Similituds entre Acadèmia platònica і Filosofia occidental
Acadèmia platònica і Filosofia occidental tenen 24 coses en comú (en Uniopèdia): Alexandre el Gran, Antíoc d'Ascaló, Arcesilau de Pítana, Aristòtil, Astronomia, Dialèctica, Epicureisme, Escepticisme, Escola peripatètica, Estoïcisme, Física, Filosofia, Filosofia hel·lenística, L'escola d'Atenes, Lògica, Magna Grècia, Musulmà, Neoplatonisme, Període hel·lenístic, Plató, Platonisme, Raffaello Sanzio, Sext Empíric, Sincretisme.
Alexandre el Gran
Alexandre III de Macedònia (grec antic: Αλέξανδρος ὁ Μακεδών, Aléxandros ho Makedon; nascut a Pel·la el 21 de juliol del 356 aC i mort a Babilònia el 10 de juny del 323 aC), conegut habitualment com a Alexandre el Gran o Alexandre Magne, fou un rei argèada del Regne de Macedònia, a l'antiga Grècia.
Acadèmia platònica і Alexandre el Gran · Alexandre el Gran і Filosofia occidental ·
Antíoc d'Ascaló
Antíoc d'Ascaló (Antiochus), dit «el Fundador» per haver fundat la Cinquena Acadèmia, va ser un filòsof grec de tendències escèptiques.
Acadèmia platònica і Antíoc d'Ascaló · Antíoc d'Ascaló і Filosofia occidental ·
Arcesilau de Pítana
Arcesilau de Pitana (Arcesilaus, de vegades anomenat Arcèsiles, fou un filòsof grec deixeble de Teofrast. Fou escolarca de l'Acadèmia platònica i el creador de la Nova Acadèmia (Acadèmia mitjana o segona). Va viure segurament entre els anys 315 aC i 240 aC. Era fill de Seutes o Scythes, i havia nascut a Pítana (Eòlia). La seva primera formació acadèmica va ser amb Autòlic de Pítana, que li va ensenyar matemàtiques i amb el que va emigrar a Sardes. després, a petició del seu germà gran i tutor, va anar a Atenes, per estudiar retòrica, primer amb Teofrast i després amb Cràntor de Soli, amb els que va descobrir el seu interès per la filosofia. No va seguir cap escola, va deixar els seus primers mestres i va estudiar amb filòsofs escèptics i dialèctics. No tenia fama de bon poeta, però Diògenes Laerci recull dos epigrames seus, un dels quals va dirigit a Àtal, rei de Pèrgam, on mostra la seva admiració per Homer i Píndar, dels que va ser un freqüent lector. Es diu que la seva oratòria era clara i persuasiva, i es veia referendada per la franquesa del seu comportament. No tenia grans recursos, però sembla que el rei Èumenes l'ajudava amb regularitat, i ell repartia el que tenia entre els seus amics filòsofs i els necessitats. Va ser acusat pels seus enemics de llibertinatge, però ell es limitava a citar l'exemple d'Aristip de Cirene. El fet és que va morir a setanta-sis anys a causa d'una embriaguesa excessiva.
Acadèmia platònica і Arcesilau de Pítana · Arcesilau de Pítana і Filosofia occidental ·
Aristòtil
Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea, Grècia, 322 aC) va ser un filòsof de l'antiga Grècia.
Acadèmia platònica і Aristòtil · Aristòtil і Filosofia occidental ·
Astronomia
Mosaic gegant del telescopi espacial Hubble de la nebulosa del Cranc, un romanent de supernova La Via Làctia vista des de l'Observatori de La Silla L'astronomia és la ciència natural que estudia els cossos i fenòmens celestes i en descriu l'origen i l'evolució mitjançant les matemàtiques, la física i la química.
Acadèmia platònica і Astronomia · Astronomia і Filosofia occidental ·
Dialèctica
La dialèctica és l'art de convèncer mitjançant el diàleg i el debat a l'altre sobre les pròpies postures filosòfiques.
Acadèmia platònica і Dialèctica · Dialèctica і Filosofia occidental ·
Epicureisme
L'epicureisme és una doctrina creada per Epicur, la qual existí entre els III aC i III dC.
Acadèmia platònica і Epicureisme · Epicureisme і Filosofia occidental ·
Escepticisme
El corrent escèptic o escepticisme fou un corrent filosòfic iniciat per Pirró d'Elis (360 aC-270 aC).
Acadèmia platònica і Escepticisme · Escepticisme і Filosofia occidental ·
Escola peripatètica
Escola d'Aristòtil, de Gustav Adolph Spangenberg L'escola peripatètica va ser una escola de filosofia de l'antiga Grècia que, bàsicament, seguia la doctrina d'Aristòtil, el seu fundador.
Acadèmia platònica і Escola peripatètica · Escola peripatètica і Filosofia occidental ·
Estoïcisme
Zenó de Cítion. Foto Paolo Monti, 1969. L'estoïcisme és un sistema filosòfic fundat per Zenó de Cítion (336 aC-264 aC).
Acadèmia platònica і Estoïcisme · Estoïcisme і Filosofia occidental ·
Física
La física (del grec φυσικός (phusikos), 'natural' i φύσις (phusis), 'natura') és la ciència que estudia la natura en el seu sentit més ampli, ocupant-se del comportament de la matèria i l'energia, i de les forces fonamentals de la natura que governen les interaccions entre les partícules.
Acadèmia platònica і Física · Física і Filosofia occidental ·
Filosofia
La filosofia (del grec Φιλοσοφία filossofia, 'amor per la saviesa') és un camp d'estudi que cerca, per mitjà d'arguments raonats, donar una explicació de tots els coneixements possibles i del lloc que ocupa la persona a la naturalesa.
Acadèmia platònica і Filosofia · Filosofia і Filosofia occidental ·
Filosofia hel·lenística
La filosofia hel·lenística és la filosofia grega del període hel·lenístic.
Acadèmia platònica і Filosofia hel·lenística · Filosofia hel·lenística і Filosofia occidental ·
L'escola d'Atenes
L'escola d'Atenes (en italià: Scuola di Atene) és una de les pintures més famoses de l'artista renaixentista italià Rafael.
Acadèmia platònica і L'escola d'Atenes · Filosofia occidental і L'escola d'Atenes ·
Lògica
Aplicació lògica La lògica és l'estudi dels sistemes de raonament que un ésser racional podria utilitzar per raonar.
Acadèmia platònica і Lògica · Filosofia occidental і Lògica ·
Magna Grècia
Magna GrèciaMagna Grècia (Magna Graecia; Megálē Hellás) és el nom donat en l'antiguitat al territori ocupat pels colons grecs del sud de la península italiana i Sicília, on van fundar nombroses polis que van comerciar amb la seva metròpoli.
Acadèmia platònica і Magna Grècia · Filosofia occidental і Magna Grècia ·
Musulmà
260x260px Població musulmana mundial per percentatge (Pew Research Center, 2009). Un musulmà és qui professa l'islam, una religió abrahàmica monoteista basada en l'Alcorà, que els musulmans consideren la paraula literal de Déu revelada al profeta Mahoma, i, amb menor autoritat que l'Alcorà, els ensenyaments i pràctiques atribuïts tradicionalment a Mahoma.
Acadèmia platònica і Musulmà · Filosofia occidental і Musulmà ·
Neoplatonisme
El neoplatonisme és una doctrina que existí entre els segles i. Tot i que, ben clarament, el neoplatonisme és una doctrina basada en pensadors anteriors (Filó d'Alexandria, Hipàcia d'Alexandria, Apol·loni de Tíana i els pensadors del platonisme mitjà, per exemple), hom pot dir que el creador (o sistematitzador) del neoplatonisme és Plotí.
Acadèmia platònica і Neoplatonisme · Filosofia occidental і Neoplatonisme ·
Període hel·lenístic
El període hel·lenístic o època hel·lenística (del al), llevat dels seus personatges importants com ara Alexandre Magne i Cleòpatra VII, es considera un període de transició, potser fins i tot de declivi o de decadència, entre l'esplendor del període clàssic de Grècia i el poder de l'Imperi Romà que li succeiria.
Acadèmia platònica і Període hel·lenístic · Filosofia occidental і Període hel·lenístic ·
Plató
Plató (Plato, en àrab Aflatun; ca. 21 de maig del 427 aC - 347 aC) va ser un dels filòsofs més influents de l'antiga Grècia.
Acadèmia platònica і Plató · Filosofia occidental і Plató ·
Platonisme
El platonisme és la doctrina filosòfica desenvolupada pels seguidors de Plató a partir del que va arribar a ser el moviment intel·lectual dominant en els primers segles de la nostra era afavorit per la influència poderosa que va exercir sobre el cristianisme i judaisme.
Acadèmia platònica і Platonisme · Filosofia occidental і Platonisme ·
Raffaello Sanzio
Raffaello Sanzio, Rafael d'Urbino, o simplement Rafael,Entre les variants del seu nom, hi ha, a més «Raffaello Santi», «Raffaello da Urbino» o «Rafael Sanzio da Urbino».
Acadèmia platònica і Raffaello Sanzio · Filosofia occidental і Raffaello Sanzio ·
Sext Empíric
Sext Empíric va ser un metge i filòsof en el.
Acadèmia platònica і Sext Empíric · Filosofia occidental і Sext Empíric ·
Sincretisme
El sincretisme és la visió del món o la cultura basada en la fusió d'elements provinents d'altres cultures; és el mestissatge aplicat a la concepció filosòfica.
Acadèmia platònica і Sincretisme · Filosofia occidental і Sincretisme ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Acadèmia platònica і Filosofia occidental
- Què tenen en comú Acadèmia platònica і Filosofia occidental
- Semblances entre Acadèmia platònica і Filosofia occidental
Comparació entre Acadèmia platònica і Filosofia occidental
Acadèmia platònica té 144 relacions, mentre que Filosofia occidental té 297. Com que tenen en comú 24, l'índex de Jaccard és 5.44% = 24 / (144 + 297).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Acadèmia platònica і Filosofia occidental. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: