92 les relacions: Abd-al-Aziz ibn Marwan, Abd-Al·lah ibn Abd-al-Màlik ibn Marwan, Abd-Al·lah ibn az-Zubayr, Ahwaz, Al-Hajjaj ibn Yússuf, Al-Mukhtar ibn Abi-Ubayd ath-Thaqafí, Al-Walid I, Alí ibn Abi-Tàlib, Amazics, Amudarià, Antioquia de l'Orontes, Aràbia, Aurès, Azraquisme, Batalla d'al-Harra, Batalla de Dayr al-Jamàjim, Batalla de Marj ar-Ràhit (684), Bàssora, Bizerta, Califat, Cartago, Ceuta, Damasc, Dècada del 690, Egipte, Harura, Hijaz, Hipona, Ibn al-Àixath, Ibn az-Zubayr, Ibrahim ibn al-Àixtar, Iemen, Imam, Imperi Romà d'Orient, Iraq, Jerusalem, Kairuan, Kàhina, Kharigisme, Khorasan (província del Califat), Khuzestan, Kufa, La Meca, Madain, Mardaïta, Marwan I, Múslim ibn Uqba, Mússab ibn az-Zubayr, Medina, Mesopotàmia, ..., Mossul, Omeies, Pèrsia, Qays Aylan, Rabia, Regió d'Asir, Síria, Segona fitna, Setge de la Meca (683), Setge de la Meca (692), Sistan, Tabaristan, Transjordània, Ubayd-Al·lah ibn Ziyad, Uthman ibn Affan, Wasit, Xahrisabz, Yamana, Yazid I, 1 d'octubre, 25 de març, 25 de setembre, 27 d'agost, 3 de novembre, 4 d'octubre, 646, 647, 683, 684, 685, 686, 687, 688, 689, 690, 692, 694, 697, 700, 701, 702, 705. Ampliar l'índex (42 més) »
Abd-al-Aziz ibn Marwan
Abd-al-Aziz ibn Marwan —— (mort en 704) va ser fill del califa omeia Marwan I i pare d'Úmar ibn Abd-al-Aziz.
Nou!!: Abd-al-Màlik ibn Marwan і Abd-al-Aziz ibn Marwan · Veure més »
Abd-Al·lah ibn Abd-al-Màlik ibn Marwan
Abd-Al·lah ibn Abd-al-Màlik ibn Marwan —— (Damasc 60 de l'hègira.
Nou!!: Abd-al-Màlik ibn Marwan і Abd-Al·lah ibn Abd-al-Màlik ibn Marwan · Veure més »
Abd-Al·lah ibn az-Zubayr
Abd-Al·lah ibn az-Zubayr (Medina, maig del 624 - la Meca, 3 de novembre del 692) fou califa en oposició al califa omeia.
Nou!!: Abd-al-Màlik ibn Marwan і Abd-Al·lah ibn az-Zubayr · Veure més »
Ahwaz
Pont sobre el Karun Ahwaz (اهواز, Ahvāz) és una ciutat de l'Iran, capital de la província de Khuzestan.
Nou!!: Abd-al-Màlik ibn Marwan і Ahwaz · Veure més »
Al-Hajjaj ibn Yússuf
Moneda d'al-Hajjaj ibn Yússuf Abu-Muhàmmad al-Hajjaj ibn Yússuf ibn al-Hàkam ibn Aqil ath-Thaqafí, més conegut simplement com a al-Hajjaj ibn Yússuf — o — (Taïf, 661 - Wasit, 714), fou un destacat general i governador omeia, membre del clan Ahlaf dels Banu Thaqif, nascut en una humil família de portadors de pedres.
Nou!!: Abd-al-Màlik ibn Marwan і Al-Hajjaj ibn Yússuf · Veure més »
Al-Mukhtar ibn Abi-Ubayd ath-Thaqafí
Al-Mukhtar ibn Abi-Ubayd ath-Thaqafí (en àrab al-Muẖtār b. Abī ʿUbayd aṯ-Ṯaqafī) (622-687) fou un revolucionari proàlida que durant la Segona fitna va dominar Kufa del 685 al 687 nominalment en nom de Muhàmmad ibn al-Hanafiyya, fill d'Alí ibn Abi-Tàlib.
Nou!!: Abd-al-Màlik ibn Marwan і Al-Mukhtar ibn Abi-Ubayd ath-Thaqafí · Veure més »
Al-Walid I
Al-Walid I (668 (674?)-715) fou el primer califa omeia marwànida de Damasc (705-715).
Nou!!: Abd-al-Màlik ibn Marwan і Al-Walid I · Veure més »
Alí ibn Abi-Tàlib
Abu-l-Hàssan Alí ibn Abi-Tàlib al-Haiximí, més conegut simplement com a Alí ibn Abi-Tàlib (La Meca, 23 d'octubre de 598 o 600 o 17 de març de 599 o 600 – Kufa, 27 de gener del 661), va ser un dels primers musulmans, quan només tenia deu o onze anys i va ser el quart califa de l'islam (656-659).
Nou!!: Abd-al-Màlik ibn Marwan і Alí ibn Abi-Tàlib · Veure més »
Amazics
Els amazics o, amb connotacions etimològiques pejoratives, berbers (en cabilenc i altres dialectes amazics: imaziγen), són un poble del nord de l'Àfrica.
Nou!!: Abd-al-Màlik ibn Marwan і Amazics · Veure més »
Amudarià
LAmudarià (Amudarià;, Omudarió o darioi Omu;;; en turcman: Amyderýa) és un riu de l'Àsia Central, conegut antigament com a Oxus.
Nou!!: Abd-al-Màlik ibn Marwan і Amudarià · Veure més »
Antioquia de l'Orontes
Antioquia fou la capital de l'Imperi Selèucida i més tard capital regional de l'Imperi Romà i l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Abd-al-Màlik ibn Marwan і Antioquia de l'Orontes · Veure més »
Aràbia
Aràbia (‘la península Aràbiga’, tot i que tradicionalment se l'ha anomenada simplement, literalment ‘l'illa Aràbiga’) és una península del sud-oest d'Àsia, a la confluència amb Àfrica.
Nou!!: Abd-al-Màlik ibn Marwan і Aràbia · Veure més »
Aurès
Mapa El massís de l'Aurès o l'Awres o l'Aures és un massís muntanyós d'Algèria, part de l'Atles saharià oriental.
Nou!!: Abd-al-Màlik ibn Marwan і Aurès · Veure més »
Azraquisme
Lazraquisme (de l'àrab الأزارقة, al-azāriqa, del nom del seu fundador, Ibn al-Àzraq) va ser una branca molt radical de l'islam sorgida del kharigisme a Pèrsia l'any 685, fundada per Nafi ibn al-Àzraq al-Hanafí al-Handhalí.
Nou!!: Abd-al-Màlik ibn Marwan і Azraquisme · Veure més »
Batalla d'al-Harra
La batalla d'al-Harra formà part de la segona fitna, i es va lliurar en un desert prop de Medina el 683.
Nou!!: Abd-al-Màlik ibn Marwan і Batalla d'al-Harra · Veure més »
Batalla de Dayr al-Jamàjim
La batalla de Dayr al-Jamàjim es va lliurar el 702 entre el general omeia Al-Hajjaj ibn Yússuf i el general rebel Ibn al-Àixath, aixecat al Sistan, que tenia el suport dels àrabs de Kufa i de molts mawali no àrabs.
Nou!!: Abd-al-Màlik ibn Marwan і Batalla de Dayr al-Jamàjim · Veure més »
Batalla de Marj ar-Ràhit (684)
El 684 els notables partidaris dels omeies es van reunir a Damasc i van decidir posar fi a la regència i van cridar al califat a Marwan ibn al-Hàkam, d'una altra branca omeia, que tenia el suport del general Ubayd-Al·lah ibn Ziyad, i que havia estat governador de Medina.
Nou!!: Abd-al-Màlik ibn Marwan і Batalla de Marj ar-Ràhit (684) · Veure més »
Bàssora
Bàssora (variants més corrents Bàsora, Basra, al-Basra, al-Basrah, Basorah, Balsora, Balsara, Bassora, Basora) és una ciutat d'Iraq al Shatt al-Arab a 420 km al sud-sud-est de Bagdad i a 55 km de les aigües del golf Pèrsic.
Nou!!: Abd-al-Màlik ibn Marwan і Bàssora · Veure més »
Bizerta
Bizerta és una ciutat de Tunísia, capital de la governació homònima, amb uns 115.000 habitants.
Nou!!: Abd-al-Màlik ibn Marwan і Bizerta · Veure més »
Califat
200x200px El terme califat fa referència al primer sistema de govern establert en l'islam i va representar la unitat entorn del líder de l'''umma'' (comunitat musulmana).
Nou!!: Abd-al-Màlik ibn Marwan і Califat · Veure més »
Cartago
Cartago va ser una antiga ciutat del nord d'Àfrica, a l'actual Tunísia (a uns disset quilòmetres al nord-est de la capital d'aquest país), fundada per emigrants fenicis de Tir a finals del, segons la datació moderna més acceptada, i segons la llegenda, per la princesa fenícia Dido.
Nou!!: Abd-al-Màlik ibn Marwan і Cartago · Veure més »
Ceuta
Vista de Ceuta del mirador d'Isabel II estant Ceuta és una ciutat d'Espanya, situada a l'Àfrica i reconeguda com a ciutat autònoma des del 1995.
Nou!!: Abd-al-Màlik ibn Marwan і Ceuta · Veure més »
Damasc
Damasc (en català medieval: Domàs) és la capital de Síria i una de les ciutats més antigues del món.
Nou!!: Abd-al-Màlik ibn Marwan і Damasc · Veure més »
Dècada del 690
La dècada del 690 comprèn el període que va des de l'1 de gener del 690 fins al 31 de desembre del 699.
Nou!!: Abd-al-Màlik ibn Marwan і Dècada del 690 · Veure més »
Egipte
Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.
Nou!!: Abd-al-Màlik ibn Marwan і Egipte · Veure més »
Harura
Harura fou una vila i comarca de la rodalia de Kufa.
Nou!!: Abd-al-Màlik ibn Marwan і Harura · Veure més »
Hijaz
El regne del Hijaz i el Hijaz actual El Hijaz (‘la Barrera’) és una regió històrica del nord-oest de la Península d'Aràbia, pertanyent a l'Aràbia Saudita des de 1932.
Nou!!: Abd-al-Màlik ibn Marwan і Hijaz · Veure més »
Hipona
Hipona (Hippo Regius) va ser una antiga ciutat de Numídia a la riba del riu Ubus (grec Ubos), on actualment hi ha Annaba, a Algèria.
Nou!!: Abd-al-Màlik ibn Marwan і Hipona · Veure més »
Ibn al-Àixath
Abd-ar-Rahman ibn Muhàmmad ibn al-Àixath al-Kindí, més conegut senzillament com a Ibn al-Àixath (?, - Aracòsia, 704), fou un general omeia descendent d'una família noble dels kinda d'Hadramaut, net d'al-Àixath i fill de Muhàmmad ibn al-Àixath, un personatge notable però de segon nivell.
Nou!!: Abd-al-Màlik ibn Marwan і Ibn al-Àixath · Veure més »
Ibn az-Zubayr
* Abd-Al·lah ibn az-Zubayr, anti-califa 683-692.
Nou!!: Abd-al-Màlik ibn Marwan і Ibn az-Zubayr · Veure més »
Ibrahim ibn al-Àixtar
Ibrahim ibn al-Àixtar (mort el 691) fou un militar alida, fill de Malik ibn al-Harith al-Nakhai, conegut com al-Ashtar.
Nou!!: Abd-al-Màlik ibn Marwan і Ibrahim ibn al-Àixtar · Veure més »
Iemen
El Iemen o República del Iemen és una república de la península d'Aràbia, al sud-oest d'Àsia, que forma part de l'Orient Pròxim.
Nou!!: Abd-al-Màlik ibn Marwan і Iemen · Veure més »
Imam
Imams de l'imperi Mogol. Un imam (en plural) és, dins de l'islam, la persona encarregada de presidir i dirigir l'oració col·lectiva.
Nou!!: Abd-al-Màlik ibn Marwan і Imam · Veure més »
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Nou!!: Abd-al-Màlik ibn Marwan і Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Iraq
LIraq o Irac, o el seu nom oficial República de l'Iraq, és un país majoritàriament musulmà de l'Orient Pròxim, situat al nord de la península aràbiga.
Nou!!: Abd-al-Màlik ibn Marwan і Iraq · Veure més »
Jerusalem
Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Nou!!: Abd-al-Màlik ibn Marwan і Jerusalem · Veure més »
Kairuan
Kairuan és una ciutat de Tunísia situada a l'interior del país, a 156 km de Tunis i a 57 de Sussa.
