Abd-Al·lah ibn Tàhir і Transoxiana

Accessos directes: Diferències, Similituds, Similitud de Jaccard Coeficient, Referències.

Diferència entre Abd-Al·lah ibn Tàhir і Transoxiana

Abd-Al·lah ibn Tàhir vs. Transoxiana

Abd-Al·lah ibn Tàhir (Nixapur, c. 798 - 26 de novembre del 844) fou un poeta, general i funcionari abbàssida governador hereditari del Khorasan (828-844). Pertanyia a la dinastia tahírida, d'origen persa i mawla, i client del governador de Sistan Talha ibn Abd-Al·lah al-Khuzaí. Era fill de Tàhir ibn al-Hussayn, el fundador de la dinastia tahírida amb capital a Nixapur. Fou un mecenes i protector de la literatura i la cultura. Disposava d'un grau palau a Bagdad que era la seu dels governadors de la ciutat, càrrec que per força temps va romandre en mans de membres de la família tahírida. Durant el govern del seu pare el va acompanyar a la campanya a al-Jazira contra Nasr ibn Xabath al-Uqaylí, partidari d'al-Amín. El 821 el seu pare va ser enviat al Khurasan i el califa al-Mamun va nomenar governador al fill per dirigir la regió entre Rakka i Egipte i li va donar tanmateix el comandament de l'exèrcit que combatia contra Nasr ben Shabath, el partidari d'Al-Amín. Va obligar a Nasr a sotmetre's el 825 i el 826/827 va anar a Egipte on els refugiats andalusos dirigits per l'aventurer Abd-Al·lah ibn as-Sarí, provocaven agitació i havien establert la República d'Alexandria. Es va apoderar dels seus caps, aconseguint restablir l'ordre. Els assetjats van obtenir l'aman i van poder sortir de la ciutat sans i estalvis amb la condició de no emportar-se cap esclau ni cap egipci i de no entrar en cap país musulmà. Els expulsats es van dirigir a Creta i la van conquerir el mateix 827 o al 828 i van establir l'Emirat de Creta. Després va anar al Jibal per aixecar tropes per combatre a Babak el khurramita i essent allí es va assabentar de la mort del seu germà Talha ibn Tàhir governador del Khorasan (828). El Califa li va encarregar d'assolir la successió del seu germà, però no en va prendre possessió; i el 829 va dirigir una campanya a l'Azerbaidjan contra Babak i els khurramites, però al-Mamun li va ordenar tornar al Khorasan per lluitar contra els kharigites de la província. Llavors va prendre formal possessió del govern a Nishapur (830). El nou califa al-Mu'tasim (833-842) no el volia com a governador però el va acabar confirmant. Des de llavors va tenir un govern molt encertat. Destaca la regulació de la utilització de l'aigua que era un problema pels pagesos. La seva tasca principal fou donar suport als seus vassalls els samànides de Transoxiana, i mantenir l'ortodòxia sunnita contra els xiïtes al nord d'Iran. Sota el califa al-Mútassim, va sufocar la revolta del pretendent alida Muhàmmad ibn al-Qàssim (834-835) a Guzgan. El 224 de l'hègira (838-839) es va enfrontar a la revolta al Mazanderan (que era part del govern de Khorasan) de l'isbahbad Mazyar ibn Karin ibn Wandadhurmuz, instigada per al-Afxín Khaydhar, i que volia tractar directament amb el califa, al qual finalment va capturar i el va enviar a l'Iraq per ser executat. Segons Gardizi el califa l'odiava i va intentar enverinar-lo però l'esclau encarregat va revelar el complot que va fracassar, però de les dades conegudes no es detecta cap enemistat entre el Califa al-Mutasim i Abd Allah ibn Tahir. Va morir el 845 i el va succeir el seu fill Tàhir ibn Abd-Al·lah. La Transoxiana (literalment ‘més enllà de l'Oxus’) és una denominació històrica per a l'àrea geogràfica delimitada pels rius Amudarià (antigament Oxus) i Sirdarià, que incloïa la Sogdiana i part de la Bactriana, i que correspon bàsicament a l'Uzbekistan actual.

Al-Afxín Khaydhar

Al-Afxín Khaydhar o, en les fonts àrabs, Haydar fou un príncep d'Ushrusana, territori muntanyós entre Samarcanda i Khudjanda, a la Transoxiana (Mawara al-Nahr), que va succeir el seu pare Kawus, el primer príncep musulmà d'aquesta família, després del 822.

Abd-Al·lah ibn Tàhir і Al-Afxín Khaydhar · Al-Afxín Khaydhar і Transoxiana · Veure més »

Al-Amín (abbàssida)

Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Harun ar-Raixid al-Amín —— (més conegut pel seu làqab al-Amín 787-814) (abril de 787-25 de setembre de 813) fou un califa abbàssida de Bagdad, fill i successor d'Harun ar-Raixid, que va governar del 809 al 813.

Abd-Al·lah ibn Tàhir і Al-Amín (abbàssida) · Al-Amín (abbàssida) і Transoxiana · Veure més »

Al-Mamun (abbàssida)

Abu-l-Abbàs Abd-Al·lah al-Mamun, més conegut pel seu làqab al-Mamun (14 de setembre de 786-833), fou califa abbàssida de Bagdad (814-833).

Abd-Al·lah ibn Tàhir і Al-Mamun (abbàssida) · Al-Mamun (abbàssida) і Transoxiana · Veure més »

Al-Mútassim

Abu-Ishaq Abbàs al-Mútassim bi-L·lah, més conegut per la primera part del seu làqab, al-Mútassim (797- 6 de gener del 842) fou califa abbàssida de Bagdad (833-842).

Abd-Al·lah ibn Tàhir і Al-Mútassim · Al-Mútassim і Transoxiana · Veure més »

Babak Khorramdin

Babak Khorramdin o Babek (mort 838) fou cap de la secta dels khurramites a l'Azerbaidjan Iranià, a la primera meitat del.

Abd-Al·lah ibn Tàhir і Babak Khorramdin · Babak Khorramdin і Transoxiana · Veure més »

Bagdad

Bagdad (en català medieval, Baldach o Baldac; en català pre-normatiu, també Bagdat) és la capital de l'Iraq i de la Governació de Bagdad.

Abd-Al·lah ibn Tàhir і Bagdad · Bagdad і Transoxiana · Veure més »

Califat Abbàssida

Els abbàssides (o) foren una dinastia de califes que governà políticament i religiosa el món musulmà des del 750 fins al 1258, amb un prolongament a Egipte fins al 1517, quan el seu paper va ser assumit pel soldà de Turquia (Imperi Otomà).

Abd-Al·lah ibn Tàhir і Califat Abbàssida · Califat Abbàssida і Transoxiana · Veure més »

Egipte

Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.

Abd-Al·lah ibn Tàhir і Egipte · Egipte і Transoxiana · Veure més »

Guzgan

Guzgan, Guzganan o Quzghan (o o), anomenada en àrab Juzjan, fou una regió històrica del Turkestan afganès, entre els rius Murghab i Amudarià.

Abd-Al·lah ibn Tàhir і Guzgan · Guzgan і Transoxiana · Veure més »

Kharigisme

El kharigisme (‘els kharigites’, ‘els dissidents’; en singular) és una de les tres branques en què es va dividir l'islam arran dels problemes successoris del califat pels volts de l'any 661: ortodoxos (o sunnites), xiïtes i kharigites.

Abd-Al·lah ibn Tàhir і Kharigisme · Kharigisme і Transoxiana · Veure més »

Khorasan (província del Califat)

Khorasan o Khurasan fou una província del califat omeia sobre la qual exerciren el poder efectiu del al principi del.

Abd-Al·lah ibn Tàhir і Khorasan (província del Califat) · Khorasan (província del Califat) і Transoxiana · Veure més »

Khurramiyya

La khurramiyya o els khurramites (Khorrām-Dīnān, literalment ‘els de la religió joiosa’) és el nom donat a les fonts musulmanes al moviment religiós fundat per Mazdak al final del, i també el nom genèric de diverses sectes iranianes oposades als àrabs influïdes per tendències xiïtes radicals.

Abd-Al·lah ibn Tàhir і Khurramiyya · Khurramiyya і Transoxiana · Veure més »

Mawla

Mawla (en plural mawali) és una paraula àrab polisèmica, el significat de la qual ha variat segons diferents períodes i contextos.

Abd-Al·lah ibn Tàhir і Mawla · Mawla і Transoxiana · Veure més »

Nixapur

Nixapur és una ciutat de la província de Razavi Khorasan al nord-est de l'Iran, situada en una plana fèrtil als peus de la serralada Binalud, a 1.250 m d'altitud, a prop de Mashad, que n'és la capital regional.

Abd-Al·lah ibn Tàhir і Nixapur · Nixapur і Transoxiana · Veure més »

Samànides

X La dinastia samànida o dels samànides fou una nissaga persa que va regnar a la Transoxiana i després al Khorasan, primer nominalment com a dependents dels governadors del Khorasan i els tahírides del Khorasan (819-875), i després com a sobirans autònoms nominalment dependents del califat (875 al 1003).

Abd-Al·lah ibn Tàhir і Samànides · Samànides і Transoxiana · Veure més »

Sistan

Sistan fou una regió de Pèrsia.

Abd-Al·lah ibn Tàhir і Sistan · Sistan і Transoxiana · Veure més »

Tahírides del Khorasan

Els tahírides foren una nissaga de governadors del Khorasan per compte dels califes abbàssides encara que gaudint d'àmplia independència.

Abd-Al·lah ibn Tàhir і Tahírides del Khorasan · Tahírides del Khorasan і Transoxiana · Veure més »

Talha ibn Tahir

Talha ibn Tàhir (Nixapur, ? - Gran Khorasan, 828) fou governador tahírida del Khorasan del 822 a la seva mort el 828 succeint al seu pare Tahir ibn al-Hussaayn.

Abd-Al·lah ibn Tàhir і Talha ibn Tahir · Talha ibn Tahir і Transoxiana · Veure més »

Tàhir ibn Abd-Al·lah

Tàhir (II) ibn Abd-Al·lah ibn Tàhir fou governador tahírida del Khorasan.

Abd-Al·lah ibn Tàhir і Tàhir ibn Abd-Al·lah · Tàhir ibn Abd-Al·lah і Transoxiana · Veure més »

Tàhir ibn al-Hussayn

Tàhir ibn al-Hussayn ibn Mússab ibn Ruzayq o, més senzillament, Tàhir ibn al-Hussayn, conegut també pel làqab Dhu-l-Yaminayn (‘l'Ambidextre’) (Bushang, 776 - Merv, 822), fou el fundador de la dinastia dels tahírides del Khorasan.

Abd-Al·lah ibn Tàhir і Tàhir ibn al-Hussayn · Tàhir ibn al-Hussayn і Transoxiana · Veure més »

Vassili Vladímirovitx Bartold

Vassili Vladímirovitx Bartold, Васи́лий Влади́мирович Барто́льд, (15 de novembre del 1869, Sant Petersburg - 19 d'agost del 1930, Leningrad) fou un historiador rus i soviètic, considerat el successor de Wilhelm Radloff com l'autoritat més notable al camp de la turcologia.

Abd-Al·lah ibn Tàhir і Vassili Vladímirovitx Bartold · Transoxiana і Vassili Vladímirovitx Bartold · Veure més »