Taula de continguts
36 les relacions: Aliança Obrera, Autodeterminació, Carles Fages de Climent, Catalanisme, Dictadura de Primo de Rivera, Eleccions generals espanyoles de 1936, Emili Mira i López, Esquerra, Esquerra Republicana de Catalunya, Federació Catalana del PSOE, Feliu Elias i Bracons, Fets del sis d'octubre, Francesc Benages Sánchez, Francisco Largo Caballero, Front d'Esquerres, Gabriel Alomar i Villalonga, Guerra Civil espanyola, Joan Comorera i Soler, Josep Roure i Torent, Llicència de documentació lliure de GNU, Mancomunitat de Catalunya, Manuel Serra i Moret, Partit polític, Partit Socialista Obrer Espanyol, Partit Socialista Unificat de Catalunya, Rafael Campalans i Puig, Republicanisme, Sobirania, Socialisme, Unió de Rabassaires i Altres Cultivadors del Camp de Catalunya, Unió General de Sindicats Obrers de Catalunya, 1923, 1934, 1936, 23 de juliol, 8 de juliol.
Aliança Obrera
Motivades per la victòria indesitjada de les dretes reaccionàries a les eleccions espanyoles del 1933, les organitzacions obreristes catalanes van fundar l'Aliança Obrera com un acord d'acció revolucionària.
Veure Unió Socialista de Catalunya і Aliança Obrera
Autodeterminació
Manifestació a favor de l'autodeterminació de Catalunya a la Gran Via de les Corts Catalanes de Barcelona el 2019.El dret dautodeterminació és un principi fonamental dels drets humans; es tracta del dret dels pobles a "determinar lliurement el seu estatus polític".
Veure Unió Socialista de Catalunya і Autodeterminació
Carles Fages de Climent
Carles Fages de Climent (Figueres, Alt Empordà, 16 de maig de 1902 - 1 d'octubre de 1968) fou un narrador, dramaturg, poeta, crític d'art i literari, i periodista empordanès.
Veure Unió Socialista de Catalunya і Carles Fages de Climent
Catalanisme
Les Quatre Columnes són un monument que simbolitza les quatre barres de la Bandera de Catalunya. Fou bastit el 1919 per Puig i Cadafalch i es convertí en un dels símbols del catalanisme durant el govern de la Mancomunitat de Catalunya, però fou enderrocat el 1928 per la dictadura de Primo de Rivera.
Veure Unió Socialista de Catalunya і Catalanisme
Dictadura de Primo de Rivera
Directori militar l'any 1923. La dictadura de Primo de Rivera fou el règim polític autoritari que s'instaurà a Espanya entre el 13 de setembre del 1923 i el 28 de gener del 1930 sota la direcció del general Miguel Primo de Rivera y Orbaneja i l'acceptació per part del rei Alfons XIII.
Veure Unió Socialista de Catalunya і Dictadura de Primo de Rivera
Eleccions generals espanyoles de 1936
El 16 de febrer de 1936 es van celebrar a Espanya les terceres eleccions generals, i últimes, de la Segona República Espanyola.
Veure Unió Socialista de Catalunya і Eleccions generals espanyoles de 1936
Emili Mira i López
plaça de Catalunya barcelonina hi ha una versió en pedra de la mateixa escultura Placa commemoriativa a la casa de Barcelona on va viure, situada a la rambla de Catalunya núm. 35 Emili Mira i López (Santiago de Cuba, 24 d'octubre de 1896 - Petròpolis, Brasil, 16 de febrer de 1964) va ésser un psicòleg català.
Veure Unió Socialista de Catalunya і Emili Mira i López
Esquerra
En política, l'esquerra és, sense precisió particular, el conjunt de les tendències polítiques típicament associades a qualsevol classe de socialisme o socialdemocràcia en oposició a la dreta política i al liberalisme econòmic.
Veure Unió Socialista de Catalunya і Esquerra
Esquerra Republicana de Catalunya
Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), genèricament anomenat Esquerra Republicana, és un partit polític català fundat el març de 1931, que es defineix com a socialdemòcrata i és partidari de la independència dels Països Catalans.
Veure Unió Socialista de Catalunya і Esquerra Republicana de Catalunya
Federació Catalana del PSOE
La Federació Catalana del PSOE o Federació Socialista Catalana va ser la federació del PSOE a Catalunya, les primeres agrupacions del qual van sorgir entre 1880 i 1882.
Veure Unió Socialista de Catalunya і Federació Catalana del PSOE
Feliu Elias i Bracons
Feliu Elias i Bracons (Barcelona, 8 d'octubre de 1878 - Barcelona, 7 d'agost de 1948) va ser un dibuixant, caricaturista, pintor, il·lustrador i crític d'art català, conegut popularment pels seus pseudònims Apa (per al dibuix humorístic i la caricatura) i Joan Sacs (per a la teoria de l'art i l'escriptura).
Veure Unió Socialista de Catalunya і Feliu Elias i Bracons
Fets del sis d'octubre
Els Fets del sis d'octubre van ser un moviment insurreccional del govern autònom de Catalunya contra la involució conservadora del règim republicà que tingueren lloc el 6 d'octubre de 1934, quan el president Lluís Companys proclamà l'Estat Català de la República Federal Espanyola.
Veure Unió Socialista de Catalunya і Fets del sis d'octubre
Francesc Benages Sánchez
Francesc Benages Sánchez (segle XX) va ser un sindicalista català actiu a Badalona.
Veure Unió Socialista de Catalunya і Francesc Benages Sánchez
Francisco Largo Caballero
Francisco Largo Caballero (Madrid, 15 d'octubre de 1869 - París, 23 de març de 1946) va ser un sindicalista i polític marxista espanyol, històric dirigent del Partit Socialista Obrer Espanyol i de la Unió General de Treballadors.
Veure Unió Socialista de Catalunya і Francisco Largo Caballero
Front d'Esquerres
El Front d'Esquerres de Catalunya fou una coalició electoral d'esquerres que va obtenir un gran triomf en les eleccions legislatives del 16 de febrer de 1936 per a enfrontar-se al Front Català d'Ordre.
Veure Unió Socialista de Catalunya і Front d'Esquerres
Gabriel Alomar i Villalonga
Gabriel Alomar i VillalongaDiccionari d'Història de Catalunya; ed.
Veure Unió Socialista de Catalunya і Gabriel Alomar i Villalonga
Guerra Civil espanyola
La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.
Veure Unió Socialista de Catalunya і Guerra Civil espanyola
Joan Comorera i Soler
Joan Comorera i Soler (Cervera, 5 de setembre de 1894 - Burgos, 7 de maig de 1958) fou un polític català, d'ideologia comunista i catalanista, diputat a les Corts Espanyoles durant la Segona República, conseller de la Generalitat en diverses ocasions i primer secretari general del PSUC.
Veure Unió Socialista de Catalunya і Joan Comorera i Soler
Josep Roure i Torent
Josep Roure i Torent (Barcelona, 1902 - Mèxic, 15 de setembre de 1955) fou un advocat i escriptor català, exiliat del franquisme.
Veure Unió Socialista de Catalunya і Josep Roure i Torent
Llicència de documentació lliure de GNU
La Llicència de documentació lliure de GNU (GNU Free Documentation License, GNU FDL o GFDL, en anglès) és una llicència per a contingut obert, dissenyada per la Free Software Foundation (FSF) per al Projecte GNU.
Veure Unió Socialista de Catalunya і Llicència de documentació lliure de GNU
Mancomunitat de Catalunya
La Mancomunitat de Catalunya va ser una institució activa entre 1914 i 1923/1925 que agrupà les quatre diputacions catalanes: Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida.
Veure Unió Socialista de Catalunya і Mancomunitat de Catalunya
Manuel Serra i Moret
Manuel Serra i Moret (Vic, 9 de maig del 1884 - Perpinyà, 29 de juliol del 1963) fou un polític i escriptor català, fundador de la Unió Socialista de Catalunya, Conseller de la Generalitat de Catalunya i President del Parlament de Catalunya a l'exili.
Veure Unió Socialista de Catalunya і Manuel Serra i Moret
Partit polític
Presentació del llibre del 10è aniversari del partit polític italià Alleanza Nazionale. Un partit polític és una organització política que s'adscriu a una ideologia determinada i/o representa algun grup en particular amb l'objectiu de participar en algun tipus d'elecció o sufragi.
Veure Unió Socialista de Catalunya і Partit polític
Partit Socialista Obrer Espanyol
El Partit Socialista Obrer Espanyol (en castellà: Partido Socialista Obrero Español, PSOE) és el partit polític més antic d'Espanya en actiu.
Veure Unió Socialista de Catalunya і Partit Socialista Obrer Espanyol
Partit Socialista Unificat de Catalunya
El Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) va ser un partit català d'ideologia comunista.
Veure Unió Socialista de Catalunya і Partit Socialista Unificat de Catalunya
Rafael Campalans i Puig
Rafael Campalans i Puig (Barcelona, 21 d'octubre de 1887 — Torredembarra, Tarragonès, 9 de setembre de 1933) fou un enginyer, polític i professor universitari català.
Veure Unió Socialista de Catalunya і Rafael Campalans i Puig
Republicanisme
''La llibertat guiant al poble'' d'Eugène Delacroix, al·legoria republicana de la revolta i el seu lema ''Liberté, égalité, fraternité'' El republicanisme és la ideologia que propugna governar una nació com una república, és a dir, com una «cosa pública» o un afer que competeix a tota la ciutadania i no tan sols a una determinada classe social o a unes elits.
Veure Unió Socialista de Catalunya і Republicanisme
Sobirania
La sobirania (també anomenada sobiranitat o sobiranesa) és la «suma de potestats d'un Estat», és a dir, el conjunt de poders polítics imprescindibles i inalienables que requereix una societat humana per a constituir-se en Estat.
Veure Unió Socialista de Catalunya і Sobirania
Socialisme
El socialisme és un conjunt de doctrines en oposició a l'individualisme, que propugnen una reforma radical de l'organització de la societat per la supressió de les classes socials mitjançant la col·lectivització dels mitjans de producció i de canvi de la de distribució de la riquesa, així com les teories i moviments polítics associats amb ells.
Veure Unió Socialista de Catalunya і Socialisme
Unió de Rabassaires i Altres Cultivadors del Camp de Catalunya
Unió de Rabassaires i Altres Cultivadors del Camp de Catalunya o Unió de Rabassaires fou un sindicat de viticultors no propietaris sorgit a Catalunya l'any 1922.
Veure Unió Socialista de Catalunya і Unió de Rabassaires i Altres Cultivadors del Camp de Catalunya
Unió General de Sindicats Obrers de Catalunya
La Unió General de Sindicats Obrers de Catalunya (UGSOC) va ser un sindicat socialista català fundat a Barcelona el 29 de juliol de 1934.
Veure Unió Socialista de Catalunya і Unió General de Sindicats Obrers de Catalunya
1923
;Països Catalans.
Veure Unió Socialista de Catalunya і 1923
1934
;Països Catalans.
Veure Unió Socialista de Catalunya і 1934
1936
;Països Catalans Bitllet emès per la Generalitat republicana el '''1936'''.
Veure Unió Socialista de Catalunya і 1936
23 de juliol
El 23 de juliol és el dos-cents quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents cinquè en els anys de traspàs.
Veure Unió Socialista de Catalunya і 23 de juliol
8 de juliol
El 8 de juliol és el cent vuitanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent norantè en els anys de traspàs.
Veure Unió Socialista de Catalunya і 8 de juliol
També conegut com Justícia Social.