Similituds entre Abd-Al·lah I de Jordània і Hussein ibn Ali (xerif de la Meca)
Abd-Al·lah I de Jordània і Hussein ibn Ali (xerif de la Meca) tenen 18 coses en comú (en Uniopèdia): Amman, Damasc, El Caire, Emir, Enciclopèdia de l'Islam, Faisal I, Haiximita, Hijaz, Iraq, Istanbul, Jerusalem, Jordània, La Meca, Palestina, Rebel·lió Àrab, Síria, Transjordània, Xerif.
Amman
Amman és la capital del Regne de Jordània i el seu centre comercial, industrial i administratiu.
Abd-Al·lah I de Jordània і Amman · Amman і Hussein ibn Ali (xerif de la Meca) ·
Damasc
Damasc (en català medieval: Domàs) és la capital de Síria i una de les ciutats més antigues del món.
Abd-Al·lah I de Jordània і Damasc · Damasc і Hussein ibn Ali (xerif de la Meca) ·
El Caire
La ciutat del Caire (literalment ‘la Victoriosa’ o ‘la Triomfant’) és la capital d'Egipte.
Abd-Al·lah I de Jordània і El Caire · El Caire і Hussein ibn Ali (xerif de la Meca) ·
Emir
Un emir és un cap militar, governador o príncep d'un país islàmic.
Abd-Al·lah I de Jordània і Emir · Emir і Hussein ibn Ali (xerif de la Meca) ·
Enciclopèdia de l'Islam
LEnciclopèdia de l'islam (Encyclopaedia of Islam) és l'enciclopèdia estàndard de la disciplina acadèmica dels estudis islàmics i la considerada de referència en llengua anglesa.
Abd-Al·lah I de Jordània і Enciclopèdia de l'Islam · Enciclopèdia de l'Islam і Hussein ibn Ali (xerif de la Meca) ·
Faisal I
Fàysal ibn al-Hussayn ibn Alí al-Haiximí, conegut com a Fàysal I o Faisal I (Taïf, 20 de maig de 1883 - Suïssa, 8 de setembre de 1933) fou rei de la Gran Síria i després rei d'Iraq (1921-1933) de la dinastia haiximita, fill (tercer) del xerif haiximita de la Meca i després rei de Hijaz Hussein ibn Ali.
Abd-Al·lah I de Jordània і Faisal I · Faisal I і Hussein ibn Ali (xerif de la Meca) ·
Haiximita
Haiximita (de l'àrab) foren diverses dinasties àrabs provinents dels Banu Hàixim o ‘descendents de Hàixim ibn Abd-Manaf’, que era el besavi del profeta Muhàmmad.
Abd-Al·lah I de Jordània і Haiximita · Haiximita і Hussein ibn Ali (xerif de la Meca) ·
Hijaz
El regne del Hijaz i el Hijaz actual El Hijaz (‘la Barrera’) és una regió històrica del nord-oest de la Península d'Aràbia, pertanyent a l'Aràbia Saudita des de 1932.
Abd-Al·lah I de Jordània і Hijaz · Hijaz і Hussein ibn Ali (xerif de la Meca) ·
Iraq
LIraq o Irac, o el seu nom oficial República de l'Iraq, és un país majoritàriament musulmà de l'Orient Pròxim, situat al nord de la península aràbiga.
Abd-Al·lah I de Jordània і Iraq · Hussein ibn Ali (xerif de la Meca) і Iraq ·
Istanbul
Istanbul (turc: İstanbul), coneguda antigament com a Ligos, Bizanci i Constantinoble, és la ciutat més gran de Turquia i el seu centre econòmic, cultural i històric.
Abd-Al·lah I de Jordània і Istanbul · Hussein ibn Ali (xerif de la Meca) і Istanbul ·
Jerusalem
Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Abd-Al·lah I de Jordània і Jerusalem · Hussein ibn Ali (xerif de la Meca) і Jerusalem ·
Jordània
Jordània, oficialment el Regne Haiximita de Jordània, és un país de l'Àsia situat a l'Orient Pròxim.
Abd-Al·lah I de Jordània і Jordània · Hussein ibn Ali (xerif de la Meca) і Jordània ·
La Meca
La Meca (‘Meca la Venerada’) és una ciutat de l'oest de la península Aràbiga.
Abd-Al·lah I de Jordània і La Meca · Hussein ibn Ali (xerif de la Meca) і La Meca ·
Palestina
Mapa actual de l'estat d'Israel Palestina (Pléixet - Palestina, o, Eretz Israel) és una regió històrica del Pròxim Orient compresa entre el mar Mediterrani i el Jordà, on actualment es troben l'estat d'Israel i els Territoris Palestins, sota l'Autoritat Nacional Palestina.
Abd-Al·lah I de Jordània і Palestina · Hussein ibn Ali (xerif de la Meca) і Palestina ·
Rebel·lió Àrab
Bandera de la Rebel·lió Àrab, que representa la unió dels àrabs d'Orient mitjançant els colors dels tres grans califats: el verd, color de l'islam, fou l'estendard emprat a l'època dels califes ben guiats; el blanc és el del califat omeia i el negre el del Califat Abbàssida; el vermell del triangle representa els haiximites, inspiradors i guies de la revolta. Amb el temps, l'ordre de les franges blanca i verda s'alteraria. El disseny, però, ha sobreviscut en banderes com la de Palestina (idèntica a la segona versió d'aquesta), Jordània o la República Àrab Sahrauí Democràtica, alhora que n'ha inspirat d'altres com ara les de l'Iraq, Síria, Sudan o altres estats àrabs La rebel·lió àrab fou una rebel·lió iniciada pel xerif de la Meca, el sàyyid Hussein bin Ali, contra l'Imperi Otomà amb l'objectiu de crear un estat àrab unificat des de la ciutat d'Alep, a Síria, fins a Aden, al Iemen.
Abd-Al·lah I de Jordània і Rebel·lió Àrab · Hussein ibn Ali (xerif de la Meca) і Rebel·lió Àrab ·
Síria
La República Àrab Siriana o, senzillament, Síria és un estat de l'Orient Mitjà situat al sud de Turquia, a l'oest de l'Iraq i al nord de Jordània, Israel i el Líban.
Abd-Al·lah I de Jordània і Síria · Hussein ibn Ali (xerif de la Meca) і Síria ·
Transjordània
Es coneixen com a Transjordània (més enllà del Jordà) els territoris situats a la riba oriental d'aquest riu.
Abd-Al·lah I de Jordània і Transjordània · Hussein ibn Ali (xerif de la Meca) і Transjordània ·
Xerif
Xerif (de l'àrab, ‘noble’, ‘digne’, ‘distingit’, ‘honrat’, ‘eminent’), en femení xerifa (en àrab), en plural masculí xurafà o, segons la pronúncia magribina, xorfa (en àrab), és un títol tradicional àrab que designa el protector de la tribu.
Abd-Al·lah I de Jordània і Xerif · Hussein ibn Ali (xerif de la Meca) і Xerif ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Abd-Al·lah I de Jordània і Hussein ibn Ali (xerif de la Meca)
- Què tenen en comú Abd-Al·lah I de Jordània і Hussein ibn Ali (xerif de la Meca)
- Semblances entre Abd-Al·lah I de Jordània і Hussein ibn Ali (xerif de la Meca)
Comparació entre Abd-Al·lah I de Jordània і Hussein ibn Ali (xerif de la Meca)
Abd-Al·lah I de Jordània té 81 relacions, mentre que Hussein ibn Ali (xerif de la Meca) té 64. Com que tenen en comú 18, l'índex de Jaccard és 12.41% = 18 / (81 + 64).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Abd-Al·lah I de Jordània і Hussein ibn Ali (xerif de la Meca). Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: