Taula de continguts
18 les relacions: Abertzale, Aralar, Autodeterminació, Basc, Batasuna, Batzarre, Comunitat Autònoma del País Basc, Esquerra, Euskadi Ta Askatasuna, Euskal Herritarrok, Herri Batasuna, Liga Komunista Iraultzailea, Moviment Comunista d'Euskadi, Navarra, País Basc, 1991, 1999, 2004.
- Nacionalisme basc
Abertzale
En llengua basca o èuscar, el terme abertzale significa «amant de la pàtria» o «partidari de la pàtria».
Veure Zutik і Abertzale
Aralar
Aralar és un partit independentista i socialista basc encapçalat per Patxi Zabaleta i creat el 2001, després de la ruptura per part d'Herri Batasuna de la coalició electoral Euskal Herritarrok i dintre del procés Batasuna.
Veure Zutik і Aralar
Autodeterminació
Manifestació a favor de l'autodeterminació de Catalunya a la Gran Via de les Corts Catalanes de Barcelona el 2019.El dret dautodeterminació és un principi fonamental dels drets humans; es tracta del dret dels pobles a "determinar lliurement el seu estatus polític".
Veure Zutik і Autodeterminació
Basc
El basc, també anomenat èuscar o eusquera (en basc euskara o, segons el dialecte, euskera, eskuara, eskara, uskara o üskara), és una llengua aïllada (sense relació amb cap família lingüística coneguda) parlada actualment en bona part de la Comunitat Autònoma del País Basc i part de Navarra, a Espanya, i al País Basc del Nord (departament de Pirineus Atlàntics, Aquitània, a França).
Veure Zutik і Basc
Batasuna
Batasuna (Unitat en català) fou un partit polític basc independentista i d'esquerres.
Veure Zutik і Batasuna
Batzarre
Batzarre ("Assemblea" o "Junta" en euskera) és un grup polític d'esquerres que té el seu àmbit d'actuació a Navarra.
Veure Zutik і Batzarre
Comunitat Autònoma del País Basc
Donòstia o Sant Sebastià Euskadi o el País Basc (Euskal Herria en basc, País Vasco en castellà i Euskadi en tots dos idiomes) és una nacionalitat històrica d'acord amb l'article 1 de l'Estatut de Guernica de 1979, constituït com una comunitat autònoma d'Espanya.
Veure Zutik і Comunitat Autònoma del País Basc
Esquerra
En política, l'esquerra és, sense precisió particular, el conjunt de les tendències polítiques típicament associades a qualsevol classe de socialisme o socialdemocràcia en oposició a la dreta política i al liberalisme econòmic.
Veure Zutik і Esquerra
Euskadi Ta Askatasuna
ETA (Euskadi Ta Askatasuna, País Basc i Llibertat) fou una organització basca armada i clandestina, la qual es proclamava independentista i socialista, que tenia com a objectiu la creació d'un estat basc euskaldun i socialista, independent de l'Estat espanyol i de l'Estat francès, incloent-hi els set territoris bascos històrics (Euskal Herria): tres que pertanyen a l'Estat francès (dins el departament de Pirineus Atlàntics), tres províncies de l'Estat espanyol que formen l'actual País Basc, i la província de Navarra.
Veure Zutik і Euskadi Ta Askatasuna
Euskal Herritarrok
Euskal Herritarrok (Ciutadans Bascs en èuscar) fou una coalició independentista i d'esquerra basca sorgida en 1998 com a òrgan electoral de l'esquerra abertzale.
Veure Zutik і Euskal Herritarrok
Herri Batasuna
Herri Batasuna (Unitat Popular en èuscar) fou una coalició política, braç polític de l'anomenat Moviment d'Alliberament Nacional Basc (MANB), que més tard canvià el seu nom pel d'Euskal Herritarrok (EH) i Batasuna (B).
Veure Zutik і Herri Batasuna
Liga Komunista Iraultzailea
Liga Komunista Iraultzailea (LKI) fou la secció basca de la Lliga Comunista Revolucionària, un partit polític d'ideologia comunista i trotskista sorgit el 1970 d'una de les escissions de la VI Assemblea d'ETA.
Veure Zutik і Liga Komunista Iraultzailea
Moviment Comunista d'Euskadi
Moviment Comunista d'Euskadi (oficialment en basc: Euskadiko Mugimendu Komunista, EMK) va ser la secció basca del Moviment Comunista d'Espanya, partidari de l'autodeterminació d'Euskal Herria i que, tot i no formar part del conglomerat del Moviment d'Alliberament Nacional Basc, en els anys 1980 va donar suport electoral a la coalició Herri Batasuna.
Veure Zutik і Moviment Comunista d'Euskadi
Navarra
Navarra és una autonomia d'Espanya amb la denominació de comunitat foral, i per tant, hom la coneix també com a Comunitat Foral de Navarra (en basc: Nafarroako Foru Komunitatea, i en castellà: Comunidad Foral de Navarra).
Veure Zutik і Navarra
País Basc
El País Basc ('país de llengua basca') és un país europeu.
Veure Zutik і País Basc
1991
1991 (MCMXCI) fon un any normal segons el calendari gregorià, començat en dimarts.
Veure Zutik і 1991
1999
1999 (MCMXCIX) fou un any normal començat en divendres, corresponent a l'any 1000 del calendari Igbo i al 5100 del Kali Yuga.
Veure Zutik і 1999
2004
2004 fon un any de traspàs començat en dijous, segons el calendari gregorià.
Veure Zutik і 2004
Vegeu també
Nacionalisme basc
- Abertzale Sozialista Komiteak
- Abertzaleen Batasuna
- Agrupacions Electorals de Merindad
- Askatasuna (partit polític)
- Auzolan
- Batasuna
- Comissions d'Obrers Patriotes
- Democràcia Tres Milions
- Euskadiko Sozialisten Batasuna
- Euskal Ezkerra
- Euskal Herria Bai
- Euskal Herriko Alderdi Sozialista
- Euskal Sozialista Biltzarrea
- Eusko Alderdi Sozialista
- Eusko Sozialistak
- Euzko Gaztedi Indarra
- Gazte Abertzaleak
- Herri Alderdi Sozialista Iraultzailea
- Herriko Alderdi Sozialista
- Herritarren Zerrenda
- Kale borroka
- Langile Abertzale Iraultzaileen Alderdia
- Moviment Comunista d'Euskadi
- Nacionalisme basc
- Nacionalisme navarrès
- País Basc
- Partit Carlista d'Euskal Herria
- Partit Comunista de les Terres Basques
- Partit Nacionalista Basc
- Partit Republicà Nacionalista Basc
- Santiago Brouard Pérez
- Unió Navarresa d'Esquerres
- Zutik