Similituds entre Abu-Hàmid al-Ghazalí і Ramon Llull
Abu-Hàmid al-Ghazalí і Ramon Llull tenen 22 coses en comú (en Uniopèdia): Agustí d'Hipona, Aristòtil, Averrois, Avicenna, Blaise Pascal, Cristianisme, Croades, Dante Alighieri, Dret, Edat mitjana, Filosofia, Hebreu, Islam, Jerusalem, Lògica, Llatí, Misticisme, Plató, Sil·logisme, Sufisme, Teologia, Tomàs d'Aquino.
Agustí d'Hipona
Aureli Agustí (Aurelius Augustinus), més conegut com a Agustí d'Hipona o sant Agustí (Tagaste, 13 de novembre del 354 - Hipona, 28 d'agost del 430) és una de les figures més importants en el desenvolupament del cristianisme, considerat de fet com un dels pares de l'Església.
Abu-Hàmid al-Ghazalí і Agustí d'Hipona · Agustí d'Hipona і Ramon Llull ·
Aristòtil
Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea, Grècia, 322 aC) va ser un filòsof de l'antiga Grècia.
Abu-Hàmid al-Ghazalí і Aristòtil · Aristòtil і Ramon Llull ·
Averrois
Abu-l-Walid Muhàmmad ibn Ruixd, més conegut simplement com a Ibn Ruixd i, a Occident, pel seu nom llatinitzat d'Averrois (Còrdova, 14 d'abril del 1126 — Marràqueix, 10 de desembre del 1198), fou un filòsof, teòleg, jurista, metge i astrònom andalusí del.
Abu-Hàmid al-Ghazalí і Averrois · Averrois і Ramon Llull ·
Avicenna
Abu-Alí at-Hussayn ibn Abdullah ibn Sina (Afshana, prop de Bukharà, 980 - Hamadan, 1037), més conegut senzillament com a Ibn Sina, va ser un filòsof i metge musulmà persa molt reconegut, autor de més de 450 obres, entre les quals destaca el Cànon de la Medicina.
Abu-Hàmid al-Ghazalí і Avicenna · Avicenna і Ramon Llull ·
Blaise Pascal
fou un filòsof, matemàtic, físic, inventor, escriptor, moralista, místic i teòleg occità, considerat un dels personatges més brillants de la saviesa occidental i probablement l'únic que ocupa llocs de primera línia en els manuals de totes les disciplines que conreà.
Abu-Hàmid al-Ghazalí і Blaise Pascal · Blaise Pascal і Ramon Llull ·
Cristianisme
Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.
Abu-Hàmid al-Ghazalí і Cristianisme · Cristianisme і Ramon Llull ·
Croades
Història d'Ultramar'' de Guillem de Tir) Les croades foren una sèrie de guerres de religió iniciades, predicades i ocasionalment dirigides per l'Església Llatina en l'edat mitjana.
Abu-Hàmid al-Ghazalí і Croades · Croades і Ramon Llull ·
Dante Alighieri
Casa de Dante a Florència '''"Dante i Beatriu al jardí"''''', 1903, obra d'estil prerafaelita del pintor italià Cesare Saccaggi. Dante Alighieri, batejat Durante di Alighiero degli Alighieri i conegut tradicionalment en català com el Dant (Florència, República de Florència, maig/juny del 1265 - Ravenna, Estats Pontificis, 14 de setembre de 1321), fou poeta italià, un dels autors més reconeguts de la literatura universal, conegut per haver escrit La Divina Comèdia, una de les obres fonamentals de la transició del pensament medieval al renaixentista i obra cabdal de la literatura universal.
Abu-Hàmid al-Ghazalí і Dante Alighieri · Dante Alighieri і Ramon Llull ·
Dret
301x301px El dret és un ordre jurídic que s'expressa normativament (conjunt de normes) per regir una societat, regular-ne la conducta i resoldre'n els conflictes inspirats en els postulats de la justícia.
Abu-Hàmid al-Ghazalí і Dret · Dret і Ramon Llull ·
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Abu-Hàmid al-Ghazalí і Edat mitjana · Edat mitjana і Ramon Llull ·
Filosofia
La filosofia (del grec Φιλοσοφία filossofia, 'amor per la saviesa') és un camp d'estudi que cerca, per mitjà d'arguments raonats, donar una explicació de tots els coneixements possibles i del lloc que ocupa la persona a la naturalesa.
Abu-Hàmid al-Ghazalí і Filosofia · Filosofia і Ramon Llull ·
Hebreu
Lhebreu és una llengua semítica occidental de la família lingüística afroasiàtica.
Abu-Hàmid al-Ghazalí і Hebreu · Hebreu і Ramon Llull ·
Islam
La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam ('submissió ')Entrada Islam a Encarta ® 2007.
Abu-Hàmid al-Ghazalí і Islam · Islam і Ramon Llull ·
Jerusalem
Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Abu-Hàmid al-Ghazalí і Jerusalem · Jerusalem і Ramon Llull ·
Lògica
Aplicació lògica La lògica és l'estudi dels sistemes de raonament que un ésser racional podria utilitzar per raonar.
Abu-Hàmid al-Ghazalí і Lògica · Lògica і Ramon Llull ·
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Abu-Hàmid al-Ghazalí і Llatí · Llatí і Ramon Llull ·
Misticisme
Teresa de Jesús, una de les majors exponents del misticisme al cristianisme El misticisme és la sensació que prové del convenciment que s'ha establert una unió directa entre la persona i Déu dins la via ascètica o procediment de la mística.
Abu-Hàmid al-Ghazalí і Misticisme · Misticisme і Ramon Llull ·
Plató
Plató (Plato, en àrab Aflatun; ca. 21 de maig del 427 aC - 347 aC) va ser un dels filòsofs més influents de l'antiga Grècia.
Abu-Hàmid al-Ghazalí і Plató · Plató і Ramon Llull ·
Sil·logisme
Aristòtil. Museu del Louvre El sil·logisme és un mètode lògic creat per Aristòtil, a través del qual s'obté una conclusió mitjançant dues premisses: premissa major, que inclou el seu predicat (P), i premissa menor, que inclou el seu subjecte (S).
Abu-Hàmid al-Ghazalí і Sil·logisme · Ramon Llull і Sil·logisme ·
Sufisme
Ritual sufí a Khartum El sufisme o tassàwwuf (sufigari; en turc:; en urdú) és una tradició mística islàmica de caràcter esotèric, practicada per musulmans però també per no musulmans, que abasta una gran amplitud de pràctiques dedicades a l'amor diví i al cultiu del cor.
Abu-Hàmid al-Ghazalí і Sufisme · Ramon Llull і Sufisme ·
Teologia
Plató La teologia (del grec θεος, theos, "Déu", + λογος, logos, "estudi") és la disciplina que s'ocupa de l'estudi de Déu i, per extensió, també s'aplica a l'estudi dels temes relacionats amb la religió.
Abu-Hàmid al-Ghazalí і Teologia · Ramon Llull і Teologia ·
Tomàs d'Aquino
Tomàs d'Aquino (Roccasecca, Laci, 1225 - Fossanova, 7 de març de 1274) fou un dels filòsofs-teòlegs més importants de l'edat mitjana.
Abu-Hàmid al-Ghazalí і Tomàs d'Aquino · Ramon Llull і Tomàs d'Aquino ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Abu-Hàmid al-Ghazalí і Ramon Llull
- Què tenen en comú Abu-Hàmid al-Ghazalí і Ramon Llull
- Semblances entre Abu-Hàmid al-Ghazalí і Ramon Llull
Comparació entre Abu-Hàmid al-Ghazalí і Ramon Llull
Abu-Hàmid al-Ghazalí té 103 relacions, mentre que Ramon Llull té 353. Com que tenen en comú 22, l'índex de Jaccard és 4.82% = 22 / (103 + 353).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Abu-Hàmid al-Ghazalí і Ramon Llull. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: