Accés més ràpid que el navegador!
25 les relacions: Acadèmia Imperial de les Arts, Accademia di San Luca, Arc de triomf de Narva, Art romà d'Orient, Berlín, Bolxevisme, Cosacs, Església d'Alexandre Nevski, Església dels Delmes, França, Itàlia, Kíiv, Nóvgorod, Nicolau I de Rússia, Omsk, Palau d'Hivern, Potsdam, Rússia, Roma, Sant Petersburg, Segona Guerra Mundial, Tsàrskoie Seló, 1769, 1833, 1848.
Acadèmia Imperial de les Arts
Segona galeria antiga de l'acadèmia d'arts, 1836. L'Acadèmia Imperial de les Arts, Императорская Академия художеств Imperàtorskaia Akadémia khudójestv), popularment coneguda com a Acadèmia d'arts de Sant Petersburg, va ser fundada pel comte Ivan Xuvàlov amb el nom dAcadèmia de les tres arts més nobles l'any 1757. L'acadèmia es trobava al Palau Xuvàlov, que es troba al carrer Sadovaia, fins que l'any 1764 Catalina la Gran la reanomenà com Acadèmia Imperial de les Arts i comissionà al seu primer rector, Aleksandr Kokorínov per elegir una nova seu per a la institució. Foren necessaris 25 anys per construir l'edifici neoclàssic que hi ha davant del Palau d'Hivern, a la riba oposada del riu Nevà. De la sumptuosa decoració de les seues estances se n'encarregà Konstantín Ton. També dissenyà un moll amb grifs i esfinxs de 3000 anys d'antiguitat que haurien de ser portats des d'Egipte. Ivan Betskoi reorganitzà l'Acadèmia de forma que passà a ser de facto un gabinet governamental amb el qual poder regular la creació artística a l'Imperi Rus. L'Acadèmia impulsà amb força els principis del neoclassicisme enviant a l'Europa Occidental als seus alumnes més avançats perquè s'instruïssin en l'estil de l'art clàssic i renaixentista d'Itàlia i de França. L'acadèmia també disposava de la seua pròpia col·lecció d'obres d'art per al seu estudi i còpia. ''Les esfinxs i grifs al moll '' (1835). A mitjans del l'academicisme del personal docent, fortament influït per les doctrines de Dominique Ingres, foguèt desafiat per una generació més jove d'artistes russos que reivindicaven la seua llibertat per pintar temes realistes. Este moviment, conegut com a Peredvíjniki, en català Els (Pintors) Itinerants, amb Ivan Kramskoi com a líder, formalitzà públicament la seua ruptura amb l'Acadèmia en organitzar les seues pròpies exposicions de forma independent, cosa que feren a través de Rússia, de ciutat en ciutat. Així i tot, Ilià Repin, Mikhaïl Vrubel i alguns altres membres d'este grup seguiren considerant que la formació de l'acadèmia era la base indispensable per al desenvolupament de les capacitats artístiques. Després de la Revolució russa de 1917 l'Acadèmia sofrí una sèrie de transformacions. Passà a anomenar-se Acadèmia Russa de les Arts l'any 1933, llavors Acadèmia de les Arts de l'URSS l'any 1947, i finalment de nou Acadèmia Russa de les Arts l'any 1991. La seu de l'Acadèmia es troba a Moscou des de 1947. Ara l'històric edifici del Palau Xuvàlov alberga la universitat amb el llarg nom dInstitut acadèmic de Sant Petersburg de pintura, escultura i arquitectura Ilià Repin, però segueix sent apellada usualment Acadèmia de les Arts de Sant Petersburg.
Nou!!: Vassili Stàssov і Acadèmia Imperial de les Arts · Veure més »
Accademia di San Luca
''Sant Lluc pintant el retrat de la Mare de Déu'', de Guercino LAccademia di San Luca és una associació d'artistes i acadèmia de belles arts situada a Roma.
Nou!!: Vassili Stàssov і Accademia di San Luca · Veure més »
Arc de triomf de Narva
Durant el Setge de Leningrad de 1942 Larc de triomf de Narva (en rus Нарвские триумфальные ворота, Nàrvskie triumfàlnie vorota) és un monument erigit a la gran plaça de Narva (coneguda com la plaça Stàtxek en els anys soviètics) a Sant Petersburg el 1814, per commemorar la victòria russa sobre Napoleó Bonaparte.
Nou!!: Vassili Stàssov і Arc de triomf de Narva · Veure més »
Art romà d'Orient
XII L'art romà d'Orient és l'art produït a l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».
Nou!!: Vassili Stàssov і Art romà d'Orient · Veure més »
Berlín
Berlín (en alemany: Berlin) és la capital i la ciutat més gran d'Alemanya, amb 3.499.879 habitants (2011), anomenats berlinesos.
Nou!!: Vassili Stàssov і Berlín · Veure més »
Bolxevisme
Els bolxevics (del rus большевик, bolxevik, "membre de la majoria") eren un grup polític radicalitzat dins del Partit Obrer Socialdemòcrata Rus, dirigit per Vladímir Ílitx Uliànov «Lenin», contraposat als menxevics, dirigits per Julius Martov.
Nou!!: Vassili Stàssov і Bolxevisme · Veure més »
Cosacs
Els cosacs (козаки transcrit kozaky, казаки transcrit kazaki, en polonès kozacy) són un grup ètnic originàriament nòmada i d'origen tàtar que viuen a parts d'Ucraïna, Rússia i Polònia.
Nou!!: Vassili Stàssov і Cosacs · Veure més »
Església d'Alexandre Nevski
Lesglésia d'Alexandre Nevski (en rus: Церковь Александра Невского, Tsèrkov Aleksandra Nèvskogo) és una església ortodoxa russa en honor d'Alexandre Nevski.
Nou!!: Vassili Stàssov і Església d'Alexandre Nevski · Veure més »
Església dels Delmes
Fonaments de l'església. L'Església dels Delmes (en, Десятинна церква (Desyatinna tserkva), rus), destruïda per complet al, és considerada com el més antic temple cristià de pedra construït a Kíev, al territori de Rus de Kíev i al món eslau orital (Belarús, Ucraïna i Rússia), fet que li fa ser considerada com un símbol en la història d'Ucraïna.
Nou!!: Vassili Stàssov і Església dels Delmes · Veure més »
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Nou!!: Vassili Stàssov і França · Veure més »
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Nou!!: Vassili Stàssov і Itàlia · Veure més »
Kíiv
Kíiv (en ucraïnès Київ) o Kíev (per la seva denominació històrica en rus, Ки́ев) és la capital i la ciutat més poblada d'Ucraïna.
Nou!!: Vassili Stàssov і Kíiv · Veure més »
Nóvgorod
Nóvgorod (en rus Новгород, o, més exactament Veliki Nóvgorod, Великий Новгород,, literalment Gran Nóvgorod), és el lloc històric més important del nord-oest de Rússia i la capital de la província de Nóvgorod.
Nou!!: Vassili Stàssov і Nóvgorod · Veure més »
Nicolau I de Rússia
Nicolau I de Rússia (Николай I Павлович, Nikolai I Pàvlovitx) (Gàtxina, Sant Petersburg, 6 de juliol (en l'antic calendari julià, 25 de juny) 1796 - St. Petersburg, 2 de març (antic calendari, 18 de febrer 1855) fou tsar de l'Imperi Rus i, per la seva condició, Rei de Polònia i Gran Duc de Finlàndia. És més conegut per ser un monarca conservador, el regnat del qual es caracteritza per l'estancament econòmic, el creixement territorial, la repressió del dissidents (els desembristes, per exemple), una burocràcia corrupta i guerres freqüents que culminen amb el desastre de la Guerra de Crimea del 1853-1856.
Nou!!: Vassili Stàssov і Nicolau I de Rússia · Veure més »
Omsk
Carrer Tarskàia, al centre d'Omsk Omsk (en rus: Омск) és una ciutat russa al sud-oest de Sibèria, capital de la província d'Omsk i la segona en nombre d'habitants del Districte Federal de Sibèria.
Nou!!: Vassili Stàssov і Omsk · Veure més »
Palau d'Hivern
El Palau d'Hivern, Зимний дворец Zimni dvórets, és un palau imperial a Sant Petersburg (Rússia) construït per ordre d'Elisabet I de Rússia (filla de Pere el Gran) de 1754 a 1762.
Nou!!: Vassili Stàssov і Palau d'Hivern · Veure més »
Potsdam
Potsdam és una ciutat alemanya, capital del land de Brandenburg, amb 146.635 habitants (2005).
Nou!!: Vassili Stàssov і Potsdam · Veure més »
Rússia
Rússia (Россия, Rossia) o Federació de Rússia (Рoсси́йская Федера́ция, Rossíiskaia Federàtsia,, abreujadament РФ, RF) és un estat transcontinental d'Euràsia.
Nou!!: Vassili Stàssov і Rússia · Veure més »
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Vassili Stàssov і Roma · Veure més »
Sant Petersburg
Sant Petersburg (en rus Санкт-Петербу́рг, transcrit Sankt-Peterburg, 'ciutat de sant Pere' en català), coneguda col·loquialment com a Питер (transcrit "Píter") i abans com a Leningrad (Ленингра́д, 1924-1991) i Petrograd (Петрогра́д, 1914-1924), és una ciutat de la Rússia nord-occidental, situada al delta del riu Neva, a l'extrem oriental del golf de Finlàndia, al mar Bàltic.
Nou!!: Vassili Stàssov і Sant Petersburg · Veure més »
Segona Guerra Mundial
La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.
Nou!!: Vassili Stàssov і Segona Guerra Mundial · Veure més »
Tsàrskoie Seló
Tsàrskoie Seló fou l'antiga residència de la família imperial russa a la ciutat de Sant Petersburg i el centre de rebuda de la reialesa i la noblesa exterior.
Nou!!: Vassili Stàssov і Tsàrskoie Seló · Veure més »
1769
;Països catalans;Resta del món.
Nou!!: Vassili Stàssov і 1769 · Veure més »
1833
;Països Catalans.
Nou!!: Vassili Stàssov і 1833 · Veure més »
1848
s), Francesc Pagès i Serratosa (Barcelona, 1852-99) relleu original en guix, base del bronze "Al·legoria del Ferrocarril" de la façana del Palau de Justícia de Barcelona. Es conserva al Museu de Mataró, número de catàleg MCMM 5415.; Països Catalans.
Nou!!: Vassili Stàssov і 1848 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Vasili Stàsov, Vasili Stàssov.