Nou!!: Abd-al-Màlik ibn Marwan і Kairuan · Veure més »
Kàhina
La Kàhina (literalment ‘la Sacerdotessa’ o ‘l'Endevinadora’), malnom de Dihya, va ser una reina amaziga dels zanates de l'Aurès, que va dirigir la resistència a la conquesta àrab al final del.
Nou!!: Abd-al-Màlik ibn Marwan і Kàhina · Veure més »
Kharigisme
El kharigisme (‘els kharigites’, ‘els dissidents’; en singular) és una de les tres branques en què es va dividir l'islam arran dels problemes successoris del califat pels volts de l'any 661: ortodoxos (o sunnites), xiïtes i kharigites.
Nou!!: Abd-al-Màlik ibn Marwan і Kharigisme · Veure més »
Khorasan (província del Califat)
Khorasan o Khurasan fou una província del califat omeia sobre la qual exerciren el poder efectiu del al principi del.
Nou!!: Abd-al-Màlik ibn Marwan і Khorasan (província del Califat) · Veure més »
Khuzestan
Comtats de Khuzestan Khuzestān (خوزستان) és una de les 31 províncies de l'Iran al sud-oest del país, a la frontera amb Iraq (província de Bàssora) i el golf Pèrsic.
Nou!!: Abd-al-Màlik ibn Marwan і Khuzestan · Veure més »
Kufa
Situació de Kufa a l'Iraq actual Kufa és una ciutat d'Iraq, a la riba del riu Eufrates, uns 170 km al sud de Bagdad i 10 km al nord-est de Najaf.
Nou!!: Abd-al-Màlik ibn Marwan і Kufa · Veure més »
La Meca
La Meca (‘Meca la Venerada’) és una ciutat de l'oest de la península Aràbiga.
Nou!!: Abd-al-Màlik ibn Marwan і La Meca · Veure més »
Madain
Mapa de Ctesifont (Madain)-Selèucia Madain o al-Madain (‘les Ciutats') fou una ciutat de l'Iraq principalment sota els omeies i abbàssides.
Nou!!: Abd-al-Màlik ibn Marwan і Madain · Veure més »
Mardaïta
Els mardaïtes o els jaràjima) foren un poble format per la barreja de grups tribals arameus (siríacs) amb altres elements (zutt, armenis i perses). El seu nom àrab derivada de la regió de Júrjuma, situada a les muntanyes Amanos (àrab Lukkam) i a les maresmes al nord d'Antioquia, entre Bayas i Buqa. Els mardaïtes eren nominalment cristians però poc interessats de fet en la religió i gaudien d'una semiindependència religiosa tot i que nominalment depenien del patriarca d'Antioquia, i política, ja que es limitaven a aportar lleves als romans d'Orient i algunes bandes d'irregulars. Els àrabs després de conquerir Antioquia de l'Orontes els van atacar sota la direcció d'Habib ibn Maslama al-Fihri i van acceptar servir als àrabs com espies i guàrdies de les Portes Cilícies, cooperant amb les guarnicions àrabs. Van quedar exempts de la jizya i podien tenir part al botí en les expedicions en les que participaven. Tot i així la seva lleialtat va oscil·lar entre musulmans i romans d'Orient. Segons l'historiador grec Teòfanes el Confessor, a la meitat del (vers 666) l'emperador Constantí II va organitzar una expedició dels mardaïtes contra Síria amb suport de tropes romanes d'Orient i els atacs van arribar fins a Jerusalem ocupant totes les muntanyes del Líban. Els esclaus fugitius d'origen grec se'ls van unir així com altres habitants cristians dels territoris de muntanya i van arribar a formar un exèrcit de milers d'homes. Muawiya I va haver de negociar amb l'Imperi Romà d'Orient i va signar un tractat de pau pel qual el califat pagaria un tribut anual a l'emperador i alliberaria 8000 captius, i a canvi l'emperador deixaria de donar suport als mardaïtes. Després van patir diverses derrotats davant els àrabs al Líban; vers el 669 o 670 es testimonia l'establiment de zutts al nord d'Antioquia i al país del mardaïtes i això podria haver estat una de les causes (o conseqüència) de la sortida i l'expedició mardaïta. El tractat entre el califat i Bizanci (probablement del 678 o 679) no està confirmat per les fonts àrabs i els historiadors han emès dubtes sobre l'afer. Sota Abd-al-Màlik ibn Marwan vers el 688, Justinià II aprofitant la guerra civil al califat, va llançar altre cop als mardaïtes contra Síria dirigits per oficials grecs. Aquesta vegada el califa va pactar amb els rebels i després va pactar amb l'Imperi; els historiadors pensen que Teòfanes va poder confondre aquest pacte amb el tractat del 678; altres pensen que els historiadors àrabs no esmenten el tractat del 978 perquè el van confondre amb el del 688 o 689. Teòfanes esmenta aquest segon tractat (el situa en dues dates diferents: el 684 o el 686, mentre al-Baladhuri el situa el 689). En aquest tractat, a canvi de la pau, el califat pagava diàriament a l'imperi mil peces d'or, un esclau un cavall de pura sang, i l'Imperi cedia la meitat de les taxes d'Armènia, Ibèria (Geòrgia) i Xipre (que quedava sota ocupació conjunta); a més a més els mardaïtes del Líban s'abstindrien d'atacar els àrabs i si ho feien serien atacats per les forces imperials. Per fer obeir l'ordre fou enviat al Líban el general Lleonci (després emperador) que va fer matar el cap mardaïta Joan i va obligar els mardaïtes a obeir, i a deu mil (o dotze mil) els va fer sortir de les muntanyes per establir-los a Tràcia i Armènia; fins llavors els mardaïtes havien estat una barrera a l'expansió àrab a la zona i la seva eliminació va permetre als àrabs disposar de bases sòlides al Taure i Antitaure i per envair l'Àsia Menor; els mardaïtes no van perdre la independència completament però d'altres tribus hostils àrabs es van establir als seus dominis i foren dispersats per les viles de les regions d'Homs i Damasc; els pagesos de la zona que se'ls havien unit van retornar als seus pobles i els esclaus fugitius van retornar amb els seus amos. Alguns guerrers mardaïtes van destacar al servei dels musulmans especialment Maymun al-Jurjumaní (Maïouma a les cròniques romanes d'Orient) que va tenir el favor del califa Abd-al-Màlik ibn Marwan (685–705) i va participar (sota el califa al-Walid I ibn Abd-al-Màlik, 705–715) a l'expedició de Màslama ibn Abd-al-Màlik contra Tíana en què va morir (vers 706 o 707.
Nou!!: Abd-al-Màlik ibn Marwan і Mardaïta · Veure més »
Marwan I
Abu-l-Qàssim o Abu-Abd-al-Màlik Marwan (I) ibn al-Hàkam o, més senzillament, Marwan I —— (623-685) fou califa omeia marwànida de Damasc (684-685).
Nou!!: Abd-al-Màlik ibn Marwan і Marwan I · Veure més »
Múslim ibn Uqba
Múslim ibn Uqba al-Murrí o, senzillament, Múslim ibn Uqba, conegut com «el Borni» perquè li mancava un ull, fou un general de la tribu dels Banu Murra, al servei dels califes omeies sufyànides.
Nou!!: Abd-al-Màlik ibn Marwan і Múslim ibn Uqba · Veure més »
Mússab ibn az-Zubayr
Abu-Abd-Al·lah o Abu-Issa Mússab ibn az-Zubayr o, més senzillament, Mússab ibn az-Zubayr (en àrab Abū ʿAbd Allāh o Abū ʿĪsā Muṣʿab b. az-Zubayr), fou fill del cèlebre company del Profeta az-Zubayr ibn al-Awwam i germà de l'anticalifa Abd-Al·lah ibn az-Zubayr.
Nou!!: Abd-al-Màlik ibn Marwan і Mússab ibn az-Zubayr · Veure més »
Medina
Medina, o, segons el seu nom oficial, al-Madina al-Munàwwara (en àrab, literalment ‘la Ciutat Il·luminada’), també anomenada Madínat an-Nabí (àrab: , ‘la Ciutat del Profeta’) o Madínat Rassul Al·lah (àrab: , ‘la Ciutat del Missatger de Déu’), és una ciutat de la regió de l'Hijaz, a l'Aràbia Saudita, capital de la província d'Al-Madina.
