Taula de continguts
13 les relacions: Al-Àfdal ibn Badr al-Jamalí, Al-Àmir (fatimita), Al-Bataïhí, Al-Hàfidh (fatimita), Armenis, Califat Fatimita, Imamisme, Ismaïlisme, Mamelucs, Visir, 1132, 28 d'octubre, 8 de desembre.
Al-Àfdal ibn Badr al-Jamalí
Al-Àfdal Abu-l-Qàssim Xahanxah ibn Badr al-Jamalí, més conegut com a al-Àfdal ibn Badr al-Jamalí o al-Àfdal Xahanxah (Acre, 1066 - el Caire, 1121), fou un visir fatimita.
Veure Yanis і Al-Àfdal ibn Badr al-Jamalí
Al-Àmir (fatimita)
Abu-Alí Mansur ibn al-Mustalí al-Àmir bi-ahkam-Al·lah, més conegut pel seu làqab al-Àmir (31 de desembre de 1096-8 d'octubre de 1130), desè califa fatimita al Caire (1101-1130).
Veure Yanis і Al-Àmir (fatimita)
Al-Bataïhí
Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad al-Mamun ibn Fàtik al-Bataïhí, més conegut simplement com al-Bataïhí (mort en 1125), fou un visir fatimita.
Veure Yanis і Al-Bataïhí
Al-Hàfidh (fatimita)
Abu-l-Maymun Abd-al-Majid ibn Muhàmmad ibn al-Mustànṣir al-Hàfidh li-din-Al·lah, més conegut pel seu làqab al-Hàfidh (Ascaló, entre 1073 i 1076 - el Caire, 1150), califa fatimita al Caire (1131-1149).
Veure Yanis і Al-Hàfidh (fatimita)
Armenis
Els armenis (en armeni Հայեր, Hayer) són un grup humà i nació originari de la zona del Caucas i l'Altiplà d'Armènia. La seva distribució actual es troba al voltant d'Armènia, Geòrgia, Rússia i altres petites comunitats en la diàspora armènia (especialment després del genocidi armeni perpetrat per l'Imperi Otomà a principis del segle XX).
Veure Yanis і Armenis
Califat Fatimita
El Califat Fatimita o Estat Fatimita fou un califat musulmà de l'edat mitjana, l'únic que tenia el xiisme ismaïlita com a religió oficial.
Veure Yanis і Califat Fatimita
Imamisme
Limamisme (o, senzillament) és una branca del xiisme (islam) que admet l'existència de dotze imams, per això als seus adeptes se'ls coneix igualment com a duodecimams (iṯnā ʿaxar.
Veure Yanis і Imamisme
Ismaïlisme
Lismaïlisme (esmāʿiliyān) és un dels corrents de l'islam xiïta.
Veure Yanis і Ismaïlisme
Mamelucs
200x200px Els mamelucs (literalment ‘posseïts (per)’, ‘esclaus’) van ser uns soldats d'origen esclau convertits a l'islam que servien els califes i els soldans aiúbides durant l'edat mitjana.
Veure Yanis і Mamelucs
Visir
Retrat de Sokollu Mehmet Paşa, gran visir de Solimà el Magnífic, de Selim II i de Murad III Un visir (del turc vezir, i aquest de l'àrab, literalment ‘el que du una càrrega’) és un terme comú a molts països islàmics que designa un alt càrrec polític (o de vegades religiós) que actua com a conseller o ministre d'un monarca normalment també islàmic com ara califes, emirs, màliks o sultans.
Veure Yanis і Visir
1132
El 1132 (MCXXXII) fou un any de traspàs començat en divendres pertanyent a l'edat mitjana.
Veure Yanis і 1132
28 d'octubre
El 28 d'octubre és el tres-cents unè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents dosè en els anys de traspàs.
Veure Yanis і 28 d'octubre
8 de desembre
El 8 de desembre és el tres-cents quaranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-tresè en els anys de traspàs.
Veure Yanis і 8 de desembre
També conegut com Yanis ibn Taghribirdi.