Accés més ràpid que el navegador!
71 les relacions: Abadia de Montecassino, Abat, Abd-al-Màlik al-Mudhàffar, Art romànic, Berenguer d'Elna, Bernat Tallaferro, Besalú, Bisbat de Vic, Bobbio, Cardona, Catalunya, Catedral de Vic, Claustre, Comtat de Berga, Comtat de Besalú, Comtat de Cerdanya, Comtat de Ripoll, Comte, Conflent, Cornellà de Conflent, Elna, Ermengarda de Vallespir, Ermessenda de Carcassona, Família benedictina, Guifré el Pilós, Guifré II de Cerdanya, Hug I d'Empúries, Ingilberga, Llista de comtes de Barcelona, Manresa, Monestir de Montserrat, Monestir de Santa Maria de Ripoll, Oliba Cabreta, Palau de Cornellà de Conflent, Pau i Treva de Déu, Ripoll, Roine, Romuald de Ravenna, Sant Feliu de Guíxols, Sant Joan de les Abadesses, Sant Martí del Canigó, Sant Miquel de Cuixà, Sant Serni de Tavèrnoles, Sàpiens, Sínode, Scriptorium, Serf, Silvestre II, Toluges, Ullastret, ..., Vic, 1002, 1003, 1008, 1009, 1011, 1014, 1017, 1018, 1020, 1022, 1025, 1027, 1046, 1409, 30 d'octubre, 971, 988, 993, 994, 998. Ampliar l'índex (21 més) »
Abadia de Montecassino
puig homònim L'abadia de Montecassino és un monestir italià situat al sud del Laci dalt del turó homònim, a la Vall Llatina, al costat de la ciutat de Cassino.
Nou!!: Abat Oliba і Abadia de Montecassino · Veure més »
Abat
Sant Antoni Abat. Labat (de l'arameu ababa, que significa «pare», és el títol amb què es designa el mestre de la vida espiritual d'una abadia o el superior d'un monestir abat al cristianisme i al budisme. En les comunitats femenines la superiora rep el nom d’abadessa. Acostuma a ser elegit, segons la regla de sant Benet, per votació dels membres de la comunitat. Duu insígnies que representen la seua primacia abacial, com ara la creu pectoral, el bàcul, l'anell, o la mitra (un abat mitrat era un abat que usava insígnies pontificals). També reben aquest títol de manera honorífica els preveres triats per a presidir un consell catedralici. L'abat coadjutor és aquell elegit per ajudar l'abat d'un monestir en les seves tasques. El substitueix en cas de malaltia o vellesa. Durant els tres primers segles del cristianisme s'anomenava abat al practicant de l'ascetisme més experimentat que fa de guia als altres. DD'ençà el, amb l'aplicació generalitzada de la Regla de Sant Benet es configurà com una institució jurídica eclesiàstica, de caràcter vitalici normalment, en què es demanava l'ordenació sacerdotal de l'abat, el cap jurídic d'un monestir. D'ençà aleshores, l'abat és la persona que té la principal responsabilitat dins d'una comunitat religiosa o d'una col·legiata i és qui en nomena tots els càrrecs. Actua només segons l'Evangeli i la regla monàstica del monestir i des de l'edat mitjana és independent de la diòcesi en els aspectes de la disciplina regular.Diccionari d'Història de Catalunya. Barcelona: ed. 62, 1998, p. 3 Avui dia la seva autoritat és moderada per la resta del capítol de monjos, que l'elegeix. Dins el cristianisme Jeroni d'Estridó criticà negativament l'ús de la paraula abat per part dels eclesiàstics cristians perquè afirmava que Jesucrist el volia només per a referir-se a son pare.
