Accés més ràpid que el navegador!
38 les relacions: Alfabet ciríl·lic, Alfabet llatí, Consonant africada, Consonant alveolar, Consonant bilabial, Consonant fricativa, Consonant labiodental, Consonant nasal, Consonant oclusiva, Consonant retroflexa, Consonant velar, Context, Escriptura, Escriptura xinesa, Gansu, Guo Moruo, Gwoyeu romatzyh, Història, Khabàrovsk, Llengües sinítiques, Lu Xun, Mandarí, Moscou, Ningxia, Pequín, Pinyin, Qu Qiubai, República Popular de la Xina, Romanització, Shaanxi, Sinologia, Transcripció lingüística, Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, Vladivostok, 1928, 1929, 1931, 1944.
Alfabet ciríl·lic
1025-1050) Lalfabet ciríl·lic és un alfabet utilitzat per a escriure sis llengües eslaves (rus, ucraïnès, belarús, serbi, macedònic i búlgar), així com altres llengües parlades a Rússia i en altres estats de l'antiga Unió Soviètica, com ara el tàtar (una llengua turquesa) i l'udmurt (una llengua finoúgrica), l'abkhaz, l'àzeri, el bosnià, el txetxè, el kazakh, el komi, el moldau, el mongol, el tadjik, l'uzbek i el iacut.
Nou!!: Latinxua Sin Wenz і Alfabet ciríl·lic · Veure més »
Alfabet llatí
Lalfabet llatí és el sistema d'escriptura alfabètic desenvolupat pels romans per escriure el llatí.
Nou!!: Latinxua Sin Wenz і Alfabet llatí · Veure més »
Consonant africada
Una consonant africada (o simplement africada en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula com una oclusiva més una fricativa al mateix punt d'articulació.
Nou!!: Latinxua Sin Wenz і Consonant africada · Veure més »
Consonant alveolar
Una consonant alveolar o simplement alveolar en fonètica és aquella consonant que s'articula mitjançant l'acostament de la punta o la part superior de la llengua i la cresta alveolar.
Nou!!: Latinxua Sin Wenz і Consonant alveolar · Veure més »
Consonant bilabial
Una consonant bilabial (o simplement bilabial en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula mitjançant el contacte o l'acostament de tots dos llavis.
Nou!!: Latinxua Sin Wenz і Consonant bilabial · Veure més »
Consonant fricativa
Una consonant fricativa (o simplement fricativa en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula produint una fricció o turbulència en el pas de l'aire per la boca provocada per l'apropament màxim dels òrgans articuladors sense que s'arribin a tancar del tot (en aquest cas s'articularia una oclusiva).
Nou!!: Latinxua Sin Wenz і Consonant fricativa · Veure més »
Consonant labiodental
Una consonant labiodental (o simplement labiodental en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula mitjançant l'acostament del llavi inferior i les dents incisives superiors.
Nou!!: Latinxua Sin Wenz і Consonant labiodental · Veure més »
Consonant nasal
Una consonant nasal (o simplement nasal en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant o vocal nasalitzada (usualment per assimilació amb una consonant propera) que s'articula deixant escapar alhora l'aire pel nas i per la boca.
Nou!!: Latinxua Sin Wenz і Consonant nasal · Veure més »
Consonant oclusiva
Una consonant oclusiva (o simplement oclusiva en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula produint una interrupció o tancament total del pas de l'aire durant un moment (d'aquí ve el nom d'oclusiva).
Nou!!: Latinxua Sin Wenz і Consonant oclusiva · Veure més »
Consonant retroflexa
Una consonant retroflexa, consonant cacuminal o apicopalatal (o simplement retroflexa o cacuminal en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula amb la punta o àpex de la llengua cap enrere cap al paladar dur, entre la regió alveolar i el paladar tou, però alhora sense coarticulació palatal, és a dir, sense que el dors de la llengua pugi cap al paladar tou.
Nou!!: Latinxua Sin Wenz і Consonant retroflexa · Veure més »
Consonant velar
Una consonant velar (o simplement velar en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula tocant amb la base de la llengua a la part posterior del paladar.
Nou!!: Latinxua Sin Wenz і Consonant velar · Veure més »
Context
El context són les circumstàncies i condicions que envolten un esdeveniment.
Nou!!: Latinxua Sin Wenz і Context · Veure més »
Escriptura
Il·lustració d'un escriba fent ús de l'escriptura Lescriptura és un mètode de comunicació humana que es realitza mitjançant signes visuals que constitueixen un sistema, que pot o no expressar sense ambigüitat tot el que pot dir una llengua determinada.
Nou!!: Latinxua Sin Wenz і Escriptura · Veure més »
Escriptura xinesa
L'escriptura xinesa està basada en l'ús dels signes propis anomenats caràcters xinesos (xinès: 漢字 / 汉字, pinyin: hànzì).
Nou!!: Latinxua Sin Wenz і Escriptura xinesa · Veure més »
Gansu
() és una província situada al nord-oest de la República Popular de la Xina.
Nou!!: Latinxua Sin Wenz і Gansu · Veure més »
Guo Moruo
Guo Moruo (en xinès tradicional: 郭沫若; en xinès simplificat: 郭沫若; en pinyin: Guō Mòruò; Sichuan, 16 de novembre de 1892 — Pequín, 12 de juny de 1978), també conegut com a Dingtang (鼎堂), és el pseudònim del poeta, dramaturg, assagista i historiador xinès Guo Khaizen.
Nou!!: Latinxua Sin Wenz і Guo Moruo · Veure més »
Gwoyeu romatzyh
Transcripció segons el mètode '' gwoyeu romatzyh '' de la sílaba '' guo '' en els quatre tons del mandarí, que correspondrien a '' guō '', '' guó '', '' guǒ '' i '' guò '' en '' pinyin ''. El gwoyeu romatzyh Xinès tradicional: 國語羅馬字, Xinès simplificat: 国语罗马字, Pinyin: Guóyǔ Luómǎzì,, literalment escriptura romanitzada de la llengua nacional) és un mètode de romanització (transcripció a l'alfabet llatí) del xinès mandarí. El sistema va ser desenvolupat a la Xina la dècada del 1920 per lingüistes afins al govern republicà del Kuomintang i va ser el primer sistema de transcripció del xinès a l'alfabet llatí que va gaudir de reconeixement oficial a la Xina. Després de la retirada del règim de la República de la Xina a l'illa de Taiwan, va continuar sent el sistema oficial de romanització de la República de la Xina fins al 1986, quan va ser reemplaçat per una versió molt modificada, els símbols fonètics del mandarí II. En l'actualitat ha caigut en desús. Un dels trets més característics del gwoyeu romatzyh és el fet que els tons distintius de les síl·labes del mandarí són representats mitjançant combinacions de lletres, i no mitjançant signes diacrítics. Aquesta és una diferència fonamental amb el sistema rival latinxua sin wenz, desenvolupat també en la primera meitat del per comunistes xinesos a la Unió Soviètica, i que ignorava per complet els tons, en considerar que aquests es podien deduir pel context. Les visions contraposades dels tons bé com a simples detalls o bé com a part essencial de les síl·labes en mandarí suposarien el principal motiu d'enfrontament entre els partidaris dels dos sistemes i influiria en el disseny del sistema hanyu pinyin, promulgat per la República Popular de la Xina a partir de 1956 i d'ús majoritari en l'actualitat. Encara que el hanyu pinyin es basa principalment en el latinxua sin wenz, l'ús de marques diacrítiques per als tons s'hauria causa de les pressions dels que anys abans havien estat partidaris de l gwoyeu romatzyh, com Li Jinxi. L'ús de combinacions de lletres diferents per assenyalar els tons propi del gwoyeu romatzyh perviu en l'actualitat en el nom oficial de la província xinesa de Shaanxi, per diferenciar-la de la veïna província de Shanxi. Les formes correctes en hanyu pinyin Shanxi i Shanxi es distingeixen només per les marques de to, sovint omeses. Per evitar ambigüitats, l'Estat xinès utilitza de manera oficial la grafia Shaanxi, amb una a duplicada que és vestigi de l gwoyeu romatzyh.
Nou!!: Latinxua Sin Wenz і Gwoyeu romatzyh · Veure més »
Història
La història és la ciència que narra el passat de les societats humanes d'acord amb els testimonis materials, orals, escrits i visuals.
Nou!!: Latinxua Sin Wenz і Història · Veure més »
Khabàrovsk
Antiga Duma de Khabàrovsk Khabàrovsk (en rus: Хабаровск) és una ciutat russa, principal ciutat i capital del Territori de Khabàrovsk.
Nou!!: Latinxua Sin Wenz і Khabàrovsk · Veure més »
Llengües sinítiques
El que es coneix generalment per xinès és un grup d'idiomes (llengües sinítiques) que pertany a la família de llengües sinotibetanes. Encara que la majoria de xinesos veuen les varietats parlades com un mateix idioma, les variacions en la llengua parlada són comparables a les diferències entre les llengües romàniques (per exemple, el català i el francès), i aquesta identificació alguns lingüistes i sinologistes la consideren inapropiada. L'escriptura xinesa, però, ha canviat molt més lentament que la llengua parlada i, per tant, manté molta més uniformitat. Cal fer notar, tanmateix, que la forma escrita del xinès, tot i que s'ensenya i s'usa entre parlants de totes les llengües xineses, es basa en el mandarí i no és neutral en relació amb les varietats del xinès. Hi ha formes escrites de cantonès i min que difereixen de l'estàndard, reflectint diferències del mandarí en el vocabulari i la gramàtica. Vora una cinquena part de la població del món parla alguna forma de xinès com a llengua materna. Això fa que sigui la llengua amb més nombre de parlants nadius del món. El llenguatge xinès, parlat en forma d'estàndard mandarí (普通话), és l'idioma oficial (官方语言) de la República Popular de la Xina (中华人民共和国) i la República de la Xina (Taiwan), un dels quatre idiomes oficials de Singapur, i un dels sis idiomes oficials de les Nacions Unides. És una llengua del grup sinotibetà, originària de la Xina, on la parla la gran majoria de la població. A meitat dels anys noranta tenia uns 1.220 milions de parlants arreu del món, dels quals uns 1.200 habitaven a la República Popular de la Xina, on el mandarí és llengua oficial. També era oficial a l'antiga colònia britànica de Hong Kong (integrada a la Xina el 1997) i a Taiwan. Fora de la Xina el parlen uns 20 milions de persones, dues terceres parts de les quals són al Sud-est asiàtic, sobretot a Tailàndia, Indonèsia i el Vietnam. A la resta del món, les colònies més nombroses se'n concentren als Estats Units.
Nou!!: Latinxua Sin Wenz і Llengües sinítiques · Veure més »
Lu Xun
Lu Xun, pseudònim de Zhou Shuren (25 de setembre de 1881 - 19 d'octubre de 1936) fou un dels principals escriptors xinesos del segle XX.
Nou!!: Latinxua Sin Wenz і Lu Xun · Veure més »
Mandarí
El mandarí és una llengua sinítica.
Nou!!: Latinxua Sin Wenz і Mandarí · Veure més »
Moscou
Moscou (en rus Москва́, transcrit Moskvà Pronúncia mɐˈskva) és la capital de Rússia.
Nou!!: Latinxua Sin Wenz і Moscou · Veure més »
Ningxia
Ningxia (pinyin postal: Ningsia), nom sencer Regió Autònoma Ningxia Hui, és una regió autònoma de la República Popular de la Xina, situada al nord-oest travessada pel riu Groc.
Nou!!: Latinxua Sin Wenz і Ningxia · Veure més »
Pequín
Pequín o Beijing (en xinès: 北京, pinyin: Běijīng, 'capital del nord') és la capital de la República Popular de la Xina, situada al nord-est del país, davant la serralada Ian-Xan (燕山) i a l'est de la serralada Tai-Hang-Xan (太行山).
Nou!!: Latinxua Sin Wenz і Pequín · Veure més »
Pinyin
El pinyin, o més formalment el hanyu pinyin (xinès tradicional: 漢語拼音, xinès simplificat: 汉语拼音, pinyin: Hànyǔ Pīnyīn) és un sistema de romanització de l'idioma mandarí que utilitza l'alfabet llatí.
Nou!!: Latinxua Sin Wenz і Pinyin · Veure més »
Qu Qiubai
Qu Qiubai (29 de gener de 1899 – 18 de juny de 1935) fou un jove poeta xinés que en els anys 1920 i 1930 es va convertir en dirigent del Partit Comunista Xinés.
Nou!!: Latinxua Sin Wenz і Qu Qiubai · Veure més »
República Popular de la Xina
La República Popular de la Xina (en xinès simplificat: 中华人民共和国, en xinès tradicional: 中華人民共和國, en pinyin: Zhōnghuá Rénmín Gònghéguó), o simplement la Xina, és l'estat més extens de l'Àsia Oriental i el tercer més extens del món.
Nou!!: Latinxua Sin Wenz і República Popular de la Xina · Veure més »
Romanització
La romanització és un procés de transcripció o transliteració en el qual es representa una paraula o un text amb lletres de l'alfabet llatí on el text original té una escriptura diferent.
Nou!!: Latinxua Sin Wenz і Romanització · Veure més »
Shaanxi
(pinyin postal: Shensi) és una província del centre-nord de la República Popular de la Xina, inclou porcions d'un planell de loess en el cabal mitjà del riu Groc i les muntanyes de Qinling, que en travessen la part meridional.
Nou!!: Latinxua Sin Wenz і Shaanxi · Veure més »
Sinologia
Sinologia o estudis xinesos és la disciplina acadèmica que s'ocupa de l'estudi de la Xina i altres afers relacionats amb el país.
Nou!!: Latinxua Sin Wenz і Sinologia · Veure més »
Transcripció lingüística
En lingüística, la transcripció és la representació d'un idioma amb un sistema d'escriptura determinat, de paraules o textos que originalment estan escrits amb un sistema d'escriptura diferent, tot intentant reproduir en l'idioma d'arribada la pronunciació original del text (a diferència de la transliteració, que és una eina tècnica i estàndard internacional, no necessàriament apta per a fer entendre la pronunciació d'una paraula estrangera entre el públic en general).
Nou!!: Latinxua Sin Wenz і Transcripció lingüística · Veure més »
Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, abreujat Unió Soviètica, i en sigles, URSS (en rus: Союз СоветскихСоциалистическихРеспублик, transcrit: Soiuz Sovétskikh Sotsialistítxeskikh Respúblik AFI /sɐˈjus sɐˈvʲɛtskʲɪx sətsɨəlʲɪsˈtʲitɕɪskʲɪx rʲɪˈspublʲɪk /; abreujat en rus: Советский Союз, transcrit: Sovetski Soiuz; en sigles en rus: СССР, transcrit: SSSR), va ser un estat situat al nord d'Euràsia, que va existir de 1922 a 1991 sobre el territori d'allò que havia estat l'Imperi Rus.
Nou!!: Latinxua Sin Wenz і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Veure més »
Vladivostok
Vladivostok (en rus: Владивосток) és una ciutat russa de l'extrem orient, capital del territori de Primórie (o el Litoral), prop de les fronteres de la Xina i Corea del Nord, situada en un port natural vora el golf de Pere el Gran.
Nou!!: Latinxua Sin Wenz і Vladivostok · Veure més »
1928
Enderroc de les Quatre Columnes. Placa de la casa de la vila de Santa Pau Terrassa, Can Vinyals, al carrer Major, el 1928;Països Catalans.
Nou!!: Latinxua Sin Wenz і 1928 · Veure més »
1929
Exposició Internacional de 1929, a Barcelona Finalitza la reforma de l'Estació de França de Barcelona fou una de les principals estacions ferroviàries fins a la construcció de l'Estació de Sants;Països Catalans.
Nou!!: Latinxua Sin Wenz і 1929 · Veure més »
1931
;Països Catalans.
Nou!!: Latinxua Sin Wenz і 1931 · Veure més »
1944
Pont sobre el riu Llobregat a la Pobla de Lillet.
Nou!!: Latinxua Sin Wenz і 1944 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Beifangxua Latinxua Sin Wenz, Latinxua, Latinxua Sinwenz, Latinxua sin wenz, Sin Wenz, Zhongguo Latinxua Sin Wenz.
