Accés més ràpid que el navegador!
36 les relacions: Arqueologia, Època glacial, Carboni 14, Clima, Cronologia, Datació, Dryas antic inferior, Dryas antic superior, Dryas recent, Edat del bronze, Edat del ferro, Escandinàvia, Espècie, Geografia, Geologia, Holocè, Lennart von Post, Medi ambient, Mesolític, Neolític, Paleolític superior, Palinologia, Període Atlàntic, Període boreal, Plantes, Pol·len, Primera Guerra Mundial, Segona Guerra Mundial, Sistema Blytt-Sernander, Subatlàntic, Subboreal, Torba, Torbera, Tundra, Varva, 1940.
Arqueologia
d'Anglaterra considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO La paraula arqueologia procedeix del grec ἀρχαίο arkheos ('vell' o 'antic'), i de λόγοσ logos ('ciència' o 'estudi').
Nou!!: Zona de pol·len і Arqueologia · Veure més »
Època glacial
Il·lustració científica de la Terra durant l'últim màxim glacial Una època glacial o període glacial és un període llarg durant el qual la temperatura global de la Terra baixa prou per permetre l'aparició o el creixement de les glaceres continentals, els casquets polars i les glaceres alpines.
Nou!!: Zona de pol·len і Època glacial · Veure més »
Carboni 14
El carboni 14 (símbol ¹⁴C), també dit radiocarboni, és un isòtop radioactiu del carboni, amb un nucli format per 6 protons i 8 neutrons.
Nou!!: Zona de pol·len і Carboni 14 · Veure més »
Clima
Zones climàtiques del món segons la classificació climàtica de Köppen El clima és el conjunt de condicions mitjanes del temps meteorològic a llarg termini, que generalment es calculen sobre un període de 30 anys.
Nou!!: Zona de pol·len і Clima · Veure més »
Cronologia
Cronologia (del grec χρονο 'cronos', temps i λογία 'logos', estudi) és la ciència que té com finalitat determinar les dates i l'ordre dels fets històrics; és disciplina auxiliar de la Història.
Nou!!: Zona de pol·len і Cronologia · Veure més »
Datació
La datació és l'acte d'atribuir a un esdeveniment o a un objecte una localització més o menys precisa en una escala de temps o en una cronologia, escala de temps o cronologia prèviament establertes.
Nou!!: Zona de pol·len і Datació · Veure més »
Dryas antic inferior
Vall alpina actual, il·lustra com era el paisatge en el Dryas antic inferior El Dryas antic inferior, en anglès: Oldest Dryas, va ser un període climàtic, que es va produir durant l'estadial més freda després de la glaciació Würm al nord d'Europa.
Nou!!: Zona de pol·len і Dryas antic inferior · Veure més »
Dryas antic superior
El Dryas antic superior (en anglès: Older Dryas) va ser un estadi o període fred situat entre el Bølling i l'Allerød (període més càlids) fa aproximadament 14.000 anys (BP), cap al final del Plistocè.
Nou!!: Zona de pol·len і Dryas antic superior · Veure més »
Dryas recent
Tres registres tèrmics - el GRIP assenyala clarament el Dryas recent fa onze mil anys. L'estadial del Dryas recent, que rep el nom de la flor alpina Dryas octopetala, fou un breu (1.300 ± 70 anys de durada) període que succeí l'interestadial Bølling-Allerød a finals del Plistocè, entre fa uns 12.700 i 11.500 mil anys.
Nou!!: Zona de pol·len і Dryas recent · Veure més »
Edat del bronze
L'edat del bronze és un període del desenvolupament de la civilització caracteritzat pel fet que la metal·lúrgia més avançada ha desenvolupat les tècniques d'extracció del coure dels minerals i en fa aliatges per a aconseguir bronze.
Nou!!: Zona de pol·len і Edat del bronze · Veure més »
Edat del ferro
L'edat del ferro és l'últim període principal de la tradicional divisió de les tres edats, establerta el 1820 per Christian Jürgensen (que establí una classificació segons els materials emprats en cada període), i és posterior a l'edat del bronze.
Nou!!: Zona de pol·len і Edat del ferro · Veure més »
Escandinàvia
Escandinàvia (sami: Skadesi-suolu/Skađsuâl) és una regió del nord d'Europa amb forts vincles històrics, culturals, i lingüístics.
Nou!!: Zona de pol·len і Escandinàvia · Veure més »
Espècie
En biologia, una espècie és una de les unitats bàsiques de la biodiversitat.
Nou!!: Zona de pol·len і Espècie · Veure més »
Geografia
Gran 2 MB) La geografia (del grec γεωγραφία, geografia; de geos, "terra", i grafia, "descriure o escriptura") és la ciència que té per objecte l'estudi de la superfície del planeta Terra, o de qualsevol altre astre, i la distribució espacial i les relacions recíproques dels fenòmens físics, biològics i socials que en ella es manifesten.
Nou!!: Zona de pol·len і Geografia · Veure més »
Geologia
Escorça aprimada (per extensió cortical) La geologia (del grec γη (geo, 'terra'), i λóγος (logos, 'ciència') és la ciència que estudia la Terra, la seva història i els processos que li han donat forma. El camp d'acció de la geologia inclou l'estudi de la composició, l'estructura, les propietats físiques i dinàmiques, i la història dels materials que formen la Terra, així com els processos que els han formats, els han mogut de lloc o els han transformat. Els geòlegs han establert que l'edat de la Terra és d'uns 4.600 milions d'anys i han determinat que la litosfera de la Terra, que inclou l'escorça, està fragmentada en plaques tectòniques que es mouen o suren sobre un mantell superior (l'astenosfera). Els geòlegs han pogut localitzar i gestionar els recursos naturals de la Terra, com per exemple el petroli i el carbó, així com els metalls (ferro, coure i urani entre altres). L'astrogeologia es refereix a l'aplicació dels principis geològics en l'estudi d'altres planetes, tot i que s'hi solen utilitzar altres termes més especialitzats: selenologia (de la Lluna), areologia (de Mart), etc. El primer a utilitzar el terme geologia fou Richard de Bury el 1473, que l'utilitzava per a diferenciar entre la jurisprudència terrenal i la teològica. Jean André Deluc fou el primer d'utilitzar el terme amb el seu sentit modern, l'any 1779.
Nou!!: Zona de pol·len і Geologia · Veure més »
Holocè
LHolocèEn els parlars orientals.
Nou!!: Zona de pol·len і Holocè · Veure més »
Lennart von Post
Ernst Jakob Lennart von Post (1884 –1951) va ser un botànic i geòleg suec.
Nou!!: Zona de pol·len і Lennart von Post · Veure més »
Medi ambient
Medi ambient natural El medi ambient o simplement el medi és l'entorn o suma total d'allò físic que es troba a la Terra i que afecta i condiciona especialment tots els seus habitants, les seves circumstàncies de vida i la societat en el seu conjunt.
Nou!!: Zona de pol·len і Medi ambient · Veure més »
Mesolític
El mesolític és un període cultural al final del paleolític superior, com a transició entre aquesta època i el període neolític, i la seva datació és aproximadament de cap al 9000 aC fins al 6000 aC.
Nou!!: Zona de pol·len і Mesolític · Veure més »
Neolític
El neolític (del grec νέος, néos, 'nou', i λίθος, líthos, 'pedra') és un període de la prehistòria proposat per l'arqueòleg John Lubbock el 1865 per definir la segona part de l'edat de pedra, essent la primera part, i molt més llarga, el paleolític.
Nou!!: Zona de pol·len і Neolític · Veure més »
Paleolític superior
El paleolític superior és un període prehistòric que s'estén aproximadament entre l'any 33.000 aC i el 9000 aC.
Nou!!: Zona de pol·len і Paleolític superior · Veure més »
Palinologia
Gra de pol·len vist pel microscopi La palinologia és una disciplina de la botànica, en concret de la paleobotànica, dedicada a l'estudi del pol·len i espores fòssils.
Nou!!: Zona de pol·len і Palinologia · Veure més »
Període Atlàntic
El Període Atlàntic en paleoclimatologia va ser el període, dins el sistema Blytt-Sernander, més càlid i més humit del Nord d'Europa.
Nou!!: Zona de pol·len і Període Atlàntic · Veure més »
Període boreal
En paleoclimatologia, el període boreal és la primera etapa de l'Holocè dins la seqüència del nord d'Europa del Sistema Blytt-Sernander.
Nou!!: Zona de pol·len і Període boreal · Veure més »
Plantes
Les plantes (Plantae) són organismes multicel·lulars autòtrofs (productors primaris).
Nou!!: Zona de pol·len і Plantes · Veure més »
Pol·len
miniatura Grans de pol·len en el cos d'un pol·linitzador El pol·len, gra de pol·len o àmec és l'element fecundador mascle en els vegetals superiors i correspon a una micròspora.
Nou!!: Zona de pol·len і Pol·len · Veure més »
Primera Guerra Mundial
La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.
Nou!!: Zona de pol·len і Primera Guerra Mundial · Veure més »
Segona Guerra Mundial
La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.
Nou!!: Zona de pol·len і Segona Guerra Mundial · Veure més »
Sistema Blytt-Sernander
La classificació o seqüència Blytt-Sernander és una sèrie de períodes o fases climàtiques del nord d'Europa basada en l'estudi de les torberes de Dinamarca que van realitzar Axel Blytt (1876) i Rutger Sernander (1908).
Nou!!: Zona de pol·len і Sistema Blytt-Sernander · Veure més »
Subatlàntic
* Subatlàntic (geografia).
Nou!!: Zona de pol·len і Subatlàntic · Veure més »
Subboreal
El període Subboreal és el penúltim període paleoclimàtic de l'Holocè.
Nou!!: Zona de pol·len і Subboreal · Veure més »
Torba
Torba La torba és un material vegetal fibrós de color negre o marronós format en un medi anaeròbic i saturat d'aigua.
Nou!!: Zona de pol·len і Torba · Veure més »
Torbera
Torbera en explotació Torbera alta en estat natural de les ''Hautes Fagnes'' a Bèlgica Una torbera és un aiguamoll on la matèria orgànica dipositada, a través d'un lent procés de putrefacció, dona lloc a la torba.
Nou!!: Zona de pol·len і Torbera · Veure més »
Tundra
Tundra arbustiva al nord de Noruega. Tundra a Vorkuta, al nord de Rússia La tundra (del rus тундра, tundra) és un bioma terrestre caracteritzat per les baixes temperatures que només permeten el creixement d'una vegetació herbàcia o arbustiva.
Nou!!: Zona de pol·len і Tundra · Veure més »
Varva
Varves del Plistocè en els penya-segats de Scarboro (Toronto, Ontario, Canadà). Les més gruixudes fan prop d'1,50 cm de gruix. Una varva és una capa anual de sediment o roca sedimentària.
Nou!!: Zona de pol·len і Varva · Veure més »
1940
;Països Catalans.
Nou!!: Zona de pol·len і 1940 · Veure més »