Nou!!: Abat Oliba і Abat · Veure més »
Abd-al-Màlik al-Mudhàffar
Al-Mudhàddar bi-L·lah Sayf-ad-Dawla Abu-Marwan Abd-al-Màlik ibn Muhàmmad ibn Abi-Àmir al-Maafirí, més conegut simplement com a Abd-al-Màlik al-Mudhàffar o Abd-al-Màlik ibn Abi-Àmir (975-1008) fou hàjib (equivalent a primer ministre) del califat de Còrdova.
Nou!!: Abat Oliba і Abd-al-Màlik al-Mudhàffar · Veure més »
Art romànic
Sant Climent de TaüllTolosa, de la fi del segle X Pau i Treva, davant del campanar de la catedral de Vic, Osona Lart romànic es va desenvolupar a l'Europa Occidental des de mitjans de al XIII, després de la descomposició de l'Imperi carolingi.
Nou!!: Abat Oliba і Art romànic · Veure més »
Berenguer d'Elna
Berenguer d'Elna o Berenguer de Cerdanya-Besalú (?, segle X— Albesa, 1003), va ser bisbe d'Elna (993-1003).
Nou!!: Abat Oliba і Berenguer d'Elna · Veure més »
Bernat Tallaferro
Suposada tomba de Bernat Tallaferro al monestir de Santa Maria de Ripoll Bernat I de Besalú, dit Bernat Tallaferro (vers el 970 - Provença, 1020) fou comte de Besalú (988-1020) i comte de Ripoll (1003-1020).
Nou!!: Abat Oliba і Bernat Tallaferro · Veure més »
Besalú
Besalú és una vila i municipi de la comarca de la Garrotxa, a les comarques gironines.
Nou!!: Abat Oliba і Besalú · Veure més »
Bisbat de Vic
El bisbat de Vic —Diœcesis Vicensis — és una demarcació de l'església catòlica a Catalunya, sufragània de l'arquebisbat de Tarragona.
Nou!!: Abat Oliba і Bisbat de Vic · Veure més »
Bobbio
Bobbio (Bòbi en dialecte del lloc, Bêubbi en llengua ligur, Bobium en llatí) és una ciutat de 3.724 habitants a la província de Piacenza, situada a la Val Trebbia.
Nou!!: Abat Oliba і Bobbio · Veure més »
Cardona
Cardona és una vila de Catalunya, cap del municipi del mateix nom, de la comarca del Bages.
Nou!!: Abat Oliba і Cardona · Veure més »
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Nou!!: Abat Oliba і Catalunya · Veure més »
Catedral de Vic
La catedral de Sant Pere Apòstol o catedral de Vic, enclavada al centre del recinte històric de la ciutat, és la seu de la diòcesi de Vic.
Nou!!: Abat Oliba і Catedral de Vic · Veure més »
Claustre
Claustre d'Elna Un claustre (del llatí claustrum) és un espai arquitectònic al costat d'una catedral o contigu a aquesta, una abadia o un altre edifici religiós.
Nou!!: Abat Oliba і Claustre · Veure més »
Comtat de Berga
El comtat de Berga fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Nou!!: Abat Oliba і Comtat de Berga · Veure més »
Comtat de Besalú
El Comtat de Besalú fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Nou!!: Abat Oliba і Comtat de Besalú · Veure més »
Comtat de Cerdanya
El Comtat de Cerdanya fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Nou!!: Abat Oliba і Comtat de Cerdanya · Veure més »
Comtat de Ripoll
El comtat de Ripoll fou un territori de la Catalunya carolíngia esmentat als documents dels segles a, que gairebé sempre va dependre del comtat de Besalú.
Nou!!: Abat Oliba і Comtat de Ripoll · Veure més »
Comte
Corona comtalComte (antigament cómite o en llatí comes) és un títol nobiliari inferior al de marquès i superior al de vescomte o, on no n'hi ha, al de baró.
Nou!!: Abat Oliba і Comte · Veure més »
Conflent
El Conflent és una comarca de la Catalunya del Nord, amb capital a Prada, administrativament part del departament francès dels Pirineus Orientals.
