Similituds entre Abu Said Bahadur Khan і Xaraf al-Din Mahmud Xah
Abu Said Bahadur Khan і Xaraf al-Din Mahmud Xah tenen 8 coses en comú (en Uniopèdia): Anatòlia, Arpa Khan, Coban, Herat, Oljeitu, Província de Fars, Raixid-ad-Din, Sultaniyya.
Anatòlia
miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.
Abu Said Bahadur Khan і Anatòlia · Anatòlia і Xaraf al-Din Mahmud Xah ·
Arpa Khan
Arpa Khan (? - 1336) fou el desè Il-kan de Pèrsia que va governar del 1335 al 1336.
Abu Said Bahadur Khan і Arpa Khan · Arpa Khan і Xaraf al-Din Mahmud Xah ·
Coban
* Cobán ciutat de Guatemala.
Abu Said Bahadur Khan і Coban · Coban і Xaraf al-Din Mahmud Xah ·
Herat
Herat (en farsi: هرات, clàssica Aria) és una ciutat del nord-oest de l'Afganistan, capital de la província d'Herat, situada a la vall del riu Hari (que passa a 5 km al sud de la ciutat).
Abu Said Bahadur Khan і Herat · Herat і Xaraf al-Din Mahmud Xah ·
Oljeitu
Mausoleu Oljeitu, Oldjeytu, Oldjeitu, Oljeytu, Öljaitü, Olcayto o Uljeitu —en mongol Өлзийт Хаан— de nom complet Ghiyath al-Din Muhammad Karbanda, després Khudabanda que vol dir 'home de Déu', Oljeitu Sultan —en persa محمد خدابنده - اولجایتو) — fou el vuitè kan il-kànida de Pèrsia del 1304 al 1316. El seu nom ("Ölziit" o Oljeitu) vol dir "beneït" en mongol (1262 -16 de desembre de 1316) Era fill del kan Arghun, germà i successor de Mahmud Ghazan i besnet d'Hulagu el fundador de la dinastia. Sent infant fou batejat amb el nom Nicolau en honor del papa Nicolau IV amb el qual el seu pare havia tingut tractes, però després es va fer budista; quan el seu germà Ghazan es va fer musulmà sunnita, el va seguir i va oscil·lar entre hanafites i xafiïtes fins que es va passar al xiisme. Va pujar al tron succeint el seu germà i va establir la seva residència principal a Sultaniyya al sud-est de la moderna Zandjan, ciutat fundada per Arghun però que no es va acabar fins al 1313. De fet encara que hi passava temporades tenia costums nòmades i per tant residia a diversos llocs. Va gaudir d'un regnat excepcionalment pacífic, durant el qual només es van produir tres expedicions militars: el 1307 quan va intentar amb grans mitjans conquerir la província de Gilan a la vora de la mar Càspia; el 1312/1313 quan va organitzar la darrera expedició a territori mameluc assetjant sense èxit Rahbat al-Sham (Rahba) a l'Eufrates; i el 1314 quan va haver de marxar cap a l'est per oposar-se a una invasió del Khorasan pel mongols de Txagatai. El gran visir de Ghazan, l'historiador Raixid-ad-Din, va restar en funcions; en canvi el seu col·lega Sal al-Din Sawaji fou destituït i executat el 1312 i substituït per Tadj al-Din Ali Shah que no es va entendre amb Rashid al-Din i finalment es va acordar que cadascun governaria en unes àrees i uns territoris; a Rashid li va pertocar el centre i sud i a Tadj al-Din el nord-est i oest (Mesopotàmia i Anatòlia). Fin després de la mort d'Oljeitu, Tadj al-Din no va aconseguir fer eliminar a Rashid al-Din i va aconseguir morir de mort natural. Oljeitu va fer construir un mausoleu per dur les restes d'Ali i Hussein ibn Ali, però que finalment va servir per a ell mateix. Va morir el 16 de desembre de 1316 i el va succeir el seu fill Abu Said Bahadur Khan.
Abu Said Bahadur Khan і Oljeitu · Oljeitu і Xaraf al-Din Mahmud Xah ·
Província de Fars
Ruïnes de Persèpolis Fars (Fârs) és una de les trenta-un províncies de l'Iran al sud del país, coneguda en època clàssica com Pèrsida (Perside) o Persis.
Abu Said Bahadur Khan і Província de Fars · Província de Fars і Xaraf al-Din Mahmud Xah ·
Raixid-ad-Din
Soldats mongols al ''Jami al-Tawarikh'' de Raixid-ad-Din, 1430-1434 dC. Abu-l-Khayr Raixid-ad-Din Fadl-Al·lah ibn Imad-ad-Dawla al-Hamadhaní, més conegut com a Raixid-ad-Din Tabib, Raixid-ad-Din al-Hamadhaní o, simplement, com a Raixid-ad-Din (Hamadan, 1247 - Sultaniyya, 1318) va ser un metge persa musulmà d'origen jueu, escriptor, metge a Il-kanat Iran, i historiador, que va escriure una història universal en persa anomenada Jami at-Tawàrikh, considerada una peça clau de la historiografia mongòlica.
Abu Said Bahadur Khan і Raixid-ad-Din · Raixid-ad-Din і Xaraf al-Din Mahmud Xah ·
Sultaniyya
Sultaniyya o Soltaniyeh (persa: سلطانيه, romanitzat com Solţānīyeh, Solţāneyyeh, Sultaniye, Sultaniya, Sultānīyeh i altres variacions; coneguda també com a Saīdīyeh) és una ciutat de l'Iran capital del districte de Soltaniyeh del comtat d'Abhar a la província de Zanjan.
Abu Said Bahadur Khan і Sultaniyya · Sultaniyya і Xaraf al-Din Mahmud Xah ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Abu Said Bahadur Khan і Xaraf al-Din Mahmud Xah
- Què tenen en comú Abu Said Bahadur Khan і Xaraf al-Din Mahmud Xah
- Semblances entre Abu Said Bahadur Khan і Xaraf al-Din Mahmud Xah
Comparació entre Abu Said Bahadur Khan і Xaraf al-Din Mahmud Xah
Abu Said Bahadur Khan té 63 relacions, mentre que Xaraf al-Din Mahmud Xah té 25. Com que tenen en comú 8, l'índex de Jaccard és 9.09% = 8 / (63 + 25).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Abu Said Bahadur Khan і Xaraf al-Din Mahmud Xah. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: