Estem treballant per restaurar l'aplicació de Unionpedia a la Google Play Store
SortintEntrant
🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!
Instagram Facebook X LinkedIn

Záparo

Índex Záparo

El záparo o zápara (també anomenada kayapwe) és una llengua SOV que pertany a la família zaparoana.

Taula de continguts

  1. 35 les relacions: Achuar, Colòmbia, Consonant, Consonant aproximant, Consonant bilabial, Consonant dental, Consonant fricativa, Consonant glotal, Consonant nasal, Consonant oclusiva, Consonant postalveolar, Consonant velar, Crioll, El Perú, Equador, Família lingüística, Llengües zaparoanes, Llengua morta, Perú, Pneumònia, Punt d'articulació, Quítxua, Quítxues, Riu Putumayo, Tuberculosi, UNESCO, Verola, Vocal, Vocal anterior, Vocal central, Vocal posterior, Zàpara, 1667, 1850, 1940.

Achuar

El shiwiar, també conegut com achuar, jivaro, maina, és una llengua jívaro parlada al llarg dels rius Pastaza i Bobonaza a l'Equador.

Veure Záparo і Achuar

Colòmbia

Colòmbia —o la República de Colòmbia— és un estat de l'Amèrica del Sud.

Veure Záparo і Colòmbia

Consonant

Les consonants són els sons de la parla generats pel pas de l'aire per les cavitats superiors de l'aparell fonador (la faringe, la cavitat bucal i la cavitat nasal).

Veure Záparo і Consonant

Consonant aproximant

Una consonant aproximant (o simplement aproximant en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula per l'aproximació entre els òrgans sense interrompre totalment el corrent d'aire (com succeeix en les oclusives) o produir estricció amb turbulència audible (com succeeix en les fricatives).

Veure Záparo і Consonant aproximant

Consonant bilabial

Una consonant bilabial (o simplement bilabial en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula mitjançant el contacte o l'acostament de tots dos llavis.

Veure Záparo і Consonant bilabial

Consonant dental

Una consonant dental (o simplement dental en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula mitjançant el contacte o l'acostament de l'àpex de la llengua i la part interior de les dents incisives superiors.

Veure Záparo і Consonant dental

Consonant fricativa

Una consonant fricativa (o simplement fricativa en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula produint una fricció o turbulència en el pas de l'aire per la boca provocada per l'apropament màxim dels òrgans articuladors sense que s'arribin a tancar del tot (en aquest cas s'articularia una oclusiva).

Veure Záparo і Consonant fricativa

Consonant glotal

Una consonant glotal (o simplement glotal en l'àmbit de la fonètica) és una consonant que s'articula mitjançant la glotis, present a diverses llengües com l'anglès, el txec o l'àrab però no al català.

Veure Záparo і Consonant glotal

Consonant nasal

Una consonant nasal (o simplement nasal en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant o vocal nasalitzada (usualment per assimilació amb una consonant propera) que s'articula deixant escapar alhora l'aire pel nas i per la boca.

Veure Záparo і Consonant nasal

Consonant oclusiva

Una consonant oclusiva (o simplement oclusiva en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula produint una interrupció o tancament total del pas de l'aire durant un moment (d'aquí ve el nom d'oclusiva).

Veure Záparo і Consonant oclusiva

Consonant postalveolar

Una consonant postalveolar (o simplement postalveolar en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula tocant amb la punta de la llengua la part mitjana de la boca, una posició intermèdia entre un so alveolar i un de palatal (de fet en algunes llengües es considera una subdivisió d'aquest darrer).

Veure Záparo і Consonant postalveolar

Consonant velar

Una consonant velar (o simplement velar en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula tocant amb la base de la llengua a la part posterior del paladar.

Veure Záparo і Consonant velar

Crioll

Crioll és una persona que a l'Amèrica espanyola designava un fill de peninsulars nascut a Amèrica.

Veure Záparo і Crioll

El Perú

El Perú (també anomenat Waka o Waká) és un jaciment arqueològic de la cultura maia que és a prop dels marges del riu San Pedro, al departament del Petén (Guatemala).

Veure Záparo і El Perú

Equador

LEquador —o la República de l'Equador— (en castellà i oficialment República del Ecuador) és un estat de l'Amèrica del Sud.