Nou!!: Abat Oliba і Conflent · Veure més »
Cornellà de Conflent
Cornellà de Conflent (.
Nou!!: Abat Oliba і Cornellà de Conflent · Veure més »
Elna
Elna (o quan es vol evitar l'hiat, en francès Elne) és una ciutat de la Catalunya Nord situada a la comarca del Rosselló, cap del municipi del mateix nom i que té una població de 8.450 habitants.
Nou!!: Abat Oliba і Elna · Veure més »
Ermengarda de Vallespir
Ermengarda de Vallespir o Ermengarda d'Empúries (- 1001) es va casar amb Oliba Cabreta i, quan aquest es retirà al monestir de Montecassino, governà els comtats de Cerdanya i Besalú juntament amb els seus fills en virtut de la lleis visigòtica de la dècima marital, que li atorgava l'usdefruit dels béns del seu espòs.
Nou!!: Abat Oliba і Ermengarda de Vallespir · Veure més »
Ermessenda de Carcassona
Ermessenda de CarcassonaErmessén, Ermessindis, Ermessendis, Ermessenz o Armessén en textos anteriors al (Carcassona?,Sòria (1989) ca. 972 / 975-977Gil (2004:35) - Sant Quirze de Besora, 1 de març de 1058) va ser comtessa consort de Barcelona, Girona i Osona. Va estar casada des del 991 amb el comte de Barcelona Ramon Borrell, amb qui cogovernà fins que morí el 1017; el seu difunt marit li donà en escriptura testamentària el condomini dels tres comtats en violarium per tota la vida, de manera que governà en solitari com a regent durant la minoria d'edat de son fill (1017-1021), i a partir d'aleshores cogovernà amb aquest en qualitat de copropietària. Amb tot, ràpidament, varen sorgir desavinences entre tots dos, que no es resolgueren fins al repartiment del domini: foren per a son fill Berenguer Ramon I els comtats de Barcelona i Osona, i per a Ermessenda el comtat de Girona. Però son fill morí sobtadament el 1035 llegant els seus dominis als seus descendents, moment en el qual Ermessenda tornà a fer valdre el seu condomini per assumir la regència primer (1035-1039), i cogovernar amb el seu net després. En aquest context, marcat per l'afebliment de lauctoritas comtal barcelonina, hagué d'enfrontar-se a la revolució feudal quan mers oficials designats pels comtes de Barcelona —castlans i veguers— s'aixecaren en armes esdevenint barons feudals que amb epicentre al Penedès i encapçalats per Mir Geribert desafiaren la potestas comtal barcelonina i la seva política de mantenir la pau amb els sarraïns a canvi del cobrament de paries. Ermessenda feu costat a son net Ramon Berenguer I en la sufocació de la revolta nobiliària, que finalment s'aconseguí però no amb el retorn de l'antic ordre romanogòtic vigent fins als temps de Ramon Borrell (972-1017) sinó per la claudicació davant les noves pràctiques feudals —les convenientiae—, i l'auge de l'ordre cavalleresc. Durant el cogovern amb el seu net Ramon Berenguer I sorgiren noves dissensions que s'agreujaren quan aquest repudià la política matrimonial dissenyada per la seva àvia i es casà amb Almodis de la Marca. Aleshores, Ermessenda pressionà les jerarquies eclesiàstiques a fi que excomuniquessin el seu net, fet que aconseguí el 1055; l'excomunió afeblí encara més l'autoritat dels comtes de Barcelona i tornà a instigar la revolta nobiliària. Finalment, el 1057, Ermessenda de Carcassona vengué el condomini sobre els comtats de Barcelona, Osona i Girona al seu net i es retirà al castell de Sant Quirze de Besora, on morí l'1 de març de 1058. Fou sebollida en un sarcòfag de pedra situat a la galilea exterior de la catedral de Girona, fins que el 1385 el rei Pere el Cerimoniós ordenà que fos traslladat a l'interior de la nau i recobert amb un nou sepulcre gòtic. L'any 1982, el sepulcre gòtic fou obert i es descobrí que l'única decoració exterior del sarcòfag romànic eren disset franges pintades de color roig i daurat, la qual decoració ha estat considerada com un possible antecedent preheràldic del senyal dels quatre pals. Ermessenda va realitzar importants donacions a les diòcesis i esglésies dels seus dominis i fou una de les dones amb més autoritat dins la política del. Governà durant uns seixanta-cinc anys i morí prop dels vuitanta-cinc, esdevenint una de les dones amb més poder polític en la història de Catalunya. La seva vida exemplifica l'evolució de la condició de la dona aristocràtica a l'antiga Gòtia: passà de gaudir d'una posició privilegiada a perdre poder en el moment en què les Leges Gothorum (Lleis dels gots) es veieren relegades per les convenientiae feudals que els magnats feien entre ells al marge de les lleis. Aquests magnats -per mitjà de la violència i la guerra- posaren en dubte la potestas comtal com a garant de l'ordre públic. Aquests canvis conduïren al nou ordre feudal, que imperà durant els següents dos segles.
Nou!!: Abat Oliba і Ermessenda de Carcassona · Veure més »
Família benedictina
S'anomena família benedictina al conjunt de grups i comunitats catòlics (instituts de vida consagrada o grups de seglars) que segueixen en la seva vida la Regla de Sant Benet o alguna de les regles que se'n deriven.
Nou!!: Abat Oliba і Família benedictina · Veure més »
Guifré el Pilós
Guifré I de Barcelona, dit el Pilós o el Pelós (ca. 840 - 897), fou comte de Barcelona, comte d'OsonaFou comte d'Osona de iure des del 878, malgrat que de facto ho fou a partir del 886, quan repoblà el comtat.
Nou!!: Abat Oliba і Guifré el Pilós · Veure més »
Guifré II de Cerdanya
Guifré I de Berga i II de Cerdanya (?, 970 — Sant Martí del Canigó, 31 de juliol de 1049) fou comte de Cerdanya i de Conflent (988 - 1035), i comte de Berga (1003 - 1035).
Nou!!: Abat Oliba і Guifré II de Cerdanya · Veure més »
Hug I d'Empúries
Hug I d'Empúries (ca. 965 - 1040), va ser comte d'Empúries del 991 fins a la seva mort el 1040.
Nou!!: Abat Oliba і Hug I d'Empúries · Veure més »
Ingilberga
Ingilberga (Vic, 976 - març del 1049) fou l'última abadessa del Monestir de Sant Joan de les Abadesses.
Nou!!: Abat Oliba і Ingilberga · Veure més »
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Nou!!: Abat Oliba і Llista de comtes de Barcelona · Veure més »
Manresa
Manresa és un municipi i una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Bages i de la Catalunya central.
Nou!!: Abat Oliba і Manresa · Veure més »
Monestir de Montserrat
Santa Maria de Montserrat és un monestir benedictí situat a la muntanya de Montserrat, al terme municipal de Monistrol de Montserrat (el Bages), a una altitud de 720 m sobre el nivell del mar.
Nou!!: Abat Oliba і Monestir de Montserrat · Veure més »
Monestir de Santa Maria de Ripoll
El monestir de Santa Maria de Ripoll és un edifici conegut com a monestir benedictí a la localitat catalana de Ripoll.
Nou!!: Abat Oliba і Monestir de Santa Maria de Ripoll · Veure més »
Oliba Cabreta
Oliba I de Cerdanya-Besalú, conegut amb el sobrenom de Cabreta (~ 920 - Montecassino, 990), fou comte de Cerdanya amb el ''pagus'' de Berga i Conflent (965 - 988) i comte de Besalú amb el pagus de Vallespir (984-988), càrrecs als quals va renunciar i es va retirar a l'Abadia de Montecassino, on va morir dos anys més tard.
Nou!!: Abat Oliba і Oliba Cabreta · Veure més »
Palau de Cornellà de Conflent
El Palau de Cornellà de Conflent, o Castell, és un monument històric inventariat des del 1973 pel Ministeri de Cultura francès del poble de Cornellà de Conflent, a la comarca d'aquest nom, de la Catalunya del Nord.
Nou!!: Abat Oliba і Palau de Cornellà de Conflent · Veure més »
Pau i Treva de Déu
Constitucions de Catalunya, dedicat a la Pau i Treva La Pau i Treva de Déu fou un moviment social impulsat al com a resposta de l'Església i de la pagesia a les violències perpetrades pels nobles feudals.
Nou!!: Abat Oliba і Pau i Treva de Déu · Veure més »
Ripoll
La comtal vila de Ripoll és la capital de la comarca del Ripollès, i forma part de la regió de l'Alt Ter, situat al centre-nord de la regió.
Nou!!: Abat Oliba і Ripoll · Veure més »
Roine
El Roine (en català antic: Rose o Roine; en occità: Ròse o Roine; en francoprovençal: Rôno; en alemany: Rhone, Rotten; en francès Rhône) és un riu de l'Europa occidental que neix als Alps suïssos a la glacera del Roine (Rhonegletscher en alemany), al cantó de Valais, i flueix primer cap a l'oest i després cap al sud fins a arribar al Mediterrani (golf de Lleó).
Nou!!: Abat Oliba і Roine · Veure més »
Romuald de Ravenna
Romuald (Ravenna ~951 - Val di Castro, Fabiano, 19 de juny del 1027) fou un abat fundador de l'orde dels camaldulesos.
Nou!!: Abat Oliba і Romuald de Ravenna · Veure més »
Sant Feliu de Guíxols
Sant Feliu de Guíxols és una ciutat de Catalunya situada a la Vall d'Aro, comarca del Baix Empordà, i cap del partit judicial de Sant Feliu.
Nou!!: Abat Oliba і Sant Feliu de Guíxols · Veure més »
Sant Joan de les Abadesses
Sant Joan de les Abadesses és una vila i municipi de Catalunya situat al sud-est de la comarca del Ripollès i situat al centre-est de la regió de l'Alt Ter.
Nou!!: Abat Oliba і Sant Joan de les Abadesses · Veure més »
Sant Martí del Canigó
L'abadia de Sant Martí del Canigó es troba a 1.094 m d'altitud, darrere d'un aflorament rocós del massís del Canigó, a les altures del sud-est del petit poble de Castell de Vernet, al terme comunal del qual pertany, a la comarca del Conflent (Catalunya del Nord).
Nou!!: Abat Oliba і Sant Martí del Canigó · Veure més »
Sant Miquel de Cuixà
Sant Miquel de Cuixà (Saint-Michel de Cuxa) és una abadia benedictina del terme comunal de Codalet, de la comarca del Conflent, departament dels Pirineus Orientals, França.
Nou!!: Abat Oliba і Sant Miquel de Cuixà · Veure més »
Sant Serni de Tavèrnoles
Sant Serni de Tavèrnoles o Sant Sadurní de Tavèrnoles és un monestir romànic del municipi de les Valls de Valira (Alt Urgell), que es troba en el poble d'Anserall.
Nou!!: Abat Oliba і Sant Serni de Tavèrnoles · Veure més »
Sàpiens
Sàpiens és una revista en llengua catalana de divulgació històrica i periodicitat mensual.
Nou!!: Abat Oliba і Sàpiens · Veure més »
Sínode
Un sínode és una reunió del bisbe amb els seus sacerdots per estudiar els problemes de la vida espiritual i donar vigor a les lleis eclesiàstiques, eliminant-ne els abusos, promovent la vida cristiana, fomentant el culte diví i la pràctica religiosa.
