Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Abu Bakr ibn Mihran Xah і Tamerlà
Abu Bakr ibn Mihran Xah і Tamerlà tenen 50 coses en comú (en Uniopèdia): Ahmad ibn Uways, Alinjak, Ankara, Aq Qoyunlu, Ardabil, Bagdad, Baiazet I, Batalla d'Ankara, Brusa, Dhu l-Kadr, Dinastia jalayírida, Iraq, Iraq ajamita, Isfahan, Iskandar ibn Úmar Xaykh, Ja'un-i-Qurban, Jahan Xah Bahadur, Kara Yülük Osman Bey, Kemah (Erzincan), Khalil Sultan, Khwarizm, Kodadad Husayni, Mardin, Mazandaran, Miran Xah, Pir Muhàmmad ibn Úmar Xaykh, Província de Fars, Qara Qoyunlu, Rayy, Rustem ibn Úmar Xaykh, ..., Ruyan, Saif al-Din Barles, Samarcanda, Sarai Mulk Khanum, Sarbadàrida, Sari (Iran), Sevinjik Bahadur, Shaki (Azerbaidjan), Sulduz, Suleyman I, Sultan Husayn Mirza, Sultaniyya, Tabriz, Timúrides, Transoxiana, Umar Xaikh, Xahrisabz, Xaikh Nur al-Din, Xiraz, 18 de febrer. Ampliar l'índex (20 més) »
Ahmad ibn Uways
Shaykh Ahmad ibn Uways Jalayr (+ 1410) fou un emir jalayírida fill d'Uways ibn Hasan (Uways I).
Abu Bakr ibn Mihran Xah і Ahmad ibn Uways · Ahmad ibn Uways і Tamerlà ·
Alinjak
Alinjak, també Alanjik, Alangik, Alengik, Alinjakala, moderna fortalesa d'Alinja, el seu nom en armeni és Ernjak o Erenchak, és una antiga fortalesa propera a la moderna població d'Alinja a Nakhtxivan (Azerbaidjan).
Abu Bakr ibn Mihran Xah і Alinjak · Alinjak і Tamerlà ·
Ankara
Ankara és la capital de Turquia i la segona ciutat més gran del país després d'Istanbul.
Abu Bakr ibn Mihran Xah і Ankara · Ankara і Tamerlà ·
Aq Qoyunlu
Els Aq Qoyunlu (xai blanc) foren un grup o federació de tribus turcmanes que va governar Diyar Bakr i després la major part de Pèrsia, fins al 1502.
Abu Bakr ibn Mihran Xah і Aq Qoyunlu · Aq Qoyunlu і Tamerlà ·
Ardabil
Ardabil (persa i àzeri: اردبیل, Ardebil; turc, Erdebil; antic persa: Artavil que vol dir "Lloc Sagrat"; armeni Artavet i Artavel) és una ciutat de l'Iran, capital de la província d'Ardabil.
Abu Bakr ibn Mihran Xah і Ardabil · Ardabil і Tamerlà ·
Bagdad
Bagdad (en català medieval, Baldach o Baldac; en català pre-normatiu, també Bagdat) és la capital de l'Iraq i de la Governació de Bagdad.
Abu Bakr ibn Mihran Xah і Bagdad · Bagdad і Tamerlà ·
Baiazet I
Baiazet I (1354 – 1403) va ser soldà de l'Imperi Otomà entre 1389 i 1402.
Abu Bakr ibn Mihran Xah і Baiazet I · Baiazet I і Tamerlà ·
Batalla d'Ankara
La batalla d'Ankara, d'Angora o Cubukovasi, va tenir lloc el 20 de juliol de 1402 entre Baiazet I, soldà de l'Imperi Otomà, i Tamerlà (Temür), a la plana de Çubuk, al nord/nord-est de la ciutat d'Ankara, a Anatòlia, Turquia.
Abu Bakr ibn Mihran Xah і Batalla d'Ankara · Batalla d'Ankara і Tamerlà ·
Brusa
Dona amb conjunt de '''brusa''' i faldilla a la moda de 1953 Brusa és el nom donat a dos grans tipus de peça superior de roba, l'un per a home i l'altre per a dona, emparentats entre si i amb la camisa.
Abu Bakr ibn Mihran Xah і Brusa · Brusa і Tamerlà ·
Dhu l-Kadr
Dhu l-Kadr o Dhu-l-Qadr fou una dinastia turcmana que va governar entre el 1337 i el 1522 a Elbistan, a la regió entre Maraix i Malatya, primer com a vassalla dels mamelucs i després dels otomans.
