Accés més ràpid que el navegador!
84 les relacions: Alemanya, Altranstädt, Austriacistes, Émilie du Châtelet, Baldassare Galuppi, Barcelona, Barroc, Batalla de Calcinato, Batalla de Ramillies, Bèlgica, Benjamin Franklin, Boston, Brabant Való, Burano, Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Carles XII de Suècia, Conca (Castella - la Manxa), Confederació de Polònia i Lituània, Constitucions catalanes, Corts Catalanes, Ducat de Savoia, El Punt Avui, Exploració, Família benedictina, Felip V, Felip V d'Espanya, Flandes, Francesos, Frederic August I de Saxònia, Furs de València, Gran Guerra del Nord, Guerra de Successió, Guerra de Successió Espanyola, Itàlia, Joan Baptista Basset i Ramos, Josep Antoni Valls i Pandutxo, Llombardia, Louisiana, Luisa Roldán, Madrid, Mallorca, Marquesat de Villaverde, Montreal, Ocupació austriacista de Madrid, Organista, París, Pierre Le Moyne d'Iberville, Placidus Metsch, President de la Generalitat de Catalunya, Principat de Catalunya, ..., Quebec, Ramillies, Regne de França, Regne de València, Saxònia, Setge de Barcelona (1706), Setge de Conca, Setge de Torí (1706), Torí, Tractat d'Altranstädt (1706), Tractat de Narva, Tretze Colònies, València, Vèneto, Xàtiva, 10 d'octubre, 12 de maig, 1652, 1661, 17 de desembre, 17 de gener, 1749, 1784, 1790, 18 d'octubre, 23 de maig, 24 de setembre, 26 de maig, 27 d'abril, 29 de juny, 30 de setembre, 31 de març, 7 de setembre, 9 de juliol. Ampliar l'índex (34 més) »
Alemanya
Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.
Nou!!: 1706 і Alemanya · Veure més »
Altranstädt
Altranstädt és antic municipi i en l'actualitat un barri de la ciutat de Markranstädt de l'estat de Saxònia a Alemanya.
Nou!!: 1706 і Altranstädt · Veure més »
Austriacistes
Carles III d'Habsburg Habsburg. A principis del s'anomenaren austriacistes, vigatans, aligots, imperials, alemanys, catalans o maulets (aquest últim sobretot al País Valencià) els partidaris de l'arxiduc Carles d'Àustria del casal dels Habsburg d'Àustria en el conflicte conegut com la Guerra de Successió en què es dirimia quin casal europeu heretava els diferents estats de la monarquia hispànica un cop mort sense descendència Carles II.
Nou!!: 1706 і Austriacistes · Veure més »
Émilie du Châtelet
Gabrielle Émilie Le Tonnelier de Breteuil, marquesa del Châtelet (París, 17 de desembre del 1706-Lunéville, 10 de setembre del 1749) fou una matemàtica, física i escriptora francesa.
Nou!!: 1706 і Émilie du Châtelet · Veure més »
Baldassare Galuppi
Baldassare Galuppi (Burano, Vèneto, 18 d'octubre de 1706 - Venècia, 3 de gener de 1785) va ser un compositor venecià, famós per les seves òperes, principalment en el camp de l'opera buffa.
Nou!!: 1706 і Baldassare Galuppi · Veure més »
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Nou!!: 1706 і Barcelona · Veure més »
Barroc
Palau de Versalles (ca. 1660–1715) El barroc és, a la vegada, un període històric i un moviment cultural que es va estendre a Europa i a les seves colònies cap als inicis del i els inicis del.
Nou!!: 1706 і Barroc · Veure més »
Batalla de Calcinato
La batalla de Calcinato es va lliurar en el marc de la guerra de successió espanyola a la rodalia de Calcinato, Itàlia, el 19 d'abril de 1706, entre les tropes franco-espanyoles del mariscal Vendôme (41.000 homes) i les austríaques del general Reventlow (19.000 homes).
Nou!!: 1706 і Batalla de Calcinato · Veure més »
Batalla de Ramillies
La batalla de Ramillies es va desenvolupar el 23 de maig de 1706 al poble de Ramillies, a uns 15 km al nord de Namur, en l'actual Bèlgica, durant la campanya de la Guerra de Successió Espanyola pel control dels anomenats Països Baixos Espanyols, popularment conegut com a Flandes.
Nou!!: 1706 і Batalla de Ramillies · Veure més »
Bèlgica
Bèlgica (België en neerlandès, Belgique en francès, Belgien en alemany), oficialment el Regne de Bèlgica (Koninkrijk België en neerlandès, Royaume de Belgique en francès, Königreich Belgien en alemany) és un estat de l'Europa occidental.
Nou!!: 1706 і Bèlgica · Veure més »
Benjamin Franklin
fou un polímata estatunidenc, que fou actiu com a escriptor, científic, inventor, estadista, diplomàtic, impressor, editor i filòsof polític.
Nou!!: 1706 і Benjamin Franklin · Veure més »
Boston
Boston (/ˈbɔːstən/), oficialment la Ciutat de Boston (anglès: City of Boston), és la capital i ciutat més poblada de l'estat de Massachusetts (Estats Units), així com la 24a ciutat més poblada del país.
Nou!!: 1706 і Boston · Veure més »
Brabant Való
El Brabant Való (francès Brabant wallon, való Roman Payis o Braibant Walon) és una província de Bèlgica que forma part de la regió de Valònia, creada el 1995 de la partició de la província bilingüe de Brabant.
Nou!!: 1706 і Brabant Való · Veure més »
Burano
Burano és una illa de la llacuna veneciana, situada a 7 quilòmetres de Venècia, Itàlia, que es recorre en 40 minuts amb el vaporetto.
Nou!!: 1706 і Burano · Veure més »
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 1 d'octubre de 1685 - 20 d'octubre de 1740) fou emperador del Sacre Imperi (1711-1740).
Nou!!: 1706 і Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Carles XII de Suècia
, anomenat Carolus Rex i l'Alexandre del Nord, fou el rei de Suècia de 1697 fins a la seva mort, el 1718.
Nou!!: 1706 і Carles XII de Suècia · Veure més »
Conca (Castella - la Manxa)
Conca (en castellà i oficialment, Cuenca) és una ciutat espanyola, capital de la província homònima, que es troba a la comunitat autònoma de Castella - la Manxa.
Nou!!: 1706 і Conca (Castella - la Manxa) · Veure més »
Confederació de Polònia i Lituània
La Confederació de Polònia i Lituània o República de les Dues Nacions, o també Corona de Polònia i Gran Ducat de Lituània, fou una república aristocràtica federal formada per la Corona del Regne de Polònia i el Gran Ducat de Lituània establerta el 1569 en virtut de la unió de Lublin.
Nou!!: 1706 і Confederació de Polònia i Lituània · Veure més »
Constitucions catalanes
Primer volum de la compilació del 1702 Les Constitucions de Catalunya eren les lleis generals del Principat de Catalunya (constitucions, capítols i actes de Cort) estatuïdes i ordenades pel senyor rei comte de Barcelona amb el consentiment, lloació i aprovació dels tres estaments de la Cort General de Catalunya.
Nou!!: 1706 і Constitucions catalanes · Veure més »
Corts Catalanes
La Cort General de Catalunya o Corts Catalanes fou l'òrgan legislatiu del Principat de Catalunya des del fins al, les quals eren convocades pel rei d'Aragó i comte de Barcelona.
Nou!!: 1706 і Corts Catalanes · Veure més »
Ducat de Savoia
El Ducat de Savoia (en llatí: Ducatus Sabaudiae; en francès: Duché de Savoie, en italià: Ducato di Savoia) fou un estat integrant del Sacre Imperi Romanogermànic a la part septentrional de la península Itàlica, així com en zones de l'actual França, entre 1416 i 1714 i regit per la Dinastia Savoia.
Nou!!: 1706 і Ducat de Savoia · Veure més »
El Punt Avui
El Punt Avui és un diari de Catalunya editat en català fruit de la fusió dels diaris El Punt i Avui, que va aparèixer el dia 31 de juliol del 2011.
Nou!!: 1706 і El Punt Avui · Veure més »
Exploració
L'explorador Kazimierz Nowak L'exploració és l'activitat de cercar o viatjar amb el propòsit de descobrir, ja siguin pobles o indrets desconeguts.
Nou!!: 1706 і Exploració · Veure més »
Família benedictina
S'anomena família benedictina al conjunt de grups i comunitats catòlics (instituts de vida consagrada o grups de seglars) que segueixen en la seva vida la Regla de Sant Benet o alguna de les regles que se'n deriven.
Nou!!: 1706 і Família benedictina · Veure més »
Felip V
* Felip V d'Espanya (Versalles, 1683 - Madrid, 1746), Rei d'Espanya (1700-46), Nàpols (1700-07), Sicília (1700-13) i duc de Milà (1700-06).
Nou!!: 1706 і Felip V · Veure més »
Felip V d'Espanya
Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.
Nou!!: 1706 і Felip V d'Espanya · Veure més »
Flandes
Flandes o tradicionalment en català Flanders (en neerlandès), també anomenada regió de Flandes (Vlaams Gewest), és una regió de Bèlgica que comprèn les províncies d'Anvers, de Flandes occidental, de Flandes oriental, del Brabant flamenc i de Limburg.
Nou!!: 1706 і Flandes · Veure més »
Francesos
Els francesos (en francès, les Français) són els ciutadans de França, que prenen el seu nom dels francs (que vol dir "lliures"), una tribu germànica que envaí la Gàl·lia cap a la fi de l'Imperi Romà.
Nou!!: 1706 і Francesos · Veure més »
Frederic August I de Saxònia
Frederic August I de Saxònia (Dresden, 23 de desembre de 1750 - ibídem, 5 d'agost de 1827) fou elector de Saxònia, com Frederic August III, des de 1763 fins al 1806, i primer rei de Saxònia des de 1806 i fins al 1827.
Nou!!: 1706 і Frederic August I de Saxònia · Veure més »
Furs de València
Els Furs de València i, per extensió, Furs de la Ciutat i Regne de València o, simplement, els Furs valencians, foren una de les fonts de dret pròpies del Regne de València.
Nou!!: 1706 і Furs de València · Veure més »
Gran Guerra del Nord
La Gran Guerra del Nord fou una llarga sèrie de conflictes al nord i l'est d'Europa, durant el període 1700 - 1721, en la qual va estar en joc la supremacia al Mar Bàltic.
Nou!!: 1706 і Gran Guerra del Nord · Veure més »
Guerra de Successió
* Guerra de Successió Austríaca (1740 - 1748), conflicte bèl·lic desfermat per les rivalitats sobre els drets hereditaris de la Casa d'Àustria a la mort de Carles VI, emperador Romanogermànic.
Nou!!: 1706 і Guerra de Successió · Veure més »
Guerra de Successió Espanyola
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.
Nou!!: 1706 і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Nou!!: 1706 і Itàlia · Veure més »
Joan Baptista Basset i Ramos
Joan Baptista Basset i Ramos (Alboraia, c. 1654 - Segòvia, 15 de gener del 1728) fou un militar austriacista que va encapçalar la revolta valenciana contra Felip V al capdavant dels maulets.
Nou!!: 1706 і Joan Baptista Basset i Ramos · Veure més »
Josep Antoni Valls i Pandutxo
Josep Antoni Valls i Pandutxo va ser el cent setzè president de la Generalitat de Catalunya l'any 1701.
Nou!!: 1706 і Josep Antoni Valls i Pandutxo · Veure més »
Llombardia
Mapa administratiu de la Llombardia amb les seves 11 províncies Llombardia, o la Llombardia, (en llombard i italià Lombardia, pronunciat en llombard occidental, en llombard oriental o, en italià) és una de les 20 regions d'Itàlia, i una de les àrees econòmicament més riques i dinàmiques d'Europa.
Nou!!: 1706 і Llombardia · Veure més »
Louisiana
Louisiana (del francès Louisiane) és un estat dels Estats Units d'Amèrica situat al sud del país.
Nou!!: 1706 і Louisiana · Veure més »
Luisa Roldán
Luisa Ignacia Roldán Villavicencio (Sevilla, 8 de setembre de 1652 - Madrid, 10 de gener de 1706), coneguda popularment com La Roldana, va ser la primera escultora espanyola registrada.
Nou!!: 1706 і Luisa Roldán · Veure més »
Madrid
Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.
Nou!!: 1706 і Madrid · Veure més »
Mallorca
Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears —per això també s'anomena la Balear Major—, i és lloc d'origen dels mallorquins.
Nou!!: 1706 і Mallorca · Veure més »
Marquesat de Villaverde
El Marquesat de Villaverde és un títol nobiliari espanyol creat l'1 d'abril de 1670 pel rei Carles II, a favor de Francisco Sanz de Cortès y Borao, de noble i poderosa família del regne d'Aragó.
Nou!!: 1706 і Marquesat de Villaverde · Veure més »
Montreal
Montreal (oficialment i en francès, Montréal; en anglès, Montreal) és la ciutat més gran de la província del Quebec (Canadà), la segona ciutat francòfona del món i la segona ciutat canadenca en població i importància; la seva àrea metropolitana té 4 milions d'habitants.
Nou!!: 1706 і Montreal · Veure més »
Ocupació austriacista de Madrid
Locupació austriacista de Madrid de 1706 fou un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola.
Nou!!: 1706 і Ocupació austriacista de Madrid · Veure més »
Organista
Un organista és una persona que toca l'orgue.
Nou!!: 1706 і Organista · Veure més »
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
Nou!!: 1706 і París · Veure més »
Pierre Le Moyne d'Iberville
Pierre Le Moyne d'Iberville (Ville-Marie − antic nom de Montreal —, Quebec, 16 de juliol 1661 – l'Havana, 9 de juliol del 1706) fou un explorador francès, fundador de la colònia de Louisiana.
Nou!!: 1706 і Pierre Le Moyne d'Iberville · Veure més »
Placidus Metsch
Placidus Metsch (1706-1776) fou un organista i religiós benedictí alemany autor de col·leccions de peces per a orgue, publicades amb el títol de Litigiosa digitorum unis id est preambula duo organica cum fugis (Nuremberg, 1759), i Organoedus Ecclesiastico-Aulicus, AulicoEcclesiasticus, exhibens praeludis et fugis (Nuremberg, 1764).
Nou!!: 1706 і Placidus Metsch · Veure més »
President de la Generalitat de Catalunya
El president de la Generalitat de Catalunya és el cap de la Generalitat i el cap del Govern de Catalunya.
Nou!!: 1706 і President de la Generalitat de Catalunya · Veure més »
Principat de Catalunya
El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.
Nou!!: 1706 і Principat de Catalunya · Veure més »
Quebec
El Quebec (en francès Québec pronunciat; en anglès Quebec, conegut també com «la belle province») és una província canadenca amb una població de 8 milions d'habitants i l'única província del Canadà reconeguda com a nació per la Cambra dels Comuns del Canadà; la major part dels quebequesos parlen francès i això fa del Quebec l'únic territori de llengua francesa majoritària de l'Amèrica del Nord, juntament amb l'arxipèlag francès de Saint-Pierre i Miquelon, i alguns pocs indrets a Amèrica.
Nou!!: 1706 і Quebec · Veure més »
Ramillies
* Ramillies (Bèlgica), municipi a la regió de Valònia (Bèlgica).
Nou!!: 1706 і Ramillies · Veure més »
Regne de França
El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana i l'edat moderna (final del) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.
Nou!!: 1706 і Regne de França · Veure més »
Regne de València
El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.
Nou!!: 1706 і Regne de València · Veure més »
Saxònia
L'Estat Lliure de Saxònia (en alemany Freistaat Sachsen, alt sòrab Swobodny stat Sakska) és un dels 16 estats d'Alemanya.
Nou!!: 1706 і Saxònia · Veure més »
Setge de Barcelona (1706)
El Setge de Barcelona de 1706 fou una de les batalles de la Guerra de Successió Espanyola.
Nou!!: 1706 і Setge de Barcelona (1706) · Veure més »
Setge de Conca
El setge de Conca fou una sèrie d'episodis ocorreguts en el front peninsular de la Guerra de Successió Espanyola que conduïren a una ràpida alternança de la possessió de la ciutat de Conca a finals d'estiu i principis de la tardor del 1706.
Nou!!: 1706 і Setge de Conca · Veure més »
Setge de Torí (1706)
El Setge de Torí de 1706 va tenir lloc amb el setge a la ciutadella fortificada piemontesa per part de l'exèrcit franco-espanyol (setge que va durar 117 dies) durant el curs dels esdeveniments bèl·lics de la Guerra de Successió Espanyola, a la conclusió es va signar el Tractat d'Utrecht (1713) que reconeixia a Víctor Amadeu II, duc de Savoia, com el primer rei de la seva dinastia.
Nou!!: 1706 і Setge de Torí (1706) · Veure més »
Torí
Torí (en piemontès Turin, en italià Torino) és una important ciutat industrial del nord-oest d'Itàlia, capital del Piemont, una regió situada majoritàriament a l'oest del riu Po.
Nou!!: 1706 і Torí · Veure més »
Tractat d'Altranstädt (1706)
El Tractat d'Altranstädt es conclogué entre Carles XII de Suècia i Frederic August I de Saxònia el 24 de setembre (C.G.) de 1706, durant la Gran Guerra del Nord.
Nou!!: 1706 і Tractat d'Altranstädt (1706) · Veure més »
Tractat de Narva
El Tractat de Narva fou conclòs el 19 d'agost / 30 d'agost de 1704 durant la Gran Guerra del Nord.
Nou!!: 1706 і Tractat de Narva · Veure més »
Tretze Colònies
Les Tretze Colònies eren part de l'Amèrica britànica, un nom utilitzat per la Gran Bretanya, fins al Tractat de París de 1783 que reconegué la independència dels Estats Units d'Amèrica.
Nou!!: 1706 і Tretze Colònies · Veure més »
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Nou!!: 1706 і València · Veure més »
Vèneto
El Vènet o Vèneto (en vènet Vèneto; Veneto) és una regió nord-oriental de la península Itàlica amb 4,9 milions d'habitants, la capital de la qual és Venècia.
Nou!!: 1706 і Vèneto · Veure més »
Xàtiva
Xàtiva és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Costera.
Nou!!: 1706 і Xàtiva · Veure més »
10 d'octubre
El 10 d'octubre és el dos-cents vuitanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: 1706 і 10 d'octubre · Veure més »
12 de maig
El 12 de maig és el cent trenta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: 1706 і 12 de maig · Veure més »
1652
El 1652 (MDCLII) fou un any de traspàs iniciat en dilluns pertanyent a l'edat moderna.
Nou!!: 1706 і 1652 · Veure més »
1661
Sense descripció.
Nou!!: 1706 і 1661 · Veure més »
17 de desembre
El 17 de desembre és el tres-cents cinquanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: 1706 і 17 de desembre · Veure més »
17 de gener
El 17 de gener és el dissetè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: 1706 і 17 de gener · Veure més »
1749
Llinda d'una casa de Besalú.
Nou!!: 1706 і 1749 · Veure més »
1784
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: 1706 і 1784 · Veure més »
1790
Sense descripció.
Nou!!: 1706 і 1790 · Veure més »
18 d'octubre
El 18 d'octubre és el dos-cents noranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: 1706 і 18 d'octubre · Veure més »
23 de maig
El 23 de maig és el cent quaranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: 1706 і 23 de maig · Veure més »
24 de setembre
El 24 de setembre és el dos-cents seixanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: 1706 і 24 de setembre · Veure més »
26 de maig
El 26 de maig és el cent quaranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: 1706 і 26 de maig · Veure més »
27 d'abril
El 27 d'abril és el cent dissetè dia de l'any del calendari gregorià i el cent divuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: 1706 і 27 d'abril · Veure més »
29 de juny
El 29 de juny és el cent vuitantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: 1706 і 29 de juny · Veure més »
30 de setembre
El 30 de setembre és el dos-cents setanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: 1706 і 30 de setembre · Veure més »
31 de març
El 31 de març és el norantè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: 1706 і 31 de març · Veure més »
7 de setembre
El 7 de setembre és el dos-cents cinquantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: 1706 і 7 de setembre · Veure més »
9 de juliol
El 9 de juliol és el cent norantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: 1706 і 9 de juliol · Veure més »
