Similituds entre Abu Bakr ibn Mihran Xah і Miran Xah
Abu Bakr ibn Mihran Xah і Miran Xah tenen 67 coses en comú (en Uniopèdia): Ahmad ibn Uways, Alinjak, Anuixirvan Barles, Aq Qoyunlu, Ardabil, Azerbaidjan, Bagdad, Batalla d'Ankara, Bayan Kutxin, Bàssora, Bistam, Bistam Jagir, Damghan, Dinastia jalayírida, Diyarbakır, Geòrgia, Gilan, Hamadan, Hilla, Husayn Barles, Iraq, Iraq ajamita, Ja'un-i-Qurban, Jahan Xah Bahadur, Khalil Sultan, Khawar, Khurasan (província mongola), Khwarizm, Kur, Maragha, ..., Mardin, Mazandaran, Muhàmmad Úmar ibn Mihran Xah, Naxçıvan, Província de Fars, Qara Qoyunlu, Qara Yússuf, Qazvín, Rayy, Said Khoja, Saif al-Din Barles, Samarcanda, Sarai Mulk Khanum, Sarbadàrida, Semnan, Shaki (Azerbaidjan), Sultaniyya, Tabriz, Tahir ibn Ahmad, Takhi-i-Hulagu, Tamerlà, Tavakul Barles, Timúrides, Transoxiana, Ujan, Xahriyar, Xaikh Ibrahim, Xaikh Nur al-Din, Xirvan, 10 de maig, 11 d'abril, 18 de febrer, 19 d'abril, 2 de maig, 24 de juliol, 28 de juliol, 31 de desembre. Ampliar l'índex (37 més) »
Ahmad ibn Uways
Shaykh Ahmad ibn Uways Jalayr (+ 1410) fou un emir jalayírida fill d'Uways ibn Hasan (Uways I).
Abu Bakr ibn Mihran Xah і Ahmad ibn Uways · Ahmad ibn Uways і Miran Xah ·
Alinjak
Alinjak, també Alanjik, Alangik, Alengik, Alinjakala, moderna fortalesa d'Alinja, el seu nom en armeni és Ernjak o Erenchak, és una antiga fortalesa propera a la moderna població d'Alinja a Nakhtxivan (Azerbaidjan).
Abu Bakr ibn Mihran Xah і Alinjak · Alinjak і Miran Xah ·
Anuixirvan Barles
Anuixirvan Barles fou un amir de la tribu turcomongola dels Barles, que va servir principalment a Xah Rukh.
Abu Bakr ibn Mihran Xah і Anuixirvan Barles · Anuixirvan Barles і Miran Xah ·
Aq Qoyunlu
Els Aq Qoyunlu (xai blanc) foren un grup o federació de tribus turcmanes que va governar Diyar Bakr i després la major part de Pèrsia, fins al 1502.
Abu Bakr ibn Mihran Xah і Aq Qoyunlu · Aq Qoyunlu і Miran Xah ·
Ardabil
Ardabil (persa i àzeri: اردبیل, Ardebil; turc, Erdebil; antic persa: Artavil que vol dir "Lloc Sagrat"; armeni Artavet i Artavel) és una ciutat de l'Iran, capital de la província d'Ardabil.
Abu Bakr ibn Mihran Xah і Ardabil · Ardabil і Miran Xah ·
Azerbaidjan
LAzerbaidjan o Azerbaitjan, oficialment la República de l'Azerbaidjan, és l'estat més gran de la regió del Caucas, localitzat entre l'Àsia occidental i Europa oriental.
Abu Bakr ibn Mihran Xah і Azerbaidjan · Azerbaidjan і Miran Xah ·
Bagdad
Bagdad (en català medieval, Baldach o Baldac; en català pre-normatiu, també Bagdat) és la capital de l'Iraq i de la Governació de Bagdad.
Abu Bakr ibn Mihran Xah і Bagdad · Bagdad і Miran Xah ·
Batalla d'Ankara
La batalla d'Ankara, d'Angora o Cubukovasi, va tenir lloc el 20 de juliol de 1402 entre Baiazet I, soldà de l'Imperi Otomà, i Tamerlà (Temür), a la plana de Çubuk, al nord/nord-est de la ciutat d'Ankara, a Anatòlia, Turquia.
Abu Bakr ibn Mihran Xah і Batalla d'Ankara · Batalla d'Ankara і Miran Xah ·
Bayan Kutxin
Bayan Kutxin (+ 1407) fou un amir de Tamerlà que el va designar per diversos governs.
Abu Bakr ibn Mihran Xah і Bayan Kutxin · Bayan Kutxin і Miran Xah ·
Bàssora
Bàssora (variants més corrents Bàsora, Basra, al-Basra, al-Basrah, Basorah, Balsora, Balsara, Bassora, Basora) és una ciutat d'Iraq al Shatt al-Arab a 420 km al sud-sud-est de Bagdad i a 55 km de les aigües del golf Pèrsic.
Abu Bakr ibn Mihran Xah і Bàssora · Bàssora і Miran Xah ·
Bistam
Bistam fou usurpador de l'Imperi Sassànida entre 591 i 592.
Abu Bakr ibn Mihran Xah і Bistam · Bistam і Miran Xah ·
Bistam Jagir
Bistam Jagir (també Chakir o Jakir) fou un cap turcman de l'Azerbaidjan, fill del beg Jagir (o Chakir).
Abu Bakr ibn Mihran Xah і Bistam Jagir · Bistam Jagir і Miran Xah ·
Damghan
Dāmghān és una ciutat de la província de Semnan a l'Iran, a la carretera (i la via fèrria) entre Teheran i Mashad, a 344 km de Teheran.
Abu Bakr ibn Mihran Xah і Damghan · Damghan і Miran Xah ·
Dinastia jalayírida
La dinastia jalayírida o jalaírida fou una nissaga mongola que pren nom de la tribu mongola dels Jalàyir o Jalàïr i que va governar Pèrsia i Iraq en el període d'ensorrament de la dinastia il-kànida i fins al 1412 (al Baix Iraq fins al 1432).
Abu Bakr ibn Mihran Xah і Dinastia jalayírida · Dinastia jalayírida і Miran Xah ·
Diyarbakır
Diyarbakır (nom oficial en turc) o Amed (en kurd) és una ciutat del Kurdistan, capital d'una província homònima de Turquia, i principal ciutat del nord.
Abu Bakr ibn Mihran Xah і Diyarbakır · Diyarbakır і Miran Xah ·
Geòrgia
Geòrgia (საქართველო, transcrit Sakàrtvelo i pronunciat) és un estat de l'Europa de l'Est.
Abu Bakr ibn Mihran Xah і Geòrgia · Geòrgia і Miran Xah ·
Gilan
Gilan és una regió i una de les 31 províncies de l'Iran, es troba al nord-oest del país, a la costa de la mar Càspia.
Abu Bakr ibn Mihran Xah і Gilan · Gilan і Miran Xah ·
Hamadan
Mausoleu de la ciutat Hamadan o Hamadhan (assiri: Abdadana;;;, Ecbàtana) és una ciutat de l'Iran situada en una plana al sud de la muntanya Alwand.
Abu Bakr ibn Mihran Xah і Hamadan · Hamadan і Miran Xah ·
Hilla
Hilla, Hillah, Al-Hillah, Al Ḩillah o al-Hilla és una ciutat de l'Iraq, a la riba del Nahr Sura, afluent de l'Eufrates, a poca distància de l'antiga Babilònia, al mig d'una regió agrícola ben irrigada.
Abu Bakr ibn Mihran Xah і Hilla · Hilla і Miran Xah ·
Husayn Barles
Husayn Barles (+ 1407) fou un amir que va servir a Tamerlà i després Abu Bakr.
Abu Bakr ibn Mihran Xah і Husayn Barles · Husayn Barles і Miran Xah ·
Iraq
LIraq o Irac, o el seu nom oficial República de l'Iraq, és un país majoritàriament musulmà de l'Orient Pròxim, situat al nord de la península aràbiga.
Abu Bakr ibn Mihran Xah і Iraq · Iraq і Miran Xah ·
Iraq ajamita
mapa del Jibal LIraq ajamita (literalment ‘Iraq dels perses’) fou una regió de Pèrsia.
Abu Bakr ibn Mihran Xah і Iraq ajamita · Iraq ajamita і Miran Xah ·
Ja'un-i-Qurban
Ja'un-i-Qurban fou el nom que es va donar a un poder político-militar establert al Khurasan (província mongola) (Pèrsia, avui Iran) que va subsistir amb autonomia entre 1335 i 1381 quan fou eliminat per Tamerlà.
