també Ertogrul Gazi, abans escrit Ertoghrul) (Akhlat 1191/1198 – Söğüt 1281) fou un suposat cap turcman del clan Kayı dels oghuz, pare d'Osman I, fundador de l'emirat osmànlida o otomà.
Nou!!: Ahlat і Ertuğrul Gazi · Veure més »
Erzincan
Erzincan (en turc; en armeni Երզնկա Erznka i abans Erez, Eriza, Yeriza o Keltzene; en àrab Arzandjan; en zaza i kurd, Erzingan) és una ciutat de la part oriental de Turquia prop de la riba dreta del riu Karasu, afluent de l'Eufrates, capçalera de la província d'Erzincan i del districte d'Erzincan.
Nou!!: Ahlat і Erzincan · Veure més »
Hamdànides
Vista de la ciutadella d'Alep, construïda sota el poder dels hamdànides Els hamdànides (en sing.) o Banu Hamdan foren una dinastia que va governar a Mossul i Alep mitjançant dues branques.
Nou!!: Ahlat і Hamdànides · Veure més »
Il-kanat
Lil-kanat va ser un kanat mongol establert a Pèrsia al, fruit de les campanyes de Genguis Khan a Khwarizm durant els anys 1219-1224.
Nou!!: Ahlat і Il-kanat · Veure més »
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Nou!!: Ahlat і Imperi Otomà · Veure més »
Khwarizm
Khwarizm, Khwarazm, Khorazm, Khwarezm o Khorezm anomenada Khivà al període post mongol, és una regió de la part inferior de l'Amudarià (Oxus).
Nou!!: Ahlat і Khwarizm · Veure més »
Llac Van
El llac Van El llac Van (en turc, Van Gölü; en armeni, Վանա լիճ, Vanà litx) és un llac alcalí i el llac més gran de Turquia, situat a la part oriental del país.
Nou!!: Ahlat і Llac Van · Veure més »
Muàwiya ibn Abi-Sufyan
Muàwiya ibn Abi-Sufyan o Muàwiya I (602 - 680) fou califa omeia sufyànida de Damasc (661 - 680).
Nou!!: Ahlat і Muàwiya ibn Abi-Sufyan · Veure més »
Muhàmmad Sultan ibn Jahangir
Muhàmmad Sultan ibn Jahangir (1375 - 13 de març de 1403) fou un príncep timúrida fill de Jahangir ibn Timur i net de Tamerlà.
Nou!!: Ahlat і Muhàmmad Sultan ibn Jahangir · Veure més »
Othman
* Othman ben Ertoghrul, ancestre dels otomans.
Nou!!: Ahlat і Othman · Veure més »
Pir Muhàmmad ibn Jahangir
Pir Muhammad ibn Jahangir (1376 - 1407) fou un príncep timúrida, fill de Jahangir i net de Tamerlà.
Nou!!: Ahlat і Pir Muhàmmad ibn Jahangir · Veure més »
Sayf-ad-Dawla (hamdànida)
Abu-l-Hàssan Alí ibn Abi-l-Hayjà ibn Hamdan ibn al-Hàrith Sayf-ad-Dawla at-Taghlibí, més conegut simplement pel seu làqab com Sayf-ad-Dawla (22 de juny de 916 - 9 de febrer de 967) fou el primer emir hamdànida d'Alep (945-967).
Nou!!: Ahlat і Sayf-ad-Dawla (hamdànida) · Veure més »
Tahmasp I
Tahmasp I (22 de febrer de 1514-14 de maig de 1576) va ser un xa de Pèrsia de la dinastia safàvida.
Nou!!: Ahlat і Tahmasp I · Veure més »
Van
Llac Van Van és una ciutat de Turquia a la costa est del llac Van, capital de la Província de Van.
Nou!!: Ahlat і Van · Veure més »
Xah-i Arman
XII Xah-i Arman (Rei dels Armenis) fou el títol que van portar els sobirans turcmans d'Akhlat entre el 1100 i el 1207.
Nou!!: Ahlat і Xah-i Arman · Veure més »
Xaikh Ali Bahadur
Xaikh Ali Bahadur fou un amir de Tamerlà, un dels poc d'origen àrab que va tenir.
Nou!!: Ahlat і Xaikh Ali Bahadur · Veure més »
1071
Sense descripció.
Nou!!: Ahlat і 1071 · Veure més »
1100
Sense descripció.
Nou!!: Ahlat і 1100 · Veure més »
1207
Sense descripció.
Nou!!: Ahlat і 1207 · Veure més »
1208
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Ahlat і 1208 · Veure més »
1210
Sense descripció.
Nou!!: Ahlat і 1210 · Veure més »
1212
Sense descripció.
Nou!!: Ahlat і 1212 · Veure més »
1229
;Països Catalans.
Nou!!: Ahlat і 1229 · Veure més »
1230
El 1230 (MCCXXX) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Ahlat і 1230 · Veure més »
1234
Sense descripció.
Nou!!: Ahlat і 1234 · Veure més »
1244
Sense descripció.
Nou!!: Ahlat і 1244 · Veure més »
1246
El 1246 (MCCXLVI) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Ahlat і 1246 · Veure més »
1258
Sense descripció.
Nou!!: Ahlat і 1258 · Veure més »
1548
Sense descripció.
Nou!!: Ahlat і 1548 · Veure més »
1555
Sense descripció.
Nou!!: Ahlat і 1555 · Veure més »
1847
;Països Catalans.
Nou!!: Ahlat і 1847 · Veure més »
1900
;Països Catalans.
Nou!!: Ahlat і 1900 · Veure més »
1961
;Països Catalans.
Nou!!: Ahlat і 1961 · Veure més »
772
Sense descripció.
Nou!!: Ahlat і 772 · Veure més »
918
Sense descripció.
Nou!!: Ahlat і 918 · Veure més »
939
Sense descripció.
Nou!!: Ahlat і 939 · Veure més »
964
Sense descripció.
Nou!!: Ahlat і 964 · Veure més »
983
Sense descripció.
Nou!!: Ahlat і 983 · Veure més »
