Accés més ràpid que el navegador!
28 les relacions: Alfarb, Baix Vinalopó, Bellesa, Camp de Morvedre, Camp de Túria, Catadau, Català, Català oriental central, Dialecte, Dialectometria, Italià, Joan Corominas, Jordi Colomina i Castanyer, L'Horta, L'Horta de València, La llengua dels valencians, La Plana, La Ribera Alta, Palatalització, Peresa, Pobresa, Possessiu, Preposició, Riquesa, Substantiu, Valencià, Velarització, Vellesa.
Alfarb
Alfarb és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Ribera Alta.
Nou!!: Valencià central і Alfarb · Veure més »
Baix Vinalopó
El Baix Vinalopó és una comarca valencianoparlant del sud del País Valencià, amb capital a Elx.
Nou!!: Valencià central і Baix Vinalopó · Veure més »
Bellesa
El ''Dorífor'' de Policlet és el cànon estètic més conegut de l'antiguitat. Còpia romana de marbre del Museu Arqueològic Nacional de Nàpols La bellesa (o bellea) és una característica d'una persona, animal, lloc, objecte o idea, que proporciona una percepció plaent, de valor personal i cultural, o de satisfacció.
Nou!!: Valencià central і Bellesa · Veure més »
Camp de Morvedre
El Camp de Morvedre és una comarca costanera del centre del País Valencià.
Nou!!: Valencià central і Camp de Morvedre · Veure més »
Camp de Túria
El Camp de Túria és una comarca valencianoparlant del centre del País Valencià, amb capital a Llíria.
Nou!!: Valencià central і Camp de Túria · Veure més »
Catadau
Catadau és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Ribera Alta.
Nou!!: Valencià central і Catadau · Veure més »
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Nou!!: Valencià central і Català · Veure més »
Català oriental central
El català oriental central o simplement català central és el dialecte oriental del català amb més pes demogràfic, ja que inclou tota la província de Barcelona, la meitat oriental de la de Tarragona i la major part de la de Girona excepte pel dialecte de transició.
Nou!!: Valencià central і Català oriental central · Veure més »
Dialecte
Un dialecte és una varietat d'una llengua, parlada en una certa àrea geogràfica.
Nou!!: Valencià central і Dialecte · Veure més »
Dialectometria
Diagrama dels mètodes dialectomètrics utilitzats per l'Escola de Salzburg La dialectometria s'ocupa de descobrir estructures d'ordre superiors dins de les xarxes lingüístiques en el seu procés d'expansió i extensió en l'espai geogràfic.
Nou!!: Valencià central і Dialectometria · Veure més »
Italià
Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.
Nou!!: Valencià central і Italià · Veure més »
Joan Corominas
* Joan Coromines i Vigneaux, lingüista català, autor del Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, de l'Onomasticon Cataloniae i del Diccionario crítico etimológico de la lengua castellana.
Nou!!: Valencià central і Joan Corominas · Veure més »
Jordi Colomina i Castanyer
Jordi Colomina i Castanyer (Alcoi, 1952) és un filòleg valencià, catedràtic de Filologia Catalana de la Universitat d'Alacant i president de la Secció de Lexicografia de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL).
Nou!!: Valencià central і Jordi Colomina i Castanyer · Veure més »
L'Horta
* Horta de València, comarca del País Valencià, amb capital a València.
Nou!!: Valencià central і L'Horta · Veure més »
L'Horta de València
La comarca natural de l'Horta amb les diferents parts que la formaven (abans de la reforma de l'1 de gener de 2023) destacades i els termes municipals que s'hi troben. Vista de l'Horta Nord, al terme d'Almàssera, amb les alqueries i masies típiques d'aquesta comarca LHorta de València és una comarca natural i històrica del País Valencià, amb capital a València.
Nou!!: Valencià central і L'Horta de València · Veure més »
La llengua dels valencians
La llengua dels valencians és una obra del filòleg valencià Manuel Sanchis Guarner sobre la història i el paper social de la llengua catalana en el País Valencià.
Nou!!: Valencià central і La llengua dels valencians · Veure més »
La Plana
La Plana és una comarca natural i històrica del País Valencià que està dividida entre les comarques administratives de la Plana Alta i la Plana Baixa.
Nou!!: Valencià central і La Plana · Veure més »
La Ribera Alta
La Ribera Alta és una comarca valenciana formada per 35 municipis i amb capital a Alzira.
Nou!!: Valencià central і La Ribera Alta · Veure més »
Palatalització
La palatalització és un fenomen fonètic, un tipus d'assimilació, que altera la pronunciació de consonants nasals en contacte amb les vocals anteriors o la glida palatal (també anomenada iod).
Nou!!: Valencià central і Palatalització · Veure més »
Peresa
Els camperols mandrosos dormen en lloc de treballar; representació de la peresa en la ''Paràbola del blat i el jull'' (Abraham Bloemaert, 1624). La peresa (o perea), mandra, vessa, galvana (castellanisme) o mandronia és la falta de desig, esma o coratge per a fer quelcom.
Nou!!: Valencià central і Peresa · Veure més »
Pobresa
Pobresa Família durant la gran depressió dels Estats Units La pobresa és la situació de no poder satisfer les necessitats físiques i/o psicològiques bàsiques d'una o més persones a causa de la manca de béns materials i/o immaterials suficients per portar una vida digna.
Nou!!: Valencià central і Pobresa · Veure més »
Possessiu
Els possessius són determinants del nom, amb el qual concorden, i presenten els morfemes de gènere i nombre.
Nou!!: Valencià central і Possessiu · Veure més »
Preposició
Una preposició és una categoria gramatical que s'encarrega de relacionar un element sintàctic —per exemple, un verb— amb els seus complements.
Nou!!: Valencià central і Preposició · Veure més »
Riquesa
Distribució de la riquesa al món, any 1992 Lingots d'or La riquesa o riquea és l'abundància d'objectes i els diners per a potencialment obtenir objectes.
Nou!!: Valencià central і Riquesa · Veure més »
Substantiu
En gramàtica tradicional, el substantiu (també nom substantiu per distingir-lo de l'adjectiu) expressa éssers de tota mena concrets, i abstractes, tota substància.
Nou!!: Valencià central і Substantiu · Veure més »
Valencià
El valencià és una llengua romànica parlada al País Valencià i la comarca del Carxe en la Regió de Múrcia, la qual rep el nom de català a Catalunya, les Illes Balears, la Franja de Ponent, la Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer. Constituïx, per altra banda, una de les principals variants dialectals de l'idioma (formant part del bloc occidental, igual que la variant nord-occidental i el de transició), juntament amb el català central i el català balear.
Nou!!: Valencià central і Valencià · Veure més »
Velarització
La velarització és un fenomen fonètic, un tipus d'assimilació, que altera la pronunciació de determinats sons en contacte amb les consonants velars.
Nou!!: Valencià central і Velarització · Veure més »
Vellesa
Vellesa La vellesa o vellea és l'edat última de l'ésser humà, que succeeix a l'edat madura, anomenada també per eufemisme «tercera edat» (de vegades es dona el nom de quarta edat al moment en què s'esdevé dependent, que corresponia en la dècada del 1990 al moment en què algú es beneficiava de l'ajut físic dels seus infants recentment retirats).
Nou!!: Valencià central і Vellesa · Veure més »
