Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Agregacions municipals de Barcelona і Barcelona
Agregacions municipals de Barcelona і Barcelona tenen 48 coses en comú (en Uniopèdia): Ajuntament, Ajuntament de Barcelona, Antics municipis del pla de Barcelona, Àmbit metropolità de Barcelona, Barri del Coll, Bàrcino, Besòs, Ciutat Vella de Barcelona, Collserola, Consell de Cent, Eixample de Barcelona, El Gòtic, El Poble-sec, El Raval, Felip V d'Espanya, Guerra de Successió Espanyola, Hodonímia de Barcelona, Horta-Guinardó, Ildefons Cerdà i Sunyer, L'Hospitalet de Llobregat, La Barceloneta, Les Corts, Llobregat, Mar Mediterrània, Molins de Rei, Mont Tàber, Montcada i Reixac, Montjuïc (Barcelona), Nou Barris, Pla Cerdà, ..., Pla de Barcelona, Plaça de Sant Jaume (Barcelona), Platja del Bogatell, Sant Adrià de Besòs, Sant Andreu de Palomar, Sant Gervasi de Cassoles, Sant Martí de Provençals, Santa Coloma de Gramenet, Santa Creu d'Olorda, Sants, Sants-Montjuïc, Sarrià (Barcelona), Sarrià i Sant Gervasi, Trienni Liberal, Urbanisme de Barcelona, Vallcarca i els Penitents, Vallvidrera, Vila de Gràcia. Ampliar l'índex (18 més) »
Ajuntament
Ajuntament d'Elda L'ajuntament a Sandomierz, Polònia L'ajuntament a Kuopio, Finlàndia Lajuntament (dit també actualment consistori, comú, consell, paeria, batllia o batlia i antigament universitat) o seu del govern local, casa del comú, casa del poble, casa consistorial, casa de la vila o casa de la ciutat; és la institució local que té per funció el govern local i l'administració dels interessos del veïnat d'un municipi.
Agregacions municipals de Barcelona і Ajuntament · Ajuntament і Barcelona ·
Ajuntament de Barcelona
L'Ajuntament de Barcelona és una de les quatre administracions públiques amb responsabilitat política a la ciutat de Barcelona, al costat de l'Administració General de l'Estat d'Espanya, la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona.
Agregacions municipals de Barcelona і Ajuntament de Barcelona · Ajuntament de Barcelona і Barcelona ·
Antics municipis del pla de Barcelona
Límits dels antics municipis del Pla de Barcelona (1987) i actuals Districtes i Barris de l'Ajuntament de Barcelona. El terme municipal de Barcelona és fruit de l'annexió al pas del al dels diferents municipis que hi havia antigament al pla de Barcelona.
Agregacions municipals de Barcelona і Antics municipis del pla de Barcelona · Antics municipis del pla de Barcelona і Barcelona ·
Àmbit metropolità de Barcelona
Àmbit metropolità L'Àmbit metropolità de Barcelona és un dels vuit àmbits funcionals territorials definits en el Pla territorial general de Catalunya.
Àmbit metropolità de Barcelona і Agregacions municipals de Barcelona · Àmbit metropolità de Barcelona і Barcelona ·
Barri del Coll
El Coll és un barri de la ciutat de Barcelona situat a l'extrem nord-oriental del districte de Gràcia.
Agregacions municipals de Barcelona і Barri del Coll · Barcelona і Barri del Coll ·
Bàrcino
Bàrcino (del llatí Barcino i aquest de l'ibèric baŕkeno) fou una colònia romana que ha donat lloc a la ciutat de Barcelona.
Agregacions municipals de Barcelona і Bàrcino · Bàrcino і Barcelona ·
Besòs
El Besòs és un riu català, amb un curs de 17,7 km, que neix a la comarca del Vallès Oriental de la unió dels rius Mogent i Congost i desemboca al Mediterrani en el terme municipal de Sant Adrià de Besòs.
Agregacions municipals de Barcelona і Besòs · Barcelona і Besòs ·
Ciutat Vella de Barcelona
Ciutat Vella és un dels 10 districtes de Barcelona segons la divisió de 1984.
Agregacions municipals de Barcelona і Ciutat Vella de Barcelona · Barcelona і Ciutat Vella de Barcelona ·
Collserola
La serra de Collserola, o simplement Collserola, és una de les serres de la Serralada Litoral Catalana.
Agregacions municipals de Barcelona і Collserola · Barcelona і Collserola ·
Consell de Cent
Saló de Cent El Consell del Cent era una institució de govern durant l'antic règim a la ciutat de Barcelona que fou establerta al i que perduraà fins al.
Agregacions municipals de Barcelona і Consell de Cent · Barcelona і Consell de Cent ·
Eixample de Barcelona
L'Eixample és un dels deu districtes de la ciutat de Barcelona.
Agregacions municipals de Barcelona і Eixample de Barcelona · Barcelona і Eixample de Barcelona ·
El Gòtic
Basílica de la Mercè. Casa de la Ciutat, seu de l'Ajuntament de Barcelona. El Gòtic, també conegut com el Barri Gòtic, és un dels quatre barris que formen el districte de Ciutat Vella de la ciutat de Barcelona.
Agregacions municipals de Barcelona і El Gòtic · Barcelona і El Gòtic ·
El Poble-sec
El Poble-sec és un barri del districte de Sants-Montjuïc de la ciutat de Barcelona.
Agregacions municipals de Barcelona і El Poble-sec · Barcelona і El Poble-sec ·
El Raval
Situació del Raval a Barcelona carrer de l'Hospital. A la dreta l'edifici de l'antic Hospital de la Santa Creu de Barcelona La recuperació del nom «Raval» als anys 1980, coincideix amb la voluntat política de recuperació del barri, bandejant el nom de «Barri Xinès». La rambla del RavalEl gat del Raval, obra del colombià Fernando Botero, actualment a la Rambla del Raval, és una de les obres públiques d'aquest artista que hi ha a Catalunya El Raval (antic Districte 5è) és un dels quatre barris de què es compon el districte barceloní de Ciutat Vella, dels quals és el més densament poblat.
Agregacions municipals de Barcelona і El Raval · Barcelona і El Raval ·
Felip V d'Espanya
Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.
Agregacions municipals de Barcelona і Felip V d'Espanya · Barcelona і Felip V d'Espanya ·
Guerra de Successió Espanyola
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.
Agregacions municipals de Barcelona і Guerra de Successió Espanyola · Barcelona і Guerra de Successió Espanyola ·
Hodonímia de Barcelona
XIX és el centre neuràlgic de Barcelona. Els hodònims de Barcelona estan regulats per la Ponència de Nomenclàtor dels Carrers de Barcelona, una comissió depenent de la regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona.
Agregacions municipals de Barcelona і Hodonímia de Barcelona · Barcelona і Hodonímia de Barcelona ·
Horta-Guinardó
Horta-Guinardó és un districte de la ciutat de Barcelona.
Agregacions municipals de Barcelona і Horta-Guinardó · Barcelona і Horta-Guinardó ·
Ildefons Cerdà i Sunyer
Mas Cerdà de la Garga, a Centelles, lloc de naixement d'Ildefons Cerdà Ildefons Cerdà i Sunyer (Centelles, Osona, 23 de desembre de 1815 - Caldas de Besaya, Cantàbria, 21 d'agost de 1876) fou un enginyer, urbanista, jurista, economista i polític català, un home polifacètic que va escriure la Teoría general de la urbanización, obra pionera de l'especialitat, que el fa ser considerat un dels fundadors de l'urbanisme modern.
Agregacions municipals de Barcelona і Ildefons Cerdà i Sunyer · Barcelona і Ildefons Cerdà i Sunyer ·
L'Hospitalet de Llobregat
L'Hospitalet de Llobregat, abreujat com L'H, és una ciutat i municipi a la comarca del Barcelonès, al marge esquerre del riu Llobregat.
Agregacions municipals de Barcelona і L'Hospitalet de Llobregat · Barcelona і L'Hospitalet de Llobregat ·
La Barceloneta
La Barceloneta és un barri mariner de Barcelona, construït el 1753 i projectat per l'enginyer Juan Martín Cermeño, per encàrrec del capità general de Barcelona, el marquès de la Mina.
Agregacions municipals de Barcelona і La Barceloneta · Barcelona і La Barceloneta ·
Les Corts
Les Corts és un dels deu districtes de la ciutat de Barcelona.
Agregacions municipals de Barcelona і Les Corts · Barcelona і Les Corts ·
Llobregat
El Llobregat és un dels principals rius de Catalunya.
Agregacions municipals de Barcelona і Llobregat · Barcelona і Llobregat ·
Mar Mediterrània
La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).
Agregacions municipals de Barcelona і Mar Mediterrània · Barcelona і Mar Mediterrània ·
Molins de Rei
Escut sense oficialitzar de Molins de Rei. Bandera no oficialitzada de Molins de Rei. Molins de Rei és una vila i municipi de Catalunya, situat a la comarca del Baix Llobregat, a la província de Barcelona.
Agregacions municipals de Barcelona і Molins de Rei · Barcelona і Molins de Rei ·
Mont Tàber
El Mont Tàber és un turó situat al barri Gòtic de Barcelona, a 16,9 m sobre el nivell del mar, i que acollí el primer assentament romà de la nova Bàrcino.
Agregacions municipals de Barcelona і Mont Tàber · Barcelona і Mont Tàber ·
Montcada i Reixac
Montcada i Reixac és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca del Vallès Occidental, el cap del municipi és a Montcada Centre.
Agregacions municipals de Barcelona і Montcada i Reixac · Barcelona і Montcada i Reixac ·
Montjuïc (Barcelona)
Montjuïc La muntanya de Montjuïc de Barcelona es caracteritza per la seva forma de penya-segat que s'enfonsa en la mar Mediterrània per la banda del Morrot.
Agregacions municipals de Barcelona і Montjuïc (Barcelona) · Barcelona і Montjuïc (Barcelona) ·
Nou Barris
Nou Barris és un districte de Barcelona a l'extrem nord de la ciutat, entre la serra de Collserola i l'avinguda Meridiana.
Agregacions municipals de Barcelona і Nou Barris · Barcelona і Nou Barris ·
Pla Cerdà
El Pla Cerdà fou un pla de reforma i eixample de la ciutat de Barcelona de 1860 que seguia criteris del pla hipodàmic, amb una estructura en quadrícula, oberta i igualitària.
Agregacions municipals de Barcelona і Pla Cerdà · Barcelona і Pla Cerdà ·
Pla de Barcelona
Evolució de la línia de la costa al districte de Ciutat Vella. El Pla de Barcelona és una plana situada a la comarca catalana del Barcelonès.
Agregacions municipals de Barcelona і Pla de Barcelona · Barcelona і Pla de Barcelona ·
Plaça de Sant Jaume (Barcelona)
La plaça de Sant Jaume és el cor administratiu de la ciutat de Barcelona atès que hi ha encarades les seus del Govern de Catalunya (el Palau de la Generalitat de Catalunya) i de l'Ajuntament de Barcelona (la Casa de la Ciutat).
Agregacions municipals de Barcelona і Plaça de Sant Jaume (Barcelona) · Barcelona і Plaça de Sant Jaume (Barcelona) ·
Platja del Bogatell
La platja del Bogatell és una platja situada a Barcelona al districte de Sant Martí.
Agregacions municipals de Barcelona і Platja del Bogatell · Barcelona і Platja del Bogatell ·
Sant Adrià de Besòs
Sant Adrià de Besòs és un municipi de la comarca del Barcelonès, dins l'àrea metropolitana de Barcelona.
Agregacions municipals de Barcelona і Sant Adrià de Besòs · Barcelona і Sant Adrià de Besòs ·
Sant Andreu de Palomar
Plaça Orfila amb l'església de Sant Andreu de Palomar al fons Sant Andreu de Palomar és un barri del districte de Sant Andreu de Barcelona.
Agregacions municipals de Barcelona і Sant Andreu de Palomar · Barcelona і Sant Andreu de Palomar ·
Sant Gervasi de Cassoles
L'antic municipi de Sant Gervasi de Cassoles, agregat a Barcelona el 1897, s'estenia per bona part de l'antic districte III de Barcelona, al nord-oest de la ciutat, entre els municipis, abans també independents, de Sarrià, les Corts de Sarrià, Gràcia i Horta.
Agregacions municipals de Barcelona і Sant Gervasi de Cassoles · Barcelona і Sant Gervasi de Cassoles ·
Sant Martí de Provençals
Església de Sant Martí Coberta del campanar de l'església de Sant Martí de Provençals Sant Martí de Provençals és un dels deu barris en què es divideix el districte de Sant Martí a la ciutat de Barcelona.
Agregacions municipals de Barcelona і Sant Martí de Provençals · Barcelona і Sant Martí de Provençals ·
Santa Coloma de Gramenet
Escut no oficial usat per l'ajuntament de Santa Coloma de Gramenet. Santa Coloma de Gramenet (anteriorment, Gramenet de Besòs) és un municipi de la comarca del Barcelonès, dins l'àrea metropolitana de Barcelona.
Agregacions municipals de Barcelona і Santa Coloma de Gramenet · Barcelona і Santa Coloma de Gramenet ·
Santa Creu d'Olorda
La Santa Creu d'Olorda és una ermita i també rep aquest nom l'enclavament on està construïda, que pertany administrativament al districte de Sarrià-Sant Gervasi al municipi de Barcelona, però separat lleugerament de la resta del terme municipal.
Agregacions municipals de Barcelona і Santa Creu d'Olorda · Barcelona і Santa Creu d'Olorda ·
Sants
Sants és un barri del districte barceloní de Sants-Montjuïc.
Agregacions municipals de Barcelona і Sants · Barcelona і Sants ·
Sants-Montjuïc
Sants-Montjuïc és un dels deu districtes de la ciutat de Barcelona.
Agregacions municipals de Barcelona і Sants-Montjuïc · Barcelona і Sants-Montjuïc ·
Sarrià (Barcelona)
L'antiga casa de la Vila de Sarrià, construïda el 1895 es troba a la plaça Consell de la Vila, i és avui dia la seu del Districte de Sarrià-Sant GervasiSarrià és un barri del districte de Sarrià - Sant Gervasi de la ciutat de Barcelona.
Agregacions municipals de Barcelona і Sarrià (Barcelona) · Barcelona і Sarrià (Barcelona) ·
Sarrià i Sant Gervasi
Sarrià i Sant Gervasi, oficialment Sarrià - Sant Gervasi és un dels 10 districtes de Barcelona segons la divisió de 1984, i és una amalgama entre dues unitats diferenciades entre si.
Agregacions municipals de Barcelona і Sarrià i Sant Gervasi · Barcelona і Sarrià i Sant Gervasi ·
Trienni Liberal
Document en què consta el jurament a la Constitució espanyola de 1812 per part de Ferran VII d'Espanya El Trienni Liberal (1820-1823) va ser un període liberal del regnat de Ferran VII, que es va iniciar amb el pronunciament de Riego l'1 de gener de 1820 a Las Cabezas de San Juan, que havia rebut l'encàrrec de dirigir una expedició contra els insurgents de les colònies d'Amèrica.
Agregacions municipals de Barcelona і Trienni Liberal · Barcelona і Trienni Liberal ·
Urbanisme de Barcelona
Plànol de Barcelona. Lurbanisme de Barcelona s'ha desenvolupat conforme a l'evolució històrica i territorial de la ciutat, i d'acord amb altres factors definitoris de l'espai públic, com l'arquitectura, les infraestructures urbanes i l'adequació i manteniment d'espais naturals, parcs i jardins.
Agregacions municipals de Barcelona і Urbanisme de Barcelona · Barcelona і Urbanisme de Barcelona ·
Vallcarca i els Penitents
Vallcarca i els Penitents són dos 'subbarris' de Barcelona que pertanyen al districte de Gràcia, tot i que estigueren lligats històricament fins al 1904 a l'aleshores municipi independent d'Horta.
Agregacions municipals de Barcelona і Vallcarca i els Penitents · Barcelona і Vallcarca i els Penitents ·
Vallvidrera
Vista panoràmica de la Torre de Collserola, i els cims de Sant Pere Màrtir i Turó d'en Cors, junt al barri de Vallvidrera des del cim del Tibidabo Vallvidrera (possiblement de vallevitraria, per l'abundància de vitriaria) és un nucli de població que actualment forma part del districte de Sarrià - Sant Gervasi de Barcelona, concretament dins del barri de Vallvidrera, Tibidabo i les Planes.
Agregacions municipals de Barcelona і Vallvidrera · Barcelona і Vallvidrera ·
Vila de Gràcia
La Vila de Gràcia, per antonomàsia Gràcia, és un dels barris més populars i actius de la ciutat de Barcelona.
Agregacions municipals de Barcelona і Vila de Gràcia · Barcelona і Vila de Gràcia ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Agregacions municipals de Barcelona і Barcelona
- Què tenen en comú Agregacions municipals de Barcelona і Barcelona
- Semblances entre Agregacions municipals de Barcelona і Barcelona
Comparació entre Agregacions municipals de Barcelona і Barcelona
Agregacions municipals de Barcelona té 90 relacions, mentre que Barcelona té 759. Com que tenen en comú 48, l'índex de Jaccard és 5.65% = 48 / (90 + 759).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Agregacions municipals de Barcelona і Barcelona. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
