Accés més ràpid que el navegador!
60 les relacions: Abwein, Acords d'armistici araboisraelians de 1949, Ajjul, Akçe, Al-Mazra'a ash-Sharqiya, Applied Research Institute - Jerusalem, Bani Zeid, Bíblia, Bir Zeit, Caterina d'Alexandria, Cens de Palestina de 1922, Cens de Palestina de 1931, Cisjordània, Cisterna, Consell de vila (Palestina), Cristià, Dúnam, Defter, Dervix, Edward Robinson (erudit), Fons Nacional Jueu, Gaza, Governació de Ramal·lah i al-Bireh, Governacions de Palestina, Graella palestina, Guerra arabo-israeliana de 1948, Guerra dels Sis Dies, Haiximita, Imperi Aquemènida, Imperi Otomà, Imperi Romà d'Orient, Israel, Jerusalem, Jifna, Jordània, Kobar, Liwa, Llibre de Josuè, Mamelucs, Mandat britànic de Palestina, Mesquita, Mihrab, Moixav, Mont Sinaí, Nàhiya, Oficina Central d'Estadístiques de Palestina, Palestine Exploration Fund, Període hel·lenístic, Ramal·lah, Rawabi, ..., Reuters, Romans d'Orient, Segona intifada, Silwad, Sinjil, Sionisme, Soldanat Mameluc, Tel-Aviv, Victor Guérin, Village Statistics, 1945. Ampliar l'índex (10 més) »
Abwein
Abwein és una vila palestina en la governació de Ramal·lah i al-Bireh al centre de Cisjordània, situada 37 kilòmetres al nord de Ramal·lah.
Nou!!: 'Atara і Abwein · Veure més »
Acords d'armistici araboisraelians de 1949
Els acords d'armistici àraboisraelians de 1949 són un conjunt d'acords signat el 1949 entre Israel i els seus veïns Egipte, el Líban, Jordània, i Síria.
Nou!!: 'Atara і Acords d'armistici araboisraelians de 1949 · Veure més »
Ajjul
Ajjul és una vila palestina en la governació de Ramal·lah i al-Bireh al centre de Cisjordània, situada 19 kilòmetres al nord de Ramal·lah.
Nou!!: 'Atara і Ajjul · Veure més »
Akçe
Akçe fou una moneda otomana de plata, coneguda a Europa com asper del grec aspron.
Nou!!: 'Atara і Akçe · Veure més »
Al-Mazra'a ash-Sharqiya
Al-Mazra'a ash-Sharqiya és un municipi palestí de la governació de Ramal·lah i al-Bireh, al centre de Cisjordània, situat 15 kilòmetres al nord-oest de Ramal·lah.
Nou!!: 'Atara і Al-Mazra'a ash-Sharqiya · Veure més »
Applied Research Institute - Jerusalem
LApplied Research Institute - Jerusalem (ARIJ) és una ONG palestina fundada en 1990 amb seu principal a Betlem, Cisjordània.
Nou!!: 'Atara і Applied Research Institute - Jerusalem · Veure més »
Bani Zeid
Bani Zeid és un municipi palestí en la governació de Ramal·lah i al-Bireh al centre de Cisjordània, situat 27 kilòmetres al nord-oest de Ramal·lah, a 45 kilòmetres al nord-oest de Jerusalem i 6 kilòmetres al sud-oest de Salfit.
Nou!!: 'Atara і Bani Zeid · Veure més »
Bíblia
La Bíblia és el conjunt de textos religiosos del cristianisme.
Nou!!: 'Atara і Bíblia · Veure més »
Bir Zeit
Bir Zeit o Birzeit és un municipi palestí en la governació de Ramal·lah i al-Bireh al centre de Cisjordània, situat al nord de Ramal·lah.
Nou!!: 'Atara і Bir Zeit · Veure més »
Caterina d'Alexandria
Caterina d'Alexandria, també coneguda com a Santa Caterina de la roda i la Gran Màrtir Santa Caterina (grec ἡ Ἁγία Αἰκατερίνη ἡ Μεγαλομάρτυς) és una santa cristiana i màrtir de dubtosa existència.
Nou!!: 'Atara і Caterina d'Alexandria · Veure més »
Cens de Palestina de 1922
J. B. Barron, ed. Palestine: Report and General Abstracts of the Census of 1922. Government of Palestine. (58 pages) El cens de Palestina de 1922 va ser el primer cens elaborat per les autoritats del Mandat Britànic de Palestina, el 23 d'octubre de 1922.
Nou!!: 'Atara і Cens de Palestina de 1922 · Veure més »
Cens de Palestina de 1931
El cens de Palestina de 1931 va ser el segon cens dut a terme per les autoritats del Mandat Britànic de Palestina.
Nou!!: 'Atara і Cens de Palestina de 1931 · Veure més »
Cisjordània
Mapa de Cisjordània Cisjordània o Judea i Samaria és el territori de l'Orient Mitjà, localitzat a la vora occidental del riu Jordà, delimitat a l'est pel Jordà i la Mar Morta, i a l'oest per la línia verda, la línia d'alto el foc que separa el territori palestí de l'estat d'Israel.
Nou!!: 'Atara і Cisjordània · Veure més »
Cisterna
L'aljub de sota el pati d'armes del castell de Montsoriu Cisterna medieval al Castell de Llorca (ara un recinte firal) 2.
Nou!!: 'Atara і Cisterna · Veure més »
Consell de vila (Palestina)
Un consell de vila és un tipus de govern local utilitzat a l'Autoritat Nacional Palestina (ANP) per a les localitats palestines que habitualment tinguin una població d'entre 800-3,000 + habitants.
Nou!!: 'Atara і Consell de vila (Palestina) · Veure més »
Cristià
Percentatge de cristians per estat Un cristià és una persona que forma part del cristianisme, una religió abrahàmica monoteista que es basa en la vida i els ensenyaments de Jesús de Natzaret.
Nou!!: 'Atara і Cristià · Veure més »
Dúnam
El dúnam o dönüm, també anomenat dunum o donum o encara stremma vell, turc o otomà, és una unitat de superfície pròpia de l'Imperi Otomà i encara en ús en diversos països que hi havien pertangut.
Nou!!: 'Atara і Dúnam · Veure més »
Defter
Un defter (plural: defterler) o daftar era un tipus de registre fiscal i cadastre immobiliari a l'Imperi Otomà.
Nou!!: 'Atara і Defter · Veure més »
Dervix
1860. Dervix (derivat de l'àrab i del persa) són membres de confraries sufís.
Nou!!: 'Atara і Dervix · Veure més »
Edward Robinson (erudit)
Edward Robinson (10 d'abril de 1794 - 27 de gener de 1863) va ser un erudit bíblic estatunidenc.
Nou!!: 'Atara і Edward Robinson (erudit) · Veure més »
Fons Nacional Jueu
Nou arbre plantat a Israel per KKL El Fons nacional jueu (en hebreu: קרן קיימת לישראל) (transliteració: Keren Kayemet LeIsrael) (en anglès: Jewish National Fund) (JNF) és una fundació que posseeix i gestiona diversos centenars de milers d'hectàries de terres a l'estat d'Israel.
Nou!!: 'Atara і Fons Nacional Jueu · Veure més »
Gaza
Gaza és una ciutat de Palestina que dona nom a una de les dues parts en què estan dividits els territoris palestins (Franja de Gaza i Cisjordània) i capital d'aquesta zona.
Nou!!: 'Atara і Gaza · Veure més »
Governació de Ramal·lah i al-Bireh
La Governació de Ramal·lah i Al Bireh és una de les setze governacions de l'Estat de Palestina.
Nou!!: 'Atara і Governació de Ramal·lah i al-Bireh · Veure més »
Governacions de Palestina
Mapa electoral de Palestina de 2006, les àrees on l'autoritat palestina és efectiva són en verd fosc i en verd clar aquelles on l'autoritat és formal Les governacions de l'Autoritat Nacional Palestina són les divisions administratives principals dels territoris palestins.
Nou!!: 'Atara і Governacions de Palestina · Veure més »
Graella palestina
La graella palestina La graella palestina (anglès Palestine grid) va ser un sistema de coordenades geogràfiques usat en el Mandat Britànic de Palestina El sistema va ser escollit pel Departament d'Agrimensura del Govern de Palestina el 1922.
Nou!!: 'Atara і Graella palestina · Veure més »
Guerra arabo-israeliana de 1948
La guerra arabo-israeliana de 1948, coneguda pels israelians com la Guerra de la Independència (en hebreu מלחמת העצמאות, Milhemet ha-Atsmaüt) o Guerra de l'alliberament (מלחמת השחרור, Milhemet ha-Xihrur) i pels àrabs com la Catastròfe (en àrab النكبة, al-Nakba), va ser la primera d'una sèrie de guerres entre l'estat d'Israel i els seus veïns àrabs en el període de la declaració d'independència d'Israel i, per tant, de formació de l'estat israelià, en el marc del llarg conflicte araboisraelià.
Nou!!: 'Atara і Guerra arabo-israeliana de 1948 · Veure més »
Guerra dels Sis Dies
La Guerra dels Sis Dies s'inscriu dintre del conjunt de guerres lliurades entre Israel i els seus veïns àrabs, després de la creació de l'Estat d'Israel (1947) en la Palestina del mandat de Gran Bretanya.
Nou!!: 'Atara і Guerra dels Sis Dies · Veure més »
Haiximita
Haiximita (de l'àrab) foren diverses dinasties àrabs provinents dels Banu Hàixim o ‘descendents de Hàixim ibn Abd-Manaf’, que era el besavi del profeta Muhàmmad.
Nou!!: 'Atara і Haiximita · Veure més »
Imperi Aquemènida
LImperi Aquemènida o dels aquemènides fou el primer i més extens imperi dels perses, el qual es va estendre pels territoris dels actuals estats de l'Iran, l'Iraq, el Turkmenistan, l'Afganistan, l'Uzbekistan, Turquia, Xipre, Síria, el Líban, Israel-Palestina i Egipte.
Nou!!: 'Atara і Imperi Aquemènida · Veure més »
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Nou!!: 'Atara і Imperi Otomà · Veure més »
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Nou!!: 'Atara і Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Israel
Israel, oficialment l'Estat d'Israel (en hebreu:; en àrab), és un estat reconegut per l'àmplia majoria d'estats amb representació a l'ONU —no obstant això, no és reconegut per 32 estats—, ubicat a l'Orient Mitjà, en la regió oriental de la mar Mediterrània.
Nou!!: 'Atara і Israel · Veure més »
Jerusalem
Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Nou!!: 'Atara і Jerusalem · Veure més »
Jifna
Jifna—en àrab جفنا, Jifnā— és una vila palestina en la governació de Ramal·lah i al-Bireh, al centre de Cisjordània, situada 8 kilòmetres al nord de Ramal·lah i 23 kilòmetres al nord de Jerusalem.
Nou!!: 'Atara і Jifna · Veure més »
Jordània
Jordània, oficialment el Regne Haiximita de Jordània, és un país de l'Àsia situat a l'Orient Pròxim.
Nou!!: 'Atara і Jordània · Veure més »
Kobar
Kobar—en àrab كوبر, Kūbar— és una vila palestina de la governació de Ramal·lah i al-Bireh, al centre de Cisjordània, situada 13 km al nord-oest de Ramal·lah.
Nou!!: 'Atara і Kobar · Veure més »
Liwa
* Per l'oasi a l'emirat d'Abu Dhabi, vegeu Liwa Un liwà fou una divisió administrativa de l'Imperi Otomà.
Nou!!: 'Atara і Liwa · Veure més »
Llibre de Josuè
Batalla de Jericó, episodi del ''Llibre de Josuè''. El llibre de Josuè és el sisè de la Tanakh hebrea, i de l'Antic Testament de la Bíblia cristiana.
Nou!!: 'Atara і Llibre de Josuè · Veure més »
Mamelucs
200x200px Els mamelucs (literalment ‘posseïts (per)’, ‘esclaus’) van ser uns soldats d'origen esclau convertits a l'islam que servien els califes i els soldans aiúbides durant l'edat mitjana.
Nou!!: 'Atara і Mamelucs · Veure més »
Mandat britànic de Palestina
El Mandat britànic de Palestinafou una entitat geopolítica que va existir entre 1920 i 1948 a la regió de Palestina sota els termes del Mandat de la Societat de Nacions per a Palestina.
Nou!!: 'Atara і Mandat britànic de Palestina · Veure més »
Mesquita
Solimà I a Istanbul, en 1890. Històricament i tradicional, el minaret no és un element essencial de l'edifici. Mesquita a l'antiga Batavia, barri de Pekodjan, 1910-1921 Una mesquita o mosquea (de l', ‘oratori’, possiblement a través de l'armeni mzkiṭ, en el primer cas, i de l'italià moschea, en el segon) és el temple de la religió islàmica.
Nou!!: 'Atara і Mesquita · Veure més »
Mihrab
Mihrab de l'oratori de la Aljaferia de Saragossa El mihrab (de l') és el nínxol que marca en les mesquites el lloc cap on han de mirar els qui resen i també alberga l'Alcorà.
Nou!!: 'Atara і Mihrab · Veure més »
Moixav
Un moixav (moshav en transcripció anglesa, hebreu:, plural: moixavim. traducció: «assentament, població») és un tipus de comunitat rural israeliana de caràcter cooperatiu, similar al quibuts, format per granges agrícoles individuals i promoguda pel sionisme laborista durant la segona ''aliyyà'' (onada d'immigració jueva).
Nou!!: 'Atara і Moixav · Veure més »
Mont Sinaí
El mont Sinaí (o), també anomenat l'Horeb o Jabal Musa (‘muntanya de Moisès’) és una muntanya situada al sud de la península del Sinaí, al nord-est d'Egipte, entre Àfrica i Àsia.
Nou!!: 'Atara і Mont Sinaí · Veure més »
Nàhiya
La nàhiya —, en plural;, en turc modern — és una divisió administrativa de segon o posterior nivell en estats de tradició islàmica, normalment agrupant diversos pobles o petites ciutats.
Nou!!: 'Atara і Nàhiya · Veure més »
Oficina Central d'Estadístiques de Palestina
L'Oficina Central d'Estadístiques de Palestina, PCBS és l'organització nacional encarregada de les estadístiques de Palestina.
Nou!!: 'Atara і Oficina Central d'Estadístiques de Palestina · Veure més »
Palestine Exploration Fund
Palestine Exploration Fund (en català "Fundació per a l'exploració de Palestina") és el nom d'una associació cultural britànica, també coneguda per les seves sigles PEF.
Nou!!: 'Atara і Palestine Exploration Fund · Veure més »
Període hel·lenístic
El període hel·lenístic o època hel·lenística (del al), llevat dels seus personatges importants com ara Alexandre Magne i Cleòpatra VII, es considera un període de transició, potser fins i tot de declivi o de decadència, entre l'esplendor del període clàssic de Grècia i el poder de l'Imperi Romà que li succeiria.
Nou!!: 'Atara і Període hel·lenístic · Veure més »
Ramal·lah
Ramal·lah o Ramala és una ciutat palestina d'uns 27.000 habitants, a Cisjordània, uns 15 quilòmetres al nord-est de Jerusalem.
Nou!!: 'Atara і Ramal·lah · Veure més »
Rawabi
Rawabi (literalment ‘Pujols’) és la primera ciutat planificada palestina, situada a Cisjordània i prop de Ramallah. S'ha elaborat un pla mestre per a la ciutat, que comptarà amb 10.000 habitatges distribuïts en sis barris, amb l'objectiu d'albergar una població de 40.000 habitants.
Nou!!: 'Atara і Rawabi · Veure més »
Reuters
Reuters és una agència d'informació fundada a Londres per Paul Julius Reuter l'any 1851, que proporciona notícies de tot el món a diaris i cadenes televisives.
Nou!!: 'Atara і Reuters · Veure més »
Romans d'Orient
Els romans d'Orient, romaics o, simplement, romans (Ῥωμαῖοι, Romei) eren els ciutadans cristians i de parla grega de l'Imperi Romà d'Orient en l'antiguitat tardana i l'edat mitjana.
Nou!!: 'Atara і Romans d'Orient · Veure més »
Segona intifada
La segona intifada o intifada d'al-Aqsa és el nom donat a la rebel·lió palestina que representà un període de violència intensa entre palestins i israelians entre els anys 2000 i 2005.
Nou!!: 'Atara і Segona intifada · Veure més »
Silwad
Silwad és un municipi palestí en la governació de Ramal·lah i al-Bireh al centre de Cisjordània, situat a 5 kilòmetres de l'autopista Nablus-Jerusalem.
Nou!!: 'Atara і Silwad · Veure més »
Sinjil
Sinjil és un municipi palestí en la governació de Ramal·lah i al-Bireh al centre de Cisjordània, situat 21 kilòmetres al nord-est de Ramal·lah.
Nou!!: 'Atara і Sinjil · Veure més »
Sionisme
El sionisme (en hebreu: הציונות) (transliterat: HaTzionut) és un moviment nacionalista que va sorgir al segle XIX per permetre l'establiment d'una pàtria per al poble jueu a Palestina, regió que es correspon aproximadament amb la Terra d'Israel en la tradició jueva.
Nou!!: 'Atara і Sionisme · Veure més »
Soldanat Mameluc
El Soldanat Mameluc fou un estat monàrquic islàmic de cultura àrab establert al territori que actualment és Egipte, Líbia, la regió del Llevant i les regions costaneres de la meitat nord de la Mar Roja.
Nou!!: 'Atara і Soldanat Mameluc · Veure més »
Tel-Aviv
Tel-Aviv-Jafa és una ciutat israeliana situada a la costa mediterrània.
Nou!!: 'Atara і Tel-Aviv · Veure més »
Victor Guérin
Victor Guérin (París, 15 de setembre de 1821 – 21 de setembre de 1891) va ser un intel·lectual francès, explorador i arqueòleg aficionat.
Nou!!: 'Atara і Victor Guérin · Veure més »
Village Statistics, 1945
Mapa de la propietat de la terra de Palestina pel sub-districte (1945), publicat originalment a Village Statistics, 1945 Village Statistics, 1945 va ser un treball de recerca conjunt preparat per l'Oficina del Govern d'Estadística i el Departament de Terres del Mandat Britànic de Palestina per al Comitè Anglo-Americà d'Investigació sobre Palestina, que va actuar a principis de 1946.
Nou!!: 'Atara і Village Statistics, 1945 · Veure més »