Nou!!: Abd-al-Màlik ibn Marwan і Medina · Veure més »
Mesopotàmia
Mesopotàmia al Creixent Fèrtil. Mesopotàmia (del grec antic, Me.so.po.taˈmi.a, ‘entre dos rius’) és l'antiga denominació de la regió situada entre l'Eufrates i el Tigris, que era dividida en dues parts: la Baixa Mesopotàmia, entre el golf Pèrsic i el punt on els dos rius s'acostaven a la mínima distància, anomenada sovint Babilònia o Sumer, i l'Alta Mesopotàmia, on es va desenvolupar la civilització semita d'Accàdia (Accad) i posterior d'Assíria, la civilització hurrita amb el regne de Mitanni, i va florir després el regne d'Assíria.
Nou!!: Abd-al-Màlik ibn Marwan і Mesopotàmia · Veure més »
Mossul
Mapa de Mossul i els seus districtes Mossul és una ciutat de l'Iraq, capital de la governació (muḥāfaẓa) de Nínive.
Nou!!: Abd-al-Màlik ibn Marwan і Mossul · Veure més »
Omeies
Els Banu Umayya o omeies van ser un llinatge àrab que va exercir el poder califal primer a Orient, amb capital a Damasc, i després a Al-Àndalus, amb capital a Còrdova.
Nou!!: Abd-al-Màlik ibn Marwan і Omeies · Veure més »
Pèrsia
Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).
Nou!!: Abd-al-Màlik ibn Marwan і Pèrsia · Veure més »
Qays Aylan
Els Qays Aylan foren un grup àrab, una de les dues subdivisions dels Múdar.
Nou!!: Abd-al-Màlik ibn Marwan і Qays Aylan · Veure més »
Rabia
Els Rabia foren una de les dues gran tribus àrabs del nord (l'altre era la tribu Múdar).
Nou!!: Abd-al-Màlik ibn Marwan і Rabia · Veure més »
Regió d'Asir
XVIII Asir és una regió de la península d'Aràbia situada al nord del Iemen i al sud-oest de l'Aràbia Saudita (al sud de l'Hedjaz).
Nou!!: Abd-al-Màlik ibn Marwan і Regió d'Asir · Veure més »
Síria
La República Àrab Siriana o, senzillament, Síria és un estat de l'Orient Mitjà situat al sud de Turquia, a l'oest de l'Iraq i al nord de Jordània, Israel i el Líban.
Nou!!: Abd-al-Màlik ibn Marwan і Síria · Veure més »
Segona fitna
La segona fitna o segona guerra civil islàmica fou un període de desordre polític i militar amb una sèrie de conflictes que aparentment no estaven connectats directament entre si que van envoltar al món islàmic durant el govern dels omeies arran de la mort del califa Muàwiya I.
Nou!!: Abd-al-Màlik ibn Marwan і Segona fitna · Veure més »
Setge de la Meca (683)
El setge de la Meca del 683 formà part de la Segona guerra civil islàmica.
Nou!!: Abd-al-Màlik ibn Marwan і Setge de la Meca (683) · Veure més »
Setge de la Meca (692)
El setge de la Meca del 692 formà part de la Segona guerra civil islàmica.
Nou!!: Abd-al-Màlik ibn Marwan і Setge de la Meca (692) · Veure més »
Sistan
Sistan fou una regió de Pèrsia.
Nou!!: Abd-al-Màlik ibn Marwan і Sistan · Veure més »
Tabaristan
miniatura Plat de plata dels segles VII-VIII. Tabaristan fou una regió al sud de la mar Càspia.
Nou!!: Abd-al-Màlik ibn Marwan і Tabaristan · Veure més »
Transjordània
Es coneixen com a Transjordània (més enllà del Jordà) els territoris situats a la riba oriental d'aquest riu.
Nou!!: Abd-al-Màlik ibn Marwan і Transjordània · Veure més »
Ubayd-Al·lah ibn Ziyad
Ubayd-Al·lah ibn Ziyad (+686) fou un governador omeia de Bàssora, de Kufa i de les terres orientals.
Nou!!: Abd-al-Màlik ibn Marwan і Ubayd-Al·lah ibn Ziyad · Veure més »
Uthman ibn Affan
Uthman ibn Affan (c. 579 - 17 de juliol de 656) va ser un dels sahaba («companys») del profeta Muhàmmad.
Nou!!: Abd-al-Màlik ibn Marwan і Uthman ibn Affan · Veure més »
Wasit
Wasit o Al-Wasit (literalment ‘Centre’) fou una ciutat de l'Iraq, a la riba de l'antic curs del riu Tigris.
Nou!!: Abd-al-Màlik ibn Marwan і Wasit · Veure més »
Xahrisabz
Xahrisabz o Shakhrisabz (persa: Shahr-e Sabz o 'Ciutat Verda', شهر سبز, uzbek: Shahrisabz / Шахрисабз, àrab: Shahr-i Sabz, antigament Kish o Kesh o Kash, xinès: K'ia-sha per a la regió i Ki-she per a la ciutat) és una ciutat de l'Uzbekistan a uns 80 km al sud de Samarcanda.
Nou!!: Abd-al-Màlik ibn Marwan і Xahrisabz · Veure més »
Yamana
Els Yamana, Yagán, Yahgan, Yámana, Yamana, o Tequenica, eren un conjunt de pobles caçadors-pescadors-recol·lectors trobats a la Terra del Foc, al sud del Canal de Beagle.
Nou!!: Abd-al-Màlik ibn Marwan і Yamana · Veure més »
Yazid I
Yazid ibn Muàwiya o Yazid I —— (643-683) fou califa omeia sufyànida de Damasc (680-683).
Nou!!: Abd-al-Màlik ibn Marwan і Yazid I · Veure més »
1 d'octubre
L'1 d'octubre o 1r d'octubre és el dos-cents setanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Abd-al-Màlik ibn Marwan і 1 d'octubre · Veure més »
25 de març
El 25 de març és el vuitanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Abd-al-Màlik ibn Marwan і 25 de març · Veure més »
25 de setembre
El 25 de setembre és el dos-cents seixanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Abd-al-Màlik ibn Marwan і 25 de setembre · Veure més »
27 d'agost
El 27 d'agost és el dos-cents trenta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quarantè en els anys de traspàs.
Nou!!: Abd-al-Màlik ibn Marwan і 27 d'agost · Veure més »
3 de novembre
El 3 de novembre o 3 de santandria és el tres-cents setè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Abd-al-Màlik ibn Marwan і 3 de novembre · Veure més »
4 d'octubre
El 4 d'octubre és el dos-cents setanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Abd-al-Màlik ibn Marwan і 4 d'octubre · Veure més »
646
Sense descripció.
Nou!!: Abd-al-Màlik ibn Marwan і 646 · Veure més »
647
Sense descripció.
Nou!!: Abd-al-Màlik ibn Marwan і 647 · Veure més »
683
El 683 (DCLXXXIII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Abd-al-Màlik ibn Marwan і 683 · Veure més »
684
Sense descripció.
Nou!!: Abd-al-Màlik ibn Marwan і 684 · Veure més »
685
El 685 (DCLXXXV) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Abd-al-Màlik ibn Marwan і 685 · Veure més »
686
El 686 (DCLXXXVI) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Abd-al-Màlik ibn Marwan і 686 · Veure més »
687
El 687 (DCLXXXVII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Abd-al-Màlik ibn Marwan і 687 · Veure més »
688
Sense descripció.
Nou!!: Abd-al-Màlik ibn Marwan і 688 · Veure més »
689
Sense descripció.
Nou!!: Abd-al-Màlik ibn Marwan і 689 · Veure més »
690
El 690 (DCXC) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Abd-al-Màlik ibn Marwan і 690 · Veure més »
692
Sense descripció.
Nou!!: Abd-al-Màlik ibn Marwan і 692 · Veure més »
694
El 694 (DCXCIV) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Abd-al-Màlik ibn Marwan і 694 · Veure més »
697
El 697 (DCXCVII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Abd-al-Màlik ibn Marwan і 697 · Veure més »
700
El 700 (DCC) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Abd-al-Màlik ibn Marwan і 700 · Veure més »
701
Sense descripció.
Nou!!: Abd-al-Màlik ibn Marwan і 701 · Veure més »
702
El 702 fou un any comú començat en diumenge segons els còmputs del calendari gregorià (que encara no estava vigent a l'època).
Nou!!: Abd-al-Màlik ibn Marwan і 702 · Veure més »
705
El 705 (DCCV) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Abd-al-Màlik ibn Marwan і 705 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Abd al-Malik ben Marwan, Abd al-Malik ibn Marwan, Abd al-Màlik ibn Marwan, Abd-al-Malik ibn Marwan, Abdel al-Malik bin Marwan, Califa Abdul Malik, Malik ibn Marwan.