Abu Bakr ibn Mihran Xah і Ja'un-i-Qurban · Ja'un-i-Qurban і Miran Xah ·
Jahan Xah Bahadur
Jahan Xah, Jahan Shah, Jahan Shah Bahadur, Jahan Shah Jaku o Jahan Xah Barles- (+ 1405) fou un amir mongol de Transoxiana, que va servir primer sota Amir Husayn i després sota Tamerlà.
Abu Bakr ibn Mihran Xah і Jahan Xah Bahadur · Jahan Xah Bahadur і Miran Xah ·
Khalil Sultan
Khalil Sultan ibn Miran Shah ibn Timur (Herat, 14 de juliol de 1384 - Rayy, 2 o 3 de novembre de 1411) fou un príncep timúrida net de Tamerlà i fill de Miran Shah i de la princesa genguiskhànida (per via materna) Sevin Beg Khanzada, coneguda com a Khan Zade, que va estar casada en primeres noces amb Jahangir fill de Tamerlà i fou la mare de Muhammad Sultan ibn Jahangir, el primer successor designat per Tamerlà que va morir el 1403.
Abu Bakr ibn Mihran Xah і Khalil Sultan · Khalil Sultan і Miran Xah ·
Khawar
Khawar o Khuwar, fou una ciutat de la regió del Kumis, moderna província de Semnan.
Abu Bakr ibn Mihran Xah і Khawar · Khawar і Miran Xah ·
Khurasan (província mongola)
Khurasan o Khorasan fou una província de l'Imperi Mongol i després de l'il-kan de Pèrsia.
Abu Bakr ibn Mihran Xah і Khurasan (província mongola) · Khurasan (província mongola) і Miran Xah ·
Khwarizm
Khwarizm, Khwarazm, Khorazm, Khwarezm o Khorezm anomenada Khivà al període post mongol, és una regió de la part inferior de l'Amudarià (Oxus).
Abu Bakr ibn Mihran Xah і Khwarizm · Khwarizm і Miran Xah ·
Kur
Kur és una paraula sumèria que inicialment volia dir 'la terra de muntanyes' i es referia a les muntanyes de Zagros a l'est de Sumèria.
Abu Bakr ibn Mihran Xah і Kur · Kur і Miran Xah ·
Maragha
Mesquita Maragha o Maragheh és una ciutat del nord de l'Iran a la riba del riu Sufi Čay o Safi Čay i propera al riu Murdi Čay, de majoria àzeri i part de la província de l'Azerbaidjan oriental.
Abu Bakr ibn Mihran Xah і Maragha · Maragha і Miran Xah ·
Mardin
Rellotge de l'elefant en l'antiga Madrassa Kasımiye. Mardin (Mardin (Mêrdîn; tr; tr) és una ciutat de Turquia a la part sud-est del país, capital de l''İl'' (província) homònim. Es troba 90 km al sud de Diyarbakir i 45 km a l'oest de Nisibin. Té al voltant de vuitanta mil habitants (2005). La ciutat conserva diverses mesquites (entre elles la Gran Mesquita), la ciutadella d'època hamdànida, la antiga Madrassa Kasimiye i la Zinciriye, la madrassa del Sultan Isa (del 1385 on hi enterrats 52 patriarques), la madrassa de Kasim Pasha. Als afores hi ha el monestir siríac de Dayrul-Zeferan (del) i la madrassa Harizm; els ortúkides van construir la mesquita Ulu a Kiziltepe (21 km al sud); les ruïnes de la vella Mardin es troben a Hasankeyf, a la vora de la província de Batman amb el pont sobre el riu Tigris, el palau i altres edificis i que serà aviat cobert per les aigües d'un embassament (el Projecte GAP). També a la rodalia de la ciutat es pot veure la tomba de Zeynel Bey i el monestir de Mar Yakup (abans Marevgan i Marhonesya). El museu de la ciutat es troba a la seu de l'antic patriarcat construït el 1895 pel patriarca d'Antioquia Ignatios Benham Banni, avui restaurat, que alberga col·leccions d'objectes assiris, urartians, hel·lens, perses, romans, romans d'Orient, seljúcides, ortúkides i otomans. Característica de Mardin són les cases excavades a la roca calcaria. Els joiers d'or i plata de la ciutat també tenen un gran prestigi. El il o província de Mardin té 12.760 km² i una població de més de set-cents mil habitants. Té 9 districtes: Dargeçit, Derik, Kızıltepe, Mazıdağı, Midyat, Nusaybin, Ömerli, Savur i Yeşilli. Els projecte principal és l'embassament anomenat Projecte GAP que posarà cent mil hectàrees en producció, sobretot de cotó. S'ha creat també una zona industrial per a productes locals i entre els destacadament els fertilitzants. I ha també una zona de lliure comerç (Free Trade Zone).
Abu Bakr ibn Mihran Xah і Mardin · Mardin і Miran Xah ·
Mazandaran
Damavand, Mazandaran Mazandaran (en mazanderani: مازرون Māzerūn; en persa: مازندران; en rus: Мазендеран; antigament Tabaristan o Tapúria, del persa: Taparistan; en grec antic: Hyrcania, catalanitzat Hircània, derivat del nom local Vergana o Vehrkana ('país dels Llops'), en persa: Gorgan) és una província de l'Iran situada al nord del país i al sud de la mar Càspia, i limita a l'est amb la província de Golestan (creada per segregació el 1998, antiga província d'Astarabad i històrica Gurgan), al sud-est amb la província de Semnan, al sud amb la província de Teheran, al sud-oest amb la província de Qazvín, i a l'oest amb la província de Gilan.
Abu Bakr ibn Mihran Xah і Mazandaran · Mazandaran і Miran Xah ·
Muhàmmad Úmar ibn Mihran Xah
Muhàmmad Úmar ibn Mihran Xah (1383 - 1407) fou un príncep timúrida fill de Miran Xah i net de Tamerlà.
Abu Bakr ibn Mihran Xah і Muhàmmad Úmar ibn Mihran Xah · Miran Xah і Muhàmmad Úmar ibn Mihran Xah ·
Naxçıvan
Mausoleu Naxçıvan -pronunciat Nakhtxivan, de vegades anomenada Nachitschewan, Nakhchyvan, Nakhicevan, Nakhichevan’ o Nakhjavan- és una ciutat de l'Azerbaidjan, capital de la República Autònoma de Nakhtxivan.
Abu Bakr ibn Mihran Xah і Naxçıvan · Miran Xah і Naxçıvan ·
Província de Fars
Ruïnes de Persèpolis Fars (Fârs) és una de les trenta-un províncies de l'Iran al sud del país, coneguda en època clàssica com Pèrsida (Perside) o Persis.
Abu Bakr ibn Mihran Xah і Província de Fars · Miran Xah і Província de Fars ·
Qara Qoyunlu
Els Kara Koyunlu o Qara Qoyunlu (‘els Xais Negres’) foren un grup o federació de tribus turcmanes que va governar a part de les actuals Iran, Turquia, l'Iraq, Armènia i l'Azerbaidjan del 1375 al 1468.
Abu Bakr ibn Mihran Xah і Qara Qoyunlu · Miran Xah і Qara Qoyunlu ·
Qara Yússuf
Qara Yússuf o Kara Yússuf de nom formal des de 1411 Abu-l Nasr Yusuf Bahadur (? - 13 de novembre de 1420) fou emir dels qara qoyunlu i sultà.
Abu Bakr ibn Mihran Xah і Qara Yússuf · Miran Xah і Qara Yússuf ·
Qazvín
Qazvín, també transcrit Qazwin, o Ghazvin, és una ciutat de l'l'Iran capital de la província de Qazvin.
Abu Bakr ibn Mihran Xah і Qazvín · Miran Xah і Qazvín ·
Rayy
Rayy, Ray o Rey (Rayy) és una antiga ciutat iraniana de lostan o província de Teheran.
Abu Bakr ibn Mihran Xah і Rayy · Miran Xah і Rayy ·
Said Khoja
Said Khoja (+ després del 1406) fou un amir de Tamerlà, fill de l'amir Shaikh Ali Bahadur (fidel de Tamerlà).
Abu Bakr ibn Mihran Xah і Said Khoja · Miran Xah і Said Khoja ·
Saif al-Din Barles
Saif al-Din Barles (després Hajji Saif al-Din Barles) fou un amir mongol turquitzat de la tribu Barles, que va servir a Tamerlà.
Abu Bakr ibn Mihran Xah і Saif al-Din Barles · Miran Xah і Saif al-Din Barles ·
Samarcanda
Samarcanda és la segona ciutat més gran de l'Uzbekistan, a la província de Samarcanda, amb una població 412.300 (2005).
Abu Bakr ibn Mihran Xah і Samarcanda · Miran Xah і Samarcanda ·
Sarai Mulk Khanum
Vista del portal de la mesquita Bibi Khanum a Samarcanda Sarai Mulk Khanum fou una princesa mongola, filla del kan de Txagatai Qazan ("calder" en turc), que es va convertir en l'esposa de Tamerlà.
Abu Bakr ibn Mihran Xah і Sarai Mulk Khanum · Miran Xah і Sarai Mulk Khanum ·
Sarbadàrida
Els sarbadars o sarbadàrides (de sarbadar, "cap en galons"; també Sarbedaran) foren una barreja de dervixos religiosos i governants seculars que van arribar al poder a la part occidental del Khorasan quan es va desintegrar l'imperi il-kànida de Pèrsia després del 1335.
Abu Bakr ibn Mihran Xah і Sarbadàrida · Miran Xah і Sarbadàrida ·
Semnan
Semnan (Persa: سمنان, romanitzat com Semnān, Simnān i Samnān, localment Seman سمنان) és una ciutat de l'Iran, capital del comtat de Semnan i de la província de Semnan.
Abu Bakr ibn Mihran Xah і Semnan · Miran Xah і Semnan ·
Shaki (Azerbaidjan)
miniatura Escut complert (1843) Ciutat i districte de Shaki Shaki (Shäki, Sheki o Shakki, àzeri Şəki,; fins al 1968 Nukha, àzeri Nuxa, Nucha, Noukha) és una ciutat del nord-oest de l'Azerbaidjan, districte de Shaki a 325 km de Bakú.
Abu Bakr ibn Mihran Xah і Shaki (Azerbaidjan) · Miran Xah і Shaki (Azerbaidjan) ·
Sultaniyya
Sultaniyya o Soltaniyeh (persa: سلطانيه, romanitzat com Solţānīyeh, Solţāneyyeh, Sultaniye, Sultaniya, Sultānīyeh i altres variacions; coneguda també com a Saīdīyeh) és una ciutat de l'Iran capital del districte de Soltaniyeh del comtat d'Abhar a la província de Zanjan.
Abu Bakr ibn Mihran Xah і Sultaniyya · Miran Xah і Sultaniyya ·
Tabriz
Tabriz (antigament en català Toris o Tauris) és una ciutat del nord-oest de l'Iran, capital de l'Azerbaidjan Meridional.
Abu Bakr ibn Mihran Xah і Tabriz · Miran Xah і Tabriz ·
Tahir ibn Ahmad
Malik Tahir ibn Ahmad, en algunes obres antigues apareix com Al-Zahir ibn Ahmad, (+1403) fou un príncep jalayírida, fill d'Ahmad ibn Uways.
Abu Bakr ibn Mihran Xah і Tahir ibn Ahmad · Miran Xah і Tahir ibn Ahmad ·
Takhi-i-Hulagu
Takhi-i-Hulagu (el Tron d'Hulagu) fou un feu que va crear Tamerlà integrat per l'Azerbaidjan, Arran, Rayy, Xirvan, Gilan Mazanderan, Mughan, Derbent i Anatòlia, que el 1996 va concedir al seu fill Miran Xah, amb capital a Tabriz.
Abu Bakr ibn Mihran Xah і Takhi-i-Hulagu · Miran Xah і Takhi-i-Hulagu ·
Tamerlà
Tamerlà o Timur o Temur Lenk (Kish, prop de Samarcanda, suposadament el 9 d'abril de 1336 - Otrar, 18 de febrer de 1405) fou un conqueridor turcomongol que establí l'imperi dels timúrides.
Abu Bakr ibn Mihran Xah і Tamerlà · Miran Xah і Tamerlà ·
Tavakul Barles
Tavakul Barles (segle XV) fou un amir d'Abu Bakr i de Xah Rukh.
Abu Bakr ibn Mihran Xah і Tavakul Barles · Miran Xah і Tavakul Barles ·
Timúrides
Els timúrides foren un imperi musulmà d'origen turcomongol governat per la dinastia timúrida.
Abu Bakr ibn Mihran Xah і Timúrides · Miran Xah і Timúrides ·
Transoxiana
La Transoxiana (literalment ‘més enllà de l'Oxus’) és una denominació històrica per a l'àrea geogràfica delimitada pels rius Amudarià (antigament Oxus) i Sirdarià, que incloïa la Sogdiana i part de la Bactriana, i que correspon bàsicament a l'Uzbekistan actual.
Abu Bakr ibn Mihran Xah і Transoxiana · Miran Xah і Transoxiana ·
Ujan
Ujan o Awjan era una població i comarca situada a uns 50 km a l'est de Tabriz en direcció a Miyana, a la riba sud del riu Sarav.
Abu Bakr ibn Mihran Xah і Ujan · Miran Xah і Ujan ·
Xahriyar
Xahriyar (Persa: شهریار) (també apareix com Xaryar, Xeryar, Shariyar, Shahriyar, Xahryar, Xariyar, Shahryār, Shahriār, Xeharyar, Xaheryar, Xaharyar, Xehreyar o Xehiryar amb la "x" normalment com a "Sh", nom que vol dir "Gran Rei") fou una fortalesa de l'Iraq Ajamita, situada prop de Rayy, uns 25 km a l'oest i avui dia una ciutat capital del comtat de Shahriar a la província de Teheran, a l'Iran.
Abu Bakr ibn Mihran Xah і Xahriyar · Miran Xah і Xahriyar ·
Xaikh Ibrahim
Xaikh Ibrahim (persa ابراهیم) fou el 33è xirvanxah de Shirvan (o Shirwan), que va regnar del 1382 al 1418.
Abu Bakr ibn Mihran Xah і Xaikh Ibrahim · Miran Xah і Xaikh Ibrahim ·
Xaikh Nur al-Din
Xaikh Nur al-Din fou un amir de Tamerlà (segles XIV-XV, + 1411), que a la mort de l'emperador fou cap del partit legitimista.
Abu Bakr ibn Mihran Xah і Xaikh Nur al-Din · Miran Xah і Xaikh Nur al-Din ·
Xirvan
Xirvan era un territori equivalent a la moderna república de l'Azerbaidjan i el sud de Daguestan.
Abu Bakr ibn Mihran Xah і Xirvan · Miran Xah і Xirvan ·
10 de maig
El 10 de maig és el cent trentè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-unè en els anys de traspàs.
10 de maig і Abu Bakr ibn Mihran Xah · 10 de maig і Miran Xah ·
11 d'abril
L'11 d'abril és el cent unè dia de l'any en el Calendari Gregorià i el cent dosè en els anys de traspàs.
11 d'abril і Abu Bakr ibn Mihran Xah · 11 d'abril і Miran Xah ·
18 de febrer
El 18 de febrer és el quaranta-novè dia de l'any del calendari gregorià.
18 de febrer і Abu Bakr ibn Mihran Xah · 18 de febrer і Miran Xah ·
19 d'abril
El 19 d'abril és el cent novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent desè en els anys de traspàs.
19 d'abril і Abu Bakr ibn Mihran Xah · 19 d'abril і Miran Xah ·
2 de maig
El 2 de maig és el cent vint-i-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-tresè en els anys de traspàs.
2 de maig і Abu Bakr ibn Mihran Xah · 2 de maig і Miran Xah ·
24 de juliol
El 24 de juliol és el dos-cents cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents sisè en els anys de traspàs.
24 de juliol і Abu Bakr ibn Mihran Xah · 24 de juliol і Miran Xah ·
28 de juliol
El 28 de juliol és el dos-cents novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents desè en els anys de traspàs.
28 de juliol і Abu Bakr ibn Mihran Xah · 28 de juliol і Miran Xah ·
31 de desembre
El 31 de desembre és el tres-cents seixanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixanta sisè dia de l'any en els anys de traspàs.
31 de desembre і Abu Bakr ibn Mihran Xah · 31 de desembre і Miran Xah ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Abu Bakr ibn Mihran Xah і Miran Xah
- Què tenen en comú Abu Bakr ibn Mihran Xah і Miran Xah
- Semblances entre Abu Bakr ibn Mihran Xah і Miran Xah
Comparació entre Abu Bakr ibn Mihran Xah і Miran Xah
Abu Bakr ibn Mihran Xah té 131 relacions, mentre que Miran Xah té 145. Com que tenen en comú 67, l'índex de Jaccard és 24.28% = 67 / (131 + 145).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Abu Bakr ibn Mihran Xah і Miran Xah. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: