Accés més ràpid que el navegador!
28 les relacions: Alexandre III (papa), Íngria, Carelià, Curlàndia, Estònia, Finlàndia, Gran Ducat de Moscou, Gregori IX, Ióssif Stalin, Ingrià, Kolkhoz, Letònia, Letó, Lituà, Livònia, Llac Làdoga, Llengües uralianes, Moscou, Nóvgorod, Orde Teutònic, Peipus, Rússia, Sant Petersburg, Segona Guerra Mundial, Suècia, Uppsala, Vòtic, Vepse.
Alexandre III (papa)
Alexandre III (de nom de bateig Rollando Bandinelli) (Siena ? - Civita Castellana, 1181) va ser escollit Papa de Romà el 1159, càrrec que exerciria fins a la seva mort el 1181.
Nou!!: Vòtics і Alexandre III (papa) · Veure més »
Íngria
Bandera d'Íngria. Mapa de parròquies luteranes d'Íngria vers el 1900. Íngria (en finès: Inkeri, en rus: Ингрия, Ingria, Ижорская земля, Ijórskaia zémlia, Ингерманландия, Inguermanlàndia, en suec: Ingermanland) és l'àrea geogràfica, situada al llarg de la costa sud del Golf de Finlàndia vorejada per llac Làdoga amb l'istme de Carèlia al nord i el riu Narva a la frontera amb Estònia a l'oest.
Nou!!: Vòtics і Íngria · Veure més »
Carelià
El carelià és una llengua finoúgrica parlada entre els territoris russos de la república de Carèlia i finesos del nord.
Nou!!: Vòtics і Carelià · Veure més »
Curlàndia
Curlàndia (en letó, Kurzeme; en livonià: Kurāmō; en estonià Kuramaa; en lituà: Kuršas; en samogitià: Kuržemė; en finlandès: Kuurinmaa; en rus, Курляндия, transcrit: Kurlàndia; en polonès: Kurlandia; en alemany i suec, Kurland, i en llatí: Curonia/Couronia), és una regió que constitueix actualment la major part de l'oest de Letònia.
Nou!!: Vòtics і Curlàndia · Veure més »
Estònia
La República d'Estònia (en estonià, Eesti Vabariik o Eesti) és un estat de l'Europa del Nord, constituït per una porció continental i un gran arxipèlag al mar Bàltic.
Nou!!: Vòtics і Estònia · Veure més »
Finlàndia
La República de Finlàndia (en finès: Suomen Tasavalta o Suomi; en suec: Republiken Finland o Finland) és un estat del nord-est d'Europa, a Escandinàvia, voltat per la mar Bàltica al sud-oest, pel golf de Finlàndia al sud-est (que la separa d'Estònia) i pel golf de Bòtnia a l'oest.
Nou!!: Vòtics і Finlàndia · Veure més »
Gran Ducat de Moscou
Moscòvia, Principat de Moscou (en rus: Княжество Московское, Kniàjestvo Moskóvskoie) o el gran ducat de Moscou (en rus: Великое Княжество Московское: Velíkoie Kniàjestvo Moskóvskoie) és el nom de l'estat rus que va existir des del fins al XVI.
Nou!!: Vòtics і Gran Ducat de Moscou · Veure més »
Gregori IX
Gregori IX (Anagni, (1143) - Roma, 22 d'agost de 1241) fou papa de Roma del 1227 al 1241.
Nou!!: Vòtics і Gregori IX · Veure més »
Ióssif Stalin
(en georgià იოსებ ბესარიონის ძე ჯუღაშვილი, Iòsseb Bessarionis Dze Djugaixvili; en rus Ио́сиф Виссарио́нович Джугашвили), més conegut pel nom que va adoptar, Ióssif Stalin (Иосиф Сталин) (1878-1953), va ser el primer Secretari General del Partit Comunista de la Unió Soviètica entre els anys 1922 i 1953, any de la seva mort.
Nou!!: Vòtics і Ióssif Stalin · Veure més »
Ingrià
L'ingrià és una de les llengües uralianes parlada pels ingrians (en particular ortodoxos).
Nou!!: Vòtics і Ingrià · Veure més »
Kolkhoz
El treball en un kolkhoz, o kolhosp, d'Ucraïna circa 1930. El kolkhoz fou un model de cooperativa agrària basada en la propietat col·lectiva dels béns produïts, característica de l'URSS.
Nou!!: Vòtics і Kolkhoz · Veure més »
Letònia
La República de Letònia (Latvijas Republika) és una república del nord-est d'Europa amb costa a la mar Bàltica.
Nou!!: Vòtics і Letònia · Veure més »
Letó
El letó (latviešu valoda) és una llengua del grup oriental de les llengües bàltiques parlada per 2,2 milions de persones principalment a Letònia, on és idioma oficial des de l'any 1989, dos anys abans de la seva declaració d'independència arran de la desaparició de la Unió Soviètica.
Nou!!: Vòtics і Letó · Veure més »
Lituà
El lituà (lietuvių kalba) és una llengua bàltica (amb el letó, són els dos darrers membres d'aquesta família) parlada per uns tres milions de persones, 2,8 milions dels quals a Lituània.
Nou!!: Vòtics і Lituà · Veure més »
Livònia
Livònia al segle XV Livònia (letó: Livonija; estonià: Liivimaa; alemany: Livland; suec: Livland; polonès: Inflanty; rus: Лифляндия o Lifljandija; lituà: livonija) és un territori històric que va ser l'àrea habitada pels livonians, però en l'edat mitjana designava un territori molt més extens controlat per l'orde de Livònia en les costes orientals del mar Bàltic, en les actuals Letònia i Estònia.
Nou!!: Vòtics і Livònia · Veure més »
Llac Làdoga
El llac Làdoga (en rus Ла́дожское о́зеро, Làdojskoie ózero, en finès, Laatokka) és un llac d'aigua dolça de Rússia, situat a la República de Carèlia i l'óblast de Leningrad, prop de la frontera amb Finlàndia.
Nou!!: Vòtics і Llac Làdoga · Veure més »
Llengües uralianes
Mapa de les llengües uralianes Les llengües uralianes (també anomenades llengües uràliques) formen una família d'unes 30 llengües aproximadament i són parlades per més de 20 milions de persones.
Nou!!: Vòtics і Llengües uralianes · Veure més »
Moscou
Moscou (en rus Москва́, transcrit Moskvà Pronúncia mɐˈskva) és la capital de Rússia.
Nou!!: Vòtics і Moscou · Veure més »
Nóvgorod
Nóvgorod (en rus Новгород, o, més exactament Veliki Nóvgorod, Великий Новгород,, literalment Gran Nóvgorod), és el lloc històric més important del nord-oest de Rússia i la capital de la província de Nóvgorod.
Nou!!: Vòtics і Nóvgorod · Veure més »
Orde Teutònic
L'Orde Teutònic (també Orde dels Cavallers Teutons, Cavallers Teutònics de l'Hospital de Santa Maria de Jerusalem i Cavallers Hospitalers, en alemany Deutscher Ritterorden en llatí Ordo domus Sanctæ Mariæ Theutonicorum Ierosolimitanorum) fou un orde militar fundat a Palestina l'any 1190 (Tercera Croada) durant l'assetjament de la fortalesa de Sant Joan d'Acre.
Nou!!: Vòtics і Orde Teutònic · Veure més »
Peipus
El llac Peipus (en estonià Peipsi-Pihkva järv, en rus Чудско-Псковское озеро, en alemany Peipussee) és un gran llac situat a la frontera entre Estònia i Rússia.
Nou!!: Vòtics і Peipus · Veure més »
Rússia
Rússia (Россия, Rossia) o Federació de Rússia (Рoсси́йская Федера́ция, Rossíiskaia Federàtsia,, abreujadament РФ, RF) és un estat transcontinental d'Euràsia.
Nou!!: Vòtics і Rússia · Veure més »
Sant Petersburg
Sant Petersburg (en rus Санкт-Петербу́рг, transcrit Sankt-Peterburg, 'ciutat de sant Pere' en català), coneguda col·loquialment com a Питер (transcrit "Píter") i abans com a Leningrad (Ленингра́д, 1924-1991) i Petrograd (Петрогра́д, 1914-1924), és una ciutat de la Rússia nord-occidental, situada al delta del riu Neva, a l'extrem oriental del golf de Finlàndia, al mar Bàltic.
Nou!!: Vòtics і Sant Petersburg · Veure més »
Segona Guerra Mundial
La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.
Nou!!: Vòtics і Segona Guerra Mundial · Veure més »
Suècia
Suècia (Sverige en suec), oficialment el Regne de Suècia (Konungariket Sverige en suec), és un país nòrdic de la península escandinava a l'Europa septentrional.
Nou!!: Vòtics і Suècia · Veure més »
Uppsala
Uppsala (antigament, Upsala) és una ciutat del centre de Suècia, a la província històrica d'Uppland, situada uns 70 km al nord d'Estocolm, 35 km al nord de l'aeroport internacional d'Arlanda i uns 100 km al sud de Gävle.
Nou!!: Vòtics і Uppsala · Veure més »
Vòtic
El vòtic és una llengua uraliana en vies d'extinció parlada pels vòtics.
Nou!!: Vòtics і Vòtic · Veure més »
Vepse
El vepse El vepse (Petrozavodsk) El vepse és una de les llengües uralianes del grup baltofinès.
Nou!!: Vòtics і Vepse · Veure més »