Nou!!: Abat Oliba і Sínode · Veure més »
Scriptorium
Aquesta miniatura del segle XV de Jean Miélot (mort el 1472)Cf Christopher De Hamel, '' Scribe and Illuminators '', Toronto: U Toronto Press, 1992, pàg. 36. representa el mateix autor treballant, precisament mentre compila els seus '' Miracles de Nostre Dame '', en els quals aquesta miniatura apareix. El terme scriptorium, literalment «un lloc per escriure», es fa servir habitualment per referir-se a l'habitació dels monestirs de l'Europa medieval dedicada a la còpia de manuscrits per part dels escribes monàstics.
Nou!!: Abat Oliba і Scriptorium · Veure més »
Serf
Miniatura d'una caplletra d'un manuscrit medieval mostrant un '''serf''', amb un instrument de treball observant dos senyors, un noble i l'altre, eclesiàstic, que discuteixen Durant l'edat mitjana, un serf era una persona que servia a un noble en condicions que, en l'actualitat, es considerarien properes a l'esclavitud.
Nou!!: Abat Oliba і Serf · Veure més »
Silvestre II
fou un Papa de l'Església Catòlica, el primer d'origen occità.
Nou!!: Abat Oliba і Silvestre II · Veure més »
Toluges
Toluges (en francès Toulouges) és un poble, cap de la comuna del mateix nom, de 8.544 habitants el 2013, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya Nord.
Nou!!: Abat Oliba і Toluges · Veure més »
Ullastret
Ullastret és un municipi de la comarca del Baix Empordà.
Nou!!: Abat Oliba і Ullastret · Veure més »
Vic
Vic és un municipi i capital de la comarca d'Osona, al sud de la regió de l'Alt Ter i al nord-est de Catalunya.
Nou!!: Abat Oliba і Vic · Veure més »
1002
El 1002 (MMII) fou un any comú començat en dijous del, dins l'edat mitjana segons la periodització de la historiografia occidental.
Nou!!: Abat Oliba і 1002 · Veure més »
1003
Sense descripció.
Nou!!: Abat Oliba і 1003 · Veure més »
1008
El 1008 (MVIII) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Abat Oliba і 1008 · Veure més »
1009
El 1009 (MIX) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Abat Oliba і 1009 · Veure més »
1011
El 1011 (o MXI) va ser un any comú del calendari julià.
Nou!!: Abat Oliba і 1011 · Veure més »
1014
* '''Expedició normanda''' a Galícia.
Nou!!: Abat Oliba і 1014 · Veure més »
1017
Sense descripció.
Nou!!: Abat Oliba і 1017 · Veure més »
1018
Sense descripció.
Nou!!: Abat Oliba і 1018 · Veure més »
1020
Sense descripció.
Nou!!: Abat Oliba і 1020 · Veure més »
1022
El 1022 (MXXII) fou un any comú iniciat en dilluns pertanyent a l'edat mitjana.
Nou!!: Abat Oliba і 1022 · Veure més »
1025
El 1025 (MXXV) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Abat Oliba і 1025 · Veure més »
1027
Sense descripció.
Nou!!: Abat Oliba і 1027 · Veure més »
1046
Sense descripció.
Nou!!: Abat Oliba і 1046 · Veure més »
1409
; Països Catalans.
Nou!!: Abat Oliba і 1409 · Veure més »
30 d'octubre
El 30 d'octubre és el tres-cents tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Abat Oliba і 30 d'octubre · Veure més »
971
Sense descripció.
Nou!!: Abat Oliba і 971 · Veure més »
988
;Països Catalans.
Nou!!: Abat Oliba і 988 · Veure més »
993
Sense descripció.
Nou!!: Abat Oliba і 993 · Veure més »
994
Sense descripció.
Nou!!: Abat Oliba і 994 · Veure més »
998
Sense descripció.
Nou!!: Abat Oliba і 998 · Veure més »
