Accés més ràpid que el navegador!
61 les relacions: Arxiducat d'Àustria, Austriacistes, Àustria, Barroc, Batalla de Vélez-Màlaga, Carles III d'Espanya, Catalunya, Compositor, Confederació de Polònia i Lituània, Dinastia Qing, Electorat de Saxònia, Estanislau I de Polònia, Filòsof, Frederic August I de Saxònia, Gran Guerra del Nord, Guerra de Successió Espanyola, Heinrich Biber, Hubei, Imperi Suec, Isaac Newton, Isabella Leonarda, John Locke, Lisboa, Llengües sinítiques, Marc-Antoine Charpentier, Narva, Novara, Papa, Piemont, Polònia, Portugal, Premsa, Província de Màlaga, Rússia, Salzburg, Santa Creu de Cabrils, Setge de Gibraltar (1704-1705), Suècia, Terrassa, Tractat de Narva, Tractat de Varsòvia (1705), Varsòvia, Vélez-Málaga, Violí, Xina, Yan Yuan, 1 d'agost, 1620, 1632, 1635, ..., 1643, 1644, 24 d'agost, 24 de febrer, 25 de desembre, 25 de febrer, 28 d'octubre, 3 de maig, 30 d'agost, 30 de setembre, 4 de maig. Ampliar l'índex (11 més) »
Arxiducat d'Àustria
L'arxiducat d'Àustria fou un dels estats més importants del Sacre Imperi Romanogermànic, centre de la monarquia Habsburg i el precursor de l'Imperi Austríac amb capital a Viena i governat per l'Arxiduc d'Àustria.
Nou!!: 1704 і Arxiducat d'Àustria · Veure més »
Austriacistes
Carles III d'Habsburg Habsburg. A principis del s'anomenaren austriacistes, vigatans, aligots, imperials, alemanys, catalans o maulets (aquest últim sobretot al País Valencià) els partidaris de l'arxiduc Carles d'Àustria del casal dels Habsburg d'Àustria en el conflicte conegut com la Guerra de Successió en què es dirimia quin casal europeu heretava els diferents estats de la monarquia hispànica un cop mort sense descendència Carles II.
Nou!!: 1704 і Austriacistes · Veure més »
Àustria
Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.
Nou!!: 1704 і Àustria · Veure més »
Barroc
Palau de Versalles (ca. 1660–1715) El barroc és, a la vegada, un període històric i un moviment cultural que es va estendre a Europa i a les seves colònies cap als inicis del i els inicis del.
Nou!!: 1704 і Barroc · Veure més »
Batalla de Vélez-Màlaga
La Batalla de Vélez-Màlaga va ser la batalla naval més gran de la Guerra de Successió Espanyola, i es va lluitar a Vélez-Màlaga el 24 d'agost de 1704.
Nou!!: 1704 і Batalla de Vélez-Màlaga · Veure més »
Carles III d'Espanya
Carles III d'Espanya, VII de Nàpols, V de Sicília i I de Parma, també com Carles III de Castella, i amb els sobrenoms del Político i el Mejor Alcalde de Madrid (Madrid, Regne d'Espanya, 1716 - ibíd., 1788), fou duc de Parma (1731-1735), rei de Nàpols i de Sicília (1735-1759) i monarca d'Espanya (1759-1788).
Nou!!: 1704 і Carles III d'Espanya · Veure més »
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Nou!!: 1704 і Catalunya · Veure més »
Compositor
Un compositor és algú que compon música, és a dir, que crea una obra reunint o combinant diversos elements musicals.
Nou!!: 1704 і Compositor · Veure més »
Confederació de Polònia i Lituània
La Confederació de Polònia i Lituània o República de les Dues Nacions, o també Corona de Polònia i Gran Ducat de Lituània, fou una república aristocràtica federal formada per la Corona del Regne de Polònia i el Gran Ducat de Lituània establerta el 1569 en virtut de la unió de Lublin.
Nou!!: 1704 і Confederació de Polònia i Lituània · Veure més »
Dinastia Qing
La dinastia Qing (en xinès tradicional i simplificat: 清朝; en pinyin: Qīng Cháo; 1644-1911, Qing pronunciat com "Txing" i no "Quing") fou la darrera dinastia imperial que va regnar sobre la Xina, succeint a la darrera d'origen xinès, la dels Ming.
Nou!!: 1704 і Dinastia Qing · Veure més »
Electorat de Saxònia
LElectorat de Saxònia (Kurfürstentum Sachsen) fou un antic principat alemany format a partir del ducat de Saxònia-Wittenberg després de la dieta de Nuremberg, en la qual l'Emperador Carles IV de Luxemburg establí l'organització del Sacre Imperi Romanogermànic per mitjà de la Butlla d'Or de 1356.
Nou!!: 1704 і Electorat de Saxònia · Veure més »
Estanislau I de Polònia
Estanislau Leszczyński (en polonès Stanisław Leszczyński), conegut com a Estanislau I de Polònia (Lviv, actualment Ucraïna, 20 d'octubre de 1677 - Lunéville, 23 de febrer de 1766), fou rei de Polònia del 1704 al 1709 i del 1733 al 1736 amb el nom d'Estanislau I. Va presidir la República de les Dues Nacions i va ser Gran Duc de Lituània.
Nou!!: 1704 і Estanislau I de Polònia · Veure més »
Filòsof
Un filòsof és una persona que practica o investiga la filosofia.
Nou!!: 1704 і Filòsof · Veure més »
Frederic August I de Saxònia
Frederic August I de Saxònia (Dresden, 23 de desembre de 1750 - ibídem, 5 d'agost de 1827) fou elector de Saxònia, com Frederic August III, des de 1763 fins al 1806, i primer rei de Saxònia des de 1806 i fins al 1827.
Nou!!: 1704 і Frederic August I de Saxònia · Veure més »
Gran Guerra del Nord
La Gran Guerra del Nord fou una llarga sèrie de conflictes al nord i l'est d'Europa, durant el període 1700 - 1721, en la qual va estar en joc la supremacia al Mar Bàltic.
Nou!!: 1704 і Gran Guerra del Nord · Veure més »
Guerra de Successió Espanyola
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.
Nou!!: 1704 і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »
Heinrich Biber
Heinrich Ignaz Franz von Biber (Wartenberg, ara Stráž pod Ralskem, República Txeca, 12 d'agost de 1644 - Salzburg, Arxiducat d'Àustria, 3 de maig de 1704) fou un compositor i violinista austríac.
Nou!!: 1704 і Heinrich Biber · Veure més »
Hubei
() és una província del centre de la República Popular de la Xina.
Nou!!: 1704 і Hubei · Veure més »
Imperi Suec
L'Imperi Suec fa referència al control territorial que exercí Regne de Suècia sobre gran part de la Regió bàltica durant el i principis del, un període durant el qual Suècia fou una de les grans potències europees. Com a inici de l'Imperi se sol prendre el regnat de Gustau II Adolf, el qual ascendí al tron el 1611, i com el final la pèrdua de territoris arran de la derrota a la Gran Guerra del Nord el 1721. En suec, el període és anomenat stormaktstiden, traduït literalment "l'era de la gran potència". Després de la mort de Gustau II Adolf el 1632, l'imperi fou, durant llargs períodes, controlats per part de l'alta noblesa, la més prominent de les quals fou la família Oxenstierna, actuant com a tutors de monarques menors d'edat. Els interessos de l'alta noblesa contrastaven amb la política d'uniformitat tradicional de la monarquia sueca que promovia una igualtat d'estatus entre els diferents estats (noblesa, clergat, burgesos i camperols). En els territoris adquirits durant els períodes de govern de facto nobiliari, la servitud no fou abolida, i la noblesa s'apropià de terres de la corona. La Gran Reducció de 1680 posà final a aquestes tendències i obligà al retorn de les terres al patrimoni reial. La servitud, no obstant això, romangué amb força a molts dels territoris adquirits al Sacre Imperi Romanogermànic i a l'Estònia Sueca, on l'aplicació de la uniformitat política fou obstaculitzada pels tractats signats durant la seva annexió. Després de les victòries a la Guerra dels Trenta Anys, el clímax de la stormaktstiden s'aconseguí durant la Segona Guerra del Nord, quan el principal adversari dels suecs, Dinamarca, fou neutralitzada en el Tractat de Roskilde de 1658. No obstant això, en el curs posterior de la guerra, així com en la Guerra d'Escània, Suècia només pogué mantenir el seu imperi gràcies al suport del seu màxim aliat, el Regne de França. Carles XI de Suècia consolidà l'imperi i assegurà un període de pau, abans que el Tsarat Rus, Electorat de Saxònia i Dinamarca-Noruega efectuessin un atac conjunt contra el seu successor, Carles XII. Després d'un seguit de victòries inicials sueques, Carles va aconseguir assegurar per darrer cop l'imperi amb el Tractat de Traventhal (1700) i el Tractat d'Altranstädt (1706), després de la batalla de Poltava (1709) portà la stormaktstiden sueca a un abrupte final. Expansió de l'Imperi suec entre 1560 i 1815.
Nou!!: 1704 і Imperi Suec · Veure més »
Isaac Newton
Sir Isaac Newton FRS (Woolsthorpe-by-Colsterworth, Lincolnshire, Anglaterra, 25 de desembre de 1642 - Kensington, Middlesex, Regne d'Anglaterra, 20 de març de 1727)En l'època de Newton, a Europa s'utilitzaven dos calendaris: el julià («estil antic»), en regions protestantistes i ortodoxes, incloent-hi Gran Bretanya; i el gregorià («estil nou»), a l'Europa catòlica romana.
Nou!!: 1704 і Isaac Newton · Veure més »
Isabella Leonarda
fou una compositora italiana del barroc.
Nou!!: 1704 і Isabella Leonarda · Veure més »
John Locke
fou un filòsof empirista anglès que va treballar sobretot amb temes relacionats amb el govern i l'epistemologia.
Nou!!: 1704 і John Locke · Veure més »
Lisboa
Lisboa (en portuguès i en català), tradicionalment i històricament anomenada Lisbona en llengua catalana, és la capital i la ciutat més gran de l'estat de Portugal.
Nou!!: 1704 і Lisboa · Veure més »
Llengües sinítiques
El que es coneix generalment per xinès és un grup d'idiomes (llengües sinítiques) que pertany a la família de llengües sinotibetanes. Encara que la majoria de xinesos veuen les varietats parlades com un mateix idioma, les variacions en la llengua parlada són comparables a les diferències entre les llengües romàniques (per exemple, el català i el francès), i aquesta identificació alguns lingüistes i sinologistes la consideren inapropiada. L'escriptura xinesa, però, ha canviat molt més lentament que la llengua parlada i, per tant, manté molta més uniformitat. Cal fer notar, tanmateix, que la forma escrita del xinès, tot i que s'ensenya i s'usa entre parlants de totes les llengües xineses, es basa en el mandarí i no és neutral en relació amb les varietats del xinès. Hi ha formes escrites de cantonès i min que difereixen de l'estàndard, reflectint diferències del mandarí en el vocabulari i la gramàtica. Vora una cinquena part de la població del món parla alguna forma de xinès com a llengua materna. Això fa que sigui la llengua amb més nombre de parlants nadius del món. El llenguatge xinès, parlat en forma d'estàndard mandarí (普通话), és l'idioma oficial (官方语言) de la República Popular de la Xina (中华人民共和国) i la República de la Xina (Taiwan), un dels quatre idiomes oficials de Singapur, i un dels sis idiomes oficials de les Nacions Unides. És una llengua del grup sinotibetà, originària de la Xina, on la parla la gran majoria de la població. A meitat dels anys noranta tenia uns 1.220 milions de parlants arreu del món, dels quals uns 1.200 habitaven a la República Popular de la Xina, on el mandarí és llengua oficial. També era oficial a l'antiga colònia britànica de Hong Kong (integrada a la Xina el 1997) i a Taiwan. Fora de la Xina el parlen uns 20 milions de persones, dues terceres parts de les quals són al Sud-est asiàtic, sobretot a Tailàndia, Indonèsia i el Vietnam. A la resta del món, les colònies més nombroses se'n concentren als Estats Units.
Nou!!: 1704 і Llengües sinítiques · Veure més »
Marc-Antoine Charpentier
. Se saben poques coses de la seva infantesa i joventut.
Nou!!: 1704 і Marc-Antoine Charpentier · Veure més »
Narva
Narva (en alemany Narwa i en rus Нарва) és la tercera ciutat més gran d'Estònia, amb una població que arriba als 67.497 habitants (2007) i amb una superfície de 84,54 km².
Nou!!: 1704 і Narva · Veure més »
Novara
Novara (Noara en llombard, pronunciat nuˈaɾa) és un municipi italià, a la regió del Piemont i a la província de Novara.
Nou!!: 1704 і Novara · Veure més »
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Nou!!: 1704 і Papa · Veure més »
Piemont
El Piemont (Piemont en piemontès i occità, Piemonte en italià) és una de les 20 regions d'Itàlia.
Nou!!: 1704 і Piemont · Veure més »
Polònia
Polònia, oficialment República de Polònia, és un estat de l'Europa central.
Nou!!: 1704 і Polònia · Veure més »
Portugal
Portugal, oficialment la República Portuguesa, és un estat europeu situat al sud-oest d'Europa, en la regió occidental de la península Ibèrica, i inclou arxipèlags de l'oceà Atlàntic nord.
Nou!!: 1704 і Portugal · Veure més »
Premsa
La premsa agafant declaracions a un polític. La premsa són els elements dels mitjans de comunicació de massa que difonen notícies al públic general.
Nou!!: 1704 і Premsa · Veure més »
Província de Màlaga
La província de Màlaga es troba a Andalusia, a la costa mediterrània de l'Andalusia Occidental, compresa entre les províncies de Cadis i de Granada, a l'est i oest, i al nord amb les províncies de Sevilla i de Còrdova.
Nou!!: 1704 і Província de Màlaga · Veure més »
Rússia
Rússia (Россия, Rossia) o Federació de Rússia (Рoсси́йская Федера́ция, Rossíiskaia Federàtsia,, abreujadament РФ, RF) és un estat transcontinental d'Euràsia.
Nou!!: 1704 і Rússia · Veure més »
Salzburg
és una ciutat estatutària, la quarta d'Àustria en població, i la capital de l'estat homònim, Salzburg.
Nou!!: 1704 і Salzburg · Veure més »
Santa Creu de Cabrils
Santa Creu de Cabrils és una església parroquial del municipi de Cabrils (Maresme) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català.
Nou!!: 1704 і Santa Creu de Cabrils · Veure més »
Setge de Gibraltar (1704-1705)
El Setge de Gibraltar fou una de les campanyes de la Guerra de Successió Espanyola, entre el 5 de setembre de 1704a 31 de març de 1705.
Nou!!: 1704 і Setge de Gibraltar (1704-1705) · Veure més »
Suècia
Suècia (Sverige en suec), oficialment el Regne de Suècia (Konungariket Sverige en suec), és un país nòrdic de la península escandinava a l'Europa septentrional.
Nou!!: 1704 і Suècia · Veure més »
Terrassa
Terrassa és una ciutat de Catalunya situada al Vallès Occidental que, juntament amb Sabadell, exerceix la capitalitat de la comarca.
Nou!!: 1704 і Terrassa · Veure més »
Tractat de Narva
El Tractat de Narva fou conclòs el 19 d'agost / 30 d'agost de 1704 durant la Gran Guerra del Nord.
Nou!!: 1704 і Tractat de Narva · Veure més »
Tractat de Varsòvia (1705)
El Tractat de Varsòvia es conclogué el 18 o el 28 de novembre de 1705 durant la Gran Guerra del Nord.
Nou!!: 1704 і Tractat de Varsòvia (1705) · Veure més »
Varsòvia
Varsòvia és la ciutat més gran de Polònia i la seva capital des de l'any 1596, quan el rei Segimon III Vasa va traslladar-hi la capitalitat des de Cracòvia.
Nou!!: 1704 і Varsòvia · Veure més »
Vélez-Málaga
Vélez-Málaga és un municipi de la província de Màlaga, a Espanya, capital de la comarca de La Axarquía.
Nou!!: 1704 і Vélez-Málaga · Veure més »
Violí
El violí (etimologia: de l'italià Violino, diminutiu de viola) és un instrument de corda fregada que té quatre cordes i és el més agut de la seva família.
Nou!!: 1704 і Violí · Veure més »
Xina
La Xina (en xinès simplificat 中国, en xinès tradicional 中國, en pinyin Zhōngguó, literalment 'el País del Mig') és un territori històric asiàtic d'orígens mil·lenaris que va ser un puntal de saviesa en l'antiguitat.
Nou!!: 1704 і Xina · Veure més »
Yan Yuan
Yan Yuan (en xinès 颜元; pinyin Yán Yuán; Wade–Giles Yen Yuan) també anomenat Xizhai (en xinès 习斋; pinyin Xízhāi; Wade–Giles Hsi-chai) (Zhili -actual Hubei- Xina, 27 d'abril de 1635 - 30 de setembre de 1704) va ser un erudit xinès, escriptor, historiador, filòsof i pedagog de la dinastia Qing, fundador de 'L'escola confucianista pràctica i empírica' (shixue).
Nou!!: 1704 і Yan Yuan · Veure més »
1 d'agost
El l'u d'agost o primer d'agost és el dos-cents tretzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents catorzè en els anys de traspàs.
Nou!!: 1704 і 1 d'agost · Veure més »
1620
;Països Catalans:;Món.
Nou!!: 1704 і 1620 · Veure més »
1632
Sense descripció.
Nou!!: 1704 і 1632 · Veure més »
1635
; Països Catalans.
Nou!!: 1704 і 1635 · Veure més »
1643
;Països Catalans.
Nou!!: 1704 і 1643 · Veure més »
1644
Sense descripció.
Nou!!: 1704 і 1644 · Veure més »
24 d'agost
El 24 d'agost és el dos-cents trenta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: 1704 і 24 d'agost · Veure més »
24 de febrer
El 24 de febrer és el cinquanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: 1704 і 24 de febrer · Veure més »
25 de desembre
miniatura El 25 de desembre és el tres-cents cinquanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixantè en els anys de traspàs.
Nou!!: 1704 і 25 de desembre · Veure més »
25 de febrer
El 25 de febrer és el cinquanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: 1704 і 25 de febrer · Veure més »
28 d'octubre
El 28 d'octubre és el tres-cents unè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: 1704 і 28 d'octubre · Veure més »
3 de maig
El 3 de maig és el cent vint-i-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: 1704 і 3 de maig · Veure més »
30 d'agost
El 30 d'agost és el dos-cents quaranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: 1704 і 30 d'agost · Veure més »
30 de setembre
El 30 de setembre és el dos-cents setanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: 1704 і 30 de setembre · Veure més »
4 de maig
El 4 de maig és el cent vint-i-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: 1704 і 4 de maig · Veure més »
