Accés més ràpid que el navegador!
24 les relacions: Alcàsser de Segòvia, Batalla d'Almansa, Batalla de Vélez-Màlaga, Beltrán Vélez de Guevara, Capitans Generals de l'Esquadra de Galeres d'Espanya, Carles II de Castella, Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel, Eugeni de Savoia, Exili austriacista, Felip V d'Espanya, Guerra de la Quàdruple Aliança, Josep Boneu i Pi, Luis Francisco de la Cerda y Aragón, Maria Anna d'Àustria (emperadriu romanogermànica), Nàpols, Ocaña, Orde de Sant Jaume, Orde de Sant Joan de Jerusalem, Tractat de Viena (1725), 1 d'abril, 1 de juliol, 1701, 1705.
Alcàsser de Segòvia
L'alcàsser de Segòvia és un dels monuments més destacats de la ciutat de Segòvia (Castella i Lleó, Espanya), que s'alça sobre un turó en la confluència dels rius Eresma i Clamores.
Nou!!: Vicente de Argote y de Córdoba і Alcàsser de Segòvia · Veure més »
Batalla d'Almansa
La batalla d'Almansa tingué lloc el 25 d'abril del 1707 en el context de la Guerra de Successió Espanyola.
Nou!!: Vicente de Argote y de Córdoba і Batalla d'Almansa · Veure més »
Batalla de Vélez-Màlaga
La Batalla de Vélez-Màlaga va ser la batalla naval més gran de la Guerra de Successió Espanyola, i es va lluitar a Vélez-Màlaga el 24 d'agost de 1704.
Nou!!: Vicente de Argote y de Córdoba і Batalla de Vélez-Màlaga · Veure més »
Beltrán Vélez de Guevara
Beltrán Manuel Manrique de Lara Velasco i Vélez de Guevara, conegut com el Duc de Nájera, va ser el capità General de l'Esquadra de Galeres d'Espanya.
Nou!!: Vicente de Argote y de Córdoba і Beltrán Vélez de Guevara · Veure més »
Capitans Generals de l'Esquadra de Galeres d'Espanya
L'Esquadra de Galeres d'Espanya o Esquadra de la Guarda de la Costa d'Espanya, inicialment anomenada Esquadra de la Guarda de la Costa del Regne de Granada, es finançava amb les butlles de la Santa Croada.
Nou!!: Vicente de Argote y de Córdoba і Capitans Generals de l'Esquadra de Galeres d'Espanya · Veure més »
Carles II de Castella
Carles II de Castella, dit l'Encantat (en castellà, el Hechizado; Madrid, 6 de novembre de 1661-1 de novembre de 1700) va ser el rei dels diferents territoris de la monarquia d'Espanya, entre 1665 i 1700.
Nou!!: Vicente de Argote y de Córdoba і Carles II de Castella · Veure més »
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 1 d'octubre de 1685 - 20 d'octubre de 1740) fou emperador del Sacre Imperi (1711-1740).
Nou!!: Vicente de Argote y de Córdoba і Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel
Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel (Braunschweig, Sacre Imperi Romanogermànic, 1691 - Viena, 1750) fou princesa de Brunsvic-Wolfenbüttel amb el tractament d'altesa que contragué matrimoni amb l'emperador Carles VI, emperador romanogermànic.
Nou!!: Vicente de Argote y de Córdoba і Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel · Veure més »
Eugeni de Savoia
Eugeni de Savoia-Soissons (París, 18 d'octubre de 1663 - Viena, 21 d'abril de 1736) fou príncep de Savoia-Carignano.
Nou!!: Vicente de Argote y de Córdoba і Eugeni de Savoia · Veure més »
Exili austriacista
Escut d'armes del Sacre Imperi Romanogermànic. L'exili austriacista va ser l'abandonament forçós d'Espanya de diverses desenes de milers d'austriacistes a conseqüència de la repressió borbònica en la Guerra de Successió Espanyola desencadenada pel rei Felip V d'Espanya contra ells per haver-se rebel·lat i haver recolzat Arxiduc Carles en les seves aspiracions a ocupar el tron de la Monarquia Hispànica després de la mort sense descendència del rei de la Casa d'Àustria Carles II.
