Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

1455

Índex 1455

;Països Catalans:; Resta del món.

28 les relacions: Alfons d'Aragó (bisbe), Arquitecte, Bisbe, Calixt III, Cardenal, Ciutat del Vaticà, Conclave, Escultura, Felip III de Borgonya, Florència, Fra Angelico, François Villon, Generalitat de Catalunya, Guerra de les Dues Roses, Itàlia, Joan VIII d'Heinsberg, Lieja, Lorenzo Ghiberti, Orfebreria, Papa, Príncep-bisbe, Principat de Lieja, Quattrocento, Roma, València, 1 de desembre, 22 de novembre, 8 d'abril.

Alfons d'Aragó (bisbe)

Alfons d'Aragó (València 1455-Tarragona 1514).

Nou!!: 1455 і Alfons d'Aragó (bisbe) · Veure més »

Arquitecte

Larquitecte és el professional que s'encarrega de projectar edificacions o espais urbans, i vetllar per l'adequat desenvolupament de la seva construcció.

Nou!!: 1455 і Arquitecte · Veure més »

Bisbe

Bisbe Vidal de Canyelles. Un bisbe (del grec επίσκοπος, vigilant) és un càrrec de la jerarquia de l'Església catòlica, tot i que també és un càrrec present en altres esglésies cristianes com l'Església Ortodoxa, les Esglésies ortodoxes orientals, la Comunió anglicana i algunes esglésies protestants.

Nou!!: 1455 і Bisbe · Veure més »

Calixt III

Escultura de Calixt III a Gandia Alfons de Borja (la Torreta de Canals, avui barri de Canals, població que pertanyia aleshores a Xàtiva, la Costera, 1378 - Roma, 1458) fou Papa de l'Església Catòlica de Roma amb el nom Calixt III de 1455 a 1458.

Nou!!: 1455 і Calixt III · Veure més »

Cardenal

Roba d'un cardenal Un cardenal és un clergue que ocupa el segon rang jeràrquic dins l'organigrama de l'Església Catòlica, immediatament després del papa, que és qui el nomena en unes cerimònies públiques anomenades "consistoris ordinaris".

Nou!!: 1455 і Cardenal · Veure més »

Ciutat del Vaticà

El Vaticà (el nom oficial és Estat de la Ciutat del Vaticà; en llatí: Status Civitatis Vaticanæ .

Nou!!: 1455 і Ciutat del Vaticà · Veure més »

Conclave

La Capella Sixtina és el lloc on se celebra el conclave El conclave o conclau és la reunió que celebra el Col·legi Cardenalici de l'Església Catòlica per a escollir un nou Bisbe de Roma, càrrec que duu aparellats el de Papa (Summe Pontífex i Pastor Suprem de l'Església Catòlica) i el de Cap d'estat de la Ciutat del Vaticà.

Nou!!: 1455 і Conclave · Veure més »

Escultura

La ''Victòria de Samotràcia'', escultura de l'antiga Grècia Lescultura (del llatí sculptura) és una de les belles arts.

Nou!!: 1455 і Escultura · Veure més »

Felip III de Borgonya

fou duc de Borgonya, comte de Flandes, Artois i Borgonya (1419-1467); duc de Brabant i Limburg (1430-1467).

Nou!!: 1455 і Felip III de Borgonya · Veure més »

Florència

Florència, tradicionalment Florença (en italià modern; antigament i poèticament també), és una ciutat d'Itàlia, capital de la ciutat metropolitana homònima i de la regió de la Toscana, al centre de la península Itàlica.

Nou!!: 1455 і Florència · Veure més »

Fra Angelico

Fra Angelico (c. 1395-18 de febrer de 1455), nat Guido di Pietro, va ser un pintor del primer Renaixement italià, referit a les Vides d'Artistes de Vasari com posseïdor d'un «rar i perfecte talent».

Nou!!: 1455 і Fra Angelico · Veure més »

François Villon

François Villon (es creu que el seu nom vertader fou François de Montcorbier o François des Loges, 1431 - 1463) va ser un poeta francès que va viure mitjan.

Nou!!: 1455 і François Villon · Veure més »

Generalitat de Catalunya

La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.

Nou!!: 1455 і Generalitat de Catalunya · Veure més »

Guerra de les Dues Roses

Lancaster York La Guerra de les Dues Roses o Guerra de les Roses (1455-1485) va ser una sèrie de guerres civils pel tron del Regne d'Anglaterra que va enfrontar els partidaris de la Casa de Lancaster i la Casa de York.

Nou!!: 1455 і Guerra de les Dues Roses · Veure més »

Itàlia

Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.

Nou!!: 1455 і Itàlia · Veure més »

Joan VIII d'Heinsberg

Joan VIII de Heinsberg (± 1396 - mort el 1459 a Kuringen, actualment un nucli d'Hasselt) va ser príncep-bisbe del principat de Lieja de 1456 fins al 1455 quan va haver d'abdicar en favor de Lluís de Borbó, el protegit de Felip el Bo.

Nou!!: 1455 і Joan VIII d'Heinsberg · Veure més »

Lieja

Lieja (en francès i oficialment, Liège; en való, Lîdje; en neerlandès, Luik; en alemany, Lüttich) és la capital de la província belga del mateix nom, la més oriental de les valones.

Nou!!: 1455 і Lieja · Veure més »

Lorenzo Ghiberti

Lorenzo Ghiberti (Florència, 1378 - id., 1 de desembre de 1455).

Nou!!: 1455 і Lorenzo Ghiberti · Veure més »

Orfebreria

- L'orfebreria és l'ofici de treballar els metalls preciosos, especialment l'or.

Nou!!: 1455 і Orfebreria · Veure més »

Papa

El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.

Nou!!: 1455 і Papa · Veure més »

Príncep-bisbe

Príncep-bisbe era el títol d'un bisbe que tenia també l'autoritat civil d'un territori, del qual era el senyor.

Nou!!: 1455 і Príncep-bisbe · Veure més »

Principat de Lieja

El Principat de Lieja (francès Principauté de Liège, való Principåté d'Lidje) era un estat del Sacre Imperi Romanogermànic.

Nou!!: 1455 і Principat de Lieja · Veure més »

Quattrocento

'''''Verge i nen''''', obra de Domenico Veneziano (Gran ducat de Florència) El Quattrocento, paraula italiana que significa 'quatre-cents', és un dels períodes del panorama artístic europeu.

Nou!!: 1455 і Quattrocento · Veure més »

Roma

Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.

Nou!!: 1455 і Roma · Veure més »

València

València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.

Nou!!: 1455 і València · Veure més »

1 de desembre

El primer de desembre és el tres-cents trenta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1455 і 1 de desembre · Veure més »

22 de novembre

El 22 de novembre o 22 de santandria és el tres-cents vint-i-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1455 і 22 de novembre · Veure més »

8 d'abril

El 8 d'abril és el noranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1455 і 8 d'abril · Veure més »

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »