Accés més ràpid que el navegador!
41 les relacions: Alemany, Arles, Astrònom, Barcelona, Bisbat de Girona, Ceret, Ducat de Mòdena, Electorat de Saxònia, Francesc Antoni de Solanell i de Montellà, Giovanni Bononcini, Grandesa d'Espanya, Guillem Ramon de Montcada i d'Alagón-Espés-Castre, Joan Miquel Mestre de Vallestàvia, Josep de Taverner i d'Ardena, Llaüt, Llista de bisbes de Solsona, Madrid, Maria Margarethe Winckelmann, Mòdena, Monarquia d'Espanya, Prats de Molló, President de la Generalitat de Catalunya, Regne d'Anglaterra, Revolta dels angelets de la terra, Ripoll, Roma, Tiorba, Tractat de Madrid (1670), Vallespir, Viola d'arc, 1611, 17 de maig, 17 de març, 1720, 1747, 18 de juliol, 22 de gener, 25 de febrer, 27 de febrer, 31 de març, 6 d'abril.
Alemany
L'alemany (Deutsch) és una llengua germànica occidental parlada principalment a l'Europa Central.
Nou!!: 1670 і Alemany · Veure més »
Arles
Arles (oficialment en francès Arles-sur-Tech i, per calc del francès, Arles de Tec) és una vila i comuna a la comarca del Vallespir, a la Catalunya del Nord.
Nou!!: 1670 і Arles · Veure més »
Astrònom
Galileo Galilei és sovint referit com el pare de l'astronomia moderna. ''L'Astrònom'' (c. 1668), de Johannes Vermeer Un astrònom o una astrònoma és un científic amb una àrea d'investigació i estudi que s'anomena astronomia.
Nou!!: 1670 і Astrònom · Veure més »
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Nou!!: 1670 і Barcelona · Veure més »
Bisbat de Girona
El bisbat de Girona és una de les divisions administratives de l'església catòlica a Catalunya, inclòs en la província eclesiàstica de Tarragona.
Nou!!: 1670 і Bisbat de Girona · Veure més »
Ceret
Picasso, Pierre Brune i Eudaldo a la dècada del 1950 a Ceret Ceret (en francès, Céret) és la vila capital del Vallespir, a la Catalunya del Nord.
Nou!!: 1670 і Ceret · Veure més »
Ducat de Mòdena
El Ducat de Mòdena, o més concretament Ducat de Mòdena i Reggio, (en llatí: Ducatus Mutinae et Regii; en italià: Ducato di Modena e Reggio) fou un estat creat l'any 1452 com un domini personal de la Casa d'Este que governava el Ducat de Ferrara.
Nou!!: 1670 і Ducat de Mòdena · Veure més »
Electorat de Saxònia
LElectorat de Saxònia (Kurfürstentum Sachsen) fou un antic principat alemany format a partir del ducat de Saxònia-Wittenberg després de la dieta de Nuremberg, en la qual l'Emperador Carles IV de Luxemburg establí l'organització del Sacre Imperi Romanogermànic per mitjà de la Butlla d'Or de 1356.
Nou!!: 1670 і Electorat de Saxònia · Veure més »
Francesc Antoni de Solanell i de Montellà
Francesc Antoni de Solanell i de Montellà o Antoni de Solanell i de Montellà(? - Sant Cugat del Vallès, 15 de setembre de 1726) fou abat de Sant Pere de Galligants (1710 - 1712), del Monestir de Sant Cugat del Vallès (1713 - 1726) i 120è president de la Generalitat de Catalunya, entre l'1 d'agost de 1710 i 22 de juliol de 1713.
Nou!!: 1670 і Francesc Antoni de Solanell i de Montellà · Veure més »
Giovanni Bononcini
Giovanni Battista Bononcini (Mòdena, Ducat de Mòdena, 18 de juliol de 1670 - Viena, Arxiducat d'Àustria, 9 de juliol de 1747) va ser un compositor.
Nou!!: 1670 і Giovanni Bononcini · Veure més »
Grandesa d'Espanya
Corona de gran d´Espanya. És una corona de duc amb bonet. La grandesa d'Espanya és la màxima dignitat de la noblesa espanyola immediatament després de la d'Infant d'Espanya, que és la que correspon als fills del monarca.
Nou!!: 1670 і Grandesa d'Espanya · Veure més »
Guillem Ramon de Montcada i d'Alagón-Espés-Castre
Guillem Ramon de Montcada i d'Alagón-Espés-Castre (1618 o 1619 - 17 de març de 1670) va ser un noble i militar espanyol, marquès d'Aitona i Gran d'Espanya.
Nou!!: 1670 і Guillem Ramon de Montcada i d'Alagón-Espés-Castre · Veure més »
Joan Miquel Mestre de Vallestàvia
Joan Miquel Mestre de Vallestàvia fou un militar català conegut com «l'hereu Just de Vallestàvia», comandant d'una partida de miquelets durant la revolta dels angelets de la terra.
Nou!!: 1670 і Joan Miquel Mestre de Vallestàvia · Veure més »
Josep de Taverner i d'Ardena
Josep de Taverner i d'Ardena —el seu cognom també se sol escriure Taberner— (17 de maig de 1670, Barcelona - 16 de gener de 1726, Girona) fou un erudit i religiós, bisbe electe de Solsona i de Girona.
Nou!!: 1670 і Josep de Taverner i d'Ardena · Veure més »
Llaüt
El llaüt (de l'àrab) és un instrument de corda pinçada amb la caixa de ressonància en forma de mitja pera -és a dir, amb el fons còncau, corbat, constituït per diverses lames de fusta, unides entre elles- unida a un mànec de llargada variable.
Nou!!: 1670 і Llaüt · Veure més »
Llista de bisbes de Solsona
El bisbat de Solsona és una demarcació de l'església catòlica a Catalunya, que comprèn el Solsonès, part de l'Anoia, part de l'Urgell i part del Berguedà.
Nou!!: 1670 і Llista de bisbes de Solsona · Veure més »
Madrid
Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.
Nou!!: 1670 і Madrid · Veure més »
Maria Margarethe Winckelmann
Maria Margarethe Winckelmann, de casada Kirch, (Panitzsch, Electorat de Saxònia, 25 de febrer de 1670-Berlín, Prússia, 29 de desembre de 1720), va ser una astrònoma alemanya coneguda per la publicació de calendaris i efemèrides i destacada per haver estat la primera dona documentada com a descobridora d'un cometa i una de les primeres dones àmpliament reconegudes en el camp científic.
Nou!!: 1670 і Maria Margarethe Winckelmann · Veure més »
Mòdena
Mòdena és una ciutat d'Itàlia a la regió d'Emília-Romanya, capital de la província de Mòdena.
Nou!!: 1670 і Mòdena · Veure més »
Monarquia d'Espanya
El 1469 es va produir Valladolid la unió dinàstica entre les cases reials d'Aragó i Castella pel matrimoni entre Ferran II d'Aragó i Isabel I de Castella.
Nou!!: 1670 і Monarquia d'Espanya · Veure més »
Prats de Molló
Prats de Molló és la vila cap de la comuna de Prats de Molló i la Presta i del subcomarca de l'Alt Vallespir, pertanyent a la comarca nord-catalana del Vallespir.
Nou!!: 1670 і Prats de Molló · Veure més »
President de la Generalitat de Catalunya
El president de la Generalitat de Catalunya és el cap de la Generalitat i el cap del Govern de Catalunya.
Nou!!: 1670 і President de la Generalitat de Catalunya · Veure més »
Regne d'Anglaterra
El Regne d'Anglaterra fou un estat a l'oest d'Europa que ocupà la major part de l'illa de la Gran Bretanya i eventualment part del nord de l'actual França i que existí entre el i el, moment en el qual va esdevenir el Regne de la Gran Bretanya gràcies a la seva unió jurídica amb el Regne d'Escòcia.
Nou!!: 1670 і Regne d'Anglaterra · Veure més »
Revolta dels angelets de la terra
Els Angelets de la Terra és el nom que reberen els pagesos del comtat de Rosselló que van aixecar-se contra l'ocupació francesa de la Catalunya del Nord, episodi que es coneix com a Revolta dels Angelets.
Nou!!: 1670 і Revolta dels angelets de la terra · Veure més »
Ripoll
La comtal vila de Ripoll és la capital de la comarca del Ripollès, i forma part de la regió de l'Alt Ter, situat al centre-nord de la regió.
Nou!!: 1670 і Ripoll · Veure més »
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: 1670 і Roma · Veure més »
Tiorba
Tiorba La tiorba (de l'italià tiorba, deformació de tiorbo, "miop", al seu torn derivat del llatí turbulos, "tèrbol") és un instrument de corda pinçada de la família del llaüt barroc de grans dimensions, amb dos clavillers o mànecs i vuit cordes addicionals per als baixos, sense trastejar.
Nou!!: 1670 і Tiorba · Veure més »
Tractat de Madrid (1670)
El Tractat de Madrid fou un tractat internacional signat el 18 de juliol de 1670 entre Espanya i el Regne d'Anglaterra.
Nou!!: 1670 і Tractat de Madrid (1670) · Veure més »
Vallespir
Mapa de Catalunya i de les comarques històriques El Vallespir és una comarca de la Catalunya del Nord, amb capital a Ceret.
Nou!!: 1670 і Vallespir · Veure més »
Viola d'arc
La viola d'arc o viola de gamba és qualsevol dels instruments d'una família d'instruments de corda fregada amb trasts desenvolupats al segle XV i que van ser molt utilitzats –tant en qualitat d'instruments melòdics com polifònics al Renaixement –sobretot formant part de conjunts, a voltes només integrats per violes de gamba, a voltes amb altres instruments i veus- i al Barroc, època en què va destacar especialment com a instrument solista i com a integrant del baix continu.
Nou!!: 1670 і Viola d'arc · Veure més »
1611
Làpida del monestir de Sant Pere de Besalú.
Nou!!: 1670 і 1611 · Veure més »
17 de maig
El 17 de maig és el cent trenta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: 1670 і 17 de maig · Veure més »
17 de març
El 17 de març és el setanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: 1670 і 17 de març · Veure més »
1720
;Països Catalans:;Món.
Nou!!: 1670 і 1720 · Veure més »
1747
Làpida del monestir de Sant Pere de Besalú;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: 1670 і 1747 · Veure més »
18 de juliol
El 18 de juliol és el cent noranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-centè en els anys de traspàs.
Nou!!: 1670 і 18 de juliol · Veure més »
22 de gener
El 22 de gener és el vint-i-dosè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: 1670 і 22 de gener · Veure més »
25 de febrer
El 25 de febrer és el cinquanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: 1670 і 25 de febrer · Veure més »
27 de febrer
El 27 de febrer és el cinquanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: 1670 і 27 de febrer · Veure més »
31 de març
El 31 de març és el norantè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: 1670 і 31 de març · Veure més »
6 d'abril
El 6 d'abril és el noranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: 1670 і 6 d'abril · Veure més »
