Accés més ràpid que el navegador!
36 les relacions: August (títol), Aureli d'Astúries, Austràsia, Cangues d'Onís, Carlemany, Carloman I, Catolicisme, Comtat de Noyon, Dinastia carolíngia, Ducat d'Aquitània, Eudòxia (muller de Constantí V), Francs, Fruela I d'Astúries, Guillem I de Tolosa, Imperi Romà d'Orient, Llista de comtes de Tolosa, Majordom de palau, Nèustria, Papa, Papa Esteve III, Pipí I el Breu, Regne d'Astúries, Regne Franc, Rei d'Astúries, Unroch de Friül, Waifré, 2 de juny, 741, 747, 751, 757, 781, 790, 806, 839, 853.
August (títol)
August, del llatí Augustus (plural: augusti), 'majestuós', 'impulsor', o 'venerable', era un títol Romà Antic, que va ostentar per primer cop Cèsar August i posteriorment esdevinguí un dels títols amb què són ara coneguts els Emperadors Romans.
Nou!!: 768 і August (títol) · Veure més »
Aureli d'Astúries
Aureli (Lleó, ca. 740 - 774) va ser rei d'Astúries de 768 a 774.
Nou!!: 768 і Aureli d'Astúries · Veure més »
Austràsia
Mapa d’'''Austràsia''' Austràsia (Austrasie en francès i Austrasien en alemany) fou la part nord-oriental del Regne Franc durant el període de la monarquia merovíngia, en contraposició a Nèustria, que era la part nord-occidental.
Nou!!: 768 і Austràsia · Veure més »
Cangues d'Onís
Cangues d'Onís (Cangas de Onís en castellà i oficialment Cangues d'Onís/Cangas de Onís) és un conceyu, una parròquia, una localitat i un partit judicial de la Comunitat Autònoma del Principat d'Astúries.
Nou!!: 768 і Cangues d'Onís · Veure més »
Carlemany
Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).
Nou!!: 768 і Carlemany · Veure més »
Carloman I
Carloman I (28 de juny de 751-4 de desembre de 771) va ser rei dels francs, regnant conjuntament amb el seu germà gran Carlemany, des del 768 fins a la seva mort tres anys després.
Nou!!: 768 і Carloman I · Veure més »
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Nou!!: 768 і Catolicisme · Veure més »
Comtat de Noyon
El comtat de Noyon fou una jurisdicció feudal de França.
Nou!!: 768 і Comtat de Noyon · Veure més »
Dinastia carolíngia
La dinastia carolíngia o carolingis va controlar el Regne Franc entre els segles i. Oficialment, la dinastia carolíngia va succeir a la merovíngia el 751.
Nou!!: 768 і Dinastia carolíngia · Veure més »
Ducat d'Aquitània
El Ducat d'Aquitania fou una jurisdicció feudal de França.
Nou!!: 768 і Ducat d'Aquitània · Veure més »
Eudòxia (muller de Constantí V)
Eudòxia, en grec antic Ευδοκία, fou la tercera esposa de l'emperador Constantí V.
Nou!!: 768 і Eudòxia (muller de Constantí V) · Veure més »
Francs
Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.
Nou!!: 768 і Francs · Veure més »
Fruela I d'Astúries
Fruela I d'Astúries dit el Cruel (?722 - Cangues d'Onís, 768) fou rei d'Astúries (757-768).
Nou!!: 768 і Fruela I d'Astúries · Veure més »
Guillem I de Tolosa
Guillem I el Sant (768 - 812) va ser duc d'Aquitània (781-806) i comte de Tolosa (790-806).
Nou!!: 768 і Guillem I de Tolosa · Veure més »
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Nou!!: 768 і Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Llista de comtes de Tolosa
Escut d'Armes dels comtes de Tolosa Llista cronològica dels comtes de Tolosa des de l'inici del comtat de Tolosa l'any 778 fins a la seva integració al Regne de França el 1271.
Nou!!: 768 і Llista de comtes de Tolosa · Veure més »
Majordom de palau
Majordom de palau (del llatí: maior domus: el més important o el principal de la casa, entenent que es parla de servidors) era l'intendent principal del rei durant el període merovingi.
Nou!!: 768 і Majordom de palau · Veure més »
Nèustria
'''Nèustria''', l'any 852 Nèustria va ser un dels regnes de la monarquia franca durant la dinastia merovíngia, que agrupava les províncies del nord i el nord-oest de la Gàl·lia.
Nou!!: 768 і Nèustria · Veure més »
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Nou!!: 768 і Papa · Veure més »
Papa Esteve III
Esteve III (Siracusa, ? – Roma, 24 de gener de 772) fou Papa de l'Església catòlica del 768 al 772.
Nou!!: 768 і Papa Esteve III · Veure més »
Pipí I el Breu
Pipí I el Breu (714-768), majordom de palau de Nèustria (741-751) i Austràsia (747-751) i rei dels francs (751-768), el primer de la dinastia carolíngia.
Nou!!: 768 і Pipí I el Breu · Veure més »
Regne d'Astúries
El Regne d'Astúries va ser la primera entitat política cristiana establerta a la península Ibèrica després del col·lapse del regne de Toledo arran de la mort del rei Roderic a la batalla de Guadalete i la subsegüent invasió musulmana.
Nou!!: 768 і Regne d'Astúries · Veure més »
Regne Franc
Els regnes francs foren regnes germànics que proliferaren en el territori de l'actual França, l'actual Bèlgica, els Països Baixos i part d'Alemanya, en l'antiguitat tardana després de la desaparició de la Imperi Romà d'Occident i l'establiment al territori pel poble dels francs durant el.
Nou!!: 768 і Regne Franc · Veure més »
Rei d'Astúries
Rei d'Astúries va ser el títol que van ostentar els monarques del regne d'Astúries.
Nou!!: 768 і Rei d'Astúries · Veure més »
Unroch de Friül
Unroch II de Friül (768-853) va ser comte de Ternois del 839 al 853.
Nou!!: 768 і Unroch de Friül · Veure més »
Waifré
Waifré, Waifar, Waifer, Gaifer (? - 2 de juny del 768) fou duc d'Aquitània probablement des del 745 quan va abdicar el seu pare Hunald I. Els Annales Metenses l'esmenten com "Waifarium dux Aquitaniorum" el 749.
Nou!!: 768 і Waifré · Veure més »
2 de juny
El 2 de juny és el cent cinquanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: 768 і 2 de juny · Veure més »
741
El 741 (DCCXLI) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: 768 і 741 · Veure més »
747
El 747 (DCCXLVII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: 768 і 747 · Veure més »
751
Sense descripció.
Nou!!: 768 і 751 · Veure més »
757
Sense descripció.
Nou!!: 768 і 757 · Veure més »
781
Sense descripció.
Nou!!: 768 і 781 · Veure més »
790
Sense descripció.
Nou!!: 768 і 790 · Veure més »
806
Sense descripció.
Nou!!: 768 і 806 · Veure més »
839
El 839 (DCCCXXXIX) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: 768 і 839 · Veure més »
853
Sense descripció.
Nou!!: 768 і 853 · Veure més »