Veure Záparo і Equador

Família lingüística

Famílies de llengües al Món. Una família lingüística és un grup de llengües emparentades històricament i que semblen derivar d'una llengua més antiga que, per diversificació dialectal i mecanismes de canvi lingüístic, va donar lloc a diferents llengües, normalment inintel·ligibles entre si.

Veure Záparo і Família lingüística

Llengües zaparoanes

Les llengües zaparoanes o záparo constitueixen un conjunt de llengües indígenes d'Amèrica gairebé extintes parlades a les regions amazòniques del Perú i l'Equador.

Veure Záparo і Llengües zaparoanes

Llengua morta

elamita, que actualment són llengües mortes Una llengua morta és una llengua extingida que no es parla en cap comunitat en concret i no és la llengua materna de cap individu, sinó que roman només com a testimoni del passat o en documents escrits.

Veure Záparo і Llengua morta

Perú

El Perú, oficialment la República del Perú, és un país de Sud-amèrica que confronta al nord amb l'Equador i Colòmbia, a l'est amb el Brasil, al sud-est amb Bolívia, al sud amb Xile i a l'oest amb l'oceà Pacífic.

Veure Záparo і Perú

Pneumònia

La pneumònia o pulmonia és un trastorn inflamatori del pulmó que afecta principalment les cavitats alveolars.

Veure Záparo і Pneumònia

Punt d'articulació

El punt d'articulació és el lloc on s'uneixen o es troben els òrgans articulatoris en la producció dels sons.

Veure Záparo і Punt d'articulació

Quítxua

El quítxua és una família de llengües indígenes d'Amèrica del Sud.

Veure Záparo і Quítxua

Quítxues

Els quítxues són un grup humà indígena d'Amèrica del Sud que parla el quítxua (Runa Simi), que es va originar entre els pobles indígenes del Perú.

Veure Záparo і Quítxues

Riu Putumayo

Putumayo a Puerto Asis Mapa de la conca del riu Amazones amb el riu Putumayo ressaltat El riu Içá o Putumayo (del quítxua: putu:recipient i mayu:riu) és un dels afluents del riu Amazones a l'oest o paral·lel del riu Yapura.

Veure Záparo і Riu Putumayo

Tuberculosi

La tuberculosi (TBC) és una malaltia infecciosa causada generalment pel bacteri Mycobacterium tuberculosis (MTB).

Veure Záparo і Tuberculosi

UNESCO

LOrganització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (en francès: Organisation des Nations unies pour l'éducation, la science et la culture; en anglès: United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization, UNESCO), fou establerta per les Nacions Unides el 1946 per promoure la col·laboració internacional en educació, ciència, cultura i comunicació.

Veure Záparo і UNESCO

Verola

Micrografia electrònica del virus de la verola. La verola o pigota (en llatí variola o variola vera) fou una malaltia infecciosa greu i contagiosa que en alguns casos podia causar la mort.

Veure Záparo і Verola

Vocal

Les vocals són els sons de la parla que s'articulen exclusivament amb la vibració de les cordes vocals, sense que el pas de l'aire per les cavitats superiors de l'aparell fonador (la faringe, la cavitat bucal i la cavitat nasal) hi afegeixin cap altre element sonor.

Veure Záparo і Vocal

Vocal anterior

Una vocal anterior és un so vocal articulat amb un acostament del dors de la llengua a la part anterior de la volta palatina, a diferència de les vocals centrals i posteriors.

Veure Záparo і Vocal anterior

Vocal central

Una vocal central és un tipus de so de vocal usat en algunes llengües parlades.

Veure Záparo і Vocal central

Vocal posterior

a. Una vocal posterior o velar és un so vocàlic que s'articula amb la llengua retreta, acostant el dors cap al vel.

Veure Záparo і Vocal posterior

Zàpara

Els zàpara són un grup ètnic habitant de la selva amazònica, al llarg del transcurs dels rius Conambo i Pindoyacu, que estan situats entre les províncies de Pastaza a l'Equador i del Tigre al Perú.

Veure Záparo і Zàpara

1667

Categoria:Dècada del 1660.

Veure Záparo і 1667

1850

Plànol de Barcelona, l'any 18503 de novembre, Barcelona: Comença a funcionar el Teatre Odeon, al carrer de l'Hospital, número 45.

Veure Záparo і 1850

1940

;Països Catalans.

Veure Záparo і 1940