Taula de continguts
135 les relacions: Adam, Agustinisme, Algèria, Amazic, Amazics, Ambròs de Milà, Annaba, Antoni Abat, Antropologia, Apatheia, Arianisme, Aristòtil, Arquebisbat de Milà, Avilés, Ésser humà, Àfrica, Ball, Bíblia, Blanquer, Bonifaci VIII, Carta als romans, Cartago, Catedral de Solsona, Catedral de Tortosa, Càller, Cervesa, Ciceró, Coadjutor, Comunisme, Confessions, Congregació, Creació, Crist, Cristianisme, David, Déu en el cristianisme, De doctrina Christiana, Deisme, Deus ex machina, Dialèctica, Dissabte Sant, Doctrina, Donatisme, Edat antiga, Edat mitjana, Emanatisme, Encarnació, Epistemologia, Escepticisme, Església Catòlica Romana, ... Ampliar l'índex (85 més) »
- Doctors de l'Església
- Filòsofs africans
- Filòsofs del segle IV
- Filòsofs del segle V
- Gens Aurèlia
- Neoplatònics
- Orde de Sant Agustí
- Sants cristians
- Sants de l'Església Ortodoxa
- Sants de les Esglésies orientals
Adam
Adam (‘tel·lúric’) fou el primer home, segons el Gènesi, i com a tal el veneren el judaisme, el cristianisme, l'islam i altres religions menors.
Veure Agustí d'Hipona і Adam
Agustinisme
L'agustinisme és el sistema filosòfic i teològic d'Agustí d'Hipona i el seu desenvolupament posterior per altres pensadors, en particular Boeci, Anselm de Canterbury i Bonaventura.
Veure Agustí d'Hipona і Agustinisme
Algèria
Algèria, oficialment República Democràtica Popular d'Algèria, és un estat del nord d'Àfrica.
Veure Agustí d'Hipona і Algèria
Amazic
Bandera de la nació amaziga. Àrees lingüístiques amazigues del sector oest del Nord d'Àfrica (mapa en francès). Tamazgha, en alfabet ''tifinagh'' Lamazic, llengua amaziga, dita també amazigh o tamazight (en amazic i en alfabet llatí i en alfabet tifinag, transcrit tamazight en ambdós casos, API: o.
Veure Agustí d'Hipona і Amazic
Amazics
Els amazics o, amb connotacions etimològiques pejoratives, berbers (en cabilenc i altres dialectes amazics: imaziγen), són un poble del nord de l'Àfrica.
Veure Agustí d'Hipona і Amazics
Ambròs de Milà
, nascut Aureli Ambrosi, venerat com sant Ambròs, va ser bisbe de Milà, teòleg i una de les figures eclesiàstiques més influents del.
Veure Agustí d'Hipona і Ambròs de Milà
Annaba
Annaba (tr), antigament coneguda en català com Bona, és una ciutat d'Algèria, capital de la província homònima, situada prop del riu Wadi Seybouse i de la frontera amb Tunísia.
Veure Agustí d'Hipona і Annaba
Antoni Abat
Antoni Abat, també conegut com sant Antoni el Gran, sant Antoni del porquet o sant Antoni dels ases (Memfis, 250 – Kolzim, 17 de gener de 356) va ser un anacoreta i sant d'origen egipci.
Veure Agustí d'Hipona і Antoni Abat
Antropologia
L'antropologia és la disciplina que estudia l'ésser humà de manera holística.
Veure Agustí d'Hipona і Antropologia
Apatheia
Segons els estoics i els cínics lapatheia (en grec antic ἀπάθεια) és la insensibilitat o absència d'afeccions, emocions, sentiments i passions.
Veure Agustí d'Hipona і Apatheia
Arianisme
Larianisme o arrianisme és un corrent religiós cristià del considerat heretgia pel catolicisme.
Veure Agustí d'Hipona і Arianisme
Aristòtil
Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea, Grècia, 322 aC) va ser un filòsof de l'antiga Grècia.
Veure Agustí d'Hipona і Aristòtil
Arquebisbat de Milà
Sèrie cronològica dels arquebisbes de l'Església milanesa a l'interior del Duomo de Milà LArquebisbat de Milà (arcidiocesi di Milano en italià; Archidioecesis Mediolanensis en llatí) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Itàlia, que abasta, entre altres, les ciutats de Milà, Monza, Lecco i Varese.
Veure Agustí d'Hipona і Arquebisbat de Milà
Avilés
Avilés és una ciutat, un conceyu i una parròquia de la Comunitat Autònoma del Principat d'Astúries (Espanya), als marges de la Ría d'Avilés, a 25 km de Gijón i 27 d'Oviedo.
Veure Agustí d'Hipona і Avilés
Ésser humà
Els éssers humans o homes (Homo sapiens) són una espècie de primats bípedes de la família dels homínids.
Veure Agustí d'Hipona і Ésser humà
Àfrica
LÀfrica és un dels cinc continents, el tercer més gran del món.
Veure Agustí d'Hipona і Àfrica
Ball
Un ball és una ordenació de moviments (coreografia) formant un tot determinat per a ésser ballat.
Veure Agustí d'Hipona і Ball
Bíblia
La Bíblia és el conjunt de textos religiosos del cristianisme.
Veure Agustí d'Hipona і Bíblia
Blanquer
Un blanquer era un menestral que tenia l'ofici de fer les operacions preliminars per adobar les pells.
Veure Agustí d'Hipona і Blanquer
Bonifaci VIII
Bonifaci VIII (Anagni, cap al 1235 – Roma, 11 d'octubre de 1303) va ser Papa de l'Església Catòlica de 1294 a 1303.
Veure Agustí d'Hipona і Bonifaci VIII
Carta als romans
Sant Pau escrivint, amb la inscripció ''sedet hic scripsit'' ("seu aquí i escriu"). La Carta als romans és una de les cartes de sant Pau Apòstol inclosa en el Nou Testament de la Bíblia.
Veure Agustí d'Hipona і Carta als romans
Cartago
Cartago va ser una antiga ciutat del nord d'Àfrica, a l'actual Tunísia (a uns disset quilòmetres al nord-est de la capital d'aquest país), fundada per emigrants fenicis de Tir a finals del, segons la datació moderna més acceptada, i segons la llegenda, per la princesa fenícia Dido.
Veure Agustí d'Hipona і Cartago
Catedral de Solsona
La catedral de Santa Maria de Solsona és un complex d'edificis que daten des del final del fins al, d'estils romànic, gòtic i barroc, situat a la capital del Solsonès.
Veure Agustí d'Hipona і Catedral de Solsona
Catedral de Tortosa
La catedral de Tortosa és un edifici religiós de Tortosa que està sota l'advocació de Santa Maria, i se situa en el nucli antic d'aquesta població, a tocar del riu Ebre.
Veure Agustí d'Hipona і Catedral de Tortosa
Càller
Càller (en sard Casteddu de Càlaris o simplement Casteddu, en italià Cagliari) és una ciutat de Sardenya, capital de la regió autònoma de Sardenya i de la ciutat metropolitana de Càller.
Veure Agustí d'Hipona і Càller
Cervesa
Got o canya de cervesa blanca La cervesa (del cèltic cerevĭsĭa del mateix significat, vegeu la secció d'etimologia), anomenada col·loquialment birra, és una beguda alcohòlica, no destil·lada, de gust més o menys amarg.
Veure Agustí d'Hipona і Cervesa
Ciceró
Marc Tul·li Ciceró, en llatí Marcus Tullius Cicero (Arpinum, 3 de gener de 106 aC - Formia, 7 de desembre de 43 aC), fou polític, filòsof i orador de l'antiga Roma.
Veure Agustí d'Hipona і Ciceró
Coadjutor
Coadjutor a la religió catòlica és el títol d'un clergue encarregat d'ajudar un bisbe en l'administració d'una diòcesi.
Veure Agustí d'Hipona і Coadjutor
Comunisme
El comunisme és una pràctica social i una teoria que s'ha manifestat al llarg de la història en diversos corrents, pràctiques i filosofies, les quals basen les seves propostes d'organització social en la igualtat absoluta d'oportunitats per a tothom, l'eliminació de les jerarquies i l'apropiació col·lectiva o la no-propietat dels mitjans de producció.
Veure Agustí d'Hipona і Comunisme
Confessions
Les Confessions és el títol de l'autobiografia filosòfica d'Agustí d'Hipona escrita en llatí entre els anys 397 i 398.
Veure Agustí d'Hipona і Confessions
Congregació
Una congregació és un grup de persones que es reuneixen amb un fi compartit.
Veure Agustí d'Hipona і Congregació
Creació
La Creació és l'acte pel qual una divinitat forma el món, el cosmos o la vida.
Veure Agustí d'Hipona і Creació
Crist
Crist Pantocràtor de Sant Climent de Taüll Crist (del llatí christus, i aquest del grec antic 'χριστoς', khristós) és la traducció de Messies, paraula hebrea que significa 'l'ungit ', és a dir, una persona consagrada per unció divina.
Veure Agustí d'Hipona і Crist
Cristianisme
Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F.
Veure Agustí d'Hipona і Cristianisme
David
Segons la Bíblia, David va ser el més gran rei d'Israel.
Veure Agustí d'Hipona і David
Déu en el cristianisme
Es creu que Déu en el cristianisme és l'ésser etern i suprem que va crear i conserva totes les coses.
Veure Agustí d'Hipona і Déu en el cristianisme
De doctrina Christiana
De doctrina Christiana és una obra escrita per Agustí d'Hipona sobre les Escriptures, la seva exègesi i com es relaciona la teologia cristiana amb la ciència o el saber comú.
Veure Agustí d'Hipona і De doctrina Christiana
Deisme
El deisme és la creença religiosa en un Déu, creador de l'Univers, però que no hi té, posteriorment, cap influència.
Veure Agustí d'Hipona і Deisme
Deus ex machina
Medea'' d'Eurípides (2009, Siracusa, Itàlia) Deus ex machina és una expressió llatina que significa «déu sorgit de la màquina», traducció de l'expressió lingüística grega «απó μηχανῆς θεóς» (apó mekhanés theós).
Veure Agustí d'Hipona і Deus ex machina
Dialèctica
La dialèctica és l'art de convèncer mitjançant el diàleg i el debat a l'altre sobre les pròpies postures filosòfiques.
Veure Agustí d'Hipona і Dialèctica
Dissabte Sant
El Dissabte Sant (anomenat fins a la reforma litúrgica de 1955 Dissabte de Glòria) és el nom que algunes denominacions cristianes donen al dissabte de la setmana del primer pleniluni després de l'equinocci de primavera (boreal).
Veure Agustí d'Hipona і Dissabte Sant
Doctrina
Una doctrina, a la societat occidental actual, és un conjunt coherent de posicions i instruccions basades en un sistema de creences o principis respecte a una matèria, sovint amb la pretensió de possessió de veritat general.
Veure Agustí d'Hipona і Doctrina
Donatisme
El donatisme va ser un moviment paleocristià a la regió de Cartago i Numídia al.
Veure Agustí d'Hipona і Donatisme
Edat antiga
Ledat antiga o antiguitat és el període de la història entre el naixement de l'escriptura i la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476, que marca l'inici de l'edat mitjana.
Veure Agustí d'Hipona і Edat antiga
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Veure Agustí d'Hipona і Edat mitjana
Emanatisme
Lemanatisme (del llatí: emanatio), és la doctrina segons la qual tot el món, fins i tot l'ànima de cada ésser humà, prové per emanació o flux de la totalitat divina, mediata o immediatament.
Veure Agustí d'Hipona і Emanatisme
Encarnació
Lencarnació és un concepte religiós segons el qual un ser heterogeni pren possessió d'un cos físic, ja sigui humà o animal.
Veure Agustí d'Hipona і Encarnació
Epistemologia
Lepistemologia (del grec antic, epistḗmē “coneixement veritable, ciència” i logos “discurs”) és la branca de la filosofia relacionada amb el coneixement.
Veure Agustí d'Hipona і Epistemologia
Escepticisme
El corrent escèptic o escepticisme fou un corrent filosòfic iniciat per Pirró d'Elis (360 aC-270 aC).
Veure Agustí d'Hipona і Escepticisme
Església Catòlica Romana
Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.
Veure Agustí d'Hipona і Església Catòlica Romana
Església d'Anglaterra
L'Església d'Anglaterra és l'església principal cristiana a Anglaterra.
Veure Agustí d'Hipona і Església d'Anglaterra
Església Ortodoxa
LEsglésia Ortodoxa o, oficialment, Església Catòlica Ortodoxa és la segona església cristiana en nombre de fidels.
Veure Agustí d'Hipona і Església Ortodoxa
Família augustiniana
La família augustiniana, anomenada així per Sant Agustí d'Hipona (354 – 430) és el conjunt de comunitats i ordes religiosos cristians, masculins i femenins, que viuen d'acord amb l'anomenada Regla de Sant Agustí.
Veure Agustí d'Hipona і Família augustiniana
Família franciscana
Emblema de la família franciscana: dos braços creuats, un de vestit i un de despullat, sortint d'un núvol amb una creu (mosaic a Santa Dorotea in Trastevere, Roma) Francesc d'Assís, fundador de l'orde dels frares menors. Aquest és el retrat més antic conegut del sant, que es remunta a la retirada de Sant Francesc a Subiaco (1223–1224) S'anomena família franciscana al conjunt de grups i comunitats catòlics --instituts de vida consagrada (ordes i congregacions) i grups de seglars-- que segueixen alguna de les regles inspirades per Sant Francesc d'Assís.
Veure Agustí d'Hipona і Família franciscana
Fe
''Triumph of Faith over Idolatry''. Jean-Baptiste Théodon (1646–1713) La fe és la creença no fonamentada en la raó o identificació en un déu, religió, realitat o ideal que es pren com a veritat existencial basada en l'experiència vital de les realitats no materials.
Veure Agustí d'Hipona і Fe
Felanitx
Felanitx és una ciutat i municipi del sud-est de Mallorca que forma part de la comarca del Migjorn.
Veure Agustí d'Hipona і Felanitx
Fenomenologia
Edmund Husserl (1859-1938). La fenomenologia (del grec antic φαινόμενoν, 'el que es mostra' i λογος, 'estudi') és una branca de la filosofia que tracta dels fenomens com a continguts de consciència.
Veure Agustí d'Hipona і Fenomenologia
Fernand Braudel
Fernand Braudel (Luméville-en-Ornois, Mosa, 24 d'agost de 1902 - 27 de novembre de 1985) fou un dels principals historiadors francesos de la postguerra, i un dels líders de l'Escola dels Annales.
Veure Agustí d'Hipona і Fernand Braudel
Filó d'Alexandria
Filó d'Alexandria o Filó Jueu (en hebreu ידידיה Iedidià, o פילון Filón, Philon Judaeus; Alexandria, c. 13 aC? - 50 dC) és considerat el primer filòsof jueu.
Veure Agustí d'Hipona і Filó d'Alexandria
Filosofia
La filosofia (del grec Φιλοσοφία filossofia, 'amor per la saviesa') és un camp d'estudi que cerca, per mitjà d'arguments raonats, donar una explicació de tots els coneixements possibles i del lloc que ocupa la persona a la naturalesa.
Veure Agustí d'Hipona і Filosofia
Filosofia grega
Plató La filosofia grega és un període de la història de la filosofia comprès, aproximadament, entre el sorgiment de la filosofia occidental en el període presocràtic (segle VI aC) i la filosofia hel·lenística, que finalitzaria, segons la data convencionalment acceptada, en l'any 30 aC.
Veure Agustí d'Hipona і Filosofia grega
Filosofia medieval
S'anomena filosofia medieval la que es desenvolupa a Occident durant l'edat mitjana, des de la fi de l'edat antiga, amb la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident (476), fins al sorgiment del Renaixement, amb la caiguda de Constantinoble l'any 1453.
Veure Agustí d'Hipona і Filosofia medieval
Francesco Petrarca
fou un important escriptor, poeta i humanista italià del o Trecento.
Veure Agustí d'Hipona і Francesco Petrarca
Gènesi
El Gènesi és el primer llibre de la Torà, i per tant el primer llibre del Tanakh, la Bíblia Hebrea, i de l'Antic Testament cristià.
Veure Agustí d'Hipona і Gènesi
Gnosticisme
Emblema gnòstic El gnosticisme és una religió sincretista que es va originar al segle I a partir d'idees i sistemes filosòfics i religiosos de l'època entre sectes jueves i cristianesMagris, Aldo (2005), "Gnosticism: Gnosticism from its origins to the Middle Ages (further considerations)", en Jones, Lindsay (ed.), MacMillan Encyclopedia of Religion, MacMillan.
Veure Agustí d'Hipona і Gnosticisme
Hedonisme
Lhedonisme és un corrent filosòfic i ètic que veu en el plaer una font de felicitat, un sentit de la pròpia existència i un criteri moral.
Veure Agustí d'Hipona і Hedonisme
Hipona
Hipona (Hippo Regius) va ser una antiga ciutat de Numídia a la riba del riu Ubus (grec Ubos), on actualment hi ha Annaba, a Algèria.
Veure Agustí d'Hipona і Hipona
Història
La història és la ciència que narra el passat de les societats humanes d'acord amb els testimonis materials, orals, escrits i visuals.
Veure Agustí d'Hipona і Història
Història universal
La història universal és el conjunt de fets i processos que s'han desenvolupat entorn a l'ésser humà, des de l'aparició dels primers homínids fins a l'actualitat.
Veure Agustí d'Hipona і Història universal
Iconografia dels sants
''Rosenhagmadonna'' de Stephan Lochner La iconografia dels sants presenta i inventaria les característiques dels atributs que identifiquen els Sants, com són la seva roba tradicional, objectes típics o animals de companyia.
Veure Agustí d'Hipona і Iconografia dels sants
Il·luminació divina
Segons la il·luminació divina, el procés del pensament humà necessita ser ajudat per la gràcia divina.
Veure Agustí d'Hipona і Il·luminació divina
Il·lustració
La Il·lustració (en francès: Siècle des Lumières; en alemany: Aufklärung; en anglès: Enlightenment; en italià: Illuminismo) va ser un corrent filosòfic, polític i social europeu que promovia el progrés, el racionalisme i el liberalisme en contra del poder reial, la noblesa i l'obscurantisme catòlic.
Veure Agustí d'Hipona і Il·lustració
Immanuel Kant
Immanuel Kant (Königsberg, 22 d'abril del 1724 - 12 de febrer del 1804) fou un destacat filòsof prussià.
Veure Agustí d'Hipona і Immanuel Kant
Isaac
Al llibre del Gènesi, Isaac és el segon fill d'Abraham, després d'Ismael.
Veure Agustí d'Hipona і Isaac
Judaisme
El judaisme és la religió del poble jueu.
Veure Agustí d'Hipona і Judaisme
La ciutat de Déu
La ciutat de Déu (títol original en llatí: De Civitate Dei contra paganos, és a dir La ciutat de Déu contra els pagans) és una obra en 22 llibres d'Agustí d'Hipona que va ser escrita durant la seua vellesa i al llarg de quinze anys, entre el 412 i el 426.
Veure Agustí d'Hipona і La ciutat de Déu
Líbia
Líbia, també coneguda com a Estat de Líbia, és una república del nord de l'Àfrica.
Veure Agustí d'Hipona і Líbia
Literatura
La literatura és l'art d'escriure.
Veure Agustí d'Hipona і Literatura
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Veure Agustí d'Hipona і Llatí
Llibertat
La llibertat guiant el poble. Inauguració de l'Estàtua de la Llibertat a Nova York l'any 1886, obra d'Edward Moran La llibertat (del llatí libertas) és la capacitat d'escollir.
Veure Agustí d'Hipona і Llibertat
Llibre dels Salms
El llibre dels Salms, Salteri, Salms o llibre dels Psalms és un llibre bíblic que inclou una col·lecció de 150 salms amb anotacions litúrgiques i musicals.
Veure Agustí d'Hipona і Llibre dels Salms
Lliure albir
El lliure albir és la hipotètica capacitat dels agents racionals de poder exercir control sobre les seves accions.
Veure Agustí d'Hipona і Lliure albir
Lluita de classes
La lluita de classes és un concepte que fa referència a la contraposició i diferències d'interessos polítics i socials entre les diferents classes socials, en especial entre la classe obrera i la classe pertanyent al poder (burgesia, aristocràcia, grans empresaris, terratinents i banquers) o capitalista.
Veure Agustí d'Hipona і Lluita de classes
Luteranisme
El segell de Luter El luteranisme és una tendència imperial protestant cristiana basada en els ensenyaments i les doctrines establertes a l'Antic i el Nou Testament.
Veure Agustí d'Hipona і Luteranisme
Madaure
Madaure o Ad Medera (Ἀμμαίδαρα) fou una ciutat de Numídia entre Lares i Theveste, que era part del regne de Sifax, però fou annexionada per Masinissa I al final de la Segona Guerra Púnica i més tard fou colònia militar romana.
Veure Agustí d'Hipona і Madaure
Maniqueisme
Maniqueus El maniqueisme és una religió dualista i gnosticista fundada per Mani a l'antiga Pèrsia durant el segle III.
Veure Agustí d'Hipona і Maniqueisme
Marxisme
200x200px 200x200px El marxisme és el conjunt de doctrines polítiques, econòmiques i filosòfiques encunyades pels pensadors alemanys Karl Marx i Friedrich Engels.
Veure Agustí d'Hipona і Marxisme
Mònica d'Hipona
Mònica (Tagaste, 331 - Òstia, 27 d'agost de 387) va ser la mare d'Agustí d'Hipona.
Veure Agustí d'Hipona і Mònica d'Hipona
Milà
Milà (Milan en llombard, miˈlãː, Milano en italià, miˈlaːno) és la ciutat principal del nord d'Itàlia, capital de la regió de la Llombardia, una de les regions italianes més desenvolupades.
Veure Agustí d'Hipona і Milà
Misticisme
Teresa de Jesús, una de les majors exponents del misticisme al cristianisme El misticisme és la sensació que prové del convenciment que s'ha establert una unió directa entre la persona i Déu dins la via ascètica o procediment de la mística.
Veure Agustí d'Hipona і Misticisme
Monestir de Sant Joan de les Abadesses
El Monestir de Sant Joan, anomenat antigament Sant Joan de Ripoll és un antic monestir al nucli de Sant Joan de les Abadesses (el Ripollès).
Veure Agustí d'Hipona і Monestir de Sant Joan de les Abadesses
Moral
''Moral compass'', 2015 La moral és una disciplina que determina la rectitud del comportament humà segons unes normes que expressen l'existència d'uns deures i obligacions.
Veure Agustí d'Hipona і Moral
Museu Granet
El Museu Granet (en francès, Musée Granet) és un museu d'art i arqueologia que es troba a Ais de Provença, França.
Veure Agustí d'Hipona і Museu Granet
Museu Nacional d'Art Antic
El Museu Nacional d'Art Antic, en portuguès Museu Nacional de Arte Antiga (sigla MNAA) és un museu d'art que està localitzat a Lisboa, capital de Portugal.
Veure Agustí d'Hipona і Museu Nacional d'Art Antic
Neoplatonisme
El neoplatonisme és una doctrina que existí entre els segles i. Tot i que, ben clarament, el neoplatonisme és una doctrina basada en pensadors anteriors (Filó d'Alexandria, Hipàcia d'Alexandria, Apol·loni de Tíana i els pensadors del platonisme mitjà, per exemple), hom pot dir que el creador (o sistematitzador) del neoplatonisme és Plotí.
Veure Agustí d'Hipona і Neoplatonisme
Numídia
Numídia (Numidia) va ser una regió històrica del nord d'Àfrica situada al llarg de la costa entre Mauretània i la zona d'influència de Cartago, convertida en temps dels romans en la província romana d'Àfrica.
Veure Agustí d'Hipona і Numídia
Ontologia
Lontologia és l'estudi de l'ésser o de l'existència.
Veure Agustí d'Hipona і Ontologia
Orígenes
Orígenes Orígenes (183/186 - c. 254; Ὠριγένης Ōrigénēs), fou exegeta, pensador i escriptor cristià, i un dels pares de l'Església cristiana que va exercir gran influència intel·lectual al seu temps i més endavant.
Veure Agustí d'Hipona і Orígenes
Orde de Sant Agustí
LOrde de Sant Agustí (en llatí Ordo Sancti Augustini) és un orde religiós mendicant de l'Església Catòlica fundada pel papa Innocenci IV el (1244), per la necessitat d'unificar una sèrie de comunitats de monjos a la Toscana (Itàlia) que seguien les directrius conegudes com la Regla de Sant Agustí, que és un extracte de les cartes i sermons de sant Agustí d'Hipona (mort el 430).
Veure Agustí d'Hipona і Orde de Sant Agustí
Paganisme
Vesta. El paganisme (del llatí pagus, 'el camp') és la religió de persones abans de l'arribada del cristianisme, o que refusaven convertir-se.
Veure Agustí d'Hipona і Paganisme
Paradís
Paradís designa en origen un jardí clos, bell i arreglat.
Veure Agustí d'Hipona і Paradís
Pare de l'Església
Els Pares de l'Església són un grup d'escriptors i bisbes, dels primers segles del cristianisme, considerats com fonament de la fe i de l'ortodòxia en l'Església.
Veure Agustí d'Hipona і Pare de l'Església
Pau de Tars
Pau de Tars conegut també com l'Apòstol dels Gentils i com Pau apòstol (originalment Saül de Tars o Saule, i després Pau), (Tars entre l'any 7 i l'any 10 - Roma 64 o 67), es considera una figura important en el desenvolupament, l'evangelisme i la predicació del cristianisme al món conegut de l'Imperi Romà, important intèrpret dels ensenyaments de Jesús de Natzaret.
Veure Agustí d'Hipona і Pau de Tars
Pavia
Pavia (l'antiga Ticinum, en llombard i italià Pavia, paˈvia) és una ciutat situada al sud-oest de la Llombardia, al nord d'Itàlia, a 35 km al sud de Milà.
Veure Agustí d'Hipona і Pavia
Pecat original
Adam i Eva per Peter Paul Rubens. El pecat original és la falta comesa per Adam i Eva que explica la seva expulsió del Paradís.
Veure Agustí d'Hipona і Pecat original
Pelagianisme
El pelagianisme és una heretgia, segons l'Església catòlica, que va sorgir al i va tenir molt de pes a l'edat antiga.
Veure Agustí d'Hipona і Pelagianisme
Piero della Francesca
Piero De Benedetto Dei Franceschi (Sansepolcro, Toscana, 1416-1492) va ser un pintor del Quattrocento italià, conegut pel seu àlies Piero della Francesca.
Veure Agustí d'Hipona і Piero della Francesca
Plató
Plató (Plato, en àrab Aflatun; ca. 21 de maig del 427 aC - 347 aC) va ser un dels filòsofs més influents de l'antiga Grècia.
Veure Agustí d'Hipona і Plató
Quint Aureli Símmac
Quint Aureli Símmac (en Quintus Aurelius Symmachus) va ser un erudit, orador i home d'estat romà que va viure al final del.
Veure Agustí d'Hipona і Quint Aureli Símmac
Raó
La raó o racionalitat és una aptitud que consisteix a aplicar normes i lògica en el pensament per obtenir judicis, observacions comprovables o servir de base per a teories.
Veure Agustí d'Hipona і Raó
Redempció (teologia)
La redempció és un concepte essencial en moltes religions, com ara el judaisme, el cristianisme i l'islam.
Veure Agustí d'Hipona і Redempció (teologia)
René Descartes
René Descartes (Renatus Cartesius en llatí) (Le Haye, França, 31 de març de 1596 - Estocolm, Suècia, 11 de febrer de 1650), va ser un important filòsof racionalista francès del, també conegut per les seves obres de matemàtiques i de diferents branques de la ciència.
Veure Agustí d'Hipona і René Descartes
Retaule de Sant Agustí
El Retaule de Sant Agustí és una obra d'estil gòtic català realitzada al tremp d'ou per Jaume Huguet i Pau Vergós entre els anys 1462 i 1475.
Veure Agustí d'Hipona і Retaule de Sant Agustí
Retòrica
La retòrica o eloqüència és «l'art de parlar bé» o «l'art de l'eloqüència», en altres paraules, és l'art o la tècnica de la persuasió, normalment mitjançant l'ús de la paraula.
Veure Agustí d'Hipona і Retòrica
Revelació
En les religions que es consideren d'origen diví, s'anomena revelació el procés comunicatiu pel qual Déu es faria conèixer i manifestaria la seva voluntat als homes.
Veure Agustí d'Hipona і Revelació
Robert Campin
Robert Campin (Valenciennes, 1375 - Tournai, 26 d'abril de 1444) fou un pintor i escultor flamenc del gòtic.
Veure Agustí d'Hipona і Robert Campin
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Veure Agustí d'Hipona і Roma
Salvació en el cristianisme
En el cristianisme, la salvació (també anomenada alliberament o redempció) és l'"alliberament de la persona del pecat i les seves conseqüències, que inclouen la mort i la separació de Déu" per la mort i la resurrecció de Crist, i justificant aquesta salvació.
Veure Agustí d'Hipona і Salvació en el cristianisme
Santíssima Trinitat
Retaule de la Trinitat. Museu d'art Jacint Rigau, Perpinyà (1489) La doctrina cristiana de la Trinitat és la doctrina central sobre la naturalesa de Déu en la majoria de les esglésies cristianes, que defineix un Déu existent en tres persones divines coiguals, coeternes i consubstancials: Déu Pare, Déu Fill (Jesucrist) i Déu Esperit Sant, tres persones diferents (hipòstases) que comparteixen una essència/substància/natura (homoousion).
Veure Agustí d'Hipona і Santíssima Trinitat
Sòcrates
Sòcrates (en; Atenes, ca. 470 aC - 399 aC) fou un filòsof de l'antiga Grècia que es considera el fundador de la filosofia occidental, per més que ja existiren filòsofs anteriorment, i també de coetanis, entre ells Tales i Demòcrit.
Veure Agustí d'Hipona і Sòcrates
Sermó
El sermó de la Muntanya, un quadre de Carl Heinrich Bloch Un sermó o homilia és una modalitat del gènere oratori que consisteix en un discurs de tema religiós, en general pronunciat durant la missa cristiana.
Veure Agustí d'Hipona і Sermó
Tagaste
Tagaste o Tagastense Oppidum, segons Plini el Vell, va ser una ciutat de Numídia (avui ruïnes de Tajilt a la wilaya de Suk Ahras, Algèria) a la riba d'un riu avui anomenat Oued Hamise, segons lItinerari d'Antoní.
Veure Agustí d'Hipona і Tagaste
Teisme
En la filosofia i la religió el teisme (del grec theos, "déu") és el pensament, doctrina o creença en l'existència d'un déu o déus.
Veure Agustí d'Hipona і Teisme
Temps
Deu segons en un rellotge ''Montinari Milano'' El temps és un concepte físic que tots experimentem quotidianament, però que resulta difícil de definir formalment.
Veure Agustí d'Hipona і Temps
Teologia
Plató La teologia (del grec θεος, theos, "Déu", + λογος, logos, "estudi") és la disciplina que s'ocupa de l'estudi de Déu i, per extensió, també s'aplica a l'estudi dels temes relacionats amb la religió.
Veure Agustí d'Hipona і Teologia
Terra
La Terra és el tercer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i l'únic astre que se sap que té vida.
Veure Agustí d'Hipona і Terra
Tomàs d'Aquino
Tomàs d'Aquino (Roccasecca, Laci, 1225 - Fossanova, 7 de març de 1274) fou un dels filòsofs-teòlegs més importants de l'edat mitjana.
Veure Agustí d'Hipona і Tomàs d'Aquino
Torà (llei jueva)
La Torà (de l'hebreu,, transl. Torah) és el text que conté la llei i el patrimoni identitari del poble israelita; constitueix la base i el fonament del judaisme.
Veure Agustí d'Hipona і Torà (llei jueva)
Vàndals
Invasions bàrbares de l'Imperi Romà: les fletxes blaves representen les invasions vàndales Els vàndals foren un poble del centre d'Europa, un dels pobles indoeuropeus de família germànica, que habitaven les regions riberenques de la mar Bàltica (en la zona de les actuals Alemanya i Polònia).
Veure Agustí d'Hipona і Vàndals
Visigots
Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest».
Veure Agustí d'Hipona і Visigots
Zorobabel
Zorobabel mostra un pla de Jerusalem a Cir II el Gran Segons la Bíblia, Zorobabel (en hebreu זְרֻבָּבֶל בן-שְׁאַלְתִּיאֵל Zərubbāvel ben Shə’altî’ēl) va ser el cap del poble jueu que va retornar a Jerusalem després de la deportació a Babilònia per part de Nabucodonosor II.
Veure Agustí d'Hipona і Zorobabel
13 de novembre
El 13 de novembre o 13 de santandria és el tres-cents dissetè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents divuitè en els anys de traspàs.
Veure Agustí d'Hipona і 13 de novembre
28 d'agost
El 28 d'agost és el dos-cents quarantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-unè en els anys de traspàs.
Veure Agustí d'Hipona і 28 d'agost
354
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Agustí d'Hipona і 354
430
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Agustí d'Hipona і 430
Vegeu també
Doctors de l'Església
- Agustí d'Hipona
- Albert el Gran
- Alexandre de Jerusalem
- Alfons Maria de Liguori
- Ambròs de Milà
- Anselm de Canterbury
- Basili de Cesarea
- Beda
- Bernat de Claravall
- Caterina de Siena
- Ciril d'Alexandria
- Ciril de Jerusalem
- Dionís l'Areopagita
- Doctor de l'Església
- Efraïm de Síria
- Epifani I de Constància
- Eustaci d'Antioquia
- Francesc de Sales
- Gregori de Narek
- Gregori de Nazianz
- Gregori de Nissa
- Gregori el Gran
- Hieroteu d'Atenes
- Hilari de Poitiers
- Hildegarda de Bingen
- Ireneu de Lió
- Isidor de Sevilla
- Jeroni d'Estridó
- Joan Crisòstom
- Joan Damascè
- Joan d'Àvila
- Joan de la Creu
- Leandre de Sevilla
- Nestori
- Papa Lleó I
- Pere Canisi
- Pere Crisòleg
- Pere Damià
- Policarp d'Esmirna
- Roberto Bellarmino
- Sant Atanasi d'Alexandria
- Sant Sahak
- Teresa de Jesús
- Teresa de Lisieux
- Tomàs d'Aquino
Filòsofs africans
- Agustí d'Hipona
Filòsofs del segle IV
- Adurbad
- Agustí d'Hipona
- Ambròs de Milà
- Calcidi
- Gai Mari Victorí
- Iàmblic de Calcis
- Nemesi d'Èmesa
- Sant Atanasi d'Alexandria
Filòsofs del segle V
- Agustí d'Hipona
- Marcià Mineu Fèlix Capel·la
- Mazdak
Gens Aurèlia
- Ànnia Faustina (emperadriu)
- Agustí d'Hipona
- Alexandre Sever
- Ambròs de Milà
- Arel·li Fusc
- Aureli Aquil·leu
- Còmmode
- Carí
- Caracal·la
- Carausi
- Claudi II el Gòtic
- Cleandre (ministre)
- Constància
- Dioclecià
- Elagàbal
- Gai Aureli Cota (cònsol 252 aC)
- Gens Aurèlia
- Gneu Aufidi Orestes
- Luci Aureli Orestes (cònsol 126 aC)
- Luci Aureli Orestes (cònsol 157 aC)
- Marc Aureli Car
- Marc Aureli Escaure
- Marc Aureli Mari
- Marc Aureli Olimpi Nemesià
- Marc Aureli Probe
- Marc Aureli Quintil
- Maxenci
- Maximià
- Nigrinià
- Numerià
- Peronella de Roma
- Prudenci
- Sext Aureli Víctor
- Vabalat
- Valeri Valent
Neoplatònics
- Abu-Yaqub Ishaq ibn Àhmad as-Sijí
- Agustí d'Hipona
- Al-Farabí
- Amèlios
- Asclepi de Tral·les
- Boeci
- Bonaventura de Bagnoregio
- Corneli Labeó
- Crisanci de Sardes
- Dexip (filòsof)
- Edesi de Capadòcia
- Eusebi de Mindos
- Eustaci de Capadòcia
- Gai Mari Victorí
- Giovanni Pico della Mirandola
- Iàmblic d'Apamea
- Iàmblic de Calcis
- Isaac el cec
- Joan Damascè
- Joan Escot Eriúgena
- Jordi Gemist Pletó
- Julià l'Apòstata
- Màxim d'Efes
- Macrobi
- Marcià Mineu Fèlix Capel·la
- Marsilio Ficino
- Nimfidià
- Plotí
- Porfiri
- Pseudo-Aristòtil
- Pseudo-Dionís l'Areopagita
- Remigi d'Auxerre
- Roman Ingarden
- Sòpater d'Apamea el Vell
- Sever Retòric
- Sosípatra
- Teodor Asineu
Orde de Sant Agustí
- Agustí d'Hipona
- Congregació de la Mare de Déu de Canongesses de Sant Agustí
- Milícia de Maria Gloriosa
- Monges agustinianes
- Orde dels Agustins Descalços
Sants cristians
- Acta Sanctorum
- Advocat del diable
- Agustí d'Hipona
- Albert de Jerusalem
- Bol·landistes
- Canonització
- Comunió dels sants
- Confessor
- Estilita
- Exvot
- Jessè
- Sant Jordi
- Sant Sava
- Santoral
- Sever de Ravenna
- Tots Sants
Sants de l'Església Ortodoxa
- Abigail
- Adalbert de Praga
- Adrià III
- Agustí d'Hipona
- Apol·lònia d'Alexandria
- Arcàngel Gabriel
- Barsanufi de Gaza
- Basili de Cesarea
- Ciril VI de Constantinoble
- Cleopa Ilie
- Cosme I
- Cosmes de Jerusalem
- Cunegunda de Luxemburg
- David
- Deodat I
- Efraïm de Síria
- Esteve III de Moldàvia
- Gamaliel el Vell
- Gregori Palamàs
- Iaroslav I de Kíev
- Isaac
- Jeremies (profeta)
- Jeremies I
- Jessè
- Joaquim d'Alexandria
- Jordi del Mont Atos
- Míriam
- Miquel (arcàngel)
- Naüm d'Ocrida
- Neòfit
- Papa Anter
- Papa Pasqual I
- Potit de Sàrdica
- Rafael (arcàngel)
- Sara
- Sava Sedmotxislenik
- Simeó Metafrastes
- Sulpici el Pietós
- Teodosi I el Gran
- Teodosi II el Jove
- Teodosi de Kíev
- Uriel
Sants de les Esglésies orientals
- Agustí d'Hipona
- Bernabé apòstol
- Esteve de Perm
- Gregori Palamàs
- Hieroteu d'Atenes
- Josafat Kuncewič
- Mariam Baouardy
- Nil de Rossano
- Praxedis de Roma
- Quirze Elias Chavara
- Sergi de Ràdonej
- Simeó Estilita el Vell
- Simeó bar Sabas
- Tatiana de Rússia
També conegut com Augustinisme, Augustinià, Aurelius Augustinus, Sant Agustí, Sant Agustí d'Hipona, Sant Aureli Agustí.