Accés més ràpid que el navegador!
72 les relacions: Acadèmia dels Desconfiats, André Le Nôtre, Batalla de Narva (1700), Beverly (Massachusetts), Bruixa (dona), Carles Frederic de Holstein-Gottorp, Carles II de Castella, Carles III d'Espanya, Catalunya del Nord, Daniel Bernoulli, Ducat de Parma, Espanya, Estats Pontificis, Estocolm, Francesca Cuzzoni, Gran Guerra del Nord, Groningen, Guerra de Successió Espanyola, Holstein-Gottorp, Il·lustració, Imperi Suec, Innocenci XII, John Dryden, Leopoldo de Gregorio, Londres, Louis Jolliet, Luigi Vanvitelli, Madrid, Maig, Margalida Beneta Mas i Pujol, Messina, Narva, Nàpols, Palma, París, Parma, Ramon Llull, Regne d'Anglaterra, Regne de Dinamarca i Noruega, Regne de Sicília, Roma, Slesvig-Holstein, Suècia, Terratrèmol, Tractat de Londres (1700), Tractat de Traventhal, Tsunami, 1 de maig, 1 de novembre, 12 de maig, ..., 15 de maig, 15 de setembre, 1613, 1615, 1631, 1636, 1645, 1649, 1661, 1739, 1770, 1773, 1782, 1785, 18 d'agost, 20 de febrer, 25 de març, 27 de setembre, 30 d'abril, 30 de novembre, 30 de setembre, 8 de febrer. Ampliar l'índex (22 més) »
Acadèmia dels Desconfiats
L'Acadèmia dels Desconfiats, o Acadèmia Desconfiada, fou una acadèmia de lletres que promovia l'estudi de la història, la llengua i la poesia catalanes.
Nou!!: 1700 і Acadèmia dels Desconfiats · Veure més »
André Le Nôtre
André Le Nôtre (París, 12 març del 1613 - 15 de setembre del 1700) fou jardiner del rei Lluís XIV de 1645 a 1700 i va tenir sobretot com a tasca concebre la disposició del parc del palau de Versalles, però també el del Château de Vaux-le-Vicomte i del Château de Chantilly.
Nou!!: 1700 і André Le Nôtre · Veure més »
Batalla de Narva (1700)
La Batalla de Narva el 19 de novembre de 1700 (el 30 de novembre) va ser una batalla als inicis de la Gran Guerra del Nord.
Nou!!: 1700 і Batalla de Narva (1700) · Veure més »
Beverly (Massachusetts)
Beverly és una població dels Estats Units a l'estat de Massachusetts.
Nou!!: 1700 і Beverly (Massachusetts) · Veure més »
Bruixa (dona)
En la mitologia, Circe va ser la mestra de Medea a qui va transmetre tota la seva saviesa. Una bruixa, a vegades anomenada remeiera o fetillera, és una dona sàvia amb uns coneixements amplis sobre plantes, els seus usos medicinals i els seus principis actius, i amb la capacitat d'utilitzar aquests sabers per a aconseguir un propòsit.
Nou!!: 1700 і Bruixa (dona) · Veure més »
Carles Frederic de Holstein-Gottorp
Carles Frederic de Holstein-Gottorp (Estocolm, Suècia, 30 d'abril de 1700 - Rolfshagen, 18 de juny de 1739) fou duc de Holstein-Gottorp.
Nou!!: 1700 і Carles Frederic de Holstein-Gottorp · Veure més »
Carles II de Castella
Carles II de Castella, dit l'Encantat (en castellà, el Hechizado; Madrid, 6 de novembre de 1661-1 de novembre de 1700) va ser el rei dels diferents territoris de la monarquia d'Espanya, entre 1665 i 1700.
Nou!!: 1700 і Carles II de Castella · Veure més »
Carles III d'Espanya
Carles III d'Espanya, VII de Nàpols, V de Sicília i I de Parma, també com Carles III de Castella, i amb els sobrenoms del Político i el Mejor Alcalde de Madrid (Madrid, Regne d'Espanya, 1716 - ibíd., 1788), fou duc de Parma (1731-1735), rei de Nàpols i de Sicília (1735-1759) i monarca d'Espanya (1759-1788).
Nou!!: 1700 і Carles III d'Espanya · Veure més »
Catalunya del Nord
Situació de la Catalunya Nord respecte als Països Catalans La Catalunya del Nord és la part històrica i culturalment catalana i separada, a profit de França, de la resta de Catalunya en virtut del tractat dels Pirineus (el 7 de novembre del 1659).
Nou!!: 1700 і Catalunya del Nord · Veure més »
Daniel Bernoulli
Daniel Bernoulli (Groningen, 29 de gener o 8 de febrer de 1700 – Basilea, 17 de març de 1782) va ser un matemàtic neerlandès de naixement que va passar la major part de la seva vida a Basilea, Suïssa.
Nou!!: 1700 і Daniel Bernoulli · Veure més »
Ducat de Parma
El Ducat de Parma i Piacenza, anomenat simplement Ducat de Parma, (en llatí: Ducatus Parmae et Placentiae; en italià: Ducato di Parma e Piacenza) fou una de les entitats polítiques que existí a la península italiana al llarg de més de tres-cents anys, des de l'any 1545 i fins a l'any 1860.
Nou!!: 1700 і Ducat de Parma · Veure més »
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Nou!!: 1700 і Espanya · Veure més »
Estats Pontificis
Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870 Els Estats Pontificis, també coneguts com a Estats de l'Església, van ser uns territoris de la Itàlia central, que es van mantenir independents i sota govern dels Papes de Roma entre el 752 i el 1870, hereus de l'antic Exarcat de Ravenna.
Nou!!: 1700 і Estats Pontificis · Veure més »
Estocolm
Estocolm (en suec Stockholm) és la capital del Regne de Suècia i la més gran de les capitals escandinaves.
Nou!!: 1700 і Estocolm · Veure més »
Francesca Cuzzoni
Francesca Cuzzoni (1700 - 1770) fou una soprano italiana.
Nou!!: 1700 і Francesca Cuzzoni · Veure més »
Gran Guerra del Nord
La Gran Guerra del Nord fou una llarga sèrie de conflictes al nord i l'est d'Europa, durant el període 1700 - 1721, en la qual va estar en joc la supremacia al Mar Bàltic.
Nou!!: 1700 і Gran Guerra del Nord · Veure més »
Groningen
Groningen (o Grun'n) o Groninga és la capital de la província neerlandesa de Groningen i el nucli més gran del municipi homònim.
Nou!!: 1700 і Groningen · Veure més »
Guerra de Successió Espanyola
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.
Nou!!: 1700 і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »
Holstein-Gottorp
Escut d'armes de la Casa de Holstein-Gottorp Holstein-Gottorp o Schleswig-Holstein-Gottorp és el nom historiogràfic, així com l'abreviatura actual, per les parts dels ducats de Schleswig i Holstein, també conegut com a Holstein Ducal, que foren governades pels ducs de Schleswig-Holstein-Gottorp.
Nou!!: 1700 і Holstein-Gottorp · Veure més »
Il·lustració
La Il·lustració (en francès: Siècle des Lumières; en alemany: Aufklärung; en anglès: Enlightenment; en italià: Illuminismo) va ser un corrent filosòfic, polític i social europeu que promovia el progrés, el racionalisme i el liberalisme en contra del poder reial, la noblesa i l'obscurantisme catòlic.
Nou!!: 1700 і Il·lustració · Veure més »
Imperi Suec
L'Imperi Suec fa referència al control territorial que exercí Regne de Suècia sobre gran part de la Regió bàltica durant el i principis del, un període durant el qual Suècia fou una de les grans potències europees. Com a inici de l'Imperi se sol prendre el regnat de Gustau II Adolf, el qual ascendí al tron el 1611, i com el final la pèrdua de territoris arran de la derrota a la Gran Guerra del Nord el 1721. En suec, el període és anomenat stormaktstiden, traduït literalment "l'era de la gran potència". Després de la mort de Gustau II Adolf el 1632, l'imperi fou, durant llargs períodes, controlats per part de l'alta noblesa, la més prominent de les quals fou la família Oxenstierna, actuant com a tutors de monarques menors d'edat. Els interessos de l'alta noblesa contrastaven amb la política d'uniformitat tradicional de la monarquia sueca que promovia una igualtat d'estatus entre els diferents estats (noblesa, clergat, burgesos i camperols). En els territoris adquirits durant els períodes de govern de facto nobiliari, la servitud no fou abolida, i la noblesa s'apropià de terres de la corona. La Gran Reducció de 1680 posà final a aquestes tendències i obligà al retorn de les terres al patrimoni reial. La servitud, no obstant això, romangué amb força a molts dels territoris adquirits al Sacre Imperi Romanogermànic i a l'Estònia Sueca, on l'aplicació de la uniformitat política fou obstaculitzada pels tractats signats durant la seva annexió. Després de les victòries a la Guerra dels Trenta Anys, el clímax de la stormaktstiden s'aconseguí durant la Segona Guerra del Nord, quan el principal adversari dels suecs, Dinamarca, fou neutralitzada en el Tractat de Roskilde de 1658. No obstant això, en el curs posterior de la guerra, així com en la Guerra d'Escània, Suècia només pogué mantenir el seu imperi gràcies al suport del seu màxim aliat, el Regne de França. Carles XI de Suècia consolidà l'imperi i assegurà un període de pau, abans que el Tsarat Rus, Electorat de Saxònia i Dinamarca-Noruega efectuessin un atac conjunt contra el seu successor, Carles XII. Després d'un seguit de victòries inicials sueques, Carles va aconseguir assegurar per darrer cop l'imperi amb el Tractat de Traventhal (1700) i el Tractat d'Altranstädt (1706), després de la batalla de Poltava (1709) portà la stormaktstiden sueca a un abrupte final. Expansió de l'Imperi suec entre 1560 i 1815.
Nou!!: 1700 і Imperi Suec · Veure més »
Innocenci XII
Innocenci XII (Spinazzola, Regne de les Dues Sicílies 1615 - Roma, Estats Pontificis 1700) va ser Papa de l'església catòlica des del 12 de juliol de 1691.
Nou!!: 1700 і Innocenci XII · Veure més »
John Dryden
John Dryden (1631 - 1700) va ser un escriptor anglès del.
Nou!!: 1700 і John Dryden · Veure més »
Leopoldo de Gregorio
Leopoldo de Gregorio (1700, Messina, Regne de Sicília - 1785, Venècia, República de Venècia) conegut com el Marquès d'Esquilache, fou un polític espanyol d'origen italià molt important en el regnat de Carles III d'Espanya.
Nou!!: 1700 і Leopoldo de Gregorio · Veure més »
Londres
Londres (anglès: London) és la capital i ciutat més poblada d'Anglaterra i del Regne Unit.
Nou!!: 1700 і Londres · Veure més »
Louis Jolliet
Placa commemorativa a Chicago. Louis Jolliet (Quebec, 21 setembre 1645 – Maig 1700), fou un explorador canadenc del territori nord-americà, i juntament amb el missioner Jacques Marquette foren els primers europeus a recórrer el riu Mississipi.
Nou!!: 1700 і Louis Jolliet · Veure més »
Luigi Vanvitelli
Luigi Vanvitelli (Nàpols, 12 de maig de 1700 - Caserta, 1 de març de 1773) va ser un enginyer i arquitecte italià.
Nou!!: 1700 і Luigi Vanvitelli · Veure més »
Madrid
Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.
Nou!!: 1700 і Madrid · Veure més »
Maig
El maig és el cinquè mes de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies.
Nou!!: 1700 і Maig · Veure més »
Margalida Beneta Mas i Pujol
Margalida Beneta Mas i Pujol, de nom religiós Anna -o Aina- Maria del Santíssim Sagrament (Valldemossa, 5 de gener de 1649 - Palma, 20 de febrer de 1700), fou una religiosa, lul·lista, mística i escriptora mallorquina.
Nou!!: 1700 і Margalida Beneta Mas i Pujol · Veure més »
Messina
Messina (en sicilià Missina) és una ciutat d'Itàlia situada al nord-est de Sicília.
Nou!!: 1700 і Messina · Veure més »
Narva
Narva (en alemany Narwa i en rus Нарва) és la tercera ciutat més gran d'Estònia, amb una població que arriba als 67.497 habitants (2007) i amb una superfície de 84,54 km².
Nou!!: 1700 і Narva · Veure més »
Nàpols
Nàpols (en italià Napoli) és la ciutat més poblada del sud d'Itàlia i la ciutat amb més densitat de població del país.
Nou!!: 1700 і Nàpols · Veure més »
Palma
Palma o Ciutat de Mallorca, antigament Mallorca, i col·loquialment només Ciutat, és un municipi i la capital de l'illa de Mallorca.
Nou!!: 1700 і Palma · Veure més »
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
Nou!!: 1700 і París · Veure més »
Parma
Parma (en emilià-romanyol Pärma) és una ciutat d'Itàlia a la regió d'Emília-Romanya, província de Parma.
Nou!!: 1700 і Parma · Veure més »
Ramon Llull
Ramon Llull (fonètica en català: ; de vegades llatinitzat com a Raimundus o Raymundus Lullus; Palma, Mallorca, 1232 – Tunis, Tunísia, 1316) va ser un escriptor, filòsof, místic, teòleg, professor i missioner mallorquí del.
Nou!!: 1700 і Ramon Llull · Veure més »
Regne d'Anglaterra
El Regne d'Anglaterra fou un estat a l'oest d'Europa que ocupà la major part de l'illa de la Gran Bretanya i eventualment part del nord de l'actual França i que existí entre el i el, moment en el qual va esdevenir el Regne de la Gran Bretanya gràcies a la seva unió jurídica amb el Regne d'Escòcia.
Nou!!: 1700 і Regne d'Anglaterra · Veure més »
Regne de Dinamarca i Noruega
El Regne de Noruega i Dinamarca o Dinamarca-Noruega (danès i noruec: Danmark-Norge, Dänemark–Norwegen) és el nom historiogràfic per la desapareguda entitat política formada pels regnes de Dinamarca i Noruega, incloent-hi les dependències originalment noruegues d'Islàndia, Groenlàndia i les illes Fèroe.
Nou!!: 1700 і Regne de Dinamarca i Noruega · Veure més »
Regne de Sicília
El Regne de Sicília (sicilià: Regnu di Sicilia) fou un estat que existí al sud de la península Itàlica i, durant un temps, la regió d'Ifríqiya des de la seva fundació per Roger II de Sicília el 1130 fins al 1816.
Nou!!: 1700 і Regne de Sicília · Veure més »
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: 1700 і Roma · Veure més »
Slesvig-Holstein
Slesvig-Holstein (en baix alemany Sleswig-Holsteen, en alemany Schleswig-Holstein) és el més septentrional dels 16 Bundesländer (estats federals) d'Alemanya. Slesvig-Holstein es divideix en 11 districtes rurals i quatre ciutats sense districte. L'estat té quatre llengües oficials: alemany, baix alemany, danès i frisó. Fou constituït com land el 1946 i s'integrà a la República Federal d'Alemanya tres anys més tard. Fitxer:Schleswig-Holstein Kreise (nummeriert).svg També hi ha quatre districtes urbans.
Nou!!: 1700 і Slesvig-Holstein · Veure més »
Suècia
Suècia (Sverige en suec), oficialment el Regne de Suècia (Konungariket Sverige en suec), és un país nòrdic de la península escandinava a l'Europa septentrional.
Nou!!: 1700 і Suècia · Veure més »
Terratrèmol
dorsals oceàniques. Un terratrèmol, sisme (del grec σεισμός, sismós, 'tremolor') o, simplement, tremolor de terra (en algunes zones es considera que un sisme és un terratrèmol de menor magnitud), és el resultat de l'alliberament brusc d'energia acumulada pels desplaçaments i les friccions de les diferents plaques de l'escorça terrestre (fenòmens reagrupats sota el nom de plaques tectòniques).
Nou!!: 1700 і Terratrèmol · Veure més »
Tractat de Londres (1700)
El Tractat de Londres de 1700 o Segon Tractat de Partició fou un tractat signat el 25 de març de 1700 a la ciutat de Londres entre el Regne d'Anglaterra i el Regne de França.
Nou!!: 1700 і Tractat de Londres (1700) · Veure més »
Tractat de Traventhal
El Tractat de Traventhal fou un tractat de pau firmat durant la Gran Guerra del Nord, el 10 o 18 d'agost de 1700 entre l'Imperi Suec, el Regne de Dinamarca i Noruega i Holstein Gottorp a Traventhal.
Nou!!: 1700 і Tractat de Traventhal · Veure més »
Tsunami
Esquema d'un tsunami Un tsunami (en japonès 津波, 'ona de port'; kunrei-shiki: tunami) és una sèrie d'ones massives que poden tenir lloc després d'un terratrèmol, activitat volcànica, esllavissaments submarins, impactes de meteorits en el mar, o fins i tot grans trossos d'illa esllavissant-se al mar.
Nou!!: 1700 і Tsunami · Veure més »
1 de maig
El primer de maig és el cent vint-i-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: 1700 і 1 de maig · Veure més »
1 de novembre
El primer de novembre o primer de santandria és el tres-centè cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: 1700 і 1 de novembre · Veure més »
12 de maig
El 12 de maig és el cent trenta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: 1700 і 12 de maig · Veure més »
15 de maig
El 15 de maig és el cent trenta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: 1700 і 15 de maig · Veure més »
15 de setembre
El 15 de setembre és el dos-cents cinquanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: 1700 і 15 de setembre · Veure més »
1613
Miquel III Romànov.
Nou!!: 1700 і 1613 · Veure més »
1615
Sense descripció.
Nou!!: 1700 і 1615 · Veure més »
1631
;Països Catalans:;Món.
Nou!!: 1700 і 1631 · Veure més »
1636
El 1636 fou un any de traspàs començat en dimarts segons el Calendari Gregorià.
Nou!!: 1700 і 1636 · Veure més »
1645
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: 1700 і 1645 · Veure més »
1649
Sense descripció.
Nou!!: 1700 і 1649 · Veure més »
1661
Sense descripció.
Nou!!: 1700 і 1661 · Veure més »
1739
;Països catalans;Resta del món.
Nou!!: 1700 і 1739 · Veure més »
1770
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: 1700 і 1770 · Veure més »
1773
Sense descripció.
Nou!!: 1700 і 1773 · Veure més »
1782
;Països Catalans.
Nou!!: 1700 і 1782 · Veure més »
1785
;Països Catalans.
Nou!!: 1700 і 1785 · Veure més »
18 d'agost
El 18 d'agost és el dos-cents trentè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: 1700 і 18 d'agost · Veure més »
20 de febrer
El 20 de febrer és el cinquanta-unè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: 1700 і 20 de febrer · Veure més »
25 de març
El 25 de març és el vuitanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: 1700 і 25 de març · Veure més »
27 de setembre
El 27 de setembre és el dos-cents setantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: 1700 і 27 de setembre · Veure més »
30 d'abril
El 30 d'abril és el cent vintè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: 1700 і 30 d'abril · Veure més »
30 de novembre
El 30 de novembre o 30 de santandria és el tres-cents trenta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: 1700 і 30 de novembre · Veure més »
30 de setembre
El 30 de setembre és el dos-cents setanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: 1700 і 30 de setembre · Veure més »
8 de febrer
El 8 de febrer és el trenta-novè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: 1700 і 8 de febrer · Veure més »