Nou!!: Vicente de Argote y de Córdoba і Exili austriacista · Veure més »
Felip V d'Espanya
Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.
Nou!!: Vicente de Argote y de Córdoba і Felip V d'Espanya · Veure més »
Guerra de la Quàdruple Aliança
La guerra de la Quàdruple Aliança va ser un conflicte bèl·lic que va tenir lloc entre 1718 i 1720 a Europa.
Nou!!: Vicente de Argote y de Córdoba і Guerra de la Quàdruple Aliança · Veure més »
Josep Boneu i Pi
Josep Boneu i Pi o Josep de Boneu i Pi fou un militar i polític barceloní que, com a governador de Barcelona, defensà la ciutat del setge borbònic del 1706.
Nou!!: Vicente de Argote y de Córdoba і Josep Boneu i Pi · Veure més »
Luis Francisco de la Cerda y Aragón
Luis Francisco de la Cerda y Aragón (El Puerto de Santa María, 2 d'agost de 1660 - Pamplona, 26 de gener de 1711) va ser un noble castellà, IX Duc de Medinaceli i membre d'aquesta casa nobiliària.
Nou!!: Vicente de Argote y de Córdoba і Luis Francisco de la Cerda y Aragón · Veure més »
Maria Anna d'Àustria (emperadriu romanogermànica)
Maria Anna d'Àustria (El Escorial, 18 d'agost de 1606—Linz, 13 de maig de 1646) va ser una infanta d'Espanya, filla de Felip III, que va esdevenir emperadriu del Sacre Imperi Romanogermànic pel seu matrimoni amb Ferran III.
Nou!!: Vicente de Argote y de Córdoba і Maria Anna d'Àustria (emperadriu romanogermànica) · Veure més »
Nàpols
Nàpols (en italià Napoli) és la ciutat més poblada del sud d'Itàlia i la ciutat amb més densitat de població del país.
Nou!!: Vicente de Argote y de Córdoba і Nàpols · Veure més »
Ocaña
Ocaña és una població de la província de Toledo a la comunitat de Castella-La Manxa.
Nou!!: Vicente de Argote y de Córdoba і Ocaña · Veure més »
Orde de Sant Jaume
L′Orde de Sant Jaume o Orde de Sant Jaume de l'Espasa (també conegut impròpiament, per influència castellana, com a Orde de Santiago) és un orde religiós i militar castellanolleonès instituït per Alfons VIII de Castella i aprovat pel papa Alexandre III mitjançant una butlla atorgada el 5 de juliol de 1175.
Nou!!: Vicente de Argote y de Córdoba і Orde de Sant Jaume · Veure més »
Orde de Sant Joan de Jerusalem
Lorde de Sant Joan de Jerusalem (conegut també com lorde dels Germans Hospitalers, orde dels Cavallers Hospitalers, orde Hospitaler o orde de Malta) va ser un orde militar i religiós fundat per ajudar pelegrins que viatjaven a Terra Santa al.
Nou!!: Vicente de Argote y de Córdoba і Orde de Sant Joan de Jerusalem · Veure més »
Tractat de Viena (1725)
El Tractat de Viena va ser un pacte entre estats signat el 30 d'abril de 1725 pels representants de l'emperador Carles VI d'Àustria i el rei Felip V de Castella.
Nou!!: Vicente de Argote y de Córdoba і Tractat de Viena (1725) · Veure més »
1 d'abril
El primer d'abril és el noranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Vicente de Argote y de Córdoba і 1 d'abril · Veure més »
1 de juliol
El primer de juliol és el cent vuitanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Vicente de Argote y de Córdoba і 1 de juliol · Veure més »
1701
Llinda d'una casa del carrer Major de la Pobla de Lillet Mapa simplificat d'Europa a la vigília de la Guerra de Successió Espanyola el 1701.
Nou!!: Vicente de Argote y de Córdoba і 1701 · Veure més »
1705
Gravat representant un enfrontament marítim davant de Gibraltar del 20 de març.;Països Catalans.
Nou!!: Vicente de Argote y de Córdoba і 1705 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Vicente de Argote i de Córdoba.