Abu Bakr ibn Mihran Xah і Dhu l-Kadr · Dhu l-Kadr і Tamerlà ·
Dinastia jalayírida
La dinastia jalayírida o jalaírida fou una nissaga mongola que pren nom de la tribu mongola dels Jalàyir o Jalàïr i que va governar Pèrsia i Iraq en el període d'ensorrament de la dinastia il-kànida i fins al 1412 (al Baix Iraq fins al 1432).
Abu Bakr ibn Mihran Xah і Dinastia jalayírida · Dinastia jalayírida і Tamerlà ·
Iraq
LIraq o Irac, o el seu nom oficial República de l'Iraq, és un país majoritàriament musulmà de l'Orient Pròxim, situat al nord de la península aràbiga.
Abu Bakr ibn Mihran Xah і Iraq · Iraq і Tamerlà ·
Iraq ajamita
mapa del Jibal LIraq ajamita (literalment ‘Iraq dels perses’) fou una regió de Pèrsia.
Abu Bakr ibn Mihran Xah і Iraq ajamita · Iraq ajamita і Tamerlà ·
Isfahan
Plaça Naqsh-e Jahan Isfahan o Ispahan, localitzada a 340 kilòmetres al sud de Teheran, és la capital de la província d'Isfahan i la tercera ciutat més gran de l'Iran (després de la mateixa Teheran i Mashad).
Abu Bakr ibn Mihran Xah і Isfahan · Isfahan і Tamerlà ·
Iskandar ibn Úmar Xaykh
Iskandar ibn Úmar Xaykh (Uzgand, 25 d'abril de 1384 - Isfahan, 1415) fou un príncep timúrida, fill d'Umar Xaikh i net de Tamerlà.
Abu Bakr ibn Mihran Xah і Iskandar ibn Úmar Xaykh · Iskandar ibn Úmar Xaykh і Tamerlà ·
Ja'un-i-Qurban
Ja'un-i-Qurban fou el nom que es va donar a un poder político-militar establert al Khurasan (província mongola) (Pèrsia, avui Iran) que va subsistir amb autonomia entre 1335 i 1381 quan fou eliminat per Tamerlà.
Abu Bakr ibn Mihran Xah і Ja'un-i-Qurban · Ja'un-i-Qurban і Tamerlà ·
Jahan Xah Bahadur
Jahan Xah, Jahan Shah, Jahan Shah Bahadur, Jahan Shah Jaku o Jahan Xah Barles- (+ 1405) fou un amir mongol de Transoxiana, que va servir primer sota Amir Husayn i després sota Tamerlà.
Abu Bakr ibn Mihran Xah і Jahan Xah Bahadur · Jahan Xah Bahadur і Tamerlà ·
Kara Yülük Osman Bey
Kara Yülük Osman Bey (Azerí: Qara Yuluq Osman Bəy, àrab: Kara Yuluk Uthman Beg) (governa del 1378 al 1435) fou un cap tribal turcman de finals del i principis del que va liderar la federació tribal turcman dels Aq Qoyunlu en el que avui dia és la part oriental de Turquia i zones de l'Iran, Azerbaidjan i l'Iraq.
Abu Bakr ibn Mihran Xah і Kara Yülük Osman Bey · Kara Yülük Osman Bey і Tamerlà ·
Kemah (Erzincan)
Kemah és una ciutat de Turquia, i forma un districte amb el mateix nom a la província d'Erzincan, a Anatòlia oriental.
Abu Bakr ibn Mihran Xah і Kemah (Erzincan) · Kemah (Erzincan) і Tamerlà ·
Khalil Sultan
Khalil Sultan ibn Miran Shah ibn Timur (Herat, 14 de juliol de 1384 - Rayy, 2 o 3 de novembre de 1411) fou un príncep timúrida net de Tamerlà i fill de Miran Shah i de la princesa genguiskhànida (per via materna) Sevin Beg Khanzada, coneguda com a Khan Zade, que va estar casada en primeres noces amb Jahangir fill de Tamerlà i fou la mare de Muhammad Sultan ibn Jahangir, el primer successor designat per Tamerlà que va morir el 1403.
Abu Bakr ibn Mihran Xah і Khalil Sultan · Khalil Sultan і Tamerlà ·
Khwarizm
Khwarizm, Khwarazm, Khorazm, Khwarezm o Khorezm anomenada Khivà al període post mongol, és una regió de la part inferior de l'Amudarià (Oxus).
Abu Bakr ibn Mihran Xah і Khwarizm · Khwarizm і Tamerlà ·
Kodadad Husayni
Kodadad Husayni - nom transcrit amb diverses variants com ara Kudadad Husayni o Khudaidad Husayni, (segles XIV-XV, + 1411) fou un amir de Tamerlà.
Abu Bakr ibn Mihran Xah і Kodadad Husayni · Kodadad Husayni і Tamerlà ·
Mardin
Rellotge de l'elefant en l'antiga Madrassa Kasımiye. Mardin (Mardin (Mêrdîn; tr; tr) és una ciutat de Turquia a la part sud-est del país, capital de l''İl'' (província) homònim. Es troba 90 km al sud de Diyarbakir i 45 km a l'oest de Nisibin. Té al voltant de vuitanta mil habitants (2005). La ciutat conserva diverses mesquites (entre elles la Gran Mesquita), la ciutadella d'època hamdànida, la antiga Madrassa Kasimiye i la Zinciriye, la madrassa del Sultan Isa (del 1385 on hi enterrats 52 patriarques), la madrassa de Kasim Pasha. Als afores hi ha el monestir siríac de Dayrul-Zeferan (del) i la madrassa Harizm; els ortúkides van construir la mesquita Ulu a Kiziltepe (21 km al sud); les ruïnes de la vella Mardin es troben a Hasankeyf, a la vora de la província de Batman amb el pont sobre el riu Tigris, el palau i altres edificis i que serà aviat cobert per les aigües d'un embassament (el Projecte GAP). També a la rodalia de la ciutat es pot veure la tomba de Zeynel Bey i el monestir de Mar Yakup (abans Marevgan i Marhonesya). El museu de la ciutat es troba a la seu de l'antic patriarcat construït el 1895 pel patriarca d'Antioquia Ignatios Benham Banni, avui restaurat, que alberga col·leccions d'objectes assiris, urartians, hel·lens, perses, romans, romans d'Orient, seljúcides, ortúkides i otomans. Característica de Mardin són les cases excavades a la roca calcaria. Els joiers d'or i plata de la ciutat també tenen un gran prestigi. El il o província de Mardin té 12.760 km² i una població de més de set-cents mil habitants. Té 9 districtes: Dargeçit, Derik, Kızıltepe, Mazıdağı, Midyat, Nusaybin, Ömerli, Savur i Yeşilli. Els projecte principal és l'embassament anomenat Projecte GAP que posarà cent mil hectàrees en producció, sobretot de cotó. S'ha creat també una zona industrial per a productes locals i entre els destacadament els fertilitzants. I ha també una zona de lliure comerç (Free Trade Zone).
Abu Bakr ibn Mihran Xah і Mardin · Mardin і Tamerlà ·
Mazandaran
Damavand, Mazandaran Mazandaran (en mazanderani: مازرون Māzerūn; en persa: مازندران; en rus: Мазендеран; antigament Tabaristan o Tapúria, del persa: Taparistan; en grec antic: Hyrcania, catalanitzat Hircània, derivat del nom local Vergana o Vehrkana ('país dels Llops'), en persa: Gorgan) és una província de l'Iran situada al nord del país i al sud de la mar Càspia, i limita a l'est amb la província de Golestan (creada per segregació el 1998, antiga província d'Astarabad i històrica Gurgan), al sud-est amb la província de Semnan, al sud amb la província de Teheran, al sud-oest amb la província de Qazvín, i a l'oest amb la província de Gilan.
Abu Bakr ibn Mihran Xah і Mazandaran · Mazandaran і Tamerlà ·
Miran Xah
Muizz al-Din Miran Xah (?, 1366 o 1367 - Tabriz, 16 d'abril de 1408) —en persa میران شاہ— fou un príncep timúrida, fill de Tamerlà i de la concubina Mengliçek.
Abu Bakr ibn Mihran Xah і Miran Xah · Miran Xah і Tamerlà ·
Pir Muhàmmad ibn Úmar Xaykh
Pir Muhammad Sultan o Pir Muhàmmad ibn Úmar Xaykh (1378-1410) fou un príncep timúrida fill d'Umar Xaikh i net de Tamerlà.
Abu Bakr ibn Mihran Xah і Pir Muhàmmad ibn Úmar Xaykh · Pir Muhàmmad ibn Úmar Xaykh і Tamerlà ·
Província de Fars
Ruïnes de Persèpolis Fars (Fârs) és una de les trenta-un províncies de l'Iran al sud del país, coneguda en època clàssica com Pèrsida (Perside) o Persis.
Abu Bakr ibn Mihran Xah і Província de Fars · Província de Fars і Tamerlà ·
Qara Qoyunlu
Els Kara Koyunlu o Qara Qoyunlu (‘els Xais Negres’) foren un grup o federació de tribus turcmanes que va governar a part de les actuals Iran, Turquia, l'Iraq, Armènia i l'Azerbaidjan del 1375 al 1468.
Abu Bakr ibn Mihran Xah і Qara Qoyunlu · Qara Qoyunlu і Tamerlà ·
Rayy
Rayy, Ray o Rey (Rayy) és una antiga ciutat iraniana de lostan o província de Teheran.
Abu Bakr ibn Mihran Xah і Rayy · Rayy і Tamerlà ·
Rustem ibn Úmar Xaykh
Rustem ibn Umar Shaykh o Rustam ibn Umar Shaykh (vers 1388 - 1424 o 1425) fou un príncep timúrida, net de Tamerlà i fill d'Umar Shaykh, mort el 7 de gener de 1394 i de Malikat Aga (morta el 1440) filla del kan de Mogulistan Khidr Khwadja Oghlan.
Abu Bakr ibn Mihran Xah і Rustem ibn Úmar Xaykh · Rustem ibn Úmar Xaykh і Tamerlà ·
Ruyan
El Ruyan (en mazandarani رویان) fou un districte del nord de Pèrsia, a la costa de la mar Càspia, format per la part occidental del Mazanderan o Tabaristan.
Abu Bakr ibn Mihran Xah і Ruyan · Ruyan і Tamerlà ·
Saif al-Din Barles
Saif al-Din Barles (després Hajji Saif al-Din Barles) fou un amir mongol turquitzat de la tribu Barles, que va servir a Tamerlà.
Abu Bakr ibn Mihran Xah і Saif al-Din Barles · Saif al-Din Barles і Tamerlà ·
Samarcanda
Samarcanda és la segona ciutat més gran de l'Uzbekistan, a la província de Samarcanda, amb una població 412.300 (2005).
Abu Bakr ibn Mihran Xah і Samarcanda · Samarcanda і Tamerlà ·
Sarai Mulk Khanum
Vista del portal de la mesquita Bibi Khanum a Samarcanda Sarai Mulk Khanum fou una princesa mongola, filla del kan de Txagatai Qazan ("calder" en turc), que es va convertir en l'esposa de Tamerlà.
Abu Bakr ibn Mihran Xah і Sarai Mulk Khanum · Sarai Mulk Khanum і Tamerlà ·
Sarbadàrida
Els sarbadars o sarbadàrides (de sarbadar, "cap en galons"; també Sarbedaran) foren una barreja de dervixos religiosos i governants seculars que van arribar al poder a la part occidental del Khorasan quan es va desintegrar l'imperi il-kànida de Pèrsia després del 1335.
Abu Bakr ibn Mihran Xah і Sarbadàrida · Sarbadàrida і Tamerlà ·
Sari (Iran)
Sari (Sārī, mazanderani ساری, farsi ساری) és la capital de la província iraniana de Mazanderan, situada entre les muntanyes Alborz i la costa sud de la mar Càspia.
Abu Bakr ibn Mihran Xah і Sari (Iran) · Sari (Iran) і Tamerlà ·
Sevinjik Bahadur
Sevinjik Bahadur (segles XIV-XV) fou un amir mongol al servei de Tamerlà A finals de 1383 fou designat per Tamerlà per acompanyar al seu fill Miran Shah durant la campanya de Zamindawar.
Abu Bakr ibn Mihran Xah і Sevinjik Bahadur · Sevinjik Bahadur і Tamerlà ·
Shaki (Azerbaidjan)
miniatura Escut complert (1843) Ciutat i districte de Shaki Shaki (Shäki, Sheki o Shakki, àzeri Şəki,; fins al 1968 Nukha, àzeri Nuxa, Nucha, Noukha) és una ciutat del nord-oest de l'Azerbaidjan, districte de Shaki a 325 km de Bakú.
Abu Bakr ibn Mihran Xah і Shaki (Azerbaidjan) · Shaki (Azerbaidjan) і Tamerlà ·
Sulduz
Sulduz (Süldüz, també Suldus, Selduz i Seldus) fou una tribu mongola establerta a Transoxiana i turquitzada.
Abu Bakr ibn Mihran Xah і Sulduz · Sulduz і Tamerlà ·
Suleyman I
Süleyman Çelebi o Suleyman I (Bursa 1375-17 de febrer de 1411), fou un príncep otomà, fill de Baiazet I.
Abu Bakr ibn Mihran Xah і Suleyman I · Suleyman I і Tamerlà ·
Sultan Husayn Mirza
Sultan Husayn Mirza fou un príncep timúrida per via femenina.
Abu Bakr ibn Mihran Xah і Sultan Husayn Mirza · Sultan Husayn Mirza і Tamerlà ·
Sultaniyya
Sultaniyya o Soltaniyeh (persa: سلطانيه, romanitzat com Solţānīyeh, Solţāneyyeh, Sultaniye, Sultaniya, Sultānīyeh i altres variacions; coneguda també com a Saīdīyeh) és una ciutat de l'Iran capital del districte de Soltaniyeh del comtat d'Abhar a la província de Zanjan.
Abu Bakr ibn Mihran Xah і Sultaniyya · Sultaniyya і Tamerlà ·
Tabriz
Tabriz (antigament en català Toris o Tauris) és una ciutat del nord-oest de l'Iran, capital de l'Azerbaidjan Meridional.
Abu Bakr ibn Mihran Xah і Tabriz · Tabriz і Tamerlà ·
Timúrides
Els timúrides foren un imperi musulmà d'origen turcomongol governat per la dinastia timúrida.
Abu Bakr ibn Mihran Xah і Timúrides · Tamerlà і Timúrides ·
Transoxiana
La Transoxiana (literalment ‘més enllà de l'Oxus’) és una denominació històrica per a l'àrea geogràfica delimitada pels rius Amudarià (antigament Oxus) i Sirdarià, que incloïa la Sogdiana i part de la Bactriana, i que correspon bàsicament a l'Uzbekistan actual.
Abu Bakr ibn Mihran Xah і Transoxiana · Tamerlà і Transoxiana ·
Umar Xaikh
Umar Xaikh - عمر شیخ میرزا - (1394-1356) fou un príncep timúrida fill de Tamerlà.
Abu Bakr ibn Mihran Xah і Umar Xaikh · Tamerlà і Umar Xaikh ·
Xahrisabz
Xahrisabz o Shakhrisabz (persa: Shahr-e Sabz o 'Ciutat Verda', شهر سبز, uzbek: Shahrisabz / Шахрисабз, àrab: Shahr-i Sabz, antigament Kish o Kesh o Kash, xinès: K'ia-sha per a la regió i Ki-she per a la ciutat) és una ciutat de l'Uzbekistan a uns 80 km al sud de Samarcanda.
Abu Bakr ibn Mihran Xah і Xahrisabz · Tamerlà і Xahrisabz ·
Xaikh Nur al-Din
Xaikh Nur al-Din fou un amir de Tamerlà (segles XIV-XV, + 1411), que a la mort de l'emperador fou cap del partit legitimista.
Abu Bakr ibn Mihran Xah і Xaikh Nur al-Din · Tamerlà і Xaikh Nur al-Din ·
Xiraz
Xiraz és una ciutat al sud-oest de l'Iran i és capital de la província de Fars.
Abu Bakr ibn Mihran Xah і Xiraz · Tamerlà і Xiraz ·
18 de febrer
El 18 de febrer és el quaranta-novè dia de l'any del calendari gregorià.
18 de febrer і Abu Bakr ibn Mihran Xah · 18 de febrer і Tamerlà ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Abu Bakr ibn Mihran Xah і Tamerlà
- Què tenen en comú Abu Bakr ibn Mihran Xah і Tamerlà
- Semblances entre Abu Bakr ibn Mihran Xah і Tamerlà
Comparació entre Abu Bakr ibn Mihran Xah і Tamerlà
Abu Bakr ibn Mihran Xah té 131 relacions, mentre que Tamerlà té 409. Com que tenen en comú 50, l'índex de Jaccard és 9.26% = 50 / (131 + 409).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Abu Bakr ibn Mihran Xah і Tamerlà. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